dimarts, 28 de gener del 2014

Germà Bel destapa el motiu “inconfessable” de la supressió de les balances fiscals

Dimarts, 28 de gener de 2014 10:45 h

La manipulació de les balances fiscals per amagar el dèficit fiscal de Catalunya revelaria un subsidi d’escàndol a Extremadura, Astúries, Galícia o Castella i Lleó


En un article a La Vanguardia l’economista posa damunt la taula els motius per la decisió de Montoro de suprimir les balances fiscals. La primera, confirmada avui pel ministre, és impedir la utilització de les balances fiscals com a arma de l’independentisme, i la segona seria els efectes col·laterals de l’intent de Montoro per “minimitzar artificialment el dèficit fiscal de Catalunya” que revelarien un superàvit fiscal d’escàndol d’Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... “Imagineu el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular,  - País Valencià i Balears- en transcendir aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues”, diu Bel. 

 

El Frankenstein engendrat per la no-neutralització força Montoro a suprimir les balances fiscals

Segons el professor “especular amb la no neutralització del dèficit central” permet al govern fer “un parell de columnes de premsa negant el dèficit fiscal de Catalunya” però quan la fórmula s'aplica a tot Espanya “engendra un Frankenstein impresentable en públic.” En aquest sentit Bel afirma que quan convé Espanya s’inventa els estàndards internacionals, i que “l'ocultació de la informació que no convé” vindria a ser el dret a saber de que parla Montoro i l’executiu de Rajoy. “A Espanya, d'il·lustrat, no ha tocat ni el despotisme”, conclou Bel.

Batalla campal al PP

Segon diversos digitals madrilenys el president extremeny, José Antonio Monago, encapçalaria el grup de barons del PP que haurien pressionat Montoro per paralitzar la publicació de les balances fiscals pre-cuinades per l’impacte que podria tenir en les seves comunitats de cara a les eleccions del 2015. Per altra banda Ignacio González, Alberto Fabra, i José Ramón Bauzá haurien pressionat el ministre d'Hisenda perquè fes públiques urgentment les balances fiscals sense cuinar-les perquè s'hi juguen les eleccions, amb tot, els seus mals presagis de que Montoro finalment acabés utilitzant criteris perquè sembli que totes les “regions” queden equiparades, de manera que no es facin visibles les diferències entre elles, s'han fet realitat.