Un fort terratrèmol de magnitud 7,7 sacseja Birmània i se sent a Tailàndia i la Xina

 

 

TERRATRÈMOL

 

 

La tremolor s'ha produït a 16 quilòmetres al nord-oest de la ciutat de Sagaing, a una profunditat de 10 quilòmetres 

 

 

 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 28 de març de 2025. 08:08
Actualitzat: Divendres, 28 de març de 2025. 10:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

Un terratrèmol de magnitud 7,7 ha sacsejat aquest divendres el nord-oest de Birmània (Myanmar), ha informat el Servei Geològic dels Estats Units, que mesura l'activitat sísmica a tot el món. La tremolor s'ha registrat a les 12:50 hora local, a 10 quilòmetres de profunditat a prop de Mandalay, una de les principals ciutats del país asiàtic i en la qual resideixen 1,2 milions de persones, segons l'agència nord-americana. Un oficial del Departament de Bombers de Myanmar ha dit a Reuters que ja han començat la recerca de víctimes i danys. "De moment, encara no tenim informació", ha indicat.

Els efectes del sisme s'han deixat sentir a la veïna Tailàndia, obligant a evacuar edificis residencials i oficines a Bangkok. Birmània es troba prop d'una zona d'alta activitat tectònica per la pressió entre la placa del subcontinent indi, al sud, i l'euroasiàtica, al nord. Tanmateix, el sisme d'avui és un dels més forts registrats en els últims anys. L'agost de 2016, un terratrèmol de magnitud 6,8 graus va sacsejar el país.

 

A powerful earthquake, registering a magnitude of 7.7 on Richter scale, struck with its epicenter near Mandalay, Myanmar. This significant seismic event resulted in damage, including the collapse of sections of the old Sagaing Bridge.

pic & video crd#WhatsHappeningInMyanmar pic.twitter.com/nhVUbLNJiW

— Lim in Black & Blue Safe Zones 🖤💙 (Rest) (@jefflovelim) March 28, 2025

 

 

#MYANMAR: Just saw a clip of people huddled on the ground near by the aircraft, trying to stay safe during a massive earthquake at Mandalay International Airport, right before boarding their flight. #Earthquake #Mandalay pic.twitter.com/dCIr3hwx68

— Cape Diamond (@cape_diamond) March 28, 2025

 

 

La magnitud del terratrèmol

 

 

El Centre de Xarxes Sismològiques de la Xina (CENC) ha informat que la tremolor ha estat més gran: ha tingut una magnitud de 7,9, segons l'agència de notícies Xinhua. En una publicació a les xarxes socials, el CENC ha indicat que "s'han sentit tremolors a Yunnan (província limítrofa amb Birmània)".

Carreteres deformades

Ni el calendari ni les baixes frenen un Barça encara més líder

 

 

ESPORTS - CRÒNICA

 

 

Els blaugrana superen amb comoditat l'Osasuna (3-0), recuperen el partit ajornat i amplien la diferència respecte als perseguidors a la Lliga 

 

El Barça gira full del Clàssic amb una golejada i ja és a semifinals de Champions

Cinc futbolistes del Barça revelen els seus racons preferits de Catalunya

 

 

 

Ferran Torres, un dels protagonistes del Barça contra l'Osasuna | FCB

 

 

Lluís Girona Boffi  

27 de març de 2025, 22:56

 

 

Victòria plàcida del Barça per ser més líder a la Lliga. Els blaugrana han recuperat el partit ajornat per la mort del doctor Carles Miñarro amb una golejada còmoda contra l'Osasuna (3-0). Ni el calendari atapeït ni les baixes obligades -Raphinha i Araujo no han tingut marge per arribar al partit- aturen els de Hansi Flick, que continuen en estat de gràcia.

Els blaugrana han plantejat un partit seriós que ràpidament ha deixat els navarresos fora de combat. Una combinació entre Ferran Torres i Frenkie de Jong ha deixat una passada clara d'Alejandro Balde que ha aprofitat el mateix valencià. El tauró fins i tot ha tingut dues ocasions clares més, una d'elles un xut de falta que s'ha estampat contra el travesser.

