10.02.2014
L’estelada és el símbol que ha canviat el paisatge de dalt a baix, sobretot el del Principat.
Aquest cap de setmana hem viscut dos episodis de provocació centrats
en la bandera estelada. A Sant Celoni, a càrrec de la guàrdia civil i a
Màlaga, a càrrec de la policia. En tots dos casos s'han sentit
justificacions polítiques segons les quals l'estelada és contrària a la
constitució. Des de l'espanyolisme ningú no ha aclarit --com passa
sempre-- on ho diu, això, que no ho diu enlloc. Però em sembla que tot
plegat no és pas casual.
L'estelada és el símbol que ha canviat de dalt a baix el
paisatge, sobretot el del Principat. Penjades als balcons, a les
rotondes d'entrada dels pobles, als pals de les cases de la vila o a les
grades d'un camp d'esports, la bandera de Vicenç Ballester deixa clar,
com cap altre senyal, la voluntat d'independència del país. Òbviament,
això ha cridat l'atenció de propis i estranys. Des dels periodistes
estrangers que ho remarquen en cada article als polítics unionistes que
afirmen que l'estesa d'estelades als balcons crea una confusió
intencionada sobre quina és la realitat de la societat.
Dos incidents concordants sobre l'estelada podrien ser un avís en
aquest sentit. Espanya no farà un cop d'estat militar, però els cops
d'estat judicials seran cada volta més habituals. Els grans --com ja ho
va ser la sentència contra l'estatut-- o els petits. I aquest, prohibir
l'estelada, podria ser-ne un de ben obvi. Estic segur, però, que una
barbaritat com aquesta els eixiria molt pitjor que no es poden
imaginar.
Per cert: recordeu quan érem nosaltres que teníem pressa? El gran
canvi és que ara són ells que senten la pressió dels dies, que passen
ràpidament, i es troben obligats a actuar amb precipitació. I la pressa,
normalment, és mala consellera. Tic-tac, tic-tac.
L'opinió dels subscriptors
