Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montoro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montoro. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de febrer del 2014

Montoro rectifica i publicarà les balances fiscals

04/02/2014

BALANCES FISCALS

El ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques afegirà el càlcul dels fluxos fiscals entre territoris als “comptes públics regionalitzats”


Albert Ribas


El lladre nº1 Cristóbal Montoro
El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que encapçala Cristóbal Montoro publicarà finalment les balances fiscals i formaran part dels nous comptes públics regionalitzats que el ministre va anunciar a Barcelona fa dues setmanes.

Després d’assegurar que no era convenient utilitzat aquest mètode de càlcul perquè des de Catalunya se’n feia un mal ús, Montoro s’ha fet enrere després que afloressin crítiques internes al PP que s’havien afegit a la indignació de l’empresariat català i a les queixes de les autonomies governades pel PP que també pateixen dèficit fiscal.

Cristóbal Montoro ha anunciat la presentació d'una nova eina més àmplia que les anomenades balances fiscals, que imputen territorialment els ingressos que el sector públic obté en un territori i les despeses que efectua en el mateix, calculant d'aquesta manera el saldo fiscal resultant.

La intenció d'Hisenda és oferir una fotografia més de la despesa de l'Estat en el conjunt dels territoris, però dins d'aquest nou treball s'inclouran finalment les balances fiscals, una reclamació reiterada de la Generalitat de Catalunya, a la qual s'han sumat també altres governs autonòmics com el balear, governat pel PP.

Madrid, Catalunya i Andalusia, les que més han rebut

Segons ha pogut saber Europa Press, la comunitat on més va gastar l'Estat, en termes absoluts, el 2011 és la Comunitat de Madrid, on hi va invertir 11.500 milions d'euros. La segueixen Catalunya, amb 8.114, i Andalusia, amb 7.500 milions. Aquestes xifres figuren en una taula que reflecteix el destí de 212.600 milions d'euros repartits entre comunitats autònomes, l'estranger (15.166 milions) i una gran partida de 116.800 milions de despesa que l'Estat no considera regionalitzable.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/montoro_rectifica_i_publicara_les_balances_fiscals_98561.php


Bauzá i Aguirre s’apunten a la causa independentista

Dimarts, 4 de febrer de 2014 15:05 h

Homs ironitza sobre els arguments de Montoro per no publicar les balances fiscals i la demanda de Bauzá i Aguirre perquè es publiquin


La no publicació de lesbalances fiscals sembren la discòrdia dins el PP. Ahir el president Balear, José Ramón Bauzà, reclamava a Montoro la publicación de les balances fiscals i acusava el ministre de voler maquillar les dades econòmiques amb el nou procediment. Avui l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, en una entrevista a TV3 també ha reclamat a Montoro la seva publicació. 'Espanya ens roba' és un eslògan que ha calat i contra això s'han de publicar les balances fiscals", ha afirmat. Davant aquests peticions Homs ha dit irònicament que Aguirre i Bauzà es deuen haver passat a la causa independentista, al bloc dels que mal utilitzen les balances fiscals o al bloc del periodistes que també en fan mal ús. 


Batalla campal al PP

Segon diversos digitals madrilenys el president extremeny, José Antonio Monago, encapçalaria el grup de barons del PP que haurien pressionat Montoro per paralitzar la publicació de les balances fiscals pre-cuinades per l’impacte que podria tenir en les seves comunitats de cara a les eleccions del 2015. Per altra banda Ignacio González, Alberto Fabra, i José Ramón Bauzá haurien pressionat el ministre d'Hisenda perquè fes públiques urgentment les balances fiscals sense cuinar-les perquè s'hi juguen les eleccions.

Germà Bel la clava

Germà Bel destapava en un article a La Vanguardia  el motiu “inconfessable” de la supressió de les balances fiscals. El cas és que la manipulació de les balances fiscals per amagar el dèficit fiscal de Catalunya revelaria un subsidi d’escàndol a Extremadura, Astúries, Galícia o Castella i Lleó. Bel feia aquesta reflexió: “Imagineu el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular,  - Madrid, País Valencià i Balears- en transcendir aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues”, la trifulga està servida.




diumenge, 2 de febrer del 2014

Andreu Barnils : L'Àngel de la Guarda

02.02.2014

Ángel de la Fuente, enterrador de les balances fiscals i assessor del ministre Cristobal Montoro, és un dels fundadors de Ciutadans.




Aquests dies hem sabut que el ministre Montoro ha decidit eliminar del mapa les balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol. Ha creat, l'home, un nou mètode de càlcul. Un dels inspiradors d'aquest nou mètode és l'economista Ángel de la Fuente (Gijón, 1962). Ángel de la Fuente és un dels autors de 'El mito fiscal. Razones para un debate', un estudi publicat per la  Fundación FAES de José Maria Aznar. Els economistes ja s'encarregaran de valorar l'invent del senyor Ángel de la Fuente. Jo em limitaré a explicar el seu vessant polític: Ciutadans. Sí, el nou mètode de càlcul del ministre del PP és en mans d'un economista 'ciudadano'. D'un fundador de Ciutadans.

Que Ángel de la Fuente va intervenir en la fundació de Ciutadans, ho explica Maria Teresa Giménez Barbat en el llibre 'Citileaks: Los españolistas de la Plaza Real' (gràcies @elsomatent per fer-me'n arribar les pàgines!). La senyora Barbat va formar part del nucli inicial del partit i el llibre explica les persones que van intervenir-hi. Els primers són Arcadi Espada, Albert Boadella i companyia, i després hi va entrar un segon grup on, entre més noms, hi havia Ángel de la Fuente (pàg. 266). A la pàgina web, l'autora dedica el llibre 'als qui van formar part del grup ampliat després de l'acte del Tívoli i en l'executiva pre-congressual', entre els quals trobem Ángel de la Fuente.

