 |
| Un total de 7.247 socis de l’ANC, que representen el 21% del total, van participar ahir en la tria dels 77 membres de la nova direcció de la principal entitat independentista. / ACN |
Per segon any consecutiu Liz Castro va ser la més
votada a les eleccions al secretariat de l’ANC. Per només una diferència
de 66 vots la responsable d’internacional de l’entitat va quedar davant
de l’actual president, Jordi Sànchez, amb 4.071 vots enfront de 4.005. A
més distància els van seguir l’excap de files de la CUP Antonio Baños,
l’expresident d’Òmnium Quim Torra, Clara Ponsatí i l’historiador Agustí
Alcoberro. D’aquesta manera, els crítics amb la direcció s’imposaven als
afins a la presidència. Segons fonts coneixedores del procés, Castro i
Sànchez van estar “frec a frec” fins a l’últim moment. Una dinàmica que
contrasta amb l’etapa de Carme Forcadell, en què l’actual presidenta del
Parlament sempre havia sigut la més votada amb diferència.
Amb aquest resultat la correlació de forces entre les diferents
famílies a dins del secretariat serà decisiva. El sistema de votació és
indirecte, és a dir, els socis trien els membres del secretariat, i són
aquests els que escullen la persona que ocuparà la presidència (com
també la vicepresidència, la
tresoreria i la secretaria). Està previst
que l’elecció sigui dissabte que ve. En l’anterior votació Castro ja va
ser la més votada i va acabar sent finalment Jordi Sànchez, que havia
quedat quart, qui va ser escollit president. Ara bé, segons fonts de
l’entorn del president, Sànchez no es postularà perquè ahir no va ser el
més votat. “Li toca a la Liz [Castro] fer el pas, si vol”, afirmaven,
tot i que no tancaven la porta a canvis d’última hora. El mateix Sànchez
feia una piulada ahir en què felicitava la responsable d’internacional i
la resta de candidats de la nova direcció.
Fonts de
l’ANC remarcaven que el sentit del vot era completament “diferent” entre
la gent que havia acudit presencialment a les urnes al territori i els
socis que havien optat per votar telemàticament de manera anticipada.
Segons les mateixes fonts, els afins a Sànchez havien guanyat en bona
part de les regions -fins i tot a les que no es consideraven pròximes-,
mentre que el vot per internet havia sigut favorable als crítics. “Això
vol dir que han funcionat les consignes”, es lamentava un dels
consultats.
L’elecció era a través de llistes obertes i es votava de
manera nominal, és a dir, cada elector podia escollir fins a 25 noms de
la llista nacional i tants representants com li toquessin per la seva
assemblea territorial (un total de 77 persones, de les quals 25 de
nacionals, 50 de territorials i 2 de les assemblees exteriors). Al llarg
de tota la setmana les diferents famílies havien fet circular llistes
de candidats per identificar els seus afins.
Participació molt baixa
Els socis de l’entitat afrontaven ahir un dia decisiu per a l’ANC, ja
que les eleccions per escollir els membres de la nova direcció són claus
per determinar el futur de la principal associació independentista.
Malgrat això, la mobilització de la militància va ser escassa. Només el
21,4% dels socis van acudir a les urnes per triar la nova direcció, un
total de 7.247 membres dels 33.817 que podien votar. D’aquests votants,
més de 3.000 ja ho havien fet de manera anticipada a través del vot
telemàtic. “Hi ha hagut menys participació aquest any”, deien ahir al
migdia des de l’assemblea local de Fort Pienc de Barcelona, on van anar a
votar una setantena de socis. Bona part dels que acudien a les urnes es
declaraven aliens a la pugna entre crítics i afins a Sànchez i opinaven
que “tots plegats havien creuat línies vermelles”. Fins i tot atribuïen
la desmobilització a les picabaralles entre els màxims dirigents.
Les acusacions creuades de partidisme (a Sànchez se l’acusa de ser
pròxim a CDC, mentre que als crítics se’ls situa al costat d’ERC i la
CUP) i les acusacions mútues de “desvirtuar” el paper de l’ANC van
protagonitzar una campanya que més d’un ahir titllava d’“espectacle”. La
junta electoral de l’entitat va estar al centre de la polèmica per
haver vetat per incompatibilitat i posteriorment haver readmès dos
candidats crítics, Torra i Jordi Calvís.
Tot i la
pugna, el nou secretariat haurà d’entendre’s a partir d’avui per
consensuar la nova presidència i afrontar l’organització d’un Onze de
Setembre avui encara desdibuixat.
Els candidats nacionals més votats
Liz Castro
La responsable d’internacional de l’ANC, que l’any passat va ser la més
votada, va tornar a quedar en primera posició. Ha sigut una de les veus
més crítiques amb Sànchez. Va protagonitzar una baralla a Twitter amb
l’exvicepresident de l’entitat Jaume Marfany (afí a Sànchez), a qui va
acusar de “pressions”.
Jordi Sànchez
L’actual president de l’ANC va ser el segon més votat tot i les
turbulències en el seu mandat. Fonts de l’entorn del president havien
apuntat que només es postularia per repetir en el càrrec si era el més
votat i amb la condició que hi hagués canvis. Ahir afirmaven que li toca
a Castro fer un pas endavant.
Antonio Baños
L’excap de files de la CUP el 27-S va ser el tercer més votat pels
socis de l’ANC. Després d’abandonar els cupaires, Baños s’aventura a
formar part de la direcció de l’entitat. Se’l situa al costat dels
crítics amb Sànchez, i fins tot ha sonat com a alternativa al president,
tot i que ha negat aquestes intencions.
Quim Torra
L’expresident d’Òmnium, un dels principals actius dels crítics amb
Sànchez, va quedar en quarta posició. La junta electoral l’havia exclòs
per incompatibilitats perquè ocupa un càrrec de designació política com a
director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, però finalment
se’l va readmetre.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada