Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brussel·les. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brussel·les. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 de maig del 2014

Jordi Sebastià: 'Farem visible per primera volta el País Valencià a la UE'

Dimarts  06.05.2014  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

Entrevista amb el cap de llista de Primavera Europea a les eleccions el 25 de maig · Defensa que la UE respecti la consulta de Catalunya i no la faci incompatible amb la permanència a la Unió




Jordi Sebastià



Jordi Sebastià (Burjassot, 1966). Periodista i professor universitari. Regidor pel Bloc des del 1999 fins al 2011, quan va ser elegit batlle de Burjassot. Des de l'ajuntament ha fet bandera de l'antifeixisme i el valencianisme del seu poble –també el poble de Vicent Andrés Estellés i de Guillem Agulló. El pacte de govern amb PSPV i EU preveu que d'ací a un mes deixi la batllia i podria ser que aleshores canviés el ple de Burjassot pel de Brussel·les. Jordi Sebastià és el cap de llista --elegit en unes primàries obertes-- de la coalició Primavera Europea, que aplega les formacions Compromís, Equo i Chunta Aragonesista, entre més. Diu que hi vol fer visible el País Valencià, defensar-hi el dret de decidir dels pobles i promoure un canvi de política europea, que bandegi bancs i especuladors i es posi al servei de la ciutadania.

Si sou elegit, serà la primera vegada que hi haurà una veu valencianista d'esquerres a Brussel·les…

divendres, 25 d’abril del 2014

Antich conversa amb Schulz sobre el procés sobiranista

25/04/2014

REFERENDUM

El president del Parlament Europeu deixa clar que “la resposta no és a Brussel·les, ha de ser a Madrid”


Alèxia L. Ferret




José Antich a Rac1


L’exdirector de ‘La Vanguardia’, José Antich, explica en el seu article d’avui a 'La Vanguardia', ‘Cartes des de París’, la trobada que va matenir amb el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, fa pocs dies. Antich assegura que aquest li va deixar clar que “la resposta no és a Brussel·les, ha de ser a Madrid”, referint-se al procés sobiranista català.

De totes maneres, per l’exdirector de 'La Vanguardia' “Schulz sap perfectament que l’estratègia del

dimarts, 18 de març del 2014

Arqué: "La declaració unilateral més eficient és fer un referèndum"

18/03/2014

REFERENDUM

La portaveu de l’ICEC explica que amb la manifestació del 30 de març a Brussel·les "volem comunicar que tenim una majoria per fer-lo i no farem un pas enrere"

 

Alèxia L. Ferret










La portaveu de l'ICEC, Anna Arqué
Aquest migdia s’ha presentat al Col·legi Oficial de Periodistes la manifestació internacional pel dret a l’autodeterminació que tindrà lloc el proper diumenge 30 de març a Brussel·les. La portaveu de l’International Comission of European Citizens (ICEC), Anna Arqué, ha assegurat que “la declaració unilateral més eficient és fer un referèndum”.

L’objectiu de la manifestació, que té per lema “Europe, we will vote!”, és defensar el dret universal

dilluns, 17 de març del 2014

CE : La justícia espanyola no existeix

Dilluns, 17 de març de 2014 15:55 h

Percebuda com una de les menys independents de la UE. Segons la CE, Espanya és un dels països de la UE amb més casos pendents de resoldre


Brussel·les (ACN).- Els empresaris espanyols no confien gaire en la justícia de l'Estat. Segons una enquesta de la CE, Espanya ocupa una de les últimes posicions en el rànquing de percepció d'independència de la justícia. Ocupa el lloc 22 (dels 28 estats membres) i està al nivell de països com Lituània, Eslovènia o Grècia. L'executiu comunitari també destaca que Espanya és un dels països de la UE amb més casos civils i comercials pendents de resoldre. També està a la cua en nombre de jutges i de pressupost destinat a la justícia. 





Sense justícia, no tenim democràcia

La justícia espanyola és una de les menys independents de tota la Unió Europea. Almenys aquesta és la percepció dels empresaris espanyols. Segons una enquesta de la Comissió Europea, Espanya ocupa la posició 22 (dels 28 estats membres) en el rànquing de percepció d'independència de la justícia. La sensació de les empreses ha empitjorat respecte l'any anterior, i ara està a l'alçada de països com Lituània, Eslovènia o Grècia. Encapçalen el rànquing Finlàndia i Irlanda, i el tanquen Bulgària i Eslovàquia.