Som en un llunyà any 2006, quan Ciudadanos tot just començava a caminar. El primer congrés, on Albert Rivera va ésser elegit president. Doncs hi ha qui diu que va ser el ciudadano Ángel de la Fuente, l'assessor de Montoro, qui va prendre la decisió d'apostar per Albert Rivera (Viquipèdia). Aquell any 2006 el partit també feia campanya contra l'Estatut de Catalunya. Un dia van celebrar un acte a la UAB i van patir un boicot dels estudiants. Ángel de la Fuente hi era i, segons que informa l'ABC, 'l'esbroncada es va allargar fins que va finalitzar la intervenció d'Ángel de la Fuente, investigador del CSIC i membre de Ciutadans'. El diari Libertad Digital va publicar-ne el comunicat posterior de condemna i José Domingo, aleshores peça clau de Ciutadans (ara a Espanya i Catalans), parla d'aquesta campanya.

Per què l'economista Ángel de la Fuente, assessor de Montoro, inspirador del nou model, va fer campanya pel no a l'Estatut de Catalunya? Doncs per la llengua. Com tants 'ciudadanos' més, per la llengua. Ho veiem, un altre cop, al bloc de José Domingo: 'L'altre dia al Parlament, la diputada socialista Teresa Conillera feia memòria del dia que al Congrés dels Diputats Ramon Marcos Alló, Ángel de la Fuente, Silvia Herrero i jo els vam presentar un document sol·licitant la reforma de l'article 6.1 [de l'Estatut], que diu que el català és la llengua pròpia de Catalunya.' Aquell dia l'economista De la Fuente va dir a la premsa que 'els territoris no tenen llengües ni drets, només els ciutadans'. En fi, com a bon 'ciudadano', De la Fuente és un dels firmants d'un dels molts manifests en favor 'del bilingüismo en Cataluña', que signa juntament amb el Foro de Ermua, Mikel Buesa, Albert Rivera, Francesc de Carreras i Fuster-Fabra. Com aquests dos darrers, per cert, ell era professor d'universitat. Adjunt a la Facultat d'Economia de la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB).

Així doncs, l'economista que juntament amb Cristóbal Montoro enterra les balances fiscals és un il·lustre 'ciudadano'. En Rivera ja pot estar content. Com en el cas de Fuster-Fabra, Albert Rivera torna a tenir un dels seus afins en un lloc clau. Felicitats.


http://www.vilaweb.cat/mailobert/4170709/langel-guarda.html

divendres, 31 de gener del 2014

Sala i Martín deixa en evidència Montoro

31/01/2014

L'EXPOLI FISCAL

L'economista recorda que no es poden comptar només individus, perquè el govern espanyol inverteix per territoris


Lluís Bou


L'economista Xavier Sala i Martín
L'economista Xavier Sala i Martín ha asenyalat a la tertúlia del programa 'Divendres' de TV3 que no és cert l'argument del govern espanyol que en la qüestió de les balances fiscal només comptin les persones individuals, i no pas les autonomies. "Els impostos els paguen les persones, però la despesa que després ells fan des del govern una gran part la fan al territori. Quan fan la N-II no la fan a una persona, sinó al territori. No hi ha cap part de la N-II que digui "Sala i Martín"", ha explicat gràficament.

Al seu entendre, el govern espanyol actua sobre els territoris de dues gran maneres: amb els diners que destina a cada comunitat autònoma, i amb les inversions que fa en infraestructures. En cap dels dos casos no és un tracte individual al ciutadà.

L'economista creu que l'informe sobre els "comptes regionalitzats" que prepara el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, intentarà que la xifra del dèficit fiscal català -de 16.000 milions- surti més baixa. "Veient els professors d'economia que formen l'equip, com Angel de la Fuente, crec que sortirà una cosa semblant al denominat dèficit fiscal pel benefici: entre 8.000-11.000 milions". "Ells diran per exemple que la despesa militar ens protegeix a tots, però els de Talarn saben que no és així perquè té impacte local. Faran uns càlculs perquè el dèficit fiscal català quedi el més baix possible".

Sala i Martín ha citat també l'exemple d'on s'han d'ubicar les despeses de la Casa Reial. "En principi sa majestat el rei treballa per a tots els espanyols, i per tant es pot entendre que el 16% del seu salari és pel servei que el rei fa a Catalunya. Però també pots preguntar no pas per a qui es fa la despesa, sinó on va a parar la despesa, i llavors es veu que la despesa es fa a Madrid, com també passa amb els ministres", ha afegit. Aquest segon criteri és el que es denomina de dèficit monetari.

L'economista ha considerat vàlids tècnicament els dos mètodes, però ha remarcat que responen a dues preguntes diferents. "Si preguntem com quedaria en una Catalunya independent, els diners destinats al rei o als ministres és evident que quedarien a Catalunya, i per tant s'ha de comptar així. És el criteri del dèficit monetari, i d'aquí surten els 16.000 milions anuals de dèficit fiscal".

Sala i Martín també ha criticat que l'exministre socialista Josep Borrell consideri que el dèficit fiscal català només és de 792 milions, perquè ho calcula sense tenir en compte l'endeutament. "Si pagues un sopar amb la targeta visa, encara que sigui un deute tu l'has pagat. Per tant quan el govern s'endeuta també s'ha de comptar", ha insistit.











http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/01/sala_i_martin_98473.php


dimecres, 29 de gener del 2014

Paluzie, Sala i Martin i Germà Bel destrossen la trampa de Montoro

Dimarts  28.01.2014  17:05

Els tres economistes posen en evidència l'estratègia del govern espanyol d'ocultar les balances fiscals




Bel, Sala i Martín i Paluzie.


