La Comissió de Disciplina obliga al tancament d'una part de l'estadi en el proper partit de Champions
Xavier Lladó
La Comissió de Control i Disciplina de la UEFA ha sancionat el Reial Madrid amb la clausura parcial del Santiago Bernabéu
en el seu pròxim partit de la Lliga de Campions, per l'exhibició d'una
bandera amb simbologia nazi al partit d'anada de les semifinals davant
el Bayern Munic jugat el 23 d'abril.
La UEFA ha aplicat l'article 14 del codi disciplinari
davant del comportament racista d'alguns seguidors del Reial Madrid, i
obliga al tancament de les àrees de l'estadi que corresponen
als sectors 120 i el 122.
Denuncien 5 persones i demanen que la justícia
actui d'ofici contra 17.500 ususaris de twitter per incitació a l’odi i
apologia del racisme,
Diverses entitats jueves i de relació amb Israel
de Catalunya presentaran avui una denuncia col·lectiva a la Fiscalia
especial del Servei de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia
Provincial de Barcelona, pels comentaris judeòfobs i antisemites que
17.500 usuaris de twitter van publicar arran de la victòria del Maccabi
de Tel Aviv a la Final Four. #PutosJudios
va ser TT a Espanya, i la
Així ho assegura la Cadena SER, que explica que l'aficionada treballava
a les taquilles del museu blaugrana fins aquest dilluns. El club,
davant els gestos i els comentaris racistes que va fer la
Vidal acaba de publicar 'Els 7 pecats de la justícia' i n'ha cedit els drets íntegrament a SOS Racisme i Amnistia Internacional
Mar Sabé
Santi Vidal al programa Migdia de 8TV
El jutge de l’Audiència de Barcelona Santi Vidal s’ha preguntat retòricament: “Com és possible que un diari tingui accés a una base de dades de la policia?”. Ha fet aquestes declaracions al programa ‘Migdia’ de 8TV en relació a les imatges del DNI que va publicar el diari La Razón de 29 dels 33 magistrats que van signar un manifest proconsulta.
“Estem parlant d’un delicte”, ha considerat: “En aquest cas em sembla que és flagrant que s’ha comès una vulneració de la intimitat”.
Vidal ha explicat que la denúncia per aquesta publicació que han fet
els jutges està destinada al diari i al seu director, Paco Marhuenda, i
que postula a la fiscalia que assumeixi el cas d’ofici i investigui la
filtració d’aquestes imatges.
Imatge de la notícia que publicava ahir La Razón sobre els jutges proconsulta - @peremarticolom
El jutge també ha parlat del manifest que han signat 33 jutges catalans
defensant la legalitat de la consulta dins del marc legal i la denúncia que ha posat el sindicat ultadretà Manos Limpias
al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per incórrer en una falta
“molt greu” per no acatar la Constitució. “Nosaltres hem bastit
jurídicament un document”, ha explicat, i “amb independència de les
opinions que pugui suscitar”, és perfectament legal. “Si ens
obren un expedient disciplinari, aquest document acabarà al Tribunal
Suprem, i si cal, al Constucional o més enllà, a l’Haya”, ha explicat. Per sentenciar, “que s’ho plantegin”.
El proper dijous 6 de març a la Ciutat de la Justícia
Dos dels cabdills de la España en Marcha han estat
denunciats per incitar a l’odi en els parlaments que van pronunciar al
final de la marxa que els grupuscles ultradretans van protagonitzar el
passat 12 d’octubre a Montjuïc. Manuel Andrino, cap de la Falange
Española i un dels detinguts per l’atac a la seu de la Generalitat a
Madrid la passada Diada, i Pedro Pablo Peña, cap d’Alianza Nacional i
advocat d’alguns dels detinguts arran d’aquell atac, hauran de declarar
aquest dijous a la Ciutat de la Justícia, a les dependències de la
Fiscalia Provincial de Barcelona i davant de la Unitat Central
d’Informació dels Mossos d’Esquadra. La fiscalia de delictes d’odi va
obrir una investigació a finals de gener, tres mesos després que
Andrino, Peña i altres cabdills de grupuscles d’ultradreta proclamessin
durant el 12-O amenaces de mort i crides explícites a atacar amb
violència els moviments independentistes catalans. Aquestes citacions,
que els dos cabdills ultres han explicat que van rebre a casa seva,
arriben després que, a finals de gener, sis militants antifeixistes
fossin detinguts, acusats d’una agressió a uns participants a la
manifestació de la España en Marcha. Un d’aquells detinguts va passar
quatre setmanes a presó.