L'estudi de la Comissió Europea també suspèn Espanya en el pressupost que destina als tribunals. El 2010 les autoritats espanyoles dedicaven uns 90 euros per habitant i el 2012 només 25. Pel que fa al personal, destaca com un dels països amb menys jutges (una desena per cada 100.000 habitants) però amb més advocats (uns 300 per cada 100.000 habitants).

La justícia a Espanya és eterna

dijous, 6 de març del 2014

Brussel·les demana explicacions a Espanya per la retirada de cobertura sanitària a aturats a l'estranger

La iniciativa sorgeix a partir de les interpel·lacions presentades per eurodiputats de PSOE, IU i Iniciativa


El comissari de Treball i Assumptes Socials, Lászlo Andor, ha anunciat que demanarà explicacions a Espanya per la nova normativa que retira la cobertura sanitària als ciutadans espanyols a l'atur en cas d'estar a l'estranger durant més de 90 dies, amb l'objectiu de verificar si s'ajusta a la legislació comunitària.

La iniciativa d'Andor respon a diverses interpel·lacions presentades pels eurodiputats del PSOE Juan Fernando López Aguilar; d' Izquierda Unida, Willy Meyer; i d'Iniciativa, Raül Romeva. Aquests parlamentaris han denunciat que la normativa del govern espanyol perjudicarà especialment els joves que van a buscar treball en altres països de la Unió Europea.
 
El reglament, subratlla Andor, estableix que "una persona assegurada en un Estat membre té dret a rebre assistència sanitària durant una estància en un altre Estat membre." "La targeta sanitària europea certifica aquest dret", apunta. 

El «problema espanyol» a Brussel·les

La Comissió Europea i l'Europarlament comencen a deixar de percebre Catalunya com la part instigadora del conflicte, i més aviat assenyalen l'immobilisme de Rajoy com a factor de desestabilització institucional a la UE 


, Brussel·les | Actualitzat el 06/03/2014 a les 19:10h



Al Parlament Europeu es detecta cansament amb la qüestió catalana, expliquen alguns eurodiputats.


Les institucions europees comencen a estar-ne tipes, de les sortides de to de la diplomàcia espanyola, de les apel·lacions a la solidaritat de facto dels estats membres per combatre el separatisme català, dels 'no' a tot i dels “és diferent” quan la Comissió Europea recomana a Rajoy que es converteixi en el David Cameron espanyol. Ras i curt, a Brussel·les llegeixen premsa internacional. I si fa uns mesos els rotatius més influents del món presentaven Artur Mas com a subjecte d'un conflicte provocat per una minoria, ara, des de les mateixes pàgines s'apunta directament Rajoy com a responsable d'una tensió territorial que es trasllada dia sí dia també a les instàncies de poder europeu.

A partir d'aquí, la lectura internacional del cas català canvia radicalment. “Catalunya ja és en l'agenda política i mediàtica internacional, i la posició  del Parlament i la Comissió Europea també comença a modificar-se en la mateixa línia. Aquí molts asseguren que 'el problema no és Catalunya, sinó Espanya', i potser els catalans no valoren prou el fet que la Comissió Europea s'ha mantingut molt més al marge en aquesta qüestió del que pretenia Madrid i del que se'n podria esperar de les pressions de la diplomàcia espanyola a Brussel·les”, asseguren fonts de la CE coneixedores de la posició dels comissaris a Nació Digital. 

dimecres, 5 de març del 2014

Tot a punt per la manifestació a Brussel·les pel Dret d'Autodeterminació

05/03/2014 Política 

30MARÇ - BRUSSEL·LES 


El missatge que volen transmetre a Brussel·les és que el que afecta Escòcia i Catalunya afecta tot Europa i que les institucions europees no poden continuar impassibles al·legant que són qüestions internes dels estats




El diumenge 30 de març tindrà lloc a Brussel·les una manifestació on catalans, escocesos, flamencs i ciutadans d'arreu d'Europa es manifestaran plegats per visualitzar llur determinació a favor del dret universal d'autodeterminació i en contra de qualsevol oposició i amenaça al seu exercici.

L'eslògan de la manifestació fa referència al principi democràtic, clau en aquest procés: It's about democracy! La manifestació és una iniciativa de la International Commission of European Citizens (ICEC), que neix de l'experiència dels observadors internacionals de les consultes.

