“L’escàndol Pujol divideix el sobiranisme i resta credibilitat al independentisme” el diari del grup PRISA s’ha convertit en un mitjà més de la caverna mediàtica i dóna les claus de com actua la #spanishcorrupció
Diu l’editorial de El País: “L’escàndol està afectant la relació entre ERC i CiU, els republicans han endurit la seva posició amb l’amenaça de donar suport a una Comissió d’Investigació si Pujol no compareix, un posicionament impensables tant sols fa unes setmanes”. El diari, avui ja en mans de la dreta espanyola, atia la via del joc brut d’Espanya contra Catalunya com a única formula per acabar amb el que ells en diuen desafiament sobiranista. Han trobar el punt fluix del procés i abocaran tota la merda possible per aconseguir-ho.
El País ja està content amb ERC, al comprovar que tirant merda sobre Pujol, és divideix l’entesa Mas – Junqueras
És inexplicable que tots els estaments i còmplices de la #spanishcorrupció s’aboquin amb la presumpte corrupció de Pujol i callin davant els corruptes espanyols, cal recordar que a data d’avui el president Pujol ni tant sols està imputat, un confessió no vol dir que hagi delinquit, fins i tot els criminals que confessen un crim tenen més presumpció d’innocència.
Ens ho adverteix el mestre i lluitador illenc Jaume Sastre
En un article publicat al seu bloc, el mestre i lluitador que acaba de fer una vaga de fam de 40 dies ens ho adverteix, “CAL ESTAR PREPARATS I DENUNCIAR PER AVANÇAT ELS COPS BAIXOS DE LES CLAVEGUERES DE L'ESTAT DIRIGIDES EN PERSONA PEL MINISTRE DE L'INTERIOR, JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ” i diu,
“Estam en guerra. Encara que molts polítics, articulistes, periodistes, empresaris i creadors d'opinió dels Països Catalans vagin amb el lliri a la mà i es neguen a reconèixer-ho, la metròpoli, Madrid, ha declarat la guerra a les colònies. No és una guerra de bombes i metralletes sinó una guerra bruta, psicològica, econòmica, administrativa, judicial, de propaganda i mediàtica. El fals pretext d'aquesta guerra ara és la "la lluita contra la corrupció", però els subordinats del ministre de l'interior, Jorge Fernández Díaz, ho fan d'una manera tan grollera que molta gent se n'està adonant que tot plegat no és més que una descomunal presa de pèl. Si la casta i la màfia madrilenya volgués combatre de bon de veres la corrupció no faria parts i quarts i tampoc no aplicaria sedassos diferents.”
És inexplicable que tots els estaments i còmplices de la #spanishcorrupció s’aboquin amb la presumpte corrupció de Pujol i callin davant els corruptes espanyols, cal recordar que a data d’avui el president Pujol ni tant sols està imputat, un confessió no vol dir que hagi delinquit, fins i tot els criminals que confessen un crim tenen més presumpció d’innocència.
Ens ho adverteix el mestre i lluitador illenc Jaume Sastre
En un article publicat al seu bloc, el mestre i lluitador que acaba de fer una vaga de fam de 40 dies ens ho adverteix, “CAL ESTAR PREPARATS I DENUNCIAR PER AVANÇAT ELS COPS BAIXOS DE LES CLAVEGUERES DE L'ESTAT DIRIGIDES EN PERSONA PEL MINISTRE DE L'INTERIOR, JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ” i diu,
“Estam en guerra. Encara que molts polítics, articulistes, periodistes, empresaris i creadors d'opinió dels Països Catalans vagin amb el lliri a la mà i es neguen a reconèixer-ho, la metròpoli, Madrid, ha declarat la guerra a les colònies. No és una guerra de bombes i metralletes sinó una guerra bruta, psicològica, econòmica, administrativa, judicial, de propaganda i mediàtica. El fals pretext d'aquesta guerra ara és la "la lluita contra la corrupció", però els subordinats del ministre de l'interior, Jorge Fernández Díaz, ho fan d'una manera tan grollera que molta gent se n'està adonant que tot plegat no és més que una descomunal presa de pèl. Si la casta i la màfia madrilenya volgués combatre de bon de veres la corrupció no faria parts i quarts i tampoc no aplicaria sedassos diferents.”
I ho remata amb “ara contra la família Pujol, després aniran contra Artur Mas i els seus consellers; a continuació tocarà el torn als diputats i batles d'ERC (Oriol Jonqueras, Marta Rovira...), les CUP, l'Assemblea Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural, Més, el PI, OCB, etc. Qualsevol organització, persona o col·lectiu de les colònies que ofereixi resistència contra l'espoli econòmic, l'assimilació lingüística i cultural i el domini aclaparador de les grans empreses madrilenyes de l'IBEX 35, ha de saber que és objectiu de guerra i que l'han posat enmig de la diana.”
