Sílvia Orriols signa una qüestió de confiança davant el rebuig de l’oposició ripollesa al seu projecte de pressupostos

 

 

NACIONAL

20/01/2025

 

 

La batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha signat una qüestió de confiança després de no assolir l’aprovació dels pressupostos municipals. La proposta pressupostària del grup municipal d’Aliança Catalana ha rebut únicament els sis vots favorables de la seva formació al ple extraordinari celebrat aquest dilluns. Els deu regidors de l’oposició, per la seva banda, hi han votat en contra.

Davant d’aquesta situació, Orriols ja havia anunciat hores abans la seva decisió de plantejar una qüestió de confiança. Aquest mecanisme, previst a l’article 197 bis de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), permet als alcaldes vincular l’aprovació dels pressupostos a la seva continuïtat en el càrrec. 

D’acord amb la legislació vigent,

(ÀUDIO) "No és veritat que el poble català no sabia acollir i trinxava a qui venia de fora"

 

 

CULTURA - IDENTITAT

 

Eduard Fernández opina sobre el discurs catalanòfob d'Eduard Sola

 

21.01.2025 09.15 h 

Redacció

Eduard Fernández amb el Gaudí al millor actor protagonista, el 19 de gener del 2025 Autor/a: Jordi Borràs

A Eduard Sola, guionista de 'Casa en flames', li ha sortit una nova veu discrepant amb el seu discurs etnicista; l'actor Eduard Fernández, guanyador del Premi Gaudí al millor actor per 'El 47', on interpreta un líder de la lluita veïnal vingut d'Extremadura.. A diferència del director d'aquesta pel·lícula, Marcel Barrena, que va sortir en defensa del seu company qualificant de "nazis" i "ultradreta catalana" els crítics, Fernández ha parlat per reivindicar el poble català al programa 'Aquí Catalunya' de la SER.: "(Sola) va parlar de la seva família. El que no té sentit és que això sigui genèric per a tothom. Afirmar que el poble català sencer no sabia acollir i que trinxava els immigrants per no parlar la seva llengua no és veritat. No crec que mai hagi estat així".

Els promotors de la ILP (Solidaritat per la Independència) per declarar la independència demanen reunions a ERC i Junts per “convèncer-los” de tramitar-la

 

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

 

La tramitació de la ILP està congelada des del passat 27 de desembre, a petició dels mateixos impulsors, que abans volien reunir-se amb Rull i els grups parlamentaris

 

David folch i Josep Rull

 

 

 Agències

Dimarts, 7 de gener de 2025

 

 Els promotors de la iniciativa legislativa popular (ILP) per declarar la independència de Catalunya han demanat reunions a Junts, ERC i la CUP per a “convèncer-los” que han de tramitar-la, malgrat el precedent contrari del TC. Així ho ha assegurat David Folch, secretari general de Solidaritat Catalana, després de reunir-se aquest dimarts amb el president del Parlament, Josep Rull, i la secretària primera, Glòria Freixa. Esperen poder celebrar les reunions durant aquestes setmanes, i també n’han demanat a la CUP “per cortesia”, tot i que no formin part de la Mesa. La tramitació de la ILP es troba congelada des del passat 27 de desembre, a petició dels mateixos impulsors, adduint que abans volien reunir-se amb Rull i amb grups parlamentaris.

La ILP registrada és exactament la mateixa que ja van presentar el febrer d’aquest any, en l’anterior legislatura, que va ser admesa a tràmit per la Mesa, però el TC va anul·lar aquest acord. En aquest sentit, David Folch

SI presenta de nou la ILP per Declarar la Independència de Catalunya

 

 

Per

Redacció Unilateral

3 de desembre de 2024

 

 

 

 

Aquest dimarts dia 3 de desembre, Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat de nou la Iniciativa Legislativa Popular per a que el Parlament de Catalunya declari la Independència.

El registre d’aquesta iniciativa, al Parlament, l’han fet Francesc Fíguls, David Folch i Lluís Tenas, tots ells membres de l’Executiva Nacional. És un acte polític de resposta automàtica a la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de prohibir la tramitació de la ILP presentada el passat mes de febrer amb el text:

Nostàlgia de Deulofeu

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'anomenada secció B no és un torpede a la línia de flotació del vaixell dels noranta anys sense casos de corrupció perquè l'explosió s'ha produït dins de la nau"

 

 

 

 

 

Ramon Cotarelo

28/11/2024 20:34

 

 

 

D’ací a dos dies se sabrà quina de les tres candidatures a la direcció d’ERC triomfa o si s’ha d’anar a una segona volta i en quines condicions. Hi ha hagut escassetat d’exposició pública, mediàtica, de les tres opcions. I molt poc debat privat, intern, obstruït, segons dos dels candidats, per la feina de sapa dels seguidors de Junqueras. Però hi ha hagut abundància d’entrevistes als mitjans i molta presència a les xarxes.