“No hi haurà secessió si no és a base de molta sang”, va advertir en
aquella ocasió Peña, que ha complert una pena de presó per intentar
atemptar contra un autobús de familiars de presos bascos. “El camí
millor és la violència”, va clamar després d’animar la concurrència a
seguir l’exemple dels unionistes irlandesos. “Que ni ho dubtin, estem
disposats a morir, però també a matar per Espanya”, va afegir Manuel
Andrino, que va assegurar que se sacrificarien “com ho van fer els
falangistes el juliol del 1936”. També van parla en l’acte altres
cabdills de la España en Marcha, com José Luis Corral, cap del
Movimiento Católico Español, que va considerar que els independentistes
“mereixen la mort”.
'Què faran els separatistes amb els col·laboracionistes l'endemà? Ens tallaran els cabells?'
El diputat de Ciutadans Jordi Cañas
ha promogut una altra polèmica a Twitter, quan ha fet una altra
comparació dels 'separatistes' amb el nazisme. Aquesta vegada hi ha
afegit fotografies de suposats col·laboracionistes nazis a qui els
tallaven els cabells. Cañas responia així a una imatge que circulava a
la xarxa amb un fragment de text de l'article de Toni Soler al diari Ara
titulat 'El judici final'.
'Qui
no entengui que Espanya camina cap a l’assimilació i la
recentralització, qui no percebi que l’autonomia és una eina inútil per
defensar els nostres interessos, no té més disculpa. Distreure’ns de la
crua realitat amb pastanagues com el federalisme ja no és un exercici
d’ingenuïtat, sinó de ceguesa política o fins i tot de
col·laboracionisme', va escriure Soler.
La comissària d'Interior, 'molt preocupada' per l'actuació de la guàrdia civil
La comissària europea d'Interior, Cecilia Malmström, s'ha
manifestat 'molt preocupada' per l'ús de bales de goma per part de la
guàrdia civil contra immigrants a la frontera a Ceuta i ha demanat
explicacions al govern espanyol per una qüestió que ha considerat molt
greu.
'Molt preocupada per l'actuació de la
policia fronterera espanyola, fent servir bales de goma per detenir
immigrants a Ceuta. Espero aclariments de les autoritats', ha dit
Malmström.
Poc després, el seu portaveu, Michele Cercone, ha advertit que la
Comissió Europea es reservava 'el dret de donar els passos adients quan
hi hagi proves que un estat membre ha vulnerat la legislació de la Unió
Europea'. En aquest sentit, ha recordat que les autoritats espanyoles
'tenen la responsabilitat d'investigar les circumstàncies d'aquest
incident a Ceuta' i ha exigit que el govern espanyol 'garanteixi el ple
respecte dels drets fonamentals en la seva cooperació amb el Marroc'.
Una moció contra el projecte de la Llei de Seguretat incorpora la petició. PP hi vota en contra i C's s'abstè
Quico Sallés, Parlament | Actualitzat el 13/02/2014 a les 13:57h
La Guàrdia Civil, a la frontera de Ceuta
El Parlament ha aprovat aquest migdia demanar la dimissió del ministre
espanyol de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per la gestió de la
política de la seguretat així com la gestió de la crisi dels immigrants
de Ceuta que va acabar amb un balanç de 11 morts. Els vots de CiU, ERC,
PSC, ICV-EUiA i CUP hi han votat a favor, C's s'ha abstingut i el PP hi
ha votat en contra.
