El major assegura que els agents secrets de l'Estat el van
informar després dels atemptats i destaca la "col·laboració lleial" que
van tenir durant la investigació dels fets
El director general de la policia i Major dels Mossos, Josep Lluís trapero, a la comissió d'investigació del 17-A
|
Congrés dels Diputats
REDACCIÓ
22
de gener
de
2025, 19:36
Actualitzat:
23:08h
El CNI no va informar els Mossos de l'imam de Ripoll
abans del 17-A. Així ho ha assegurat el director general de la Policia i
major dels Mossos, Josep-Lluís Trapero, aquest dimecres, durant la
compareixença a la comissió d'investigació dels atemptats. Trapero ha
volgut destacar la "col·laboració lleial" del CNI amb els Mossos durant
aquella investigació en contrast amb les "dificultats per mantenir una
relació de lleialtat" per part de comandaments policials de l'etapa
Rajoy que van atiar una "campanya de desprestigi" contra els Mossos.
El major ha recordat que després dels atemptats, i abans que es donés a conèixer públicament la identitat d'Abdelbaki Es Satty,
el CNI ja va comunicar al cos que havien tingut relació amb ell, que
s'hi havia entrevistat temps enrere i que feia temps que no hi tenien
contacte. Amb tot, ha admès que "ningú" va informar els Mossos sobre Es
Satty abans dels atemptats.
Pas important en l’esclariment de molts punts foscos dels atemptats del
17-A. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a Estrasburg, ja ha
admès la demanda que els advocats dels pares del petit Xavi, el nen de Rubí que a tres anys va ser assassinat a la Rambla el 17 d’agost de 2017,
van presentar el passat mes de setembre. En un temps gairebé rècord, el
tribunal ja ha donat número de registre al recurs que es va interposar
pels forats de la instrucció judicial. Principalment, la demanda es basa
en la vulneració del dret a saber a la veritat, més enllà de veritat
judicial establerta a través de les resolucions judicials.
La comunicació del TEDH és del passat 18 de desembre, però ha estat
comunicada aquest vespre oficialment als representants legals de la
família davant l’alta magistratura europea. En la missiva, a la qual ha
tingut accés El Món, el TEDH dona número de registre i anuncia que
tractarà el cas “tan aviat com sigui possible sobre la base de la
informació i els documents presentats per l’equip legal”. Martínez s’ha
mostrat molt satisfet amb la decisió del tribunal després d’una llarga i
intensa lluita judicial.
La reacció del ministeri espanyol fa el mateix que quan van destapar-se
les infiltracions: justificar-les i negar el patiment de les víctimes
Pla mitjà del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en roda
de premsa a La Moncloa, el 18 de maig del 2021. (Horitzontal)
Data de publicació: dimarts 18 de maig del 2021, 16:20
Autor: Pool Moncloa / Borja Puig de la Bellacasa
Imputa “negligència” al CNI de Sanz Roldán per “comandos virtuals”
Recrimina a Trapero que parli de col.laboració exemplar dels Mossos i el CNI
L’excomissari José Manuel Villarejo, avui a la comissió del Congrés EFE/ JAVIER LIZÓN.
David Portabella-madrid
El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha
comparegut avui al Congrés en la comissió d’investigació dels atemptats
del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb el seu enemic Félix Sanz
Roldán, exdirector del CNI, entre cella i cella. Després d’animar els
diputats perquè és referissin a Sanz Roldán com a “general” i a ell el
presentin com a “excomissari” - “de ex res sóc comissari. Comissari
jubilat”, ha precisat-, Villarejo ha alimentat la teoria de la
implicació de l’estat en el 17-A. “No dic que l’Estat va permetre el 17A
però si dic que el podia haver evitat”, ha dit Villarejo sense aportar
cap prova més enllà de formular preguntes retòriques.
“Hi
ha hagut error important per obviar les meves notes d’intel·ligència
del 2015 i també culpa de tapar error de no seguir controlant l’imam”,
ha reblat davant les preguntes de Jon Iñarritu (EH Bildu), Francesc-Marc
Álvaro (ERC), Pilar Calvo (Junts), Arnau Ramírez (PSC) i Eloi Badia
(Sumar). “I vostè que és el rei de la gravació no pot aportar cap àudio
ni cap prova de tot això?”, li ha exigit Iñarritu sense èxit. “Sens
dubte que mantinc el que vaig dir al Congrés que Sanz Roldán va voler
donar un ensurt a Catalunya i que allò se li va anar de les mans”, ha
reblat el comissari jubilat.