Qui ha posat el segon gol al marcador ha estat Dani Olmo, que ha provocat un penal després de rebre

Per un veritable catalanisme i independentisme, no pas uns succedanis

 

 

CRIT

 

 

25 de març de 2025

Per Joaquim Torrent

 

 

A causa de la constatació que dins el marc de l’Estat espanyol  “no hi ha res a fer” i que en realitat l’única cosa que ens ofereix és l’absorció i la dilució en una realitat i uns referents aliens -únicament amb alguns matisos diferents segons qui governi a Madrid-, el catalanisme tradicional no ha tingut més remei que plantar cara frontalment a aquest Estat. Ha estat, però, una actitud més aparent que real i forçada per les circumstàncies, a despit de molts dels nostres dirigents polítics. En certa manera hi ha hagut com una implosió en  què la pressió –també en forma d’inacció- de les superestructures estatals ha obligat a assumir postulats independentistes a molts dels nostres polítics, tradicionalment autonomistes. Ha estat una mena de conversió forçada per les circumstàncies, i això es nota! Es nota en un dèficit de fermesa, en manca de dinamisme i en un excessiu anar a remolc -malgrat declaracions en sentit contrari, però buides i retòriques- de la política i els polítics estatals. De tota manera no ens hauria de sorprendre si féssim una ràpida mirada històrica i veiéssim d’on prové gran part d’allò que “grosso modo” es considera catalanisme.

De fet, el catalanisme polític, tal com s’entén, va néixer fa poc més d’un segle, a les acaballes del S. XIX, precedit, això sí, per un llarg període d’activisme cultural. Ja des del principi es va presentar com a portador de modernitat,  davant l’endarreriment d’una Espanya interior, castellana i de base agrària. Tot i això, aquest afany modernitzador es va revelar com un ganivet de doble tall, ja que certa part de la

Les dues ILPs fan pinya davant el TC

 

 

CATALUNYA

 

 

 Per Redacció Unilateral

26-03-2025 

Les Comissions Promotores de les ILPs (Declaració d’Independència) de Solidaritat Catalana per la Independència i (ViaLegal) del Grup vinculat a Entitats, Associacions i partits independentistes, que es troben en diferents fases de tràmit, han formalitzat la seva unitat per fer visible el suport mutu d’ara en endavant i avançar tot el possible en el terreny de la unitat de base. 

Constaten els seus representants que a totes dues el Tribunal Constitucional els ha impedit el tràmit. I alhora exerceix una pressió excessiva que limita les funcions i llibertats de la Mesa del Parlament. 

Els representants de ViaLegal han registrat una demanda al TEDH (Tribunal Europeu de drets Humans d’Estrasburg) i cerquen adhesions de suport entre les entitats representants de la societat civil.

Solidaritat Catalana per la Independència ja ha signat la seva adhesió a la demanda de ViaLegal i desitgen que siguin

Sílvia Orriols (AC) carrega contra Salvador Illa: “Espanya ens ha escapçat la Pàtria i ens l’ha omplert de partidaris de la Xària i de Hamàs”

 

 

 

26 de març de 2025

Per Redacció

 

 

 

 

Avui a la sessió de control al Parlament de Catalunya la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha censurat, tot adreçant-se a Salvador Illa, el delegat de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Person, per haver-se negat en rodó a fer servir el terme “Catalunya Nord” o “Catalunya del Nord” i també, fins i tot, el topònim “Rosselló” per a referir-se a les comarques catalanes nord-pirinenques sota ocupació francesa.

En aquest sentit, Orriols ha recordat que “fa 365 anys Espanya i França van esquarterar Catalunya”, tot fent referència al Tractat dels Pirineus entre Castella i el Regne de França segons el qual els comtats catalans del nord passaven a mans franceses. “Catalunya va batallar a banda i banda per no perdre la identitat i per preservar les arrels i somnis que ens agermanaven”, ha afegit.