En la moció, amb la signatura d'ERC, la cambra catalana fa pública la
seva "condemna" pels tràgics fets a la frontera entre Ceuta i Marroc,
que suposen una "clara vulneració dels drets humans", motiu pel qual
considera que "hauria de comportar la dimissió immediata del ministre de
l'Interior, Jorge Fernández Díaz".
A més, el Parlament "s'oposa a la continuació de la tramitació" de
l'avantprojecte de llei de Seguretat Ciutadana, "que té com a finalitat
restringir de forma arbitrària el dret a la manifestació pacífica de les
seves reivindicacions, posa en risc l'exercici dels drets i llibertats
fonamentals, vulnera els principis de proporcionalitat i seguretat
jurídica i és clarament invasiva de competències pròpies del Govern i
dels ens locals".
La cifra total de cuerpos localizados se eleva a once, nueve en aguas marroquíes y dos en zona ceutí
Europa Press/eldiario.es
12/02/2014 - 13:34h
Localizado otro cuerpo en aguas españolas tras la tragedia en Ceuta (Efe)
La Guardia Civil ha hallado en Ceuta
en torno a las 13,00 horas de este miércoles el cadáver de otro
inmigrante en la playa del Tarajal, en zona española, lo que supone el
segundo después del encontrado el sábado, según han informado a Europa
Press fuentes del Instituto Armado, que cifra el número total de muertos
recuperados tras el intento de salto a la frontera española en once,
nueve de ellos en territorio marroquí.
El
cuerpo sin vida, que pertenece a un hombre, ha sido localizado en la
playa del Tarajal. Se trata del segundo cuerpo hallado en aguas
marroquíes. El primero, encontrado el pasado sábado, pertenecía a un
varón de entre 20 y 30 años de edad que, según el resultado de la
autopsia, murió por "asfixia por inmersión" y no presentaba signos de
violencia. Su cadáver fue enterrado tan solo dos días después del hallazgo sin ser identificado.
Los inmigrantes acusan a los agentes de omisión de auxilio: "Me
agarré a la balsa de la Guardia Civil, y los agentes empezaron a
disparar pelotas de goma"
El Instituto Armado reconoce que no usó
la embarcación en ese punto de la frontera para el auxilio de las 10
personas que murieron y las 5 más desaparecidas
Lo justifica
con que legalmente sus agentes no podían entrar en aguas marroquíes,
pero en un comunicado oficial sobre una intervención diferente se
explica cómo sí lo hacen en otras ocasiones
“Estaba en el agua llorando, suplicando a
la Guardia Civil para que viniese a salvarme, pero nadie vino. Sólo Dios
me salvó”. Desde Tánger, Iker –nombre ficticio–, de 23 años, pide, por
favor, que le creamos. Aún no sabemos con certeza si recibieron bolazos de goma en el agua,
si sus cuerpos se perdieron en un lado o en el otro, si murieron por
asfixia o por aplastamiento, a causa de una avalancha humana o tras los
nervios provocados por la intervención con material antidisturbios.
Hay algo que sí sabemos: pasara lo que pasase, fuese donde fuese, nadie
les socorrió a tiempo. Nadie avisó a Salvamento Marítimo. Nadie avisó a
Cruz Roja.
Desde la Guardia Civil
aclararon en todo momento que, a pesar del volumen del intento de
entrada y la magnitud de la posterior tragedia, no participaron en las
labores de auxilio, ya que –al menos según su última versión– todas las
muertes se produjeron en aguas marroquíes donde, insisten, sólo pueden
actuar con consentimiento de Marruecos. Pero en un comunicado oficial, la Guardia Civil vuelve a desenmascarar sus propios argumentos.