Montoro ens Roba després d'una reunió del consell de ministres
El govern espanyol havia dit que publicaria les balances fiscals a començament d'any, però no ha complert la promesa. El ministre Montoro ha admès que amagaven les dades perquè donen ales a l'independentisme, i, en canvi, oferirà uns 'comptes públics territorialitzats'. No queda clar què calcularan ben bé ni com, però Montoro renuncia a presentar en unes balances globals tots els imposts que genera un territori i tot el conjunt de la despesa pública de què aquest territori es beneficia. Aquests darrers dies alguns economistes prestigiosos, com ara Elisenda Paluzie, Xavier Sala i Martin i Germà Bel, n'han tret l'entrellat.

En una tertúlia a Catalunya Ràdio, Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, deia ahir que, efectivament, això que presentarà el govern espanyol no són pas balances fiscals: 'Això no són balances fiscals. Quan les calcules, reconeixes l'existència d'un territori sobre el qual has de poder calcular què s'hi genera i què rep. Si trenques això i dius que l'estat té un seguit de despeses que van a banda, negues que hi hagi un territori amb la capacitat de generar impostos i rebre despesa.'

Paluzie deia ben clar què és allò que permeten de veure les balances fiscals, si més no les últimes disponibles: 'De cada euro que paga un ciutadà català en impostos, si tens en compte tot allò que tenen en compte les balances fiscals, traient la seguretat social i pensions, només retornen a Catalunya 53 cèntims. Si d'aquí en treus el que l'estat reté de tots els impostos, és el 50% de la despesa. Excepte les inversions en infrastructures, que són una part petita del pressupost general de l'estat: és a dir, del 50% de despesa en mans de l'estat, ens calcularan el finançament autonòmic, i a la despesa autonòmica hi afegiran les quatre coses que l'estat fa físicament al territori, que són infrastructures.'

Ací podeu escoltar la tertúlia en què va intervenir Paluzie:


Enllaç tertulia : http://www.catradio.cat/audio/787577/La-tertulia-Com-interpretem-la-realitat


Paluzie deia que ella i els altres experts en aquesta matèria sospitaven que Montoro anunciaria unes dades de les balances fiscals agafant un any de crisi forta i de gran dèficit de Catalunya, com el 2009, i sense fer la neutralització de les dades, de tal manera que el dèficit fiscal català es reduís considerablement. Però tampoc no ha estat així. Per què?: 'Crec que s'han adonat que, encara que fessin això de no neutralitzar pel dèficit públic i agafar els anys pitjors de la crisi els hauria sortit un dèficit fiscal molt més baix per a Catalunya però alhora els hauria sortit un superàvit tan estratosfèric per a les comunitats autònomes amb superàvit, com Extremadura o Andalusia, que no han volgut.'

Aquest mateix argument desenvolupava avui Germà Bel, professor d'Economia de la UB i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. En un article a La Vanguardia titulat 'Mort el gos...', Bel diu això: 'Amb un dèficit com el del 2009 i sense neutralització, el 2005 Catalunya hauria tingut equilibri fiscal amb l'estat i només les Balears haurien tingut dèficit. Però és que a més a més haurien proliferat els superàvits fiscals (percepció de transferències) superlatius: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... Imagineu-vos el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular, si transcendissin aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues. Això passa quan s'especula amb la no-neutralització del dèficit central, si arriba a tals dimensions.'

'Montoro pot negar la llei de la gravetat'

dimarts, 28 de gener del 2014

Montoro confirma que l'estat espanyol ens roba

Dimarts, 28 de gener de 2014 11:40 h

Reconeix que la publicació de les balances fiscals jugaria a favor de l’independentisme i Justifica la seva supressió perquè se'n feia un "ús indegut"


"Hi ha persones que pensen que per raó de la balança fiscal del seu territori necessiten independitzar-se", ha dit el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, que ha admès aquest dimarts que les balances fiscals que s'han conegut fins ara són "correctes", i per tant l’espoli fiscal de Catalunya, però ha justificat el canvi en la metodologia que aplica el seu ministeri perquè "en comptes de racionalitzar el debat", se'n feia un "ús indegut". Segons Montoro, les balances fiscals tradicionals permetien traslladaven als ciutadans "idees" que s'utilitzaven per atiar "un esperit d'enfrontament" en comptes d'una visió "integradora". 

Montoro ens roba
Montoro farà una lectura integradora de les balances fiscals

El ministre ha assegurat que les balances fiscals que s'han publicat fins ara "lluny de racionalitzar el debat, el que han portat ha estat a un enfrontament". Segons ha apuntat, aquest no ha de ser l'objectiu dels comptes i per tant, malgrat que les balances fiscals "són correctes" i "estan bé", es poden "completar amb una millor metodologia". Per aquest motiu els nous Comptes Públics Regionalitzats -que és la denominació del càlcul que substitueix les balances fiscals- traslladaran als ciutadans una lectura "integradora" dels comptes des de la premissa que "els territoris no paguen impostos", sinó "els ciutadans".

El ministre imposa la seva doctrina

Es tracta, ha afirmat, d'oferir nous "arguments" i de "superar" les "limitacions" del mètode actual, perquè les balances "estaven traslladant idees" als ciutadans que eren utilitzades per "partits i periodistes" per atirar l'independentisme. En canvi, segons Montoro, els càlculs han de servir per identificar si és cert que hi ha ciutadans pel lloc on viuen "no tenen igualtat d'accés als serveis socials" i "reben menys" perquè "el finançament autonòmic és incorrecte".




