Els republicans guanyen clarament a Catalunya i se situen com quarta força al conjunt de l'Estat
Miquel Calçada es queda fora de la cambra alta
El PP referma la majoria absoluta
Redacció | 27/06/2016 a les 01:26h
Clar ascens d'ERC al Senat.
Els republicans sumen 10 representants a la cambra alta -quatre més
respecte al 2015- i se situen com quarta força. Per la seva banda, En
Comú Podem manté els quatre senadors que va aconseguir l'any passat,
mentre que CDC perd 4 senadors i es queda amb només 2. El PSC s'ha
tornat a quedar sense representació en aquests comicis, després que el
2015 ja hagués perdut els set senadors que va obtenir el 2011.
Per circumscripcions, a Barcelona En Comú Podem i ERC repeteixen els
resultats amb 3 i un senadors, respectivament. Els representants d'En
Comú Podem són Óscar Guardingo, Maria Freixanet i Joan Comorera, mentre
que el senador d'ERC continuarà sent el jutge Santiago Vidal. Així
doncs,
Mariano Rajoy treu pit després dels resultats del 26-J | Flickr PP
Els resultats del 26-J
han estat un èxit pel Partit Popular i, sobretot, per Mariano Rajoy. El
líder del PP ha obtingut un capital polític afegit i l’intentarà
rendibilitzar. Però això no pot amagar la crua realitat de l’aritmètica
parlamentària. Rajoy necessita sumar 176 escons en primera votació, que
no pot obtenir ni tan sols arribant a un acord amb Ciutadans (en sumen
169). El marge de maniobra per tots els actors polítics és molt més
estret del que sembla.
Com al 2015, Castro ha vist com Jordi Sánchez li guanya a la votació de l’Assemblea malgrat ser la més votada per les bases.
Liz Castro a un acte de l'Assemblea | Foto: Europa Press
L’editora nord-americana Liz Castro va ser derrotada
per Jordi Sánchez aquest dissabte a la votació per escollir el nou
president de l’Assemblea Nacional de Catalunya. En segona ronda de
votació, la direcció de l’ANC va escollir per 40 vots a 35 a Sánchez, malgrat Castro havia estat la candidata més votada per les bases unes setmanes enrere.
Aquesta situació segur que li sona a Liz Castro, ja que va viure una situació semblant ara fa un any, quan el maig de 2015 va perdre encara per més diferència (50 a 24) contra Sánchez, tot i haver estat, en aquella ocasió també, la més votada a l’elecció prèvia dels
La candidata més votada a les eleccions al secretariat nacional de l'ANC,
Liz Castro, ha agraït "de tot cor" el suport a les urnes a través d'una
piulada a Twitter: "Quin honor haver guanyat de nou la vostra
confiança". Castro ha felicitat també els altres 76 membres que
pilotaran l'entitat a partir d'ara: "Tenim feina!", ha exclamat.
L'actual president, Jordi Sànchez, el segon amb més vots, ha felicitat
especialment Castro "per haver estat la més votada" i als companys amb
qui compartiran "tasques" al secretariat nacional de l'Assemblea. "Sort
als membres del Secretariat", ha piulat Quim Torra, que ha quedat en
quarta posició.
Un total de 7.247 socis de l’ANC, que representen el 21% del total, van
participar ahir en la tria dels 77 membres de la nova direcció de la
principal entitat independentista. / ACN
Per segon any consecutiu Liz Castro va ser la més
votada a les eleccions al secretariat de l’ANC. Per només una diferència
de 66 vots la responsable d’internacional de l’entitat va quedar davant
de l’actual president, Jordi Sànchez, amb 4.071 vots enfront de 4.005. A
més distància els van seguir l’excap de files de la CUP Antonio Baños,
l’expresident d’Òmnium Quim Torra, Clara Ponsatí i l’historiador Agustí
Alcoberro. D’aquesta manera, els crítics amb la direcció s’imposaven als
afins a la presidència. Segons fonts coneixedores del procés, Castro i
Sànchez van estar “frec a frec” fins a l’últim moment. Una dinàmica que
contrasta amb l’etapa de Carme Forcadell, en què l’actual presidenta del
Parlament sempre havia sigut la més votada amb diferència.
Amb aquest resultat la correlació de forces entre les diferents
famílies a dins del secretariat serà decisiva. El sistema de votació és
indirecte, és a dir, els socis trien els membres del secretariat, i són
aquests els que escullen la persona que ocuparà la presidència (com
també la vicepresidència, la
El partit de Sturgeon queda just per sota de la majoria absoluta al parlament i els laboristes s'enfonsen.