Dalmau (PP de Tortosa): 'Hem de ser conseqüents i fer costat als ciutadans de l'Ebre'

Dimecres  05.03.2014  06:00

Entrevista al regidor, que ha signat la declaració institucional contra el Pla de Conca



Xavier Dalmau
L'Ajuntament de Tortosa va aprovar dilluns per unanimitat una declaració institucional contra del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, perquè considera que és un greu perjudici per al tram final del riu i per al delta. Amb aquesta declaració, el consistori s'oposarà per la via política i per la judicial al pla, bé de manera directa, bé afegint-se a iniciatives impulsades per unes altres institucions o entitats. Hi van votar a favor tots els regidors, inclòs el del PP, Xavier Dalmau, que en aquesta entrevista explica què en pensa, del pla hidrològic.


Quins motius porten el grup del PP de Tortosa a votar la declaració institucional contra el Pla de Conca? 

dilluns, 3 de març del 2014

Manolo Tomás : Pel govern espanyol l'Ebre s'acaba a Tortosa i el delta no existeix

03.03.2014

En el pla hidrològic aprovat el riu s'acaba a Tortosa. No han tingut en compte quaranta-quatre quilòmetres de riu, inclòs el delta. Això és real. I escandalós.

Ja han dit públicament que el pla respon a compromisos polítics. Què vol dir compromisos polítics? Són pressions per a obtenir un grapat de vots a la part alta del riu? No m'estranyaria que hi hagués també algun deix contra Catalunya.





El pla hidrològic que ha aprovat el govern espanyol és senzillament incomprensible. M'hi jugo el que sigui que ni els tècnics que hi han treballat no se'n saben avenir. Aquest pla pot eixugar i destruir el delta. Han augmentat d'un 50% els regadius entorn del riu, i a més fa anys que el cabal baixa una mitjana d'un 10% cada any. I el fet més greu: en el pla aprovat el riu s'acaba a Tortosa. És a dir, no hi ha cap referència tècnica ni científica a allò que pugui passar més enllà de Tortosa. No han tingut en compte aquest tram del riu, el més protegit, de quaranta-quatre quilòmetres, inclòs el delta. Això és real. I escandalós: pel govern espanyol l'Ebre s'acaba a Tortosa i el delta no existeix.

Brussel·les ja ho sap, això, per sort. I m'atreveixo a dir que l'estat espanyol farà un ridícul espantós a Europa. El fet de no tenir en compte les conseqüències del pla al delta, l'ecosistema més estudiat i protegit de l'estat espanyol, juntament amb Doñana, no és comprensible. A banda d'arribar-hi molta menys aigua, la qualitat de l'aigua que hi arribarà serà molt pitjor, molt més contaminada. Com és possible que això no es tingui en compte? La ignorància és brutal i fa pensar que hi ha d'haver unes altres raons al darrere.

Per exemple, ja han dit públicament que el pla respon a compromisos polítics. Què vol dir compromisos polítics?  Són pressions per a obtenir un grapat de vots a la part alta del riu? No m'estranyaria que hi hagués també algun deix contra Catalunya, per tot això que vivim actualment. Penseu que no han acceptat cap de les al·legacions que hem fet aquests darrers quatre anys. Cap ni una! Tot i que ens ha agafat per sorpresa, la resposta jurídica ja feia temps que la preparàvem i ara només esperem a veure'n els detalls concrets, quan es publiqui al BOE, per a llançar-la. A banda, abans de Setmana Santa hi haurà una gran mobilització –que convocarem aquesta setmana o l'altra– en algun poble de les Terres de l'Ebre. En aquesta lluita no estem sols, perquè tothom entén que el delta no es pot deixar morir. Ho evitarem, una vegada més.


Manolo Tomàs
, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.
[Comentari recollit via telefònica per la redacció de VilaWeb.]


http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4176536/govern-espanyol-lebre-sacaba-tortosa-delta-existeix.html

diumenge, 2 de març del 2014

Cita a Brussel·les

Diumenge  02.03.2014  06:00

Article d'Elisenda Paluzie a El Punt Avui




La visita de la Viviane Reding ens ha recordat la cara més burocràtica del club d'estats dominat pels interessos que és sovint la Unió Europea. Val a dir que les seves declaracions tampoc no han acontentat el govern espanyol, que hauria volgut una desqualificació més gran, en lloc d'una apel·lació al diàleg sense línies vermelles, això sí amb l'objectiu de mantenir Catalunya dins Espanya.