El Instituto Armado ha lanzado este mismo martes una nota oficial para aclarar otro episodio
Ciutadans juga a la provocació constant fins
arribar a l’insult, si fins ara als favorables al procés sobiranista els
titllaven de nazis, ara els que defensen la immersió són franquistes
El Govern es dedica a promoure lemes com 'Un país, una llengua,
una escola', que és un lema que podria subscriure Franco; ERC, CiU i
Franco". Aquetes declaracions fetes al Parlament pel diputat de
Ciutadans, Carlos Carrizosa, han indignat el diputat d'ERC, Oriol
Amorós, que ha replicat Carrizosa, acusant-lo de cometre "un delicte"
amb el que ha dit i d'haver "insultat la memòria del Parlament" i dels
assassinats pel franquisme. Amorós ha recordat que durant el franquisme
"la meitat" dels parlamentaris catalans van ser afusellats o van haver
d’exiliar-se, entre ells 45 alcaldes i 793 militants d'ERC i del
fundador d'Unió, Manuel Carrasco i Formiguera, van ser afusellats.
“No deixarem passar que es compari partits democràtics amb
Franco. Ja n'hi ha prou. Som molts els que encara no sabem on posar les
flors”, piula Amorós
El republicà ha llençat una
impetuosa i vehement resposta a Carrizosa. Amorós ha acusat Ciutadans de
"fer una comparació insultant a la memòria del país, del Parlament i
dels diputats que van ser assassinats i exiliats" durant el franquisme.
"Vostè ignora tot això i els alcaldes, regidors i militants de partits
que van ser afusellats", ha afegit, tot demanat entre crits al diputat
de C's que "faci el favor de no insultar la memòria", perquè "aquest
insult és delicte".
Agressions, amenaces, multes contra els seguidors
catalans a Malaga que porten estelades, i la junta directiva del Barça
pensa fer alguna cosa?
Davant la democràcia les autoritats esportives espanyoles
apliquen la repressió, aquest és el cas de la final de basquet de la
copa del rei entre el Madrid i el Barça, davant que els seguidors
catalans no se senten espanyols que millor que prohibir les banderes
estelades, l’excusa que generen violència, això si les banderes
franquistes i anticonstitucionals espanyoles són benvingudes i
honorades. Una demostració més que a Espanya la democràcia és una
quimera, la democràcia de les autoritats espanyoles és seguir reprimint
la diferència. Fins i tot han posat banderes espanyoles al damunt de les senyeres
#EsteladesACB prohibides, banderes feixistes no 09/0272014
Pots lluir banderes feixistes, però no estelades
Davant d’aquestes actituds repressores la directiva del F.C. Barcelona
té l’obligació de defensar els seus socis i seguidors, i no pot restar
callat davant aquest atac a la democràcia i aquest atac a la dignitat
del poble català.
El president de Nuevas Generaciones del PP a Tarragona, Javier
Hurtado Mira, va insultar greument a desenes de persones que
participaven en una protesta pacífica en contra de la Llei de
l’avortament, durant una conferència al Col·legi d’Advocats i
Farmacèutics de Tarragona.
Des de la porta Hurtado Mira va “enviar a la dutxa ” als manifestants,
mentre els assistents a l’acte feien un passadís cridant “assassines” a
les dones que protestaven contra l’acte, moment en que una de les
activistes li va dir a Hurtado “els que “apestáis” sou vosaltres”.
LLavors Hurtado va respondre: “Ets molt lletja, igual t’haguessin avortat”.
Segons el blog Prendre la Paraula, quan un dels activistes li va preguntar: “A
quina dutxa?, a la de gas o a la d’aigua?, perquè de la primera
vosaltres en sabeu molt. Hurtado li va contestar impàvid, a la de gas”. Javier Hurtado, el primer començant per l’esquerra,
Davant la gravetat dels fets, des de Nuevas Generaciones (NNGG) del PP a Tarragona, asseguren que no forma part del partit, encara que apareix en diferents fotos i ha ocupat diferents càrrecs, però segons es pot llegir a la pàgina, EuropAssociation,
Hurtado, llicenciat en Medicina, secretari general de l’entitat
Democrat Youth Community of Europe, hauria ocupat diversos càrrecs a les
directives de les NNGG dels populars catalans, i seria el líder de les
NNGG de Tarragona.