Els magistrats
Andrés Martínez Arrieta i Ana Ferrer es disputaran la presidència de la
sala penal i l'herència terrible de Marchena
Josep Casulleras Nualart
03-12-2024
Actualització- 03-12-21:45h
Manuel Marchena deixarà de ser el president de la sala penal
del Tribunal Suprem espanyol demà, 5 de desembre, deu anys després
d’haver assumit el càrrec. Plegarà i serà rellevat o bé pel magistrat
conservador Andrés Martínez-Arrieta o bé per la magistrada alineada amb
el PSOE Ana Ferrer, però la seva ombra serà present en tot moment, i la
seva influència dins la sala continuarà essent enorme. Perquè Marchena
continuarà com a magistrat de la sala, vigilant que la doctrina
conservadora i involutiva quant als drets civils que ha anat imposant al
llarg de tota una dècada (per la sentència contra el procés que
qualificava de sedició l’exercici de drets com el de manifestació, per
la introducció del concepte de la violència ambiental, per la definició
de la doctrina que tot pot ser terrorisme si vol “subvertir l’ordre
constitucional”, etc.) pervisqui i es consolidi.
Continuarà tenint veu i vot a la sala segona, i molta influència,
però també serà determinant qui el rellevarà a la presidència. Hi ha dos
candidats: Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955), el de més
L’executiu també reclama que s’acordin mesures d’afers interns i seguretat com la protecció d'infraestructura crítica
Imatge de l'edifici Berlaymont, la seu de la Comissió Europea
Data de publicació: dimecres 18 de setembre del 2024, 18:33
Localització: Brussel·les
Autor: Unió Europea
Agències
Dijous 28-11-2024
La Comissió Europea ha enviat un avís a Espanya perquè apliqui
normatives de temes de migració i economia digital. Juntament amb altres
26 estats membres, l’executiu ha donat un termini de dos mesos per
rebre resposta sobre la transposició de lleis que no s’han efectuat i
per a les que el termini per fer-ho ha caducat recentment. Per una
banda, la Comissió reclama a 23 estats no haver complert la
implementació a nivell nacional de polítiques d’alt nivell de
ciberseguretat a tota la UE. D’altra banda, també hi ha hagut una manca
del compliment de transposició per part de 24 països de la UE referent a
la protecció d’infraestructures crítiques i sectors clau d’amenaces
naturals o atacs terroristes, entre d’altres.
A partir d’aquí, si la resposta que envien els estats membres, dins el
termini dels dos pròxims mesos, no és validada per la Comissió o les
alternatives que es proposen des dels diferents 26 estats advertits no
són “satisfactòries”, l’executiu comunitari enviarà un dictamen motivat
que amenaci de portar els estats membres als tribunals.
Esclata una nova via d'investigació sobre l'ofensiva policial contra el Procés
Nervis Villalobos, en la compareixença d'aquesta tarda al Congrés/Pool Congreso
Quico Sallés
28-11-2024, 20:30h
PP i Vox s’han esgargamellat a intentar desacreditar l’únic compareixent
d’aquest dijous a la tarda a la comissió d’investigació del Congrés
sobre l’operació Catalunya.
Ha estat un testimoni esgarrifós i amb sorpresa. Tant és així que ha
relatat les maniobres de la política patriòtica, amb la suposada ajuda
de la fiscalia i la judicatura, per intentar embolicar el règim
bolivarià i el Tresor dels EUA a través del Principat d’Andorra. Ha
estat el testimoni de Nervis Gerardo Villalobos, exviceprimer ministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006.
Un enginyer elèctric que ha denunciat diversos agents de la Unitat de
Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el
fiscal anticorrupció José Grinda i fins i tot, el jutgeJuan Carlos Peinado,
el que empaita Pedro Sánchez i la seva parella, Begoña Gómez.
Villalobos ha relatat les pressions de membres de la policia patriòtica
per tal de delatar informació sobre els fons que presumiblement tenia la
família Pujol a Andorra, en concret, a la Banca Privada d’Andorra.
Una imatge de la comissió de l’Operació Catalunya/Congreso Pool
Els denunciants defensen que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal
Marta Sánchez Iranzo Foto: Europa Press Barcelona. Dilluns, 25 de novembre de 2024. 08:18 Actualitzat: Dilluns, 25 de novembre de 2024. 10:13 Temps de lectura: 2 minuts
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José
Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com
Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributàriava ser il·legal, tot
i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que
la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva
situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el
febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta
contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues
diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del
2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense
especificar els tipus de delictes que investigava.
Pagaments irregulars
Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del
rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles
d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i
de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment,
no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va
presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret,
del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que
els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit
que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions
tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I
van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant
Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions.
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i
José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com
Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributàriava ser il·legal, tot
i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que
la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva
situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el
febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta
contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues
diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del
2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense
especificar els tipus de delictes que investigava.
21. November 2024 um 13:30Ein Artikel von Eckart Leiser
Trotz des hoch entwickelten Talents der Spurenbeseitigung bei
Korruptionsskandalen im Land kommen immer wieder Skandale ans Licht, und
das gegenwärtig „am laufenden Band“. Ein bekanntes Beispiel der
Spurenbeseitigung war die „Kasse B“ der Rechtspartei PP. Aus der bezog
nach Enthüllungen von Luis Bárcenas, lange Zeit Schatzmeister dieser
Partei, die gesamte Führungsriege der Rechtspartei, der Regierungschef
Mariano Rajoy eingeschlossen, jahrelang ein zweites Gehalt – aus
Korruptionsgeldern. Von Eckart Leiser.