És obvi que la Unió Europea s'espolsarà cap tipus de responsabilitat i que defensarà els interessos dels seus estats membres. Significa això que ens n'hem d'oblidar i els hem de deixar estar, i sobretot no molestar-los, com han insinuat algunes veus? Jo penso que no, que els catalans som ciutadans europeus i hem d'apel·lar a les institucions europees perquè garanteixin l'exercici de drets universals.

dimecres, 26 de febrer del 2014

Brussel·les amenaça amb sancionar Espanya pels incidents a Ceuta

26/02/2014

La comissària d’Interior, Cecilia Malmström, assegura que es podria obrir un “procediment judicial” contra el govern espanyol


Albert Ribas



La comissària europea d'Interior, Cecilia Malmström


La comissaria europea d’Interior, Cecilia Malmström, ha anunciat aquest dimecres que es reunirà el proper dilluns a Brussel·les amb el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, per tractar els incidents del passat 6 de febrer a Ceuta, on hi van morir 15 immigrants que intentaven entrar en territori espanyol. Malmström ha deixat clar que no dubtarà a l’hora de prendre mesures contra Espanya si es confirma que l’actuació de la Guàrdia Civil va vulnerar la legislació de la UE.

“Primer cal aclarir què va passar realment. Si s’ha vulnerat la legislació espanyola, correspon a les seves autoritats actuar. Si hi ha hagut una vulneració de la legislació europea haurem d’adoptar les mesures normals. Podria ser un procediment judicial”, ha explicat Malmström en una entrevista a la ràdio pública sueca.

La comissària d’Interior ha ressaltat que “no dubtaré en actuar si la investigació mostra que hi ha una vulneració de les lleis de la UE” i ha mostrat la seva indignació per l’ús de pilotes de goma contra els immigrants que tractaven d’arribar a Ceuta des del Marroc. “No se’ls va apuntar directament, però es va crear tal pànic que 15 persones es van ofegar. Això, per suposat, és totalment inacceptable”, ha conclòs.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/brussel_les_amenacar_amb_sancionar_espanya_pels_incidents_a_ceuta_99024.php

dimarts, 25 de febrer del 2014

Acord imminent entre l'ANC i partits pel punt comú a les europees

Una reunió aquest dilluns amb dirigents de CDC, UDC, ERC, ICV i EUiA i entitats sobiranistes tanca els darrers serrells per pactar unitàriament la defensa de la consulta a Brussel·les

Especial: Assemblea Nacional Catalana


, Barcelona | Actualitzat el 25/02/2014 a les 02:10h



Maimí, Rull i Iglesies, entrant a la reunió. Foto: QS/ND


"Ha estat una reunió curta, però eficient, aviat tancarem l'acord de mínims". Així definia a Nació Digital un dels convocants la reunió que s'ha celebrat aquest dilluns al vespre a la seu nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, a Barcelona, per intentar acordar un punt comú sobre la consulta entre les formacions sobiranistes que concorren a les europees. Una reunió que tothom qualifica de "positiva" i "productiva".

De fet, fonts dels participants a la reunió asseguren a Nació Digital que "l'acord és imminent" i ara, un cop recollides, escoltades i debatudes les propostes, els partits en faran un redactat que tornaran a proposar a l'ANC i la restat d'entitats. “Estem en el bon camí”, asseguren diversos participants a aquest diari, i avancen que l'acord és "molt bàsic" i que implica la defensa tancada de la consulta des de la diversitat. 
 
La trobada ha començat passades les set de la tarda i ha comptat amb al presència del secretari d'Organització de CDC, Josep Rull; el vicesecretari general d'Acció política d'ERC, Cesc Iglesies; el secretari d'organització d'Unió, Benet Maimí; la responsable del programa electoral i coordinació institucional d'ICV i el membre de la comissió permanet d'EUiA, Francesc Matas, així com membres del secretariat de l'ANC, comandats pel seu vicepresident, Jaume Marfany, i representants de diferents entitats sobiranistes.
 
Aquesta és la segona trobada d'aquestes característiques, després d'una primera celebrada el dilluns de la setmana passada, que va servir com un primer acostament. Aquesta reunió es va celebrar després que l'ANC emetés la Declaració de Febrer en la que postulava els quatre punts que haurien de portar als seus programes electorals europeus els signants del Pacte de 12 de Desembre sobre data, pregunta i via. De moment, i molt més ràpid del que la majoria pensaven, l'acord és a tocar. “De moment va bé”, insisteixen els participants.

Queda per definir quina serà l'actitud de la CUP que, a hores d'ara, encara no ha decidit si participarà a les eleccions europees.

Benet Maimí, a l'entrada de l'ANC. Foto: QS/ND 


Cesc Iglesies, a l'entrada de l'ANC Foto: QS/ND

Josep Rull, CDC, a l'entrada de la reunió. Foto: QS/ND



http://www.naciodigital.cat/noticia/65366/acord/imminent/entre/anc/partits/punt/comu/europees

dimarts, 18 de febrer del 2014

Catherine Stihler: «Un acord sobre la consulta interessa a les dues parts»

"La independència no resol els problemes d'Escòcia", sosté l'eurodiputada escocesa del Labour, que malgrat això reivindica l'acord que ha possibilitar la votació


, Brussel·les | Actualitzat el 17/02/2014 a les 23:59h




L'eurodiputada laborista escocesa Catherine Stihler, al seu despatx. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.



L'eurodiputada escocesa Catherine Stihler, ferma partidària de la continuïtat d'Escòcia dins del Regne Unit, es mostra orgullosa de l'Acord d'Edimburg subscrit entre els governs escocès i laborista. El cita una vegada i una altra, i assegura que gràcies a aquest acord, els laboristes, els conservadors i els liberal-demòcrates estan podent aportar tot d'arguments a la societat escocesa en contra de l'independentisme de l'SNP. Amb to apassionat, explica que l'endemà del referèndum, en cas de victòria del "no", es continuaran buscant fórmules per enfortir l'autonomia escocesa.

En aquest context, es mostra d'allò més sorpresa per la possibilitat que el govern espanyol acabi impedint la consulta catalana del 9 de novembre, i ressalta la paradoxa que, fa uns anys, ella mateixa va anar a Barcelona per conèixer de primera mà com funcionava l'autogovern català. "I ara vosaltres us esteu emmirallant en nosaltres!", exclama. Conscient de l'atzucac polític al qual sembla que s'enfronta Catalunya, assegura que tindrà una antena posada en l'evolució del cas català.


- L'SNP assegura sovint que el procés d'independència escocès és una situació única a Europa i que només afecta als escocesos. Compartiu aquest anàlisi?

dilluns, 17 de febrer del 2014

Salmond recorda que cap estat de la UE ha anunciat que vetaria l'entrada d'una Escòcia independent

INDEPENDÈNCIA DE ESCÒCIA

Redacció - 17/02/2014 - 14.28h.




Alex Salmond mostra el Llibre Blanc de la independència d'Escòcia. (Foto: Reuters)



Crítiques del govern escocès al nou toc d'atenció de Brussel·les a una eventual Escòcia independent. En un acte a Aberdeen, el pirmer ministre, Alex Salmond, líder de l'SPD, ha remarcat que cap membre de la UE ha suggerit que vetaria l'entrada a la institució comunitària d'una hipotètica Escòcia independent. Aquesta és la resposta a les declaracions d'aquest diumenge del president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, que va dir que veu molt difícil el suport dels socis europeus a l'adhesió d'un territori sorgit de l'escissió d'un dels estats membres. Barroso ho va explicar en una entrevista a la BBC, i, com a exemple per justificar-ho, va parlar de Kosovo, que, per cert, avui fa sis anys que va proclamar la seva independència unilateral.

divendres, 14 de febrer del 2014

Brussel·les demana explicacions per l'ús de bales de goma a Ceuta

Divendres  14.02.2014  18:54

La comissària d'Interior, 'molt preocupada' per l'actuació de la guàrdia civil  




La comissària europea d'Interior, Cecilia Malmström, s'ha manifestat 'molt preocupada' per l'ús de bales de goma per part de la guàrdia civil contra immigrants a la frontera a Ceuta i ha demanat explicacions al govern espanyol per una qüestió que ha considerat molt greu. 

'Molt preocupada per l'actuació de la policia fronterera espanyola, fent servir bales de goma per detenir immigrants a Ceuta. Espero aclariments de les autoritats', ha dit Malmström.






Poc després, el seu portaveu, Michele Cercone, ha advertit que la Comissió Europea es reservava 'el dret de donar els passos adients quan hi hagi proves que un estat membre ha vulnerat la legislació de la Unió Europea'. En aquest sentit, ha recordat que les autoritats espanyoles 'tenen la responsabilitat d'investigar les circumstàncies d'aquest incident a Ceuta' i ha exigit que el govern espanyol 'garanteixi el ple respecte dels drets fonamentals en la seva cooperació amb el Marroc'. 



diumenge, 9 de febrer del 2014

Els eurodiputats del PP i el PSOE, entre els més dropos de Brussel·les

Raül Romeva i Ramon Tremosa, segon i divuitè respectivament en el rànquing de treball parlamentari dels 766 escons que representen 28 països


, Barcelona | Actualitzat el 09/02/2014 a les 19:58h



Raül Romeva i Ramon Tremosa ocupen les primeres posicions en el rànquing d'activitat parlamentària.