NNGG ha emès un comunicat on afirmen que aquesta persona no esta
afiliada a la seva entitat i no té cap càrrec ni a nivell local, ni
provincial, ni regional ni nacional i per descomptat no és president de
NNGG Tarragona” i on diuen que s’intenta danyar la imatge de NNGG amb
informacions sense contrastar. Fonts populars de Tarragona han explicat
que es tracta d’un militant de base del PP, però tot indica just el contrari.
Hurtado es justifica dient que la seva reacció era perquè estava
tens, li van clavar un cop de colze a la cara, i que “aquestes persones
que són membres d’organitzacions radicals com les CUP ( Candidatura
d’Unitat Popular ), acostumen a intentar dinamitar tot esdeveniment que
s’organitza a la zona”.
L'entitat 'Israel i Catalunya' porta fiscalia la comparació pejorativa de les balances fiscals amb "un mercat de jueus"
Lluís Goñalons
El president d'Extremadura, José Antonio Monago
L'entitat 'Israel a Catalunya' ha interposat avui a la Fiscalia de
Barcelona una denúncia contra el president d'Extremadura, José Antonio
Monago, per incitació a l'odi. El president autonòmic va
comparar ahir el debat polític existent sobre les balances fiscal amb
"un mercat de jueus" on cadascú va a la seva.
En la denúncia presentada a Fiscalia es considera que les declaracions
de Monago poden suposar un delicte d'incitació a l'odi i és per aquest
motiu que es reclama al Fiscal que obri diligències informatives contra
Monago i el citi a declarar.
El portaveu de la comunitat jueva Bet Shalom, Jai Anguita, va assegurar
ahir que aquesta actitud demostra que en la societat espanyola hi són
presents "prejudicis i estereotips antisemites" que "indignen" a la comunitat jueva. Monago va demanar ahir disculpes per la seva polèmica expressió.
En un document apocalíptic contra la independència
de Catalunya, equipara els processos Basc i Català i els situa entorn
els nacionalismes dogmàtics del passat
La FAES ha elaborat un argumentari similar
al document del ministre Margallo contra la independència de Catalunya
titulat '20 preguntes amb resposta sobre la secessió de Catalunya', amb
la diferència que al seu pròleg assegura que la situació que viu
Catalunya “torna a demostrar com els nacionalismes” acaben sent “els
agents més profundament divisius de les societats que diuen encarnar” i
que a causa de la seva visió “dogmàtica” es neguen a “assumir la
pluralitat” a tots nivells.
I afegeix que quan aquestes visions extremes
es posen en marxa i “es creuen exemptes del joc democràtic el resultat
inevitable és la fractura social”. Per això tant al País Basc com
Catalunya han protagonitzat els processos més traumàtics de divisió
política i social de l’Espanya post transició.
Un documents finançat pel ministeri de Cultura del ministre Wert
La resta del document, que FAES ha editat en espanyol i català, defensa
que el procés català és il·legal i inconstitucional, nega que hi hagi
motius històrics o greuges entre Espanya i Catalunya i alerta dels
perills que suposaria una hipotètica independència catalana resumint-ho
en tres conceptes: "debilitat institucional, empobriment sever i
aïllament internacional". La diferència amb la doctrina Margallo és que
es cura en salut sobre una eventual consulta no vinculant que qualifica
de “low cost” que considera impossible.
Considera l’estelada com un símbol ofensiu a
Espanya, ultratjant i vinculat a “organitzacions terroristes sagnants,
violentes i intolerants”
En el debat d’una proposta de resolució presentada per ERC a la
comissió d’Afers Institucionals del Parlament, que demana que el govern
insti l’estat a que els aficionats catalans no siguin impedits ni
sancionats pel fet d’exhibir estelades en altres Camps de futbol de
l’estat, la diputada del PP, María José Garcia Cuevas, ha defensat que
en els camps de futbol només es puguin exhibir les banderes legals que
generen unió i no divisió com l’estelada, que contradiu l’esperit
esportiu. Cuevas ha atorgat un grapat d’adjectius negatius i pejoratius a
l’estelada que segons ella és el símbol de la divisió, de l’Espanya ens
roba, de la insubmissió fiscal, de saltar-se la llei i s’utilitza per
polititzar l’esport, i ha estat estendard d’organitzacions terroristes
sagnants.
