Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paluzie. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paluzie. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 d’agost del 2014

I el 2015, què? Què passarà després del 9-N?

Dilluns  25.08.2014  06:00

Negociacions, declaració unilateral d'independència, govern d'unitat i procés constituent són les claus dels mesos posteriors a la consulta






Si el doble sí s'imposa el 9 de novembre, l'endemà començarà un període completament nou de la política catalana, i també de l'espanyola. Dissabte, Elisenda Paluzie, Hervé Pi i Vicent Partal van explicar a Prada quina podia ser la ruta posterior a la consulta i quines en serien les fites clau. La primera, i prèvia, és intentar portar tres milions de catalans a les urnes per validar internacionalment la consulta. Us oferim un full de ruta de què pot passar amb preguntes i respostes.

1) Què ha de passar a la consulta?

Elisenda Paluzie va dir que una situació ideal seria que hi hagués un poc més de dos milions de persones que votessin un doble sí i un milió de vots per a les altres opcions. Partal, que va opinar que els partidaris del no boicotarien el referèndum, va dir que el més important era la participació, i que dos milions de vots no serien un bon resultat, però que si ens acostéssim als tres milions seria excel·lent. Superar els tres seria molt difícil, però definitiu.

2) Què passarà immediatament després de la consulta?

divendres, 15 d’agost del 2014

Paluzié: "No hi haurà independència si no trenquem amb la legalitat espanyola"

15/08/2014

INDEPENDÈNCIA

La degana d’Econòmiques de la UB critica que "estem en un joc d’amenaces increïble"


Nerea Rodríguez



Elisenda Paluzie



La degana de la facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzié, ho té clar: “L’Estat espanyol pot intercedir i declarar il·legal la consulta, però no hi haurà independència si no trenquem amb la legalitat espanyola”, i explica les dues maneres de fer-ho: declarar la independència o bé fer el referèndum. Segons Paluzié, “és millor fer una consulta, ja que uneix més gent diferent i d’ideologies més diverses. A més, expressa molt més directament la voluntat popular”.

En una entrevista al diari ‘El Punt Avui’, la degana d’Econòmiques de la UB afirma que “si l’Estat retira les urnes el 9N, mostrarà al món quin és el seu concepte de democràcia. Les imatges d’impedir una votació democràtica i legítimina no farien més que reforçar el passos posteriors”.

dimecres, 29 de gener del 2014

Paluzie, Sala i Martin i Germà Bel destrossen la trampa de Montoro

Dimarts  28.01.2014  17:05

Els tres economistes posen en evidència l'estratègia del govern espanyol d'ocultar les balances fiscals




Bel, Sala i Martín i Paluzie.


Montoro ens Roba després d'una reunió del consell de ministres
El govern espanyol havia dit que publicaria les balances fiscals a començament d'any, però no ha complert la promesa. El ministre Montoro ha admès que amagaven les dades perquè donen ales a l'independentisme, i, en canvi, oferirà uns 'comptes públics territorialitzats'. No queda clar què calcularan ben bé ni com, però Montoro renuncia a presentar en unes balances globals tots els imposts que genera un territori i tot el conjunt de la despesa pública de què aquest territori es beneficia. Aquests darrers dies alguns economistes prestigiosos, com ara Elisenda Paluzie, Xavier Sala i Martin i Germà Bel, n'han tret l'entrellat.

En una tertúlia a Catalunya Ràdio, Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, deia ahir que, efectivament, això que presentarà el govern espanyol no són pas balances fiscals: 'Això no són balances fiscals. Quan les calcules, reconeixes l'existència d'un territori sobre el qual has de poder calcular què s'hi genera i què rep. Si trenques això i dius que l'estat té un seguit de despeses que van a banda, negues que hi hagi un territori amb la capacitat de generar impostos i rebre despesa.'

Paluzie deia ben clar què és allò que permeten de veure les balances fiscals, si més no les últimes disponibles: 'De cada euro que paga un ciutadà català en impostos, si tens en compte tot allò que tenen en compte les balances fiscals, traient la seguretat social i pensions, només retornen a Catalunya 53 cèntims. Si d'aquí en treus el que l'estat reté de tots els impostos, és el 50% de la despesa. Excepte les inversions en infrastructures, que són una part petita del pressupost general de l'estat: és a dir, del 50% de despesa en mans de l'estat, ens calcularan el finançament autonòmic, i a la despesa autonòmica hi afegiran les quatre coses que l'estat fa físicament al territori, que són infrastructures.'

Ací podeu escoltar la tertúlia en què va intervenir Paluzie:


Enllaç tertulia : http://www.catradio.cat/audio/787577/La-tertulia-Com-interpretem-la-realitat


Paluzie deia que ella i els altres experts en aquesta matèria sospitaven que Montoro anunciaria unes dades de les balances fiscals agafant un any de crisi forta i de gran dèficit de Catalunya, com el 2009, i sense fer la neutralització de les dades, de tal manera que el dèficit fiscal català es reduís considerablement. Però tampoc no ha estat així. Per què?: 'Crec que s'han adonat que, encara que fessin això de no neutralitzar pel dèficit públic i agafar els anys pitjors de la crisi els hauria sortit un dèficit fiscal molt més baix per a Catalunya però alhora els hauria sortit un superàvit tan estratosfèric per a les comunitats autònomes amb superàvit, com Extremadura o Andalusia, que no han volgut.'

Aquest mateix argument desenvolupava avui Germà Bel, professor d'Economia de la UB i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. En un article a La Vanguardia titulat 'Mort el gos...', Bel diu això: 'Amb un dèficit com el del 2009 i sense neutralització, el 2005 Catalunya hauria tingut equilibri fiscal amb l'estat i només les Balears haurien tingut dèficit. Però és que a més a més haurien proliferat els superàvits fiscals (percepció de transferències) superlatius: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... Imagineu-vos el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular, si transcendissin aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues. Això passa quan s'especula amb la no-neutralització del dèficit central, si arriba a tals dimensions.'

'Montoro pot negar la llei de la gravetat'