Dieser Beitrag ist auch als Audio-Podcast verfügbar.
Damals tauchte ein Zettel in den Medien auf mit einer von Bárcenas
erstellten handschriftlichen Liste der Empfänger, einer davon mit der
Abkürzung „M. Rajoy“. Wer das wohl war? Aus derselben Kasse von
Bestechungsgeldern wurde seinerzeit der Millionen teure Umbau der
Madrider Parteizentrale finanziert. Als Bárcenas dann während der
Ermittlungen gegen ihn Datenträger mit weiteren Beweisen vorlegen
wollte, war es zu spät: Sein Büro in der Zentrale der Volkspartei war
„gesäubert“ worden: alle Datenträger vernichtet. Und eine in seinem
Privatbereich aufbewahrte Kopie hatten Einbrecher entwendet. Geradezu
filmreif. Am Ende wurde Bárcenas zu zwei Jahren Haft verurteilt – wegen
illegaler Finanzierung des Umbaus der Parteizentrale. Er blieb der
Einzige in diesem Skandal, der ein Gefängnis betrat.
Nach einigen ruhigeren Jahren kommen die Korruptionsskandale zurzeit
aber zurück, und zwar „Schlag auf Schlag“. Dieser Tage wurde Eduardo
Zaplana, Ex-Regierungschef der autonomen Region Valencia
El film de Ronan Farrow per a Max assenyala Espanya com a exemple de l'ús antidemocràtic del programari espia Pegasus
Àlex Montoya Barcelona. Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:23 Actualitzat: Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:32 Temps de lectura: 5 minuts
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
Max ha estrenat avui el documental Surveilled
El dit a la nafra espanyola
En la seva investigació, Farrow posa el dit a la nafra espanyola,
mostrant un moment tan impactant com el d'Elies Campo fent la diagnosi
del telèfon de la seva germana, dient-li amb un evident nus a la gola
que tot el que hi ha al seu mòbil ha estat espiat. O quan explica que
els seus pares, metges investigadors, han vist exposades dades tan
delicades com els historials i les patologies dels seus pacients, més
enllà de fotografies i converses privades. L'escandalós cas català
apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per
si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va
respondre les nostres peticions per comentar el tema”.
L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el
periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el
govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el
tema
Abans, Ronan Farrow s'ha entrevistat amb
responsables i treballadors de la corporació israeliana NSO, que diuen
allò que podem esperar: “És igual el què diguin els titulars, fem del
món un lloc millor. No entenen que no vigilem les masses, no infringim
l'intimitat de gent innocent”, diu una. “Ens molesta l'ús inadequat
d'aquest sistema, però ens importa el cost que podria tenir no entrar en
el mòbil d'un criminal, d'un assassí o d'un pedòfil”, diu un altre. Tocar el violí i justificar el que no té justificació per motius més grans que la vida.
Una altra cosa és el que confessa un extreballador d'NSO disposat a
parlar sense permís de l'empresa, això sí, sense mostrar la cara i amb
la veu distorsionada. Ves qui el pot culpar, per voler mantenir el seu
anonimat. Recorda que va marxar d'allà, com d'altres companys, després
de l'assassinat de Jamal Kashoggi. I quan el periodista li pregunta pels governs que són clients de Pegasus, el primer que cita és... bingo! Espanya.
Però també es parla d'Itàlia, dels Països Baixos i, fora d'Europa, dels
Emirats Àrabs, Kuwait, l'Aràbia Saudita, i uns quants països africans.
60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió
clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya
s'ha apuntat a la festa
Posant el focus en els Estats Units, el documental navega en la idea que l'administració Biden està preocupada per l'ús que es pugui fer d'una tecnologia estrangera,
pels perills interns que pot suposar. No tant per si la seva
utilització atempta o no contra els drets humans. “Necessitem que els
nostres experts sàpiguen què passa fora dels Estats Units. No ens oposem al fet que l'FBI compri la tecnologia per estudiar-la. La qüestió és si volem que la facin servir.
Hem de garantir que les autoritats l'utilitzin de manera coherent amb
les nostres llibertats civils”, apunta el congressista Jim Himes: “Hi ha
una eina espectacular que podria caure en mans d'iranians, nord-coreans
o xinesos, i seria irresponsable no deixar que l'FBI la faci servir.
Segurament de tant en tant se n'abusarà, però no podem permetre que els
dolents es quedin amb una tecnologia que nosaltres no volem. Si ho
pensem, fa por”.
Si li volem posar algun però al, d'altra banda apassionant documental Surveilled: bajo escucha, és la seva minsa durada.
Però 60 minuts són més que suficients per denunciar al món una
conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I
Espanya s'ha apuntat a la festa.