Segons el PP l’estelada genera violència, xenofòbia i racisme a l’esport.
El periodista assegura que a Barcelona "ningú va a missa, el que diu molt dels mossens separatistes"
Nerea Rodríguez
Federico Jiménez Losantos
El periodista Ferderico Jiménez Losantos va criticar ahir que a Catalunya “el culte és al separatisme català, a la nació catalana i a la subvenció de Pujol, Mas, Montilla o qui sigui,
i així els hi va”. Ho va dir en referència a les declaracions que va
fer fa un temps el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach,
assegurant que el Reial Madrid havia gastat massa diners en el fitxatge
de Cristiano Ronaldo.
Losantos va carregar des d'Es Radio contra Sistach assegurant que a Barcelona, i a Catalunya, “no va ningú a missa”, el que diu molt dels “mossens separatistes”. “Fins i tot la Sagrada Família està tancada”, va afegir.
Alhora, el periodista va opinar sobre la intenció del PP de fer actes
conjunts amb el PSOE per intentar frenar el procés sobiranista: “En comptes d’oferir actes conjunts per frenar el separatisme a C’s, li ofereix al PSOE i al PSC, que no se sap el que és”. “Aquesta és l’estratègia de Mariano, el llest. Si fos un babau no sé què passaria”, va concloure.
Titulada 'L'esperit català', a la columna destaca que, "en cap cas, el
moviment per a la sobirania catalana és l'expressió d'un nacionalisme
ètnic, victimista i antiespanyol"
ARA Barcelona |
L'inici de la columna d'Artur Mas al diari italià 'La Repubblica'
Mas recorda les paraules de Jordi Pujol, "fundador del
meu partit", que va establir "la definició més estesa: 'És català el que
viu, treballa a Catalunya i ho vol ser'". "Catalunya és una terra on el
que realment importa no és l'origen, sinó el destí que es busca",
remarca.
El president de la Generalitat també recorda
que el seu predecessor, José Montilla, va néixer a Andalusia. Després
de recalcar la importància de sentir-se europeus i que l'actual govern
"hagi decidit donar cobertura sanitària pública a tots els immigrants",
Mas torna a definir Catalunya com un país de convergència de persones "a
la recerca d'un futur millor":
"Acabo amb les
paraules de Fermí Santamaría, alcalde d'un petit poble catala, que va
néixer a Cadis, a Andalusia, d'on va marxar els divuit anys per anar a
cercar a Catalunya, de la mateixa manera que molts, un futur millor.
Sempre recordo les paraules que em va dir la meva mare abans de marxar:
'No oblidis mai la terra que us va donar a llum, però treballa i lluita
per la terra que un veurà créixer'. Això és Catalunya".
Una trobada polèmica
Tot i les crítiques de l'esquerra pel perfil "xenòfob" de Maroni, Mas
va decidir rebre divendres el president de la Llombardia. Va haver-hi
reunió doncs, però cam mitjà de comunicació va tenir accés a la
fotografia de la trobada. El govern va subratllar que la reunió havia
estat sol·licitada per Maroni, que estava de visita oficial convidat per
la Cambra de Comerç Italiana de Barcelona.
Maroni
havia reclamat aquesta setmana "enfortir els vincles amb Catalunya" i
més d'un cop ha defensat públicament el procés sobiranista de Catalunya.
El seu objectiu és buscar aliats arreu d'Europa per iniciar un procés
independentista a les regions del nord d'Itàlia.
El president de la Llombardia, de la Lliga Nord, va arribar ahir a Barcelona
Roberto Maroni a l'acte d'ahir al MNAC.