“Avui a la Casa de la Generalitat de Perpinyà vostès mantenen en el càrrec de director un individu que

Nous àudios incriminen Rajoy encara més en la guerra bruta: “M’ha dit que ja li havien robat tot”

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Una conversa entre De Cospedal i Villarejo torna a confirmar que Rajoy sabia com actuaven les clavegueres de l'estat espanyol

 

 

 

 

Redacció

26-03-2025

 

 

L’ex-president espanyol Mariano Rajoy no era aliè a la guerra bruta del seu govern, tot i que ho va negar per activa i per passiva a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya. En un nou àudio, publicat per RAC1, queda palès que Rajoy sabia al detall com actuaven les clavegueres de l’estat. “El president m’ha dit que ja li havien robat tot el que tenia”, diu l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal.

L’àudio és un extracte de la conversa que l’ex-dirigent del PP i l’ex-comissari José Manuel Villarejo van mantenir el setembre del 2014 a la planta noble de la seu del partit a Madrid. Ambdós van parlar de l’operació Catalunya –encara que De Cospedal ho negués al congrés–, però també de l’espionatge a l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas.

 

 

 

Cospedal incrimina Rajoy en l'espionatge il·legal a Luis Bárcenas: "El president m'ha dit que ja li han robat tot el que tenia". pic.twitter.com/EIVgIHNyKX

— El món a RAC1 (@elmonarac1) March 26, 2025

 

Aquest espionatge il·legal –per robar a Bárcenas tota la documentació relacionada amb la caixa B del PP– és a punt d’arribar a judici a l’Audiència espanyola en una causa que s’ha anomenat operació Kitchen. Entre els acusats, hi ha

Espot confirma que la policia patriòtica espanyola va pressionar la BPA per aconseguir dades d’alguns clients

 

 

El cap del govern andorrà nega, però, que la intervenció a l'entitat financera estigués motivada pel govern de Rajoy o les clavegueres de l'Estat

 

 

 

Un edifici de la Banca Privada d'Andorra (BPA) a Andorra la Vella. (horitzontal) Data de publicació: divendres 20 de març del 2015, 19:02 Autor: Ferran Garcia

 

 

Redacció

Dimarts, 25 de març de 2025

 

 

 

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha confirmat que la policia patriòtica espanyola va pressionar l’entitat financera Banca Privada d’Andorra (BPA) per aconseguir dades d’alguns clients, tal com evidencien les gravacions publicades de Cospedal, Villarejo i Camacho. Així ho ha afirmat en una entrevista al programa ‘Cafè d’Idees’ d’RTVE, en la qual també ha matisat que l’Estat no va promoure la intervenció a la BPA.

Sobre la intervenció que va patir la BPA, Espot ha assegurat que aquesta “no va ser per cap pressió d’Espanya o la policia patriòtica”, i ha insistit que estava relacionada amb l’emissió d’una nota del FinCEN -el Tresor dels EUA- que va dir que al banc “hi havia altes sospites de blanqueig massiu de capitals”. D’aquesta manera,

El TC anul·la el vot delegat de Puigdemont i Puig en la constitució del parlament

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La decisió no té efectes pràctics perquè no altera el resultat de l'elecció dels membres de la mesa

 

 

 

 

Redacció

 26-03-2025

 

 

El Tribunal Constitucional espanyol ha anul·lat per unanimitat el vot delegat de Carles Puigdemont i Lluís Puig que la mesa d’edat va acordar en la constitució del parlament, que es va fer el 10 de juny. 

La decisió no té efectes pràctics perquè sense els vots dels dos diputats de Junts no canvia el resultat de l’elecció dels membres de la mesa. El ple del tribunal s’ha pronunciat arran d’un recurs del PP.

El sector majoritari de magistrats, comandat per Cándido Conde-Pumpido i afins al PSOE, i el grup pròxim al PP han decidit de votar en bloc a favor de la proposta de sentència del ponent Ricardo Enríquez, que estimava impugnar els vots d’acord amb la doctrina fixada el juny passat quan el TC va anul·lar el vot telemàtic de Puig en l’anterior legislatura arran d’un recurs del PSC i Units per Avançar.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/tc-anulla-vot-delegat-puigdemont-puig-constitucio-parlament/ 

Una pregunta de Junts deixa en evidència el Govern amb la Catalunya Nord

 

 

PARLAMENT

 

 

