Tenia 68 anys i estava malalt de càncer de pàncrees
José Manuel Lara Bosch s'ha mort avui als 68 anys malalt d'un càncer de pàncrees. Era el president del Grup Planeta
des de l'any 2003, després de la mort del seu pare, José Manuel Lara
Hernández. L'empresari era un fervent opositor de la independència de
Catalunya fins al punt que va arribar a anunciar que si s'aconseguia traslladaria el seu negoci a Espanya.
Podeu veure ací l'explicació que donava per marxar d'una Catalunya independent:
El conductor s'ha fugat i ha estat detingut 45 minuts després
Un mosso d'esquadra ha mort atropellat aquest dissabte al matí
en un control de trànsit a la C-58 a Sant Quirze del Vallès. El sinistre
s'ha produït a les 07.15 hores a prop de la plaça del Mil·lenari de
Sabadell. Segons ha pogut saber l'ACN, un turisme -un BMW sèrie 3 de
color platejat- s'ha volgut saltar el control i ha envestit un dels
policies, un caporal de trànsit, que ha mort a causa de les ferides. El
vehicle s'ha donat a la fuga però ha estat interceptat 45 minuts després
a l'entrada de Barcelona ciutat. El conductor, un membre del Grup
Militar d'Alta Muntanya de la caserna del Bruc, ha estat arrestat i
traslladat a dependències policials.
El músic d'origen grec va morir la nit de dissabte a diumenge en un hospital d'Atenes
El cantant grec Demis Roussos (Alexandria, Egipte, 1946) ha mort als 69
anys, segons ha confirmat la seva filla Emily al diari francès 'Le Figaro'.
La mort de Roussos es va produir la nit de dissabte a diumenge en un hospital de la capital grega, Atenes.
Demis Roussos, qui encara es mantenia en actiu, va arribar als seus anys
de més popularitat durant les dècades dels setanta i els vuitanta, amb
grans èxits per tot Europa.
El monarca tenia 90 anys i havia estat ingressat les últimes tres setmanes per una pneumònia que li ha acabat costant la vida
La corona del país que més petroli exporta passa a mans del fins ara príncep hereu, Salman
El rei Abdul·lah en una imatge d'arxiu Foto: EFE.
El
rei Abdal·lah de l'Aràbia Saudita ha mort aquest divendres, segons un
comunicat oficial de la casa del monarca. El rei tenia 90 anys i havia
estat ingressat les últimes tres setmanes per una pneumònia que li ha
acabat costant la vida.
La Casa Reial ha informat que la corona de
l'Aràbia Saudita, el país que exporta més petroli del món, passa a mans
del fins ara príncep hereu, Salman.
El rei Abdal·lah havia
accedit al tron el 2005 i des d'aleshores el monarca, considerat el cap
d'estat més ric del planeta, havia mantingut molt bones relacions amb
els Estats Units i el Regne Unit.
A més del capítol energètic,
l'Aràbia Saudita manté excel·lents relacions amb Occident en la lluita
contra el terrorisme i participa en la coalició contra l'Estat Islàmic
liderada pels Estats Units.
Darrera actualització ( Divendres, 23 de gener del 2015 08:32 )
L'autor i intèrpret d'èxits tan coneguts com ‘You can leave your hat on' ha mort víctima d'un càncer de pulmó
Va interpretar temes tan populars com ‘Unchained my heart' o la versió dels Beatles ‘A little help from my friends'
22/12/14 19:26
-
Londres
-
Agències
E.P.D.
Portada de disc de Joe Cocker
El
cantant britànic Joe Cocker ha mort als 70 anys víctima d'un càncer de
pulmó, segons ha informat el seu mànager a la cadena ITV.
Cocker, de veu trencada i conegut, entre d'altres, per una versió del tema A little help from my friends de los Beatles, va ser un dels músics que va participar en el llegendari concert de Woodstock el 1969.
Nascut
el 1944 a Sheffield, al nord d'Anglaterra, va créixer escoltant blues i
soul. El 1964 va editar el seu primer single, la versió dels Beatles I'll cry instead,
i va assolir el 1968 el número un de les llistes amb la cançó composada
per John Lennon i Paul McCartney. Després va gravar altres èxits com Unchained my heart, You Are So Beautiful, Up Where We Belong i You can leave your hat on.
Darrera actualització ( Dilluns, 22 de desembre del 2014 20:02 )
El presentador de ràdio i televisió ha mort a Barcelona als 70 anys d'edat
Nerea Rodríguez
Josep Maria Bachs
El comunicador Josep Maria Bachs ha mort aquesta nit a
Barcelona als 70 anys d’edat, a causa d'una malaltia. La cerimònia de
comiat se celebrarà dimarts a les 11.30 h al Tanatori les Corts.