Germà Bel destapa el motiu “inconfessable” de la supressió de les balances fiscals

Dimarts, 28 de gener de 2014 10:45 h

La manipulació de les balances fiscals per amagar el dèficit fiscal de Catalunya revelaria un subsidi d’escàndol a Extremadura, Astúries, Galícia o Castella i Lleó


En un article a La Vanguardia l’economista posa damunt la taula els motius per la decisió de Montoro de suprimir les balances fiscals. La primera, confirmada avui pel ministre, és impedir la utilització de les balances fiscals com a arma de l’independentisme, i la segona seria els efectes col·laterals de l’intent de Montoro per “minimitzar artificialment el dèficit fiscal de Catalunya” que revelarien un superàvit fiscal d’escàndol d’Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... “Imagineu el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular,  - País Valencià i Balears- en transcendir aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues”, diu Bel. 

 

El Frankenstein engendrat per la no-neutralització força Montoro a suprimir les balances fiscals

Segons el professor “especular amb la no neutralització del dèficit central” permet al govern fer “un parell de columnes de premsa negant el dèficit fiscal de Catalunya” però quan la fórmula s'aplica a tot Espanya “engendra un Frankenstein impresentable en públic.” En aquest sentit Bel afirma que quan convé Espanya s’inventa els estàndards internacionals, i que “l'ocultació de la informació que no convé” vindria a ser el dret a saber de que parla Montoro i l’executiu de Rajoy. “A Espanya, d'il·lustrat, no ha tocat ni el despotisme”, conclou Bel.

Batalla campal al PP

Segon diversos digitals madrilenys el president extremeny, José Antonio Monago, encapçalaria el grup de barons del PP que haurien pressionat Montoro per paralitzar la publicació de les balances fiscals pre-cuinades per l’impacte que podria tenir en les seves comunitats de cara a les eleccions del 2015. Per altra banda Ignacio González, Alberto Fabra, i José Ramón Bauzá haurien pressionat el ministre d'Hisenda perquè fes públiques urgentment les balances fiscals sense cuinar-les perquè s'hi juguen les eleccions, amb tot, els seus mals presagis de que Montoro finalment acabés utilitzant criteris perquè sembli que totes les “regions” queden equiparades, de manera que no es facin visibles les diferències entre elles, s'han fet realitat.




dilluns, 27 de gener del 2014

Les trampes de Montoro indignen el poder econòmic català, segons Luis Conde

Dilluns, 27 de gener de 2014 15:20 h

L’amfitrió de la trobada a Fonteta ho constata per les converses del dinar que ha organitzat aquest cap de setmana. Alguns dels empresaris havien assistit a la convenció del PP


L'empresari Luis Conde, ha assegurat aquest dilluns que els empresaris que van assistir al dinar – entre altres, el president de la CEOE, Joan Rosell, Joan Gaspart, Antoni Brufau, Joan Maria Nin, Gay de Montellà, Sixte Cambra, Miquel Valls, Jaume Guardiola  (Banc de Sabadell), Marc Puig, Anna Raventós, Josep Lluís Bonet (marcas renombradas españolas i Freixenet) -, estan indignats pel canvi de càlcul de les balances fiscals anunciat pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Així ho ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio. A més, segons Conde, la seva intenció era que, durant el dinar, hi hagués diàleg dels empresaris catalans i de Madrid amb els ministres i consellers que hi van assistir. Segons ha relatat, el president de la Generalitat, Artur Mas, estava en una taula on no hi havia polítics. 


Mas no farà res que sigui il·legal

Pel que fa al context polític actual, Conde s'ha mostrat convençut que el president de la Generalitat no farà res que sigui il·legal i ha afirmat que "la posició de l'estat central de tanta negativa no ajuda gaire a la situació". A més, ha lamentat que s'hagi perdut la tolerància que, segons ha recordat, "consisteix en què jo accepti com ets tu i tu m'acceptis com sóc jo". Finalment, ha considerat que el sistema de finançament de les autonomies és "caduc" i que cal un blindatge de les competències.

Rajoy no estava convidat, diu Conde

Preguntat si havia convidat al president el govern espanyol, Mariano Rajoy, Conde ha respost que no perquè "el rei de la festa a Catalunya és Mas" i ha afegit l'hagués convidat si hagués celebrat aquest acte a Madrid.

L’objectiu del dinar és benèfic i és casual que coincidís amb la convenció del PP

Conde ha volgut deixar clar que l'objectiu de la trobada que se celebra cada any per aquestes dates a la seva masia és recollir diners per l'associació El Trampolí de la Bisbal de l'Empordà, que es dedica al desenvolupament educatiu de persones amb discapacitats psíquiques. En aquest sentit, ha explicat que feia uns 3 o 4 mesos que s'havia convocat els convidats, quan encara no se sabia que just aquest cap de setmana hi hauria la Convenció del PPC a Barcelona.




dissabte, 25 de gener del 2014

El PP desembarca a Catalunya carregat d'amenaces i violència verbal

Dissabte  25.01.2014  06:00

Cospedal diu que no es pot separar Catalunya 'a cops de matxet' · Camacho compara el procés català amb la violència al País Basc