Realment, el background tampoc no feia tanta falta. Les tres opcions sintetitzen el seu ideari als noms de les candidatures. Com en les llegendes en què un heroi o heroïna ha de triar entre tres caixes d’aparença diferent, totes tres presenten llurs millors semblants i malden per ser escollides. El més important és la marca, l’estendard.

La candidatura de Militància Decidim porta l’empremta populista al majestàtic ús de la primera persona del plural. Tots som militants, fins i tot el company i president que ha exercit sota l’ègida del culte a la

Aliança Catalana passaria de 2 a 6 o 7 diputats, segons la nova enquesta del CEO

 

 

28-11-2024

Redacció

 

 

 

Ahir dimecres es va publicar la nova enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas sobre les eleccions al Parlament de Catalunya en el cas de produir-se ara. L’enquesta reflecteix una tendència cada cop major de l’electorat a confiar amb partits allunyats del sistema.

Però en primer lloc allò que es pot percebre és un important augment en la representació d’Aliança Catalana. El partit de Sílvia Orriols passaria dels 2 diputats que té ara a 6 o 7, segons l’enquesta. Segurament l’altaveu que significa ser al Parlament és la causa d’aquest possible ascens en el vot cap al partit nacionalista català. Els potents discursos de Sílvia Orriols, parlant de temes que la classe política catalana no vol abordar i qualificant com a colonial la ocupació de Catalunya per part d’Espanya, així com posant el dit a la nafra de la immigració massiva com un dels grans mals que pateix la Nació catalana, arriben amb força a cada cop més gent i són aplaudits per cada cop més catalans.

D’altra banda, es comença a percebre el desgast de

Qui té por de Sílvia Orriols?

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 26 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts 

Qui té por de Virginia Woolf? és una obra de teatre en tres actes del dramaturg nord-americà Edward Albee estrenada el 1962 i portada al cinema el 1966 pel director Mike Nichols, protagonitzada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, i doblada el 1985 al català per a TV3. La cita d’aquesta magnífica peça va bé per, parafrasejant-ne el títol, preguntar-se qui té por de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i diputada al Parlament en representació del partit que presideix, Aliança Catalana, a la vista de les invectives que rep dels partits anomenats tradicionals —els del sistema de tota la vida— i de com les rep.

La imatge que queda gravada a la retina de molts catalans és la de tot un president de la Generalitat com Salvador Illa replicant de manera irada i nerviosa, per moments crispada i tot, les intervencions de la diputada al Parlament. Sort que Aliança Catalana només té dos diputats, que si arriba a ser un grup parlamentari numèricament potent potser el líder del PSC, que ja ha estat a punt de perdre els nervis en més d’una ocasió, els hauria perdut del tot. O la imatge de tot un president del Parlament com Josep Rull interrompent-la cada dos per tres mentre parla al faristol o de l’escó estant i guardant silenci davant les intervencions de Vox. Amb independència que s’hi estigui d’acord o no, Sílvia Orriols no s’està de dir les coses tal com ragen, no es refrena en absolut i les etziba com els ases els pets, que és el que les senyories acostumades a les mitges veritats, i un decòrum mal entès que no practica ni el parlament del país del parlamentarisme per excel·lència —la Cambra dels Comuns del Regne Unit—, no estan gens avesades a veure.

La presidenta d’Aliança Catalana acostuma a ser titllada per l’establishment processista —de què formen part invariablement tots: JxCat, ERC, CUP, PSC i Comuns— de política d’extrema dreta, feixista i populista i és fins i tot insultada amb altres qualificatius, com els de racista i xenòfoba o el de

Bosch de Foc Nou presenta un pla per aconseguir la independència que deixa descol·locades Alemany i Alba Camps

 

 

Mentre les candidates a la Secretaria General de Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional mantenen un dur enfrontament amb retrets, el candidat de Foc Nou presenta propostes per tornar il·lusionar  

 

Redacció

Diumenge, 24 de novembre de 2024

 

 

Només Foc Nou garanteix la veritat sobre els escàndols de falsa Bandera sobre els germans Maragall i el ninot
Els retrets creuats sobre el paper de la direcció d’ERC dels darrers anys i la figura d’Oriol Junqueras com a president del partit han centrat el debat de les aspirants femenines a secretari general celebrat aquest diumenge. Els candidats de Foc Nou, Alfred Bosch, ha llençat la proposta de la seva candidatura amb un pla per aconseguir la independència que ha deixat en fora de joc Elisenda Alamany i Alba Camps.