El presentador de ràdio i televisió na néixer el 6 de juny de 1944 al barri de Gràcia de Barcelona i ha estat un referent de la ràdio i de la televisió en català.
Bachs va conduir diversos espais molt recordats a la televisió pública catalana, com 'Tres i l'astròleg' o 'Filiprim'.
Aquest és un dels programes de 'Filiprim', presentat per Bachs:
Henry "Big Bank Hank" Jackson ha mort de càncer als 57 anys.
Mor un dels fundadors del pioner grup de rap i hip-hop The Sugarhill Gang. Henry
"Big Bank Hank" Jackson era un dels tres membres d'aquesta formació,
que va difondre el gènere a través del tema "Rapper's delight", el 1979,
tot un èxit a les discoteques de l'època. La prestigiosa revista
"Billboard" va considerar aquesta cançó com un moment clau de la música.
Henry Big Bank Hank tenia 57 anys i ha mort com a conseqüència d'un càncer. "Rapper's
delight" va ser el primer rap que va arribar a la llista dels 40
Principals. És un ritme que, segur, els resulta molt familiar. Uns
quants anys més tard, Las Ketchup es van inspirar en aquest tema per fer
el seu exitós "Aserejé".
El noi es va identificar com a membre del CNI i el va amenaçar de mort
Nerea Rodríguez
El'petit Nicolás'
El cas del ‘petit Nicolás’ ha sacsejat les institucions de l’Estat
espanyol i la premsa. Ahir un taxista català va revelar a Antena 3 que
el ‘petit Nicolás’ el va amenaçar de mort i es va identificar com a
membre del CNI. Segons el taxista, el ‘petit Nicolás’ va pujar al seu
cotxe i li va preguntar pel procés independentista, i el taxista li va respondre manifestant-se a favor de la consulta del 9N.
Va ser en aquest moment quan el noi, que havia pujat acompanyat d’un
altre home d’uns 50 anys, va començar a parlar “sobre la unitat
d’Espanya, sobre sortir endavant tots junts, que a Catalunya hi havia
molta gent que venia de fora, i que s’havia de lluitar per la unitat
d’Espanya”. El taxista va replicar: “Tu ets una mica fatxa, no?” I al
dir això el ‘petit Nicolás’ va exclamar: “Que jo sóc fatxa? Em cago en
la puta, jo a tu et foto dos trets ara mateix i a mi no em passa absolutament res. I em quedo tan ample”.
El director del documental sobre el Reial Madrid i Franco reconeix que
"és un tema sensible", però es queixa que "no pot ser que estiguem en un
país on hi hagi certes catifes que no es poden aixecar"
Nerea Rodríguez
El periodista Carles Torras
El periodista i director del documental ‘El Madrid reial. La llegenda
negra de la glòria blanca’, Carles Torras, ha denunciat avui durant una
entrevista al programa ‘El Món a Rac 1’ que “porto tres dies rebent amenaces de mort”.
Torras ha explicat que s’han realitzat per les xarxes socials, amb
“tuits amenaçadors contra mi i conta la meva família”, i ha criticat que
“és molt fàcil amenaçar de mort a algú”.
El documental es va emetre ahir al vespre a Tv3, i el periodista ha
volgut destacar que aquestes amenaces van ser abans de l’emissió, motiu
pel qual pensava que “quan el veiessin em bombardejarien la casa”. Tot i
que en un primer moment ha considerat que no valia la pena denunciar
aquestes amenaces, després ha revelat que “probablement les denunciï”. El que farà Torras és “recopilar tots el tuits amenaçadors i els enviaré en un pack, i a veure què en fan”.
Va ingressar d'urgència a l'hospital al matí per una embòlia pulmonar
ARA Madrid |
Miguel Boyer
L'exministre d'Economia socialista, Miguel Boyer, ha
mort aquest dilluns a la clínica Ruber Internacional, on va ingressar
d'urgència aquest mateix dilluns matí, segons informen a Europa Press
fonts pròximes a la família. La causa de la mort ha estat una embòlia
pulmonar.
Boyer va ser militant del PSOE des de la
dècada dels 60, i Felipe González el va nomenar ministre d'Economia i
Hisenda després de la seva victòria a les eleccions del 1982. Ho va ser
fins al 1985, i en aquest temps va destacar l'expropiació de Rumasa que
el va enemistar amb José María Ruiz-Mateos, que el va arribar a agredir
el 1989.
Va abandonar el partit el 1996, i va acostar-se a les tesis del
Partit Popular fins a format part del patronat de la Faes des del 2002,
tot i que va abandonar la fundació el 2011, i es va tornar a acostar a
les tesis del PSOE i de l'aleshores president espanyol, José Luis
Rodríguez Zapatero.