Entre els propers 22 i 25 de maig -a l'Estat espanyol, el dia 25-, els europeus votaran un nou Europarlament, format per 766 escons que representen 28 estats. El 2009, a Catalunya només hi va haver una participació del 37,5%, mostra del desinterès per les institucions europees i del desconeixement dels mecanismes de representació dels ciutadans europeus.
La imatge que transmeten molts eurodiputats no ajuda a prestigiar el Parlament europeu. Hi ha eurodiputats que mai no presenten iniciatives parlamentàries, ni informes, ni ponències. Es limiten, en el millor dels casos, a assistir als plens per votar allò que dicta el seu grup parlamentari. Només cal fer un repàs a les estadístiques d'activitats dels europarlamentaris per adonar-se que per a molts d'ells el seu escó és només un sou.
Espanyols poc treballadors 
Dels 48 eurodiputats espanyols, sense comptar els 6 catalans, només dos es troben entre els 200 polítics més treballadors. Izaskun Bilbao (PNB) i Willy Meyer (IU). A l'altre extrem, el popular Jaime Mayor Oreja, considerat un dels eurodiputats més dropos. Des del 2009 només ha fet 23 activitats, entre les quals, ni un sol informe ni declaració. Mayor Oreja ocupa el lloc 747 de 766 en el rànquing, consultable al web Mep Ranking, another light on the EP activity. En el lloc 746, un altre eurodiputat del PP, Juan Andrés Naranjo, i en el lloc 738, l'eurodiputada popular Eva Ortiz. Molt pocs eurodiputats del PP i el PSOE es troben per sota del número 300 del rànquing, i el gruix està entre els llocs 500 i 747.
Hi ha dos eurodiputats que es disputen el títol de polític més dropo a Brussel·les: Vera Flasarová, de la República Txeca, i Dan Dumitru, de Romania. Tenen zero activitats registrades durant el mandat 2009-2014.
Romeva i Tremosa marquen la diferència
Per contra, l'eurodiputat líder en aquest rànquing és el portuguès Diogo Feio, que ha registrat 3.474 activitats. I en el número dos, el català Raül Romeva (ICV), amb 3.212 ativitats. Per la seva banda, Ramon Tremosa (CiU) ocupa el número 18 amb 1.787 activitats, si bé la seva gestió amb el corredor mediterrani el situa com un dels eurodiputats més influents d'aquesta legislatura a Brussel·les.
Per contra, els altres eurodiputats catalans se situen molt per sota dels nivells de participació i implicació exigibles. L'eurodiputat d'Unió Salvador Sedó, que vota amb els populars europeus i no amb Tremosa, ocupa el lloc 429 del rànquing amb només 226 activitats. Pel que fa al PSC, Maria Badia, amb 191 activitats, ocupa el lloc 501, la menys prolífica dels representants catalans. Raimon Obiols és el 443è eurodiputat per feina feta, amb 218 activitats, i Santiago Fisas (PP) ocupa el lloc 482 amb 200 activitats.
La UE ha anat reforçant els mecanismes de participació directa dels ciutadans i a partir d'aquest 2014 el Parlament europeu tindrà més poders i una relació directa del vot ciutadà amb l'elecció del president de la Comissió Europea. A Brussel·les s'hi pot fer molta feina. A tall d'exemple, la implicació de l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha estat decisiva perquè la UE hagi parat els peus al govern espanyol, que tenia la intenció de marginar el corredor mediterrani en favor d'un corredor central logística i econòmicament injustificat. O la feina de Raül Romeva en qüestions mediambientals i de biodiversitat d'àmbit europeu.

dissabte, 8 de febrer del 2014

La UE s'haurà de mullar

Els serveis jurídics del Parlament Europeu enllesteixen un informe sobre l'encaix d'una Catalunya independent

L'anàlisi es presentarà “d'aquí a unes setmanes”


08/02/14 02:00 - Brussel·les -




L'eurocambra respondrà si la secessió implica l'expulsió

La UE es prepara per a l'endemà de la consulta. Tot i l'ofensiva de la diplomàcia espanyola per imposar el silenci sobre aquest “afer intern espanyol”, els serveis jurídics del Parlament Europeu no s'han quedat de braços plegats i estan enllestint un informe legal sobre quin seria l'encaix d'una Escòcia o d'una Catalunya independent. Segons el diari The Herald Scotland, l'argumentari es presentarà públicament “d'aquí a unes setmanes”, abans de finals de març.

