Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #GOVERN ESPANYOL FEIXISTA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #GOVERN ESPANYOL FEIXISTA. Mostrar tots els missatges

divendres, 31 de gener del 2025

Per què la Guàrdia Civil és un tòtem de l’estat i la nació espanyola?

 

 

OPINIÓ

 


 


OPINIÓ Lluis Buscato

31 de gener de 2025

 

 

Ara farà un parell d’anys amb una bona amiga, aprofitant que passàvem les vacances a la comarca del Matarranya, vam fer una breu escapada a la formosa i propera vila de Morella. L’estada ens va encantar i recomano a tothom fer-hi una visita. Tanmateix, no volia parlar d’això sinó d’un fet que ens va succeir en marxar. Ja sortíem de la població quan, juntament amb d’altres vehicles, un control de la Guàrdia Civil ens va fer aturar. Secament, ens indicaren que paréssim el motor i esperéssim. Quan ja feia prop de mitja hora que hi érem la meva acompanyant es va començar a impacientar i em demanà que sortís a demanar explicacions. Jo, que al llarg de la meva vida ja he tractat els agents d’aquest cos i he gaudit de les seves “amables reaccions” davant de qualsevol suposat senyal d’insubordinació, m’hi vaig negar en rodó. Llavors em va etzibar: “Noi, sí que et fan respecte aquesta gent, més que no pas els Mossos”. La meva resposta fou quasi instintiva i la va colpir força: “Respecte cap! Em fan por”. Pocs minuts després, sense cap mena d’explicació ens van dir que podíem marxar. Certament, això no deixa de ser una anècdota sense importància, però crec que descriu perfectament el canvi de percepció que s’ha operat en pocs anys en l’àmbit social respecte a aquest cos armat i que la reacció de la meva acompanyant exemplificà perfectament.

Actualment, dins l’imaginari nacional espanyol, la Guàrdia Civil ha esdevingut una  de  les seves icones més destacades, fins i tot a un nivell superior que la “Roja” o el conegut brau d’Osborne. Com a resultat d’això, posar en dubte públicament qualssevol de les seves actuacions fàcilment pot donar lloc a un conflicte i, en el pitjor dels casos, ser dut davant d’un jutge (l’anomenada Llei Mordassa simplement ha estat la cirereta d’aquest procés). Certament, aquest fet és sorprenent, sobretot per aquells que tenim una certa edat i encara recordem com durant els primers anys de la mal anomenada “Transició” aquest era un cos policíac socialment desprestigiat, no només a Catalunya, pel seu destacat paper com a eina de repressió durant la dictadura. És, doncs, evident que durant aquests darrers anys aquest cos armat ha estat objecte d’una política d’emblanquiment promoguda des de les més altes institucions per tal de dotar-lo d’un prestigi social que li mancava. A la pràctica, només cal mirar les televisions generalistes per constatar-ho atès que, tot sovint, s’hi programen suposats documentals totalment hagiogràfics on es lloen les seves grans “virtuts”. (En concret, la cadena DMAX excel·leix en aquest aspecte). Però per què les elits dirigents de l’estat espanyol han emprat esforços en l’acompliment d’aquest objectiu quan tenien d’altres cossos policíacs a mà que es podien dotar més fàcilment d’una patina democràtica dins del règim del 78?

Fent un breu incís, que crec necessari per comprendre l’afer, cal dir que una pràctica habitual de tot estat per tal d’assegurar la seva estabilitat és dotar-se d’un cos armat, que pot presentar formes molt diverses, el qual el  protegeix de possibles atacs exteriors i, sobretot, interiors. Alhora, sovint aquesta  força és reclutada  entre  els  sectors  socialment  més  febles,  fins  i  tot  desclassats (allò que tradicionalment es definia en castellà com a: “desertores del arado y estudiantes fracasados”); que així  passen de  ser  una  possible font  de  conflicte a esdevenir els  màxims defensors del status quo vigent. A canvi d’aquesta fidelitat els seus membres són remunerats econòmicament i lloats socialment. Així s’estableix una entente cordiale entre els governants i els seus subordinats, que fan mans i mànigues per mantenir la seva privilegiada situació, si cal exagerant o inventant-se suposats perills que justifiquin la seva posició i privilegis. La suposada existència de l’organització anarco-terrorista anomenada “La Mano Negra” al segle XIX o l’actual obsessió amb buscar vincles entre l’independentisme català i Rússia són uns bons exemples d’això.