El Partit Popular fa una convenció a Barcelona per frenar el procés d'independència de Catalunya. La va començar ahir amb intervencions ferotges d'alguns dels principals dirigents del partit espanyol i la tanca avui amb la intervenció de Mariano Rajoy. Les intervencions d'ahir --amb Maria Dolores de Cospedal, Alícia Sánchez-Camacho, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, entre més-- van tenir un to amenaçador i d'una violència verbal una mica superior a l'habitual d'aquests dirigents en parlar del procés català.
La secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, va centrar gran part del discurs a negar que 'la sobirania espanyola es pugui dividir, mesurar en parts o en percentatges'. 'En això, només hi ha una part, el cent per cent', va dir. I va advertir els sobiranistes que 'amb les lleis a la mà i la realitat espanyola, no es pot clavar una queixalada a un país' per separar Catalunya d'Espanya. Cospedal, a més, va atacar el govern i Esquerra, que va acusar de mentiders: 'No volen explicar que una Catalunya independent naixeria en fallida.'
Cospedal va assegurar que Espanya necessitava Catalunya i que Catalunya necessitava Espanya. 'Qui digui que Catalunya és una cosa diferent i apartada i que cal separar-la a cops de matxet és que no sap res d'Espanya ni de Catalunya', va dir. I, encara: 'Per més que vulguin alguns, no es pot clavar una queixalada a un país, a Espanya, perquè sí, i per l'interès partidista d'un governant que no sap què fer amb el desastre de gestió que té.'
'Ens ha de dir Mas que vol votar ell sobre el que ell vol i per dividir els catalans? Això no és democràcia, és imposició', va dir, per la seva banda, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho. I va arribar a comparar el procés català amb els anys de violència al País Basc: 'Som un partit que ha patit molt al País Basc, i veig María del Mar Blanco [presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme]. Ara patim també, d'una manera diferent, però amb l'exclusió i el rebuig social, a Catalunya. Patim perquè alguns ens volen donar lliçons de com se sent algú català, de com hem de viure la nostra vida, com hem d'educar els nostres fills o com has de governar. O ets amb ells o no ets català. I això ho hem viscut en més llocs d'Espanya.'



Aquestes són les declaracions de Camacho:




Per la seva banda, el ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, va comparar 'l'incompliment de les lleis' que afirma que implica la convocatòria d'una consulta a Catalunya sobre el futur polític, amb el que hagués significat que Espanya no acatés la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre l'anomenada doctrina Parot. El ministre va considerar 'una contradicció històrica' que la data per al referèndum coincidís amb la de la caiguda del Mur de Berlín. Fernández Díaz va reconèixer també que el debat nacional de Catalunya l'està 'afectant emocionalment' i que 'mai hauria pensat que viuria una situació així'.


divendres, 24 de gener del 2014

Montoro s’inventa un nou sistema per negar el dèficit fiscal: “Els comptes públics regionalitzats”

24/01/2014

INDEPENDÈNCIA

El ministre d’Hisenda assegura que “Espanya està superant la crisi gràcies a Catalunya”


Albert Ribas



El ministre que ens roba, Cristóbal Montoro. Foto: EFE
El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha aprofitat la presència a Barcelona al congrés del PP ‘Junts Sumem’ per explicar un nou sistema de càlcul de les balances fiscals que té el clar objectiu de combatre un dels grans arguments de l’independentisme: el dèficit fiscal.

En un col·loqui entre el mateix Montoro i el portaveu del PPC, Enric Millo, el ministre ha focalitzat la seva intervenció en vendre la següent idea: Espanya ajuda, i no perjudica, econòmicament Catalunya. Montoro ha avançat que l’Estat canviarà el sistema per calcular les balances fiscals, que a partir d’ara es passaran a dir “comptes públics regionalitzats” i que calcularan “un grup d’experts”, que permetran poder conèixer el nivell d’ingressos i despeses per cada ciutadà. Amb aquesta manera, els populars busquen portar a la pràctica un dels seus lemes preferits: els impostos els paguen els ciutadans i no els territoris.

Una vegada més, Montoro ha aprofitat el seu discurs per tornar a presumir de ser el finançador de la Generalitat i recordar els 17.500 milions del FLA i dels 10.000 que es pagaran a proveïdors i ajuntaments. “Paguem, complim amb la nostra obligació, no fem una activitat graciosa, sinó que dóna garantia que es cobrarà”, ha assegurat.

Catalunya, motor econòmic

“Estem superant la crisi econòmica a Espanya gràcies a Catalunya, gràcies a la capacitat d’emprendre de Catalunya. No exageràvem quan vam dir que això seria així”. Amb aquesta sentència i recordant el seu pronòstic de fa uns mesos, ha començat Montoro la seva conferència a Barcelona. Segons el ministre, les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), li han donat la raó. Caldrà veure què diuen els “comptes públics regionalitzats.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/01/montoro_s_inventa_un_nou_sistema_per_negar_el_deficit_fiscal_els_comptes_publics_regio_98346.php

 

Montoro: "Estem superant la crisi a Espanya gràcies a Catalunya"

El ministre d'Hisenda assegura que les dades de l'Enquesta de Població Activa demostren que la "capacitat d'emprendre" de Catalunya està fent sortir Espanya de la crisi


Cara dura Montoro

Mas-Colell demana joc net a Montoro amb les balances fiscals

Divendres  24.01.2014  11:00

El conseller d'Economia acusa el govern espanyol de voler deconstruir les autonomies




El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha acusat el govern espanyol de voler 'deconstruir' l'estat de les autonomies i ha manifestat el seu temor perquè el 'cafè per a tothom' es converteixi en 'cafè descafeïnat a fons'. Mas-Colell ha recordat que el tractament pressupostari de Catalunya és 'completament injust' i s'ha mostrat disposat que sigui un organisme internacional qui elabori les balances fiscals. En una entrevista a TV3, el conseller ha dit que no tenia previst reunir-se amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que aquest cap de setmana és a Barcelona amb motiu de la Primera Convenció del PPC.