Tal com va avançar aquest diari, els socialistes havien vetat fins ara la redacció d'un informe sobre “les conseqüències que tindria la secessió del territori d'un estat membre per a la seva pertinença a la UE”. L'eurodiputat laborista escocès David Martin, unionista, s'havia ofert a elaborar-lo, però els seus caps, cedint a la pressió del PSOE, no el van autoritzar: prohibit parlar de la independència, fins i tot si és per fer-ho en contra.

Finalment, però, en vista del “bombardeig” de peticions rebudes, des de Catalunya i altres punts de l'Estat, i també d'Escòcia i la Gran Bretanya, l'eurocambra s'ha decidit a respondre a la pregunta de si secessió és sinònim d'expulsió del club. Precisament, un eurodiputat popular, l'italià Carlo Casini, que presideix el Comitè d'Afers Constitucionals, ha tirat pel dret: ha ignorat els socialistes i ha encarregat als juristes del Parlament Europeu que estudiïn i preparin un document oficial sobre si l'ampliació interna de la UE que reivindiquen la Generalitat i el govern d'Alex Salmond és o no possible. La data de lliurament és imminent: en la darrera reunió del comitè abans de les eleccions europees, a finals del mes que ve.

A Martin ja li va bé, perquè la dels serveis jurídics serà una “opinió autoritzada”. I està convençut que els funcionaris de l'eurocambra demostraran que és “inviable” l'escletxa legal que proposa el govern escocès (negociar l'encaix del nou estat mitjançant l'article 48 dels tractats i no el 49, que regula l'adhesió de països de fora de la UE). A l'SNP de Salmond no tenen gaires expectatives i ja avisen que l'informe del Parlament Europeu serà només “una opinió entre moltes”. I és que la carpeta catalana (com l'escocesa) no genera precisament simpatia entre els euròcrates i incomoda sobretot els alts càrrecs i portaveus de les institucions europees: se senten pressionats per un clam que és demòcrata i europeista, però alhora molt vigilats per la diplomàcia espanyola. Fora de micròfon reconeixen que s'haurà de fer una negociació política ad hoc i que, en qualsevol cas, el període de transició entre la independència i l'adhesió com a membre de ple dret seria molt curt, perquè el dret comunitari, la legislació europea, ja s'aplica al cent per cent tant a Catalunya com a Escòcia.

No s'haurà de votar
L'informe dels serveis jurídics de l'eurocambra, a diferència de si el fes un eurodiputat, no s'haurà de votar en el comitè ni en el ple. Però, sigui quin sigui el seu veredicte, serà utilitzat pels partits en la campanya d'aquestes eleccions europees i també en la de les consultes del 18 de setembre i el 9 de novembre. El mateix president del Parlament Europeu, el socialista alemany Martin Schulz, va demanar el mes d'abril passat que no s'autoritzés l'informe de Martin, segons es pot llegir en l'acta de la reunió de la conferència de presidents, que formen els líders dels diversos grups parlamentaris.

“Com un iogurt caducat”

Quan falten només tres mesos per a les eleccions, la Comissió Europea “és com un iogurt caducat: si te'l menges no et moriràs pas, però ja ha perdut totes les seves propietats”. Amb aquesta metàfora, un alt càrrec de la Generalitat treu importància a les amenaces d'expulsió de Durão Barroso i de l'eurocomissari francès Michel Barnier, perquè ja estan “de retirada” o “fent campanya” i per això intenten acontentar el govern espanyol. I les opinions de la resta d'eurocomissaris, com ara la luxemburguesa Viviane Reding i l'espanyol Joaquín Almunia, depenen de com bufi el vent (i poden canviar de blanc a negre segons si Margallo els vigila i pressiona en aquell moment). Reding, per cert, serà a Barcelona el 23 de febrer. L'eurocomissari austríac, Johannes Hahn, per exemple, defensa que la “qüestió” de la “pertinença” a la UE d'una Catalunya independent “es pot resoldre d'una manera més relaxada”.
Darrera actualització ( Dissabte, 8 de febrer del 2014 02:00 )


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/-/715436-la-ue-shaura-de-mullar.html 

divendres, 7 de febrer del 2014

Informe europeu imminent sobre la pertinença d'un estat català o escocès a la UE

Divendres  07.02.2014  15:56

Encarregat per l'eurocambra, estarà enllestit d'ací a dues setmanes, segons el Herald Scotland







El president de la Comissió d'Afers Constitucionals de l'europarlament, l'italià Carlo Casini, ha encarregat un informe als seus serveis jurídics per tenir definida una posició sobre la possible incorporació immediata d'una Escòcia o d'una Catalunya independent a la UE. Així n'informa avui el diari escocès a Herald Scotland, que informa que els eurodiputats 'han estat bombardats' sobre aquesta qüestió per polítics britànics i espanyols. L'informe podria estar enllestit d'ací a poques setmanes, 'a temps per a l'última reunió de la comissió del mes vinent abans que acabi la legislatura.'