En el cas concret de la Guàrdia Civil, aquest cos armat fou creat fa poc més de 180 anys, el 1844, a la fi de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), per l’anomenat liberalisme moderat. Aquest grup polític agrupava els sectors més benestants del liberalisme els quals, després de  foragitar manu  militari els elements més  progressistes del moviment, volien consolidar-se en el poder i gaudir del premi obtingut: el control de l’estat i l’explotació dels béns obtinguts mitjançant desamortització. Immediatament, establiren un model d’estat econòmicament liberal, políticament conservador i territorialment  centralista que, de facto, s’ha mantingut fins a l’actualitat.  Dins d’aquest marc general la Guàrdia  Civil  passà  a substituir a l’Exèrcit, que s’havia mostrat com una eina inadequada per garantir el control social; i a la Milícia Nacional, que era massa progressista i popular, com a força encarregada del manteniment de l’ordre públic i la protecció de persones i propietats. Curiosament, a  Catalunya,  malgrat  ser  un  territori  especialment  conflictiu, s’introduí de manera lenta i progressiva, en part perquè  ja  existien altres organitzacions paramilitars que exercien aquestes funcions: els Mossos d’Esquadra. Tanmateix, de mica en mica, es desplegà pel país. Inicialment al llarg de les grans vies de comunicació i, en una segona fase, a les capitals de partit judicial i poblacions rurals de l’interior del país. El resultat fou la creació d’una àmplia xarxa territorial que permetia establir un fort control social, sobretot en llocs amb una nombrosa població obrera. És a dir, una veritable ocupació del país. De fet, aquesta assolí la seva màxima extensió amb el caciquista règim de la Primera Restauració, que l’emprà àmpliament per enfrontar-se amb els diversos conflictes polítics i socials que el sacsejaren de manera cada cop més sovintejada.

A la pràctica, aquest ús com a eina  repressora  només tingué una frenada puntual durant la  breu República espanyola. El franquisme, en canvi, a més de purgar violentament el cos, accentuà el seu caràcter repressiu. Aquest no desaparegué ni durant la Segona Restauració, atès que les elits que la pilotaven –en  bona part  procedents dels quadres de la dictadura– necessitaven disposar d’unes forces de  seguretat fidels i preparades que els asseguressin el control del territori espanyol. Certament, a partir dels anys vuitanta del segle XX, com a conseqüència dels nombrosos canvis  demogràfics, socials i  polítics que  tingueren  lloc es  produí un cert replegament, tant  en nombre  de casernes com d’efectius.  No  obstant  això, tal com s’ha evidenciat aquests darrers temps, si  bé el cos no és gaire visible tampoc és residual i manté importants competències sota el seu control.

En definitiva, ens trobem davant d’un cos militaritzat (no oblidem que forma part de les forces armades) que al llarg dels seus gairebé dos segles d’història ha actuat com una mena de guàrdia pretoriana, la qual ha sostingut a les institucions i elits dirigents espanyoles amb una fidelitat canina. En conseqüència, no ens ha d’estranyar la protecció i enaltiment que ha rebut al llarg d’aquest anys, ja que és una eina bàsica de control i repressió, un fortí davant de cap possible revolta contra el règim (no oblidem que actualment la seva plantilla supera àmpliament a la de qualsevol altre cos armat de l’estat espanyol). Alhora, té l’avantatge evident que el seu ús sempre es pot excusar davant d’Europa, que no acceptaria una actuació militar pura i dura, ja que hom pot afirmar que només es tracta simplement d’una acció policial. Els fets de l’octubre del 2017 en són un exemple més que evident.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ :

https://www.estat.cat/per-que-la-guardia-civil-es-un-totem-de-lestat-i-la-nacio-espanyola/ 


La injustícia espanyola es nega investigar el jutge Aguirre per prevaricació en el ‘cas Volhov’ tot i demostrar-se ser fals

 

 

El TSJC rebutja la querella de Puigdemont, Alay i Boye contra el magistrat per prevaricació i malversació malgrat la pèssima instrucció del cas

 

 

Pla lateral de la roda de premsa des de l'Alguer de l'expresident Carles Puigdemont, acompanyat del seu advocat, Gonzalo Boye; el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, el 25 de setembre del 2021. (Horitzontal) Data de publicació: dissabte 25 de setembre del 2021, 20:00 Autor: Miquel Codolar/ACN

 