Mas-Colell demana a Montoro que faci públiques les balances fiscals, i que també expliqui quina metodologia de càlcul haurà fet servir, perquè els economistes i experts internacionals les puguin verificar.

"L'evidència és que ens volen aplanar", ha constatat el conseller en referència a les intencions del govern espanyol. Mas-Colell ha lamentat que Catalunya tampoc podrà finançar-se als mercats aquest 2014, ja que el Govern no controla les bases fiscals. "Quan els nostres creditors sàpiguen que podem tornar els crèdits, no hi haurà problema", ha dit el conseller, però mentrestant Catalunya haurà de confiar amb el finançament que arriba de Madrid.

En aquesta línia, el titular d'Economia i Coneixement ha assegurat que aquest mateix divendres demanaran formalment a l'Estat els diners corresponents a la disposició addicional tercera del 2008. Ara per ara, "el repartiment dels interessos fiscals dins l'Estat està clarament esbiaixat a favor del govern central", ha criticat.

"Hem tocat fons i comença el procés de represa"

Pel que fa a l'esperada recuperació econòmica, Mas-Colell s'ha mostrat optimista amb matisos. "No hem sortit de la crisi ni de lluny, i no n'haurem sortit fins que estiguem en els termes de PIB per càpita del 2007", ha dit. Tot i això, "les perspectives a mig termini de l'economia catalana són bones, i si seguim treballant dur, seran molt bones". El conseller ha subratllat que hi ha "senyals", com les dades de l'atur, que indiquen que "hem tocat fons i comença el procés de represa". A més, l'aprovació dels pressupostos dóna "estabilitat" a Catalunya, ha destacat.

Els habitatges socials "no seran a la llista" d'immobles públics en venda


Quant als pressupostos, Mas-Colell no ha volgut avançar quins immobles seran a la llista d'edificis que el Govern posarà a la venda per obtenir part dels 2.300 milions d'euros que figuren en els comptes de la Generalitat com a previsió d'ingressos. Això sí, ha garantit que "els habitatges socials no seran a la llista". En aquest sentit, el conseller ha dit que la llista estarà llesta "en dies o setmanes" i ha vaticinat que no causarà neguit, però sí "controvèrsia" per part dels grups polítics.

" Sr Mas-Colell menys plorar i feu d'una vegada L'Hisenda Propia "




dimecres, 22 de gener del 2014

Montoro desembarca a Catalunya divendres amb "arguments econòmics" contra la independència

22/01/2014

INDEPENDÈNCIA

El PP celebra una convenció a Barcelona a la que assistiran també Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal


Nerea rodríguez


#MontoroEnsroba
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques espanyol, Cristóbal Montoro, ha avançat avui que assistirà a la Convenció Política del PP català d’aquest divendres a Barcelona amb una sèrie “d’arguments econòmics" sobre el finançament de Catalunya i de les comunitats autònomes amb la intenció de combatre alguns dels arguments a favor de la independència.

Ho ha assegurat en els passadissos del Congrés en ser preguntar per quins arguments està preparant el Ministeri per rebatre els plans sobiranistes que impulsa el president de la Generalitat, Artur Mas. "El divendres assistiré a la Convenció del partit a Catalunya i aquí també faré una exposició d'arguments econòmics i de finançament de la Generalitat, relacionada, imbricada en el finançament de les comunitats", ha assenyalat.

A la convenció, que se celebra el divendres i el dissabte, assistiran també el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy -dissabte-, i la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal -divendres-. El partit es vol presentar com "l'únic capaç d'evitar la consulta", en paraules de la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho.

" #MontoroEnsRoba   #HisendaPropia "


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/01/montoro_desembarca_a_catalunya_divendres_amb_arguments_economics_contra_la_independencia_98289.php

dijous, 26 de desembre del 2013

Hahahaha : Montoro diu que algunes grans empreses volen la independència, però són l'"excepció"

El ministre diu que l'IRPF baixarà primer per a les rendes baixes


El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, s'ha referit, en una entrevista a 'Expansión', a la consulta catalana i ha garantit que no se celebrarà i que el govern espanyol no haurà d'oferir res a canvi perquè no es convoqui. A més, ha assenyalat que ni les grans empreses ni les internacionalitzades estan en clau independentista, excepte alguna "excepció". És a dir, el ministre considera que algunes grans empreses sí que volen la independència.

Sobre les acusacions de la Comunitat de Madrid que el Govern està fent una reforma del finançament autonòmic per la porta del darrere amb canvis en patrimoni i en algunes taxes, Montoro considera que el president de la Comunitat està "equivocat" i està pensant que el ministeri d'Hisenda és "la finestreta" perquè es converteixi en candidat.

"I no és així", sosté el ministre, després d'assegurar que la Comunitat s'equivoca en assegurar que són més solidaris que ningú perquè "no hi ha solidaritat en el pagament d'impostos". "Cadascú paga en funció de la seva capacitat econòmica", indica.

El ministre ha dit també que

diumenge, 22 de desembre del 2013

El mal negoci de la Loteria espanyola

22/12/2013

JOC

Catalunya només recupera el 8,5% dels diners apostats a la rifa de Nadal


Albert Ribas


El cantant Rafael, protagonista de l'anunci de la loteria espanyola
La loteria espanyola no és un bon negoci pels catalans. Enguany Catalunya només ha recuperat el 8,5% dels 359,86 milions d’euros que els catalans han invertit, un 8,46% menys que l’any passat. Concretament, les administracions de loteria catalanes han repartit 30,76 milions d’euros en els principals premis de la rifa de Nadal, una xifra que no inclou els premis menors, terminacions ni aproximacions.