Nicola Sturgeon
El Partit Nacional Escocès (SNP) ha
obtingut un triomf contundent a les eleccions parlamentàries d’ahir,
tot i que ha perdut la històrica majoria absoluta del 2011. Amb els
129 escons atribuïts, el partit de la primera ministra escocesa Nicola
Sturgeon n’ha obtinguts 63, 6 menys que fins ara, amb més del 46% dels
vots. En canvi, el Partit Laborista, amb 24 diputats, ha tingut la
davallada més gran de l’últim segle (13 escons menys) i ha quedat
relegat a la tercera posició, darrere els conservadors, que pugen a 31
(16 més que al 2011). A més, els Verds,
l’altra formació de l’arc parlamentari de Holyrood que es va manifestar
clarament en favor de la independència al referèndum del 2014, millora
el resultat de fa cinc anys i passa de 2 escons a 6. Finalment, els
Liberaldemòcrates mantenen els 5 que ja tenien.
Nicola Sturgeon ha considerat històrica la tercera victòria
consecutiva de l’SNP al parlament de
L’enquesta es va fer abans de l’operació policíaca contra la cúpula del PP de València.
El PP tornaria a guanyar les eleccions al congrés espanyol si hi hagués hagut eleccions el mes passat, segons el sondatge
(pdf) que ha fet públic avui el Centre d’Investigacions Sociològiques
(CIS).
Obtindria un 28,8% dels vots, amb un resultat idèntic al del
20-D. La suma de Podem (13,2% de vot), Compromís (2,5%), En Comú Podem
(4,5%) i En Marea (1,7%) superaria en tant per cent de vot (21,9%) el
PSOE, que passaria del 22% de vot del 20-D al 20,5% de vot.
El partit d'extrema dreta Front Nacional (FN), liderat per Marine Le Pen, és el partit més votat en la primera volta de les eleccions regionals franceses d'aquest diumenge, que han comptat amb una participació del 50% del cens.
Amb un percentatge del 30% del vot que 'Le Monde' qualifica de "resultat històric", la formació xenòfoba s'ha imposat en 6 de les 13 regions i ha superat el partit de Nicolas Sarkozy, Les Républicains (LR), que ha obtingut un 27% dels suports, i el Partit Socialista (PS) del president francès, François Hollande, que ha quedat en últim lloc amb un 23% dels vots.
En un referèndum, el no tindria 48,2% dels vots davant del 46,6% del sí a la independència.
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya ha
publicat l’enquesta sobre context polític a Catalunya de final d’any.
Segons el sondatge, ERC guanyarà les eleccions espanyoles i obtindrà
entre 9 i 11 diputats.
En segona posició hi ha CDC, amb 9 o 10 i en
tercera posició hi ha un empat entre En Comú Podem (9), Ciutadans (8-9) i
PSC (8-9). El PP es quedaria amb 5 diputats.
Un 23,1% dels votants de CSQP diria 'sí' en un referèndum, els del PP és
el més escèptic davant d'un oferta de tercera via i la CUP podria
créixer fins als 16 diputats.
La Via Lliure a la Meridiana / FRANCESC MELCION
Superat el punt mort que va viure el sobiranisme entre la consulta del 9-N i les eleccions del 27-S,
l'independentisme repunta. Així, com a mínim, es desprèn de l'últim
Baròmetre d'Opinió Política que ha fet públic aquest divendres el Centre d'Estudis d'Opinió
(CEO). L'enquesta, feta entre el 5 i el 27 d'octubre -just després de
les eleccions catalanes- sobre una mostra de 2.000 persones, situa les
relacions entre Catalunya i Espanya com el quart problema que
perceben els catalans per darrere de l'atur, la insatisfacció amb la
política i l'economia, i deixa com a titular destacat que el suport a la independència creix i frega l'empat amb el 'no' a l'estat propi.
En un editorial, el
diari nord-americà admet que els independentistes han guanyat el 27-S,
però no tenen prou força per a dur endavant el procés independentista.
Quan fa dos dies del contundent editorial
del Financial Times contra la independència de Catalunya, ara és The
New York Times que ha decidit de fer-ne un sobre la situació política
catalana després de les eleccions del 27 de setembre. I ho fa en una
línia semblant a la del diari econòmic anglès, però amb matisos
importants.
‘The Next Move for Catalans‘
diu que en les eleccions plebiscitàries les forces independentistes van
guanyar en escons, però no en vots, cosa que ‘no equival a un mandat
per a crear una nova nació’ i ‘només hi afegeix més confusió’.