Maria Garcia

dimecres, 29 de gener del 2025

El Constitucional sorprèn i decideix apartar el jutge conservador Macías de tots els recursos contra l’amnistia

 

 

Les sentències sobre la llei quedaran en mans d'una majoria progressista, però això tampoc en garanteix la correcta aplicació  

 


El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, durant la presa de possessió del magistrat del TC José Maria Macías Data de publicació: divendres 06 de setembre del 2024, 15:31 Localització: Madrid Autor: Redacció ACN



Agències

Acord per apujar el salari mínim fins als 1.184 euros mensuals

 

 

ECONOMIA 


La patronal es desmarca de l'augment de cinquanta euros al mes que han pactat el Ministeri de Treball i els sindicats

 

 

Dos obrers treballant a Barcelona | Hugo Fernández Alcaraz


Redacció 

29 de gener de 2025, 15:32

Actualitzat: 15:46h 

 

 

El govern espanyol ha pactat amb els sindicats apujar el salari mínim interprofessional (SMI) 50 euros al mes fins als 1.184 euros, un 4,4%. Es tracta d’un increment de 700 euros anuals, la forquilla més alta plantejada pel grup d’experts convocats pel Ministeri de Treball.

Així ho ha anunciat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, després de reunir-se amb els agents socials i econòmics aquest dimecres. La patronal no s’ha sumat a l’acord, ja que s’allunya del topall del 3% d’increment plantejat pels empresaris. “El diàleg social funciona, és l’eina per donar bones notícies i avui fem un pas endavant amb una bona notícia”, ha celebrat Díaz.

Díaz ha agraït a la patronal que en aquest cas

dilluns, 27 de gener del 2025

Junts insta el govern espanyol a aprovar demà en Consell de Ministres un nou decret concret “per sortir de l’atzucac”

 

 

Rius considera "insuficient" el decret de mesures financeres del Govern, que veu a prop del "col·lapse"  

 

 

El vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, en roda de premsa aquest dilluns Data de publicació: dilluns 27 de gener del 2025, 13:21 Localització: Barcelona Autor: Nico Tomás

 



Agències

dijous, 23 de gener del 2025

Trapero diu que el CNI no va informar els Mossos sobre l'imam de Ripoll abans del 17-A

 

 

SOCIETAT - ATEMPTATS 17-A

 

El major assegura que els agents secrets de l'Estat el van informar després dels atemptats i destaca la "col·laboració lleial" que van tenir durant la investigació dels fets

 

 

El director general de la policia i Major dels Mossos, Josep Lluís trapero, a la comissió d'investigació del 17-A | Congrés dels Diputats

 

 

 

REDACCIÓ

22 de gener de 2025, 19:36

Actualitzat: 23:08h 

 

 

El CNI no va informar els Mossos de l'imam de Ripoll abans del 17-A. Així ho ha assegurat el director general de la Policia i major dels Mossos, Josep-Lluís Trapero, aquest dimecres, durant la compareixença a la comissió d'investigació dels atemptats. Trapero ha volgut destacar la "col·laboració lleial" del CNI amb els Mossos durant aquella investigació en contrast amb les "dificultats per mantenir una relació de lleialtat" per part de comandaments policials de l'etapa Rajoy que van atiar una "campanya de desprestigi" contra els Mossos.

El major ha recordat que després dels atemptats, i abans que es donés a conèixer públicament la identitat d'Abdelbaki Es Satty, el CNI ja va comunicar al cos que havien tingut relació amb ell, que s'hi havia entrevistat temps enrere i que feia temps que no hi tenien contacte. Amb tot, ha admès que "ningú" va informar els Mossos sobre Es Satty abans dels atemptats.

Segons Trapero, la responsabilitat del control

dimecres, 4 de desembre del 2024

Villarejo insinua que l’Estat va poder evitar el 17-A sense aportar proves

 

 

ATEMPTATS 17-A

 

Imputa “negligència” al CNI de Sanz Roldán per “comandos virtuals”

Recrimina a Trapero que parli de col.laboració exemplar dels Mossos i el CNI 

 

L’excomissari José Manuel Villarejo, avui a la comissió del Congrés EFE/ JAVIER LIZÓN.