El portaveu oficial de la família confirma la mort del catant aquest migdia als 79 anys
Nerea Rodríguez
Aquest migdia ha mort Pere Pubill, més conegut com a Peret,
el pare de la rumba catalana. Durant el matí diversos rumors indicaven
que el cantant havia mort, tot i que la família ho desmentia. Finalment,
al migdia, el portaveu oficial de la família ha confirmat la defunció
de Peret a l'hospital Quirón de Barcelona, als 79 anys, on estava
ingressat com a conseqüència d'un càncer de pulmó.
El cantant portava ingressat a l'hospital des de finals de juliol, i ja feia uns dies que estava molt greu, sota sedació. Nascut a Mataró al 1935, Peret va anunciar mitjançant una carta a finals de juliol que patia càncer,
i explicava que la malaltia l'havia sorprès mentre estava ultimant el
llençament" del seu primer disc cantat íntegrament en català, i mentre
acabava de donar forma a un altre treball en castellà.
Fou el fundador de l'editorial Quaderns Crema i editor de l'obra de Quim Monzó, Sergi Pàmies, Francesc Serés
Jaume Vallcorba recollint el Premi Nacional de Cultura.
S'ha mort l'editor Jaume Vallcorba
(Tarragona, 1949 - Barcelona, 2014), una figura fonamental de la
cultura catalana, particularment de l'edició, des de la represa
democràtica. L’any 1979 va fundar Quaderns Crema,
amb un catàleg en què va combinar importants autors catalans, l'obra
dels quals la dictadura havia estroncat, com JV Foix i Eugeni d'Ors,
clàssics de la literatura catalana i alguns dels nous valors literaris
d’avui, com ara Quim Monzó, Sergi Pàmies, Ferran Torrent, Empar Moliner,
Francesc Serés… En la seva tasca editorial va promoure un model de
llengua adaptat a la realitat social dels anys vuitanta, sense ruptures
ni servilismes, tasca en què l’assistí el corrector Andreu Rossinyol.
En un accidente de tráfico mientras cubría el Mundial de Brasil 2014
El periodista del diaro 'Olé' y corresponsal de
SPORT, Jorge López, ha fallecido en la noche del miercolés en un
accidente de tráfico
SPORT.es | 9.7.2014 | 12:38h.
orge López junto a Neymar Junior en una de sus últimas entrevistas para el diario SPORT
El diario SPORT vive una de las jornadas más tristes de sus casi 35
años de historia. El periodista argentino Jorge López, redactor del
diario 'Olé' y corresponsal de esta casa desde que se incorporó a
nuestra redacción a principios de los 2000, ha fallecido de manera
trágica en un accidente de tráfico mientras hacía lo que más amaba en el
mundo, al margen de su familia: seguir a su Argentina, la Argentina de
su Lionel Messi en el Mundial de Brasil 2014.
Jorge López, de 38
años, estaba delante de su hotel en el Grande Sao Paulo, cuando el taxi
que iba a
Alfredo Di Stéfano, en una imatge d'arxiu / REALMADRID.COM
El record d'Alfredo Di Stéfano sempre anirà lligat al
fitxatge més polèmic de la història del futbol espanyol. Després
d'enamorar amb la samarreta del Millonarios colombià, Di Stéfano es va
convertir en el gran objectiu del Barça i el Madrid en una època, el
1953, en què el Barça, amb Kubala, era superior a l'equip madridista.
Josep Samitier, llegenda barcelonista que llavors era secretari tècnic
del club, va demostrar la seva capacitat per negociar quan va arribar a
un acord amb el futbolista per incorporar-lo al club.
L'advocat Ramon
Trias Fargas va negociar amb el River Plate i el Millonarios. Era una
cas complicat, ja que Di Stéfano havia marxat a la lliga colombiana, una
competició que llavors no respectava les
Alfredo Di Stéfano, en una imatge d'arxiu / REALMADRID.COM
Diferents mitjans de comunicació de Madrid han
confirmat la mort d'Alfredo Di Stéfano, president honorari del Madrid,
als 88 anys. Di Stéfano va patir una aturada cardiorespiratòria el cap
de setmana i es trobava a l'Hospital Gregorio Marañón.
Alfredo Di Stéfano Laulhé (Buenos Aires, 1926 - Madrid, 2014) sempre
serà recordat com un dels millors jugadors de la història del futbol,
malgrat que mai va triomfar en competicions de seleccions. A nivell de
clubs, en canvi, va ser clau en els millors anys del Reial Madrid.