L'expresident espanyol surt en tromba contra l'estratègia del seu successor
Assegura que la situació actual és el "pitjor escenari" pel PP amb el
"propi espai minvat, l'esquerra enfortida i els secessionistes
continuant el procés"
José María Aznar i Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu | Europa Press
Les forces polítiques i la premsa espanyola han rebut el 27-S
com una derrota de l'independentisme malgrat la majoria absoluta al
Parlament. L'única reacció divergent ha estat la de José María Aznar,
expresident del govern espanyol i president de la dretana Fundació Faes
que ha sortit en tromba contra l'estratègia del seu successor Mariano
Rajoy.
L'exlíder popular dóna el procés més viu que mai i adverteix que
el PP ha quedat amb una situació pràcticament irrellevant en quedar com a
cinquena força al Parlament.
Per començar, permeteu-me unes quantes dades i detalls que són molt importants:
–L’independentisme aconsegueix 72 escons i té la majoria absoluta del parlament.
–S’ha acabat l’ambigüitat: tindrem un govern plenament
independentista, sense quintacolumnistes, i una majoria parlamentària
que treballarà per la independència. Fa tres anys els diputats amb
mandat explícitament independentista eren 24, els d’ERC i CUP. Avui són
72. Feu comptes.
–Per primer vegada a la història, un partit o coalició ha guanyat les
eleccions a totes les comarques del Principat. No havia passat mai, i
ho ha fet Junts pel Sí.
El diari alemany explica que Junts pel Sí vol fer la separació del Regne d'Espanya en un període de 18 mesos.
El diari alemany Der Tagespiegel reconeix en la seva web que
l'independentisme ha guanyat les eleccions catalanes i afegeix una
conclusió: "Tschüss Spanien! Adéu Espanya!".
Segons el diari de Berlín,
la candidatura independentista gran del front per la independència
Junts pel Sí ha anunciat la seva intenció d'iniciar un procés de
desconnexió.
Els dirigents de Junts pel Sí afirmen al corresponsa Tom Burridge, que ara van cap a la creació de l'Estat independent.
La BBC, l'emissora britànica, ha afirmat aquesta nit que "els partits pro-independència han guanyat les eleccions catalanes.
Recorden que Junts pel Sí, com a llista sobiranista principal, i la
CUP, com a partit petit, sumen majoria absoluta, i recorda que ja van dir que si l'obtenien iniciarien el procés de desconnexió-
Els editorials de les dues estrelles de la ràdio a
Catalunya també estan d’acord que cal un govern de concentració Junts
pel Sí – CUP
Els dos periodistes estrella de
la ràdio catalana, Mònica Terribas i Jordi Basté, han coincidit a
interpretar els resultats electorals com una victòria dels
independentistes. “Majoria absoluta de l’independentisme”, ha destacat
per sobre de tot la presentadora d’El Matí de Catalunya Ràdio. El
conductor d’El Món a RAC1 ha fet la mateixa consideració d’una manera
més contundent: “No veure-ho és d’una miopia alarmant: és el primer cop
que el Parlament tindrà democràticament una majoria absoluta de diputats
que estan a favor de marxar d’Espanya. Clar, curt i ras”.
Mònica Terribas i Jordi Basté
Acord Junts pel Sí - CUP?
Terribas ho ha
deixat clar: “El mandat democràtic que ha sortit de les urnes és nítid,
és unívoc, caminem cap a una república independent, vosaltres heu votat
independència”, i ha indicat que ara cal pensar en com serà el camí cap a
la república catalana. Amb tot, la presentadora d’El Matí de Catalunya
Ràdio ha recordat que “caldrà formar un govern de concentració per tirar
això endavant”.
Basté també ha coincidit en la necessitat que
Junts pel Sí haurà de “tirar endavant el full de ruta, i ho haurà de fer
amb la CUP”. En el seu ‘Davantal’, el periodista ha aplaudit els
cupaires per haver escollit Antonio Baños, Anna Gabriel i Josep Manel
Busqueta com a primers de la llista, perquè en poc temps ja han
aconseguit “empatia”.
Alexis Tsipras guanya àmpliament les eleccions gregues. Foto: Syriza
Syriza guanya per segon cop les eleccions a Grècia, vuit mesos després
de la primera victòria d'Alexis Tsipras. Amb un 56,48% escrutat, el
partit de l'exprimer ministre obté el 35,5% dels vots i li pertoquen 145
diputats, a cinc de la majoria absoluta. Nova Democràcia, el seu
principal competidor, es queda amb el 28,18% dels suports i 75
representants. La tercera força és el grup neonazi Alba Daurada, que ha
tingut un 7,06% dels vots i 19 escons.