 

 

El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha comparegut avui al Congrés en la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb el seu enemic Félix Sanz Roldán, exdirector del CNI, entre cella i cella. Després d’animar els diputats perquè és referissin a Sanz Roldán com a “general” i a ell el presentin com a “excomissari” - “de ex res sóc comissari. Comissari jubilat”, ha precisat-, Villarejo ha alimentat la teoria de la implicació de l’estat en el 17-A. “No dic que l’Estat va permetre el 17A però si dic que el podia haver evitat”, ha dit Villarejo sense aportar cap prova més enllà de formular preguntes retòriques.

“Hi ha hagut error important per obviar les meves notes d’intel·ligència del 2015 i també culpa de tapar error de no seguir controlant l’imam”, ha reblat davant les preguntes de Jon Iñarritu (EH Bildu), Francesc-Marc Álvaro (ERC), Pilar Calvo (Junts), Arnau Ramírez (PSC) i Eloi Badia (Sumar). “I vostè que és el rei de la gravació no pot aportar cap àudio ni cap prova de tot això?”, li ha exigit Iñarritu sense èxit. “Sens dubte que mantinc el que vaig dir al Congrés que Sanz Roldán va voler donar un ensurt a Catalunya i que allò se li va anar de les mans”, ha reblat el comissari jubilat.

Per Villarejo, hi va haver

Marchena se’n va: en mans de qui restarà la poderosa sala segona del Suprem?

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Els magistrats Andrés Martínez Arrieta i Ana Ferrer es disputaran la presidència de la sala penal i l'herència terrible de Marchena

 

 


 

 

Josep Casulleras Nualart

03-12-2024

Actualització- 03-12-21:45h

 

 

Manuel Marchena deixarà de ser el president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol demà, 5 de desembre, deu anys després d’haver assumit el càrrec. Plegarà i serà rellevat o bé pel magistrat conservador Andrés Martínez-Arrieta o bé per la magistrada alineada amb el PSOE Ana Ferrer, però la seva ombra serà present en tot moment, i la seva influència dins la sala continuarà essent enorme. Perquè Marchena continuarà com a magistrat de la sala, vigilant que la doctrina conservadora i involutiva quant als drets civils que ha anat imposant al llarg de tota una dècada (per la sentència contra el procés que qualificava de sedició l’exercici de drets com el de manifestació, per la introducció del concepte de la violència ambiental, per la definició de la doctrina que tot pot ser terrorisme si vol “subvertir l’ordre constitucional”, etc.) pervisqui i es consolidi.

Continuarà tenint veu i vot a la sala segona, i molta influència, però també serà determinant qui el rellevarà a la presidència. Hi ha dos candidats: Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955), el de més

divendres, 29 de novembre del 2024

La comissió del Congrés destapa la trama veneçolana de l’operació Catalunya

 

 

Esclata una nova via d'investigació sobre l'ofensiva policial contra el Procés

 

 

Nervis Villalobos, en la compareixença d'aquesta tarda al Congrés/Pool Congreso

 


Quico Sallés

28-11-2024, 20:30h

 



PP i Vox s’han esgargamellat a intentar desacreditar l’únic compareixent d’aquest dijous a la tarda a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya. Ha estat un testimoni esgarrifós i amb sorpresa. Tant és així que ha relatat les maniobres de la política patriòtica, amb la suposada ajuda de la fiscalia i la judicatura, per intentar embolicar el règim bolivarià i el Tresor dels EUA a través del Principat d’Andorra. Ha estat el testimoni de Nervis Gerardo Villalobos, exviceprimer ministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006. 

Un enginyer elèctric que ha denunciat diversos agents de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el fiscal anticorrupció José Grinda i fins i tot, el jutge Juan Carlos Peinado, el que empaita Pedro Sánchez i la seva parella, Begoña Gómez. Villalobos ha relatat les pressions de membres de la policia patriòtica per tal de delatar informació sobre els fons que presumiblement tenia la família Pujol a Andorra, en concret, a la Banca Privada d’Andorra.  

 

 

Una imatge de la comissió de l'Operació Catalunya/Congreso Pool
Una imatge de la comissió de l’Operació Catalunya/Congreso Pool



La policia patriòtica truca a la porta

dilluns, 25 de novembre del 2024

Exjutges del Suprem i exfiscals es querellen contra Joan Carles I per cinc delictes fiscals

 

 

MONARQUIA ESPANYOLA

 

Els denunciants defensen que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 25 de novembre de 2024. 08:18
Actualitzat: Dilluns, 25 de novembre de 2024. 10:13
Temps de lectura: 2 minuts 






Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava. 

Pagaments irregulars

Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment, no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret, del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions. 

Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava. 

Pagaments irregulars