Conegut popularment com 'La Saeta Rubia', Di Stéfano, descendent
d'italians, va debutar amb el
Va ser representant del realisme històric dels anys 60, i traductor, articulista i autor d'assajos sobre llengua
Alèxia L. Ferret
Francesc Vallverdú (1935-2014)
L'escriptor Francesc Vallverdú va morir ahir als 78 anys. És considerat un dels pares de la normalització lingüística del català,
per la seva tasca durant 21 anys al capdavant dels serveis lingüístics
de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i pels seus assajos.
Va ser membre fundador del Grup Català de Sociolingüística
(1973), del Consell Social de la
El PP disposat a facilitar el lideratge de Duran en
una “Unió del Poble Català” Camacho està sentenciada i els populars a
Madrid resen per un trencament de CiU
El procés català ha sacsejat el mapa polític
català, sobretot en el món unionista, Navarro dimiteix i ningú vol
assumir la responsabilitat de gestionar un partit en plena decadència, a
dins del PP de Catalunya comencen a sorgir les primeres veus contra el
lideratge de Sánchez Camacho, la consideren amortitzada i comencen a
sospirar per aturar Rivera i veuen en una operació a la Navarresa amb el
líder democratacristià una darrera oportunitat. Saben que convencen
Duran o a Catalunya s’imposarà el procés independentista, avui
majoritari a Catalunya.
El Govern Espanyol li ha fet arribar dades demoscòpiques a Duran, si va sol. ho té tot perdut
El fotoperiodista ha estat agredit avui
mentre cobria un acte com a fotògraf un míting de Falange a la plaça
Universitat, mentre agents dels Mossos d'Esquadra han mostrat una
actuació de negligència i connivència amb els agressors feixistes
El fotògraf i dissenyador
ha estat agredit avui mentre cobria un acte com a fotògraf un míting de
Falange a la plaça Universitat. Ell mateix ha explicat fa pocs minuts al seu Twitter les diverses agressions i el paper de connivència amb els falangistes que han mostrat els agents de policia.
Tal i com explica "Diversos falangistes
m'han reconegut i increpat, volien impedir que fes fotos, un m'ha
colpejat per l'esquena."
Quan ha acudit als policies autonòmics
que havien presenciat l'agressió i que "miraven des de fora la plaça, la
resposta ha estat "fes fotos de lluny i no provoquis."" El fotògraf ha
demanat que
La presidenta de la Diputació de Lleó i del PP de Lleó, Isabel Carrasco,
ha mort assassinada per causa de tres trets d'arma de foc, segons que
ha informat el PP i el servei d'emergències de Castella i Lleó i que
recullen els mitjans espanyols. El fet ha succeït poc abans de les 17.19
d'aquesta tarda, que és l'hora en què el 112 ha rebut una trucada
alertant-ne. L'agressió ha tingut lloc en una passarel·la al costat del
Centre de Salut Condesa Sagasta, a prop de la casa de Carrasco. La
policia local i la policia espanyola s'han desplaçat fins al lloc dels
fets.
Segons els testimonis que cita la premsa espanyola, una dona
ha disparat els tres trets que han costat la vida a Isabel Carrasco, i
la policia l'ha detinguda.
La dona hauria mort en ple centre de la ciutat, entre el Paseo
Salamanca i Condesa Sagasta, en una passera del riu Bernesga, pròxima a
la seu del partit i a casa seva.
El PP ha anunciat que suspèn els actes de campanya que tenia prevists
per a aquest dilluns. A través de la xarxa social Twitter, els companys
de partit de la província de Lleó s'han mostrat 'consternats per
l'asassinat' de Carrasco.
Foto del lloc on hi ha hagut el tiroteig. Foto: Ical.
Problemes en la gestió
Isabel Carrasco havia estat acusada de malbaratament de diner públic.
L'havien denunciada per haver cobrat suposadament les despeses de
desplaçament de Lleó a Madrid als consells d'administració de Taxacions
Immobiliàries, una empresa participada per Caja España fins al novembre
del 2010, tot i que ella anava suposadament en cotxe oficial.
Foto: @elenitaC7
Els 'tretze sous'
Carrasco era coneguda com 'la dona dels tretze sous', pels múltiples
càrrecs que tenia: presidenta del PP de Lleó, regidora de l'ajuntament
de Lleó; presidenta de la Diputació de Lleó; presidenta del consorci de
l'aeroport de Lleó; presidenta de l'Institut Lleonès de Cultura;
presidenta del Consorci Provincial de Turisme; presidenta de Gersul;
consellera de Tinsa; consellera de Caja España; consellera de
l'Assemblea general de Caja España; consellera de Inmocasa; consellera
de Viproelco i vice-presidenta de Invergestión.