 |
| Les grans lligues del Barça al segle XXI |
Massa afectat per l’eliminació recent de la Champions i
la classificació dels dos Madrids per a la final, és probable que hagi
de passar un temps perquè el barcelonisme doni a aquesta Lliga, la 24a
Lliga del Barça, tot el valor que realment ha tingut. I no tan sols
perquè la lliga espanyola és difícil, sinó per què quan en el futur
vulguem explicar com jugava un dels millors Barces de la història,
trobarem incomptables exemples d’excel·lència futbolística condensada en
les imatges de la temporada 2015/2016.
Hi veurem el 0-4 al Bernabéu, amb el gol d’Iniesta
per l’escaire culminant una jugada de luxe. O el penal indirecte de
Messi i Suárez la nit del 6-1 al Celta, aquell penal que va emocionar
Johan Cruyff, que estava veient el partit, malalt a casa, setmanes abans
de passar a la història per sempre. Veurem
dos partits fora de casa
consecutius, en dos camps trampa -Vallecas i Eibar-, resolts amb
intel·ligent eficàcia. Entendrem per què el Barça va estar 39 partits
seguits sense perdre i per què un dia, preguntat sobre com entrenava la
millor davantera blaugrana de la història -Messi, Neymar i Suárez-, Luis
Enrique va ironitzar: “Els dic «abracadabra», surt l’energia i flueix
la màgia”.
Ha sigut una Lliga extraordinària, en una temporada
extraordinària, malgrat l’abril desconcertant i el final incert. Hi va
haver aquella derrota lamentable a Vigo (4-1) o l’empat a casa amb el
Dépor (2-2) dies abans d’anar al Japó a guanyar el Mundial de Clubs. I
victòries sense ànima al camp del Llevant o el Las Palmas. I el poc
perdonable empat a 2 a Vila-real després de dominar per 0-2, avís del
que estava a punt de passar. Hi ha hagut predomini del trident i del joc
a l’àrea per davant de la maduració a la zona ampla. I la banqueta, amb
l’excepció de Sergi Roberto, no ha sigut una garantia de relleu. I això
té costos quan, fins ahir a Granada, els jugadors del Barça havien
jugat 65 partits en 291 dies, o sigui un partit cada 4,4 dies, sense
comptar els de seleccions.
El mèrit d’aquesta Lliga augmenta si pensem que el
Barça venia de guanyar el triplet i no ho semblava, perquè sempre ha
tingut l’actitud de repetir-lo. Messi va estar dos mesos lesionat i
l’equip no ho va notar. Inoblidable mes de gener (9 partits en 31 dies,
amb vuit victòries i un empat). Fins i tot després de ser eliminats per
l’Atlètic a la Champions i perdre tres partits seguits a la Lliga, el
Barça s’ha refet amb un parcial golejador de 24-0 en cinc partits i ha
guanyat el campionat. Se’l mereixia.
¿Quin lloc ocuparà aquesta Lliga, la 24a de la
història del Barça, en l’imaginari culer? Ha sigut l’any que Messi ha
baixat més que mai al mig del camp a fer de Xavi. L’any dels 40 gols de
Suárez, Pitxitxi i Bota d’Or, de la serenor imperial d’Iniesta i la
solidesa a la porteria i a la defensa. I esclar, la temporada en què va
morir Cruyff, quan fa, precisament, 25 anys que l’holandès va guanyar la
primera Lliga com a entrenador blaugrana. Des d’aleshores, el Barça ha
guanyat 14 Lligues. 14 Lligues en 25 anys són el senyal d’una hegemonia
indiscutible, una hegemonia filla d’una idea que continua indicant la
direcció al futur.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada