MÓN
Entrevista al filòleg, escriptor i traductor iraquià assiri · Denuncia: 'Als països poderosos no els interessa resoldre el conflicte de Síria i l'Irac'.
Pius Alibek va captivar milers de lectors catalans l’any 2010 amb un llibre, ‘Arrels nòmades‘ (la Campana), que relatava la seva infantesa i primera joventut a l’Irac. Fill d’Ankawa, una població del Kurdistan, i d’una família assíria, Alibek dibuixava un país encisador i amb un futur prometedor.
Però poc després de la seva emigració catalana, aquell paisatge es va esquerdar. I d’aleshores ençà, la guerra, l’odi, la violència, la venjança i la mà interessada i destralera dels països més poderosos no han deixat de contaminar i enverinar –en paraules d’Alibek– aquella terra fecunda i plena de gent emprenedora.
Ara que el conflicte de Síria i l’Irac ha colpejat amb tanta contundència al bell mig d’Europa, hem retrobat Alibek per demanar-li que ens expliqui com veu la situació allà i aquí. La seva veu crítica fa retrunyir la consciència i demana una autocrítica completa de nosaltres mateixos. El conflicte, massa sovint pensat des de la llunyania, és més nostre que no ens pensem. I és això que defensa Alibek en aquesta conversa.
—Com seguiu l’actualitat del conflicte de Síria, l’Irac i el Kurdistan?