El Partit Socialista grec, el PASOK, queda quart amb 17 diputats i 6,41%
dels sufragis. Per darrera queden els comunistes del KKE amb 15
diputats (5,45%), els centre-liberals To Potami amb 10 representants
(3,97%) i els independentistes grecs Anel que també treuen 10 diputats
(3,67%). El parlament el completa Unió dels Centresties amb un 9
diputats i un 3,41% dels vots.
La secretària general dels republicans assegura que amb la majoria de
diputats independentistes ja hi ha mandat democràtic independentista.
Quico Sallés (Prada, el Conflent)
Una imatge del ple del Parlament d'aquesta setmana - Job Vermeulen /Parlament
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, considera que el 27-S només
cal guanyar en escons per tenir un mandat democràtic per fer la
independència.
Així ho ha repetit aquesta tarda Rovira en una
conferència a l’UCE en la que ha demanat “assolir una majoria d’escons clarament independentista”, i no pas en vots, per continuar el procés.
Els jugadors del Barça celebren el gol de Messi / EFE
Abans del partit, Pedro li ha dit al Barça que vol
marxar. I ha acabat a la banqueta, pensant en l'United. Però en els
darrers minuts d'una pròrroga agònica, el canari ha marcat el gol del
triomf, donant la Supercopa d'Europa al Barça després d'una final
preciosa, amb un rival increïble i dues cares. De la festa s'ha passat
al patiment. Del 4-1,al 4-4.
Messi juga i el Barça, guanya títols.
Ara, ningú podia imaginar que tocaria patir tant. L'equip de Luis
Enrique ha guanyat el seu quart títol consecutiu, enduent-se la
Supercopa d'Europa contra el Sevilla després d'una final històrica en
que el Sevilla ha tornat a la vida quan semblava mort. Però malgrat el
gol sevillà als tres minuts de partit i la reacció a la segona part, el
Barça ha imposat la seva llei gràcies al caràcter d'un Messi tant
concentrat, que tot ha canviat un cop ha entrat en acció. L'argentí de
fet, cansat, ha forçat la falta del gol de Pedro. I l'ha xutat ell.
Pedro, sempre el més llest, ha rematat el rebuig.
Sense Neymar, Luis Enrique ha decidit fer jugar en atac Rafinha, decisió que acabava de tancar l'expedient de Pedro, qui ha admès que vol marxar. En defensa, Mathieu,
com era normal, ha defensat el seu lateral protagonitzant la jugada del
penal que ha significat el 4-3. Amb molta calor i poc ritme, els equips
han jugat amb el cor, però el Barça de Berlín, amb quatre retocs, és
encara superior a un Sevilla amb baixes i cares noves. El Sevilla, però,
ha aprofitat una badada catalana per forçar una falta a la frontal ja
als tres minuts de joc, que Banega ha transformat en el primer gol: 0-1.
L'espectacle de Messi
Messi però, sap com respondre. I al gol de falta del seu compatriota ha contestat amb dos gols de falta (7' i 16').
Enganxat primer a la dreta, per acte seguit jugar per on vol, l'argentí
ha mortificat el Sevilla amb eslàloms on era impossible d'aturar. Les
dues faltes, impossibles d'aturar, han donat la volta al marcador i fins
el descans, el Barça ha buscat el tercer amb un Messi crescut. L'argentí li ha fet 24 gols a equips entrenats per Unai Emery
i de fet, s'ha discutit amb el tècnic basc. El Sevilla només ha creat
una ocasió clara abans del descans, patint en defensa contra un Barça
que ha fet el tercer gol...en dues ocasions. Primer, s'ha xiulat un fora
de joc inexistent. Després, Suárez s'ha quedat sol davant Beto, ha perdonat, però ha acabat entregat la pilota a Rafinha
(3-2, 44'). Rafinha, llest, ha liderat la pressió i ha ocupat amb
encert els espais que obria Suárez, firmant una bona actuació.
Una noia escull papereta amb una enganxina de la plataforma 'El Lluçanès és comarca' enganxada a l'esquena / ACN
Amb un 55% de participació, els habitants dels 13 municipis del Lluçanès han votat a favor de convertir-se en la comarca número 43 de Catalunya.
El 'sí' s'ha imposat en vuit municipis mentre que el 'no' ho ha fet en
cinc. Aquests cinc municipis continuaran formant part de la comarca a
què pertanyien. "Es compleixen els requisits per ser nova comarca", diu
l'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire.
Els veïns del Lluçanès han optat per constituir-se en comarca amb un 70,73% de vots a favor un 26,35% en contra.
El sí s'ha imposat a vuit municipis i el no a cinc poblacions: Sant
Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant
Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès.
