Divendres 20.11.2015 02:00
MÓN
Entrevista al
filòleg, escriptor i traductor iraquià assiri · Denuncia: 'Als països
poderosos no els interessa resoldre el conflicte de Síria i l'Irac'.
Pius Alibek va captivar milers de lectors catalans l’any 2010 amb un llibre, ‘
Arrels nòmades‘
(la Campana), que relatava la seva infantesa i primera joventut a
l’Irac. Fill d’Ankawa, una població del Kurdistan, i d’una família
assíria, Alibek dibuixava un país encisador i amb un futur prometedor.
Però poc després de la seva emigració catalana, aquell paisatge es va
esquerdar. I d’aleshores ençà, la guerra, l’odi, la violència, la
venjança i la mà interessada i destralera dels països més poderosos no
han deixat de contaminar i enverinar –en paraules d’Alibek– aquella
terra fecunda i plena de gent emprenedora.
Ara que el conflicte de Síria i l’Irac ha colpejat amb tanta
contundència al bell mig d’Europa, hem retrobat Alibek per demanar-li
que ens expliqui com veu la situació allà i aquí. La seva veu crítica fa
retrunyir la consciència i demana una autocrítica completa de nosaltres
mateixos. El conflicte, massa sovint pensat des de la llunyania, és més
nostre que no ens pensem. I és això que defensa Alibek en aquesta
conversa.
—Com seguiu l’actualitat del conflicte de Síria, l’Irac i el Kurdistan?