Que aquest no ha estat un any especialment bo per Catalunya també ho demostra el fet que ha estat el lloc on més ha caigut la recaptació de la loteria estatal, un 7,74% respecte a la de l’any passat. Segons les dades de Loteries de l’Estat, la mitjana apostada per cada català ha estat de 47,53 euros. Bona part dels premis que s’han repartit a Catalunya han estat cinquens premis, que han suposat 24 milions d’euros. Quatre milions més han correspost a una sèrie del primer premi, el 62246, que s’ha venut al barri del Poblenou a Barcelona.

Aquest any, per primera vegada, els catalans també tindran l’oportunitat de jugar a la loteria catalana, La Grossa de Cap d’Any. El sorteig serà el proper 31 de desembre i fins a fins d’aquesta setmana ja s’havien venut butlletes per valor de 25,8 milions d’euros, el 86% dels 30 milions d’euros que s’han posat a la venda.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/el_mal_negoci_de_la_loteria_espanyola_97769.php


divendres, 20 de desembre del 2013

Sala-i-Martín: "Les elèctriques entren al club de Catalunya: Espanya no paga"

20/12/2013

LLUM

L'economista acusa el ministre d'Hisenda de prendre decisions "arbitràries, arrogants i irracionals"


Lluís Goñalons


L'economista Xavier Sala-i-Martín
L'economista Xavier Sala-i-Martín veu paral·lelismes entre la situació que pateixen Catalunya i el mercat de les elèctriques. "L'Estat espanyol et promet que farà una cosa i finalment fa el contrari" i no paga, ha declarat a TV3 en el marc de l'anàlisi sobre la pujada de la llum que preveia ahir el govern espanyol per al gener.

Malgrat que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha aturat avui la pujada de llum que va fixar ahir el govern espanyol, Sala-i-Martín ha carregat contra la mesura impulsada pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. El professor denuncia que el titular d'Hisenda, que fa d'edil de la reducció del dèficit a les arques públiques, va prometre pagar aquest any part dels 30.000 milions d'euros de deute amb les elèctriques i finalment, Montoro se n'ha desdit.

"Si les elèctriques es van coordinar per reduir l'oferta i fer augmentar el preu van cometre un frau que està penalitzat. Ara bé, si no hi ha hagut res d'il·legal, aleshores qui ha de ser castigat és el ministre Montoro. Amb les seves decisions arbitràries, arrogants i irracionals", ha etzibat Sala-i-Martín, qui titlla d'"incompetent" el titular d'Hisenda en un article d'avui al diari 'Ara'.

L'economista anticipa escenaris. Alerta que si no es demostra competència imperfecta al mercat elèctric "pagarem més per la llum, però seguirem devent els 30.000 milions d'euros a les empreses elèctriques. No hi ha res com tenir un ministre incompetent. Cal tenir en compte que el preu de l'electricitat a l'Estat espanyol és dels més alts d'Europa i Espanya deu 30.000 milions d'euros, que equival al cost de consumir 3 anys de llum.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/sala-i-martin_les_electriques_entren_al_club_de_catalunya_espanya_tampoc_paga_97739.php


dijous, 19 de desembre del 2013

Montoro garanteix l’asfixia econòmica de Cataunya

Dimecres, 18 de desembre de 2013 21:00 h

L'Estat no compensarà Catalunya per la suspensió de l'impost autonòmic de dipòsits bancaris al 2013


El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha comunicat aquest dimecres oficialment al conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, que l'Estat no compensarà Catalunya per la supressió de l'Impost autonòmic de dipòsits bancaris que paguen les entitats, que Catalunya estimava que havia de generar ingressos de poc menys de 800 milions d'euros. En canvi, el ministre s'ha compromès a incloure aquest impost a la reforma fiscal que vol posar en marxa al 2014, malgrat que no ha concretat si les comunitats autònomes el podran cobrar total o parcialment. 

Montoro impedeix que cobrem pels dipòsits bancaris, però ell tampoc paga

Mas-Colell ha donat a conèixer la resposta de Montoro als mitjans després de participar al Consell de Política Fiscal i Financera, malgrat que la comunicació oficial ha arribat a la conselleria per escrit al matí. La Generalitat havia demanat que se la compensés pel fet que el Govern va provocar la seva suspensió al desembre de 2012 pocs dies després que la Generalitat l'aprovés. Aleshores el ministre Montoro va recórrer al Tribunal Constitucional, fet que va suposar la paralització immediata del tribut, i després va engegar el seu propi impost estatal amb base zero.

Espanya ignora el seu propi Tribunal Constitucional per asfixiar econòmicament Catalunya

L'Estat va compensar per aquesta maniobra les tres comunitats que havien engegat l'impost amb anterioritat: Andalusia, Extremadura i Canàries, però no Catalunya i Astúries, que ho havien fet després de l'1 de desembre. Passat un any, i amb una sentència del Tribunal Constitucional avalant la validesa de l'impost autonòmic, el president espanyol, Mariano Rajoy, es va comprometre a "estudiar" aquesta compensació per a Catalunya, però finalment s'ha decantat pel "no".

"La resposta és no"

dimecres, 11 de desembre del 2013

L'incompliment de l'addicional tercera

Avui a les 14:55h.

L'Estat no va transferir el 2011 els 671 milions establerts per l'Estatut





Montoro, amb Mas-Colell, en una imatge d'arxiu



L'Estat no va transferir a Catalunya el 2011 els 671 milions de l'addicional tercera establerts per l'Estatut. Durant l’exercici 2011, l’Estat no ha reconegut ni transferit cap import a la Generalitat, segons s’especifica a l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre el "compte general de la Generalitat corresponent al 2011”.