Junts acusa el Govern de "microespanyolisme" per evitar respondre on estan enterrats Rovira i Virgili i Pompeu Fabra

 

 

El diputat de Junts Agustí Colomines durant la intervenció / Núria Martínez / Junts

 

Josep Maria Botanch

 
26/03/2025 11:17 

 

 

 “Saps on estan enterrats Rovira i Virgili i Pompeu Fabra?”, aquesta és la pregunta que ha formulat el diputat de Junts Agustí Colomines al conseller de la Presidència, Albert Dalmau, per intentar que l’executiu d’Illa pronunciés el terme “Catalunya Nord”, però tampoc no hi ha hagut sort. Dalmau s’ha limitat a respondre que “sé on està aquest Govern en el respecte a la nostra cultura i a la nostra llengua”. El diputat de la formació de Carles Puigdemont ha retret al conseller i al president de la Generalitat, Salvador Illa, de “microespanyolisme” perquè “no s’ha atrevit en cap moment a anomenar Catalunya Nord a la Catalunya Nord”.

Colomines ha retret al Govern que el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Cristopher Daniel Person, es nega en seu parlamentària a “anomenar el territori com s’anomena, no coneix què és la Mancomunitat Cultural de Catalunya”. A més, ha lamentat afirmacions com que “a la Catalunya Nord no es parla el català, i diu, a més a més, que es dedicava al folklore, perquè això del català, diguéssim, és classista”. “Creuen que un delegat ens pot venir a dir això”?, li ha preguntat, i ha demanat a l’executiu “baixar una mica l’arrogància”. “En aquest país és tan important visitar la tomba de Machado, com va fer el president, com anar a veure la tomba de Pompeu Fabra a Prada de Conflent o la de Rovira i Virgili, que era president del Parlament, al Pertús”, ha exposat, i ha subratllat que el seu grup no fa “diferències en qui va ser reprimit”.

El diputat de Junts per Catalunya ha deixat clar que “aquells que ataquen la catalanitat, en el fons, el que fan és atacar la nació”, i ha afegit que “la nació és el vèrtex d’aquest país i de la seva supervivència”, i ha parlat de “microespanyolisme”. Dalmau, en el seu segon torn, ha assegurat que

Els EUA amenacen de retirar el finançament a una biblioteca de Barcelona que promou la diversitat

 

 

EUA

 

El consistori confia que la petició de l'ambaixada no tingui vigència fora dels EUA 

 

 

 

 

Maria Aladern
Foto: Ajuntament de Barcelona
Barcelona. Dimarts, 25 de març de 2025. 21:36
Actualitzat: Dimecres, 26 de març de 2025. 10:42
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Les polítiques de Donald Trump podrien tocar de mort la biblioteca barcelonina Ignasi Iglésias - Can Fabra, que des del 2016 acull un projecte d'intercanvi cultural anomenat American Space. L'Ajuntament de Barcelona va rebre fa uns dies una petició de l'ambaixada dels Estats Units a Madrid reclamant l'aplicació de l'ordre 14173, coneguda amb el nom d'Ending Illegal Discrimination and Restoring Merit-Based Opportunity. L'objectiu del decret és acabar amb la “discriminació il·legal i restaurar les oportunitats basades en el mèrit” i significaria tancar l'aixeta a iniciatives i programes que promoguin la diversitat, l'equitat i la inclusió, com l'American Space.

El consistori, convençut que l'ordre és il·legal

Segons ha avançat El Periódico, el consistori català ha fet cas omís de l'avís de l'administració republicana perquè considera que atempta contra “els valors i principis polítics d'inclusió, el foment de la igualtat de gènere i la pluralitat”, elements que són “propis del govern de la ciutat”.

De fet, confien que la petició de l'ambaixada no tingui vigència fora dels EUA. “Tant les normatives d'aplicació estatal, autonòmica i local com el marc legal europeu contemplen amb rigor el respecte dels estàndards comuns de protecció dels drets humans i les mesures de l'equitat de gènere, la diversitat i la inclusió en un sentit ampli”, asseguren les fonts consultades pel diari.

L'Ajuntament insisteix que l'American Space és un “èxit”