Espanya utilitza la llei d’amnistia a Estrasburg per evitar que la condemnin per l’1-O

 

 

POLÍTICA

 

 

Els presos independentistes encara es poden pronunciar un cop més abans de la deliberació

 

 

06/09/2024

ACN 

 

 

 

 

 

 

L’Advocació de l’Estat ha enviat al Tribunal Europeu de Drets Humans noves al·legacions per evitar que Espanya sigui condemnada per vulneració de drets fonamentals en la causa de l’1-O i ha utilitzat com a nou argument l’aprovació de la llei d’amnistia, segons han avançat el diari ‘Ara’ i ‘El Nacional’ i ha pogut confirmar l’ACN. La llei s’incorpora sencera en l’escrit d’al·legacions. La causa està promoguda pels nous presos independentistes, que van demandar l’Estat a Estrasburg. Ells encara poden presentar un escrit més abans que el tribunal entri en la fase de deliberació definitiva.

L’Estat argumenta que en cas que es conclogui que es van vulnerar drets fonamentals, l’Estat ha reparat part del dany amb el canvi en el Codi Penal, els indults i ara també la llei d’amnistia. Els demandants reclamen més de mig milió d’euros per danys morals i també les costes i despeses judicials.

En l’escrit s’argumenta que no se’ls va condemnar per la seva ideologia independentista, sinó perquè

Els termes ‘fuga’, ‘fugat’ o ‘fugida’ i el president Puigdemont

 

 

OPINIÓ

 

 

"Quan la justícia esdevé tribunal polític, només és un contuberni feixista que arriba a intentar transmetre la idea que l’independentisme català és terrorisme"

 

 

 

 

 

Víctor Alexandre 

3/09/2024

 

 

 

 

El tracte inculpatori que els grans mitjans de comunicació de Catalunya –TV3, Catalunya Ràdio i RAC1–, estan dispensant al president Puigdemont, mitjançant els termes “fuga”, “fugat” o “fugida”, per relatar el seu retorn a Waterloo és altament reprovable des de diversos angles, però especialment de dos: el de la professionalitat i el de l’ètica. M’explicaré. Es pot admetre en boca de tertulians d’ideologia nacionalista espanyola (de dretes o d’esquerres), ja que atacar la llibertat de Catalunya forma part de les seves misèries i són veus que només es representen a si mateixes. Però és inadmissible en veu de presentadors, redactors o col·laboradors, atès que, a diferència dels primers, són representants del mitjà per al qual treballen; és a dir, són, per entendre’ns, la veu de la casa. I la ‘casa’, per principi, sobretot si és pública o rep subvenció pública, no pot emprar mai un llenguatge tendenciós o de criminalització subliminar que estigmatitzi una persona. I encara menys, és clar, una persona innocent que es mou lliurement per Europa i que només és perseguida en un Estat regit per tribunals i jutges d’ideologia franquista per mitjà de delictes inventats, proves fabricades, trames falses i odi, molt d’odi, un odi ferotge a tot allò que qüestioni el dogma sagrat de la unitat d’Espanya.

TV3, Catalunya Ràdio i RAC1 tenen el deure d’emprar un llenguatge neutre, un llenguatge que no sigui transmissor d’un missatge ideològic en favor d’un posicionament polític que, de manera sibil·lina, acosti l’audiència a aquest posicionament i l’empenyi a veure la persona estigmatitzada a través dels ulls dels seus enemics. Un periodisme que fa això no és periodisme. I si algú ho fa un dia, sense mala fe, només per simple (i preocupant) manca de reflexió, és la direcció de l’emissora qui li ha de recordar

Les 17 singularitats del futur finançament autonòmic

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 4 de setembre de 2024. 21:31
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

No sé les persones que hauran seguit l'acte d'inauguració del curs polític a la seu de l'Institut Cervantes, a Madrid, amb el qual el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, li ha donat el tret de sortida i ha intentat de sortir del mig del foc català pel finançament. Dono per descomptat que cap dels assistents era de Esquerra Republicana i menys dels que van haver de validar l'anomenat finançament singular, ja que d'haver estat presents, haurien hagut de treure precipitadament el seu iPad, el seu ordinador o el telèfon mòbil per veure que el discurs de Sánchez poc o gens té a veure amb el que ells han anat venent. Catalunya tindrà més diners, per descomptat. Però hi ha quatre coses que ni tindrà, ni passaran: no tindrà un concert econòmic, ni sobirania fiscal, ni la clau de la caixa, ni la possibilitat d'acabar amb el dèficit fiscal; tampoc no passarà que surti del règim comú en el qual hi ha totes les autonomies, excepte el País Basc i Navarra.

El govern espanyol ja ha començat a recollir rodet i ho ha fet intentant dues coses: aparèixer com el benefactor de totes les comunitats autònomes i deixant clar que aquí no hi ha una singularitat catalana, hi ha 17 singularitats espanyoles. Sánchez és el nou rei Mides, que permetrà que totes les