La disposició addicional tercera de l’Estatut estableix que la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions -destaca l’informe- “poden emprar-se per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies”.

La Sindicatura explica també que el Govern espanyol “ha fet aportacions a la Generalitat a l’exercici 2009 i 2010 en compliment d’aquesta disposició”. Però “durant l’exercici 2011 l’Estat no ha reconegut ni transferit cap import, en compliment del que estableix la disposició addicional tercera de l’Estatut”.

“L’import pressupostat inicialment per la Generalitat per aquest concepte ha estat de 671,80 milions d’euros”, s’afegeix a l’informe lliurat aquest dimarts a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.





dimecres, 4 de desembre del 2013

El cap dels inspectors d'Hisenda dimiteix després de la polèmica per una sanció a la multinacional Cemex

Madrid

(Se sospita que els assessors de Cemex van treballar per a Cristobal Montoro)

edacció - 04/12/2013 - 19.52h.  


La situació fiscal de la infanta Cristina en el "cas Nóos" podria explicar la renúncia de Jones.


El fins ara director d'Inspecció Financera i Tributària, Luis Jones, ha demanat deixar el càrrec. Segons fonts de l'Agència Tributària citades per EFE, la dimissió és conseqüència de discrepàncies amb la direcció general per nomenaments concrets de personal i pels criteris per reassignar funcionaris.

La clau de la renúncia de Jones podria estar en la destitució fa dues setmanes d'una inspectora, perquè va sancionar la multinacional Cemex. Aquest cessament ja va comportar la dimissió d'un dels caps d'àrea, que era el cap de la dona. La inspectora, pertanyent a la Delegació de Grans Contribuents, va rebutjar un recurs de la cimentera contra una sanció que podria arribar als 450 milions d'euros. El motiu serien presumptes pràctiques irregulars de la multinacional, de capital mexicà i amb seu a Espanya, per pagar menys impostos.

Fonts de l'Agència Tributària asseguren que la renúncia de Jones no té res a veure amb el cas concret de Cemex, sinó amb les diferències de criteri amb el director de l'agència per "determinats nomenaments i cessaments de funcionaris de l'àrea d'Inspecció Financera i Tributària".

Un altre element a tenir en compte és la controvèrsia generada al voltant de la situació fiscal de la infanta Cristina en la investigació del "cas Nóos", després que alguns mitjans de comunicació han publicat que Hisenda va donar per vàlides factures que en el seu moment havia qüestionat. També hi va haver polèmica pels errors en els informes de compravenda d'immobles de la filla del rei, que Hisenda va atribuir a una confusió amb el DNI de la duquessa de Palma. El director de l'Agència Tributària, Santiago Menéndez, va voler esvair aquesta possibilitat i va assegurar que Hisenda tracta tots els contribuents amb "generalitat i igualtat".

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha negat cap ingerència a l'Agència Tributària i el PP ha assegurat que posa "la mà al foc" per ell. El PSOE, però, li ha exigit explicacions "coherents" i que aclareixi si hi ha hagut o no "coaccions" al dimissionari.

Luis Jones forma part del Cos Superior d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat i era el cap dels inspectors d'Hisenda des del gener del 2012. Prèviament havia treballat a l'equip de fiscalitat internacional de la Delegació Central de Grans Contribuents.


http://www.324.cat/noticia/2238082/economia/El-cap-dels-inspectors-dHisenda-dimiteix-despres-de-la-polemica-per-una-sancio-a-la-multinacional-Cemex



dilluns, 25 de novembre del 2013

La independència de Catalunya altera Montoro

Dilluns, 25 de novembre de 2013 12:25 h

Ho equipara amb la ruptura de l'euro i assegura que "el divorci" és "impossible". També ho va dir fa 117 anys el president espanyol de torn


El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha equiparat aquest dilluns la independència de Catalunya amb els efectes que tindria la ruptura de l'euro, en una mostra d’alteració que li provoca una realitat cada cop més evident. Segons el ministre, el "divorci" que propugnen les dues principals formacions catalanes és "impossible de fer" perquè implica "sortir d'Europa" i "trencar l'Euro", tant sols cal recordar el que deien fa 117 anys el president del govern espanyol de l’època en respecte a Cuba.

El "susodicho"
Espanya no sap com aturar el procés independentista, i això altera Montoro
Montoro, que ha fet aquestes manifestacions en un esmorzar informatiu a Madrid, ha apuntat que el procés a Catalunya és "una qüestió seriosa" que cal "aconseguir" que "no entorpeixi la sortida de la crisi". Per això ha demanat "als dirigents polítics catalans" que "es dediquin a superar la crisi econòmica" perquè en aquesta tasca "compten amb tot el suport del govern d'Espanya". 

 Segons Montoro, "això és realment el que sol·liciten els catalans" perquè "Catalunya és un dels grans motors de creixement econòmic i una terra d'emprenedors" i "junts sumem molt més". "Estem vivint una integració europea i no té cap sentit proposar un divorci que és materialment impossible de fer", ha dit.

  "Encara tenim lloc per a l'entesa" però segueixen actuant com sempre, contra Catalunya
El ministre s'ha mostrat "positiu" -ha descartat expressament el terme 'optimista'-respecte al resultat del procés i ha assegurat que "encara hi ha lloc per a l'entesa". "Estem treballant per a l'entesa, i l'entesa és sortir de la crisi econòmica", ha dit. 


http://directe.cat/325526