Aquest mateix diari recull declaracions de l'eurodiputat escocès laborista i unionista David Martin, que espera que d'ací a dues setmanes ja s'hagi enllestit aquest informe, que, segons diu, 'serà una opinió autoritària'.

L'advocat del SNP i europarlamentari Alyn Smith, diu que el govern escocès està tranquil amb l'opinió que expressi el parlament europeu. 'Confiem que el seny i l'interès mutu fixats en el Llibre Blanc sobre la independència s'imposaran. De tota manera, aquesta opinió serà una més.'

El diari escocès recorda que el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha declarat que Espanya no vetaria l'ingrés d'una Escòcia independent a la EU, però que ha reiterat que 'una Escòcia independent s'hauria de posar a la cua i esperar per a l'admissió.'


http://www.vilaweb.cat/noticia/4171943/20140207/informe-europeu-imminent-pertinenca-catala-escoces-ue.html

Mas: 'El futur depèn de la voluntat dels catalans'

Divendres  07.02.2014  16:37

Autor/s: ACN

Diu que el resultat de la consulta s'haurà de parlar 'amb Madrid, Brussel·les, i tots els països del món'





Artur Mas, avui a Terrassa.



El president de la Generalitat, Artur Mas, ha declarat que la posició del govern no s'ha mogut i que 'la decisió de què ha de ser Catalunya correspon als catalans'. El president ha insistit que el resultat de la consulta és el que s'ha de "parlar amb Madrid, Brusel·les i tots els països del món". "El futur depèn de la voluntat dels catalans", ha reiterat en una atenció als mitjans en l'acte de celebració dels 80 anys de l'empresa Embamat de Terrassa. Tot plegat ho ha dit després que aquest dijous el conseller Francesc Homs apuntés la possibilitat d'una reforma constitucional que impliqués, per tant, un referèndum a tot l'estat espanyol.

El president ha assegurat que "som on érem i on serem en el futur: la decisió de què ha de ser Catalunya correspon als catalans, de la mateixa manera que la decisió sobre Escòcia ha de ser dels escocesos". I ha afegit que el que s'haurà de parlar amb Madrid, Brusel·les i tots els països del món" és el resultat de la consulta, sempre que la votació indiqui que els catalans volen un estat o un estat independent.

Preguntat per si es hi haurà alguna votació a tot l'estat, Mas s'ha limitat a dir que "ja no diré res més sobre això".

Més informació: Homs aclareix que el vot a Espanya no invalidaria la decisió dels catalans


http://www.vilaweb.cat/noticia/4171954/20140207/mas-futur-depen-voluntat-catalans.html

dilluns, 3 de febrer del 2014

Brussel·les demana al govern espanyol més eforços contra la corrupció política

La Comissió Europea posa com a exemple de bones pràctiques l'oficina antifrau catalana


La Comissió Europea creu que les mesures que s'han impulsat en els darrers anys contra la corrupció a l'Estat són insuficients, sobretot després de veure les recents "presumptes corrupteles que afecten els fons públics i el finançament de partits". En un informe fet públic avui, Brussel·les demana més esforços al govern espanyol per frenar els casos de corrupció.

En el document, la Comissió Europea assegura que calen mesures per evitar la corrupció política, especialment a les comunitats autònomes i en l'àmbit local. Segons Brussel·les, no existeixen codis ètics per als càrrecs electes ni es preveuen sancions al marge de les sancions penals. També subratlla "el gran risc" de corrupció en la contractació pública, especialment en el sector de la construcció i en el de la recollida de residus.

L'informe recull el cas del presumpte finançament irregular del PP i critica "les anades i vingudes de càrrecs regionals" entre el sector públic i el privat, i posa com a exemples ex consellers de Salut, tot i que no en cita cap.

Catalunya com a exemple
El document també destaca l'existència a Catalunya de l'Oficina Antifrau, "l'única agència contra la corrupció multidisciplinària que hi ha a Espanya". De fet, l'informe critica la manca d'un enfocament global per part de l'Estat en la lluita contra la corrupció.

"La corrupció mina la confiança dels ciutadans en les institucions democràtiques i en l'estat de dret, afecta l'economia i priva els estats d'uns ingressos fiscals molt necessaris", afirma en un comunicat la comissària europea d'Interior, Cecilia Malmstrom. La comissària admet que s'han fet esforços, però creu que "són insuficients".