El president de la Llombardia, el xenòfobRoberto Maroni, va presentar ahir a horabaixa a Barcelona l'Exposició de Milà 2015.
I avui té prevista una reunió institucional amb el president Mas, de la
qual vol treure el màxim profit mediàtic. Tanmateix, l'arribada de
Maroni no ha passat per alt a les entitats que lluiten contra el
feixisme, que ja han demanat a Mas que no s'hi reuneixi. SOS Racisme ha emès un comunicat en què insten el president català a no reunir-se amb el dirigent de la Lliga Nord,
un partit que 'es caracteritza pel seu discurs racista i feixista'; i
recorda que 'té vincles reconeguts amb el Front Nacional de Le Pen o amb
la xenòfoba Plataforma per Catalunya'. L'Amical de Mauthausen també ho ha demanat en una piulet, fent ús de l'etiqueta #MaroniFotElCamp. I Unitat contra el Racisme i el Feixisme ha promogut una campanya a la plataforma Change.org en què recull signatures per a fer una petició a Mas perquè no s'hi reuneixi.
El govern català, a diferència del govern llombard, no ha fet gens de
publicitat d'aquesta trobada, que és inevitable des d'un punt de vista
institucional, no tan sols perquè Maroni és el president de la
Llombardia sinó perquè és també el president de l'associació Quatre Motors per a Europa, de la qual Catalunya forma part. La reunió, de moment, no s'inclou en l'agenda pública de demà del president Mas.
A
les xarxes socials molts internautes s'han expressat contra la reunió.
El candidat d'Iniciativa a les eleccions europees, Ernest Urtasun, o
l'escriptor Quim Monzó, en són dos exemples. Vegeu-ne una petita mostra:
Dirigent de la Lliga Nord, partit amb contactes amb Plataforma per Catalunya
El president de la Llombardia arriba demà a Barcelona i divendres es
reunirà amb Mas · El seu partit, la Lliga Nord, d'extrema dreta, vol
profit mediàtic de la trobada mentre manté contactes amb Plataforma per
Catalunya
'Per a lluitar contra la immigració il·legal i tot el mal que comporta, cal no ser bondadós, sinó dolent.' Són paraules de Roberto Maroni, actual president de la Llombardia,
quan era ministre de l'Interior del darrer govern de Berlusconi a
Itàlia. Poc després, Maroni mateix, un dels màxims dirigents de la
xenòfoba Lliga Nord i durant molts anys mà dreta de l'històric dirigent Umberto Bossi, va promoure un polèmic decret de seguretat (desglossat, ací)
que va ser aprovat per les cambres italianes. Més tard la Unió Europea
el va tombar parcialment, argüint que tenia tics xenòfobs i que
transgredia els drets humans. Entre més coses, enduria les penes contra
la immigració, atorgava poders especials als batlles per expulsar els
sense papers i establia penes de presó fins a tres anys per a qui
llogava pisos a 'immigrats clandestins' a més de confiscar aquests
habitatges.
És només una petita mostra de la llarga i polèmica
biografia d'aquest polític italià, que demà arriba a Barcelona per a
presentar l'Exposició de Milà 2015 (al MNAC, a les 18.00), i que divendres es reunirà amb el president Mas al Palau de la Generalitat, com a president de la Llombardia i de l'associació Quatre Motors per a Europa, de la qual Catalunya forma part. Per Maroni, la trobada amb Mas té un gran valor mediàtic i, de fet, ja fa dies que publicita
el viatge a Barcelona i la trobada amb Mas a les xarxes socials. Però
per Mas, tot i que Maroni ha expressat el suport incondicional al
referèndum català, la trobada pren un caire lògicament incòmode, tenint
en compte què representen tant el partit, la Lliga Nord, que promou una
independència discriminatòria no gens integradora de la Padània, com
Maroni mateix, per les repetides accions i manifestacions d'extrema
dreta d'aquests darrers anys.