Nova Esquerra Nacional, Alba Camps, i Militància Decidim, Elisenda Alamany, s’han recriminat mútuament algunes decisions preses des de la cúpula de la formació

i especialment per la coneguda com a estructura paral·lela d’ERC, que suposadament encarregava accions sense el coneixement del gruix de la direcció.
Alamany ha defensat “fer gran” el partit i “reconnectar amb el país” i ha lloat Junqueras, a qui ha definit com a “el millor actiu polític”, però ha oblidat el seu acord amb Collboni a Barcelona i que va emprenyar les bases republicanes a Barcelona. Alhora, ha proposat crear una “comissió de la veritat sobre les estructures paral·leles” per aclarir com es van orquestrar i aprovar accions com els cartells contra els germans Pasqual i Ernest Maragall i l’Alzheimer, però no del ninot.
Camps ha criticat que opti per anomenar-la en aquests termes perquè no considera “una proposta per recosir acusar així companys”. “Que haguem de donar explicacions, d’acord. Però qui presidia aquest partit?”, li ha preguntat.

Bosch, que ha indicat que “costa de creure” que Junqueras no n’estigués al corrent. “Diu que ell passava per allà i no es va assabentar de totes aquelles incidències negatives”

 Ha dit, i ha preguntat “vistes les circumstàncies ha de continuar presidint el partit.

Les dues candidatures oficials han intentat negar l’evidència que van defensar l’acord amb el PSC, només Alfred Bosch s’ha mostrat contundent respecte els pactes
Els pactes d’ERC amb el PSC i el PSOE han estat l’altre gran element de debat entre els aspirants. L’exconseller de la Generalitat ha advertit que els socialistes incompliran els acords i “prenen el pèl” als republicans”. “De socialista només en tenen el nom. Són gent conservadora que ens allunyen de la república catalana”, ha advertit. També ha lamentat que ERC s’hagi convertit, ha dit, en “un partit al servei del PSOE”.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/fixada/bosch-de-foc-nou-presenta-un-pla-per-aconseguir-la-independencia-que-deixa-descollocades-alemany-i-alba-camps/ 

Illa s’unta les mans

 

 

EL VORAVIU - OPINIÓ

 

Amb setze quilòmetres més s’arribava a l’IES Palau, a Sant Andreu de la Barca

 

 

 

 

Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

19 novembre 2024 2.00 h 

 

 

 

Encara que sembli una minúcia per alguns i encara que tots els devots del girar full provin de fer-ho passar per una minúcia, el president Illa ha sortit ben untat d’aquest diumenge a Sabadell. No és un simple problema d’agenda fruit d’un mal càlcul de la gent de comunicació. Ni és una passada de frenada d’aquelles que es compensen en les properes voltes. 

Voler-ho presentar com una demostració de l’hospitalitat que ens caracteritza com a poble és de les millors coses que s’han dit. Quan es vol agradar tant i es vol agradar a tants, ja passa, això. Rellisques. Rellisques i t’untes i és complicat vendre que qui no en remena no en trenca. 

Tal com estan l’oli, l’olivar i els olivaires, que el president se’n vagi a la presentació de l’oli de Jaén el mateix dia que hi ha

Marcel Barrena reivindica el cinema en català després de l’èxit aclaparador d”El 47′

 

 

El director assegura que les xifres del film i de 'Casa en flames' demostren que "si es promou i es finança cinema en català, la gent respon"

 

Ruth Rodríguez Porta 

avui a les 13:54

1 minut de lectura  

 

 

 

 

El director Marcel Barrena viu amb alegria però amb tranquil·litat una altra fita aconseguida per El 47: s’ha convertit en la pel·lícula en català més vista als cinemes espanyols en els últims 42 anys, amb 457.000 espectadors al conjunt de l’estat. Tot plegat, després de liderar taquilles durant setmanes. Un fet que demostra, creu, que cal apostar per les produccions en català. “Si es finança cinema en català, els directors i directores hi som, i la gent respon“, assegura. Bona mostra és que El 47 ha desbancat un altre èxit també en català, Casa en flames, de Dani de la Orden.

Tan sols La plaça del Diamant (1982), de Francesc Betriu, bat de moment el rècord del film de Barrena. El director, però, creu que no són comparables, ja que quaranta anys enrere el consum de cinema era completament diferent, sense plataformes ni internet. A més, afirma que ‘El 47’ no es doblarà i arribarà a plataformes i televisions en català i castellà, com fins ara s’ha projectat. “Unes 200.000 persones l’han vista en català i castellà a Burgos, Madrid, etc.”. 

El millor premi, els petits èxits