GERARD PRUNA / ROGER TUGAS Barcelona
PAÍS
Un 23,1% dels votants de CSQP diria 'sí' en un referèndum, els del PP és el més escèptic davant d'un oferta de tercera via i la CUP podria créixer fins als 16 diputats.
 |
| La Via Lliure a la Meridiana / FRANCESC MELCION |
Superat el punt mort que va viure el sobiranisme entre la consulta del 9-N i les eleccions del 27-S,
l'independentisme repunta. Així, com a mínim, es desprèn de l'últim
Baròmetre d'Opinió Política que ha fet públic aquest divendres el Centre d'Estudis d'Opinió
(CEO). L'enquesta, feta entre el 5 i el 27 d'octubre -just després de
les eleccions catalanes- sobre una mostra de 2.000 persones, situa les
relacions entre Catalunya i Espanya com el quart problema que
perceben els catalans per darrere de l'atur, la insatisfacció amb la
política i l'economia, i deixa com a titular destacat que el suport a la independència creix i frega l'empat amb el 'no' a l'estat propi.
Horitzó nacional
Empat tècnic en un referèndum
Si hi hagués un referèndum, un 46,7% votarien a favor de la independència, mentre que els contraris es queden amb un 47,8%. Un salt respecte l'anterior baròmetre, que deixava en un 42,9% el suport a l'estat propi davant d'un 50% d'enquestats que rebutjaven que Catalunya sigui un estat independent. Pel que fa a què farien els votants de cada partit
davant d'una consulta, també hi ha algunes dades significatives. Sempre
segons el baròmetre, un 90,1% dels votants de JxSí i un 89,3% dels de
la CUP votarien sí a la independència, mentre que a Catalunya Sí que es Pot hi hauria un 23,1% de votants -gairebé un de cada quatre- que també donaria suport a l'estat propi, mentre que dos terços optaria pel no.
Dins de la UE però amb millor nivell de vida
L'empat tècnic en cas de referèndum no és l'única dada que mostra que l'independentisme revifa. També pugen els catalans que trien l'estat independent com l'estatus que volen per Catalunya.
El 41,1% dels enquestats aposten per aquesta opció -al juny eren el
37,6%-, per davant del 27,4% que s'inclinen per seguir sent una
autonomia (29,3% al juny) i el 22,2% que creuen en una solució federal,
1,8 punts per sota d'ara fa quatre mesos.
Destaca també la percepció que tenen dels catalans sobre les conseqüències de la independència. A la pregunta de si Catalunya quedaria automàticament fora de la UE, un 39,5% ho veu entre molt i bastant probable, mentre que un 50% considera poc o gens probable
que feixi de formar-ne part. També puja tant la xifra de catalans que
creuen que el nivell de vida dels catalans milloraria en una Catalunya
independent -creix en 5,4 punts i se situa en un 43,4%-, com la dels que
pensen que empitjoraria -4,6 punts per situar-se en un 30,8%-.
L'unionisme creu que empitjorarà la convivència
Una altra de les conseqüències de la independència afecta al nivell de
convivència entre catalans. Empitjoraria? Milloraria? O quedaria igual?
El baròmetre detecta que creix el número de persones que pensen que la situació aniria a pitjor. Un 25,3% creu que la convivència seria pitjor que ara –el febrer eren un 18,6%–, davant d'un 17,1% que pensa que milloraria i un 51,% que pensa que tot seguiria igual.
Desglossat per partits, es percep que són els votants de partits
unionistes qui tenen major tendència a pensar que empitjorarà el clima
de convivència. Així, un 63% dels del PP ho pensen, seguits d'un 58%
dels de Ciutadans i un 41,3% dels del PSC. També a Catalunya Sí que es
Pot hi ha un 36,6% de votants que creuen que la independència
perjudicaria la convivència. En l'altre extrem, només un 5,1% dels votants de la CUP i un 3,2% dels de JxSí abonen aquesta tesi.
Hi haurà oferta del govern espanyol?
Tot i que puja el nombre d'enquestats que creu molt o bastant probable
que el govern espanyol acabi fent una oferta a Catalunya –passa del
21,5% del febrer al 25,8%– encara són molt majoritaris els que ho veuen poc o gens probable –un 64,3%–. Crida l'atenció que els més escèptics sobre la possibilitat de que arribi una proposta des de la Moncloa són els votants del PP amb només un 12,2%, per sota fins i tot del 19,4% de JxSí i el 22,6% de la CUP.
Resultats electorals
Un vot decidit a l'últim moment
Històricament, les campanyes electorals servien bàsicament per retenir
el vot, però el cas del 27-S no va ser aquest. Ben al contrari, un de cada quatre vots es van decidir durant les dues setmanes prèvies
al dia de les eleccions, un percentatge ben elevat que pot decidir uns
comicis. El partit que va arribar al dia de penjada del primer cartell
amb més electors convençuts era Junts pel Sí, ja que un 83,1% dels que
finalment van votar la coalició liderada per Raül Romeva ja ho tenia
decidit llavors. Tampoc no van sumar massa suports fent campanya el PP i
el PSC, que ja tenien convençut el 81,2% i el 81,1% del votant,
respectivament.
En canvi, les campanyes de C's, CSQP i la CUP sí que van ser més efectives.
Un 31% dels que van agafar la paperet de la coalició de Lluís Rabell ho
va decidir les dues últimes setmanes i un terç d'aquestes el mateix dia
de les eleccions. En el cas dels votants de la CUP, un terç se'n van
convèncer durant la campanya, mentre que el percentatge puja fins al 38%
en el cas de C's.
Il·lusió en l'independentisme, incertesa en l'unionisme
Les nits electorals són victorioses per a quasi tothom, segons els
dirigents de tots els partits. Ara bé, les sensacions que deixen en els
seus votants són divergents. Així, la percepció és que els independentistes han guanyat,
segons aquestes. Així, els votants de JxSí puntuen amb un 7,45 (entre 0
i 10) l'esperança que senten, amb un 7,36 la il·lusió i amb un 6,82 la
confiança, mentre que la CUP situa aquestes notes en un 6,47, un 6,44 i
un 5,68, respectivament. En canvi, l'electorat de C's és el que sent més incertesa
(5,79) i por (3,46). Al PSC i al PP primen la prudència (5,18 i 5,59) i
la incertesa (5,4 i 5,45). Entre CSQP, al seu torn, no destaca cap
sensació, però hi predomina la incertesa (4,7).
El votant de JxSí, a l'esquerra del socialista
Els baròmetres del CEO indiquen que els catalans estan virant a
l'esquerra a marxes forçades. En una escala del 0 (extrema esquerra) i
10 (extrema dreta), la mitjana en què se situen els enquestats ha passat
progressivament d'un 4,23 el desembre de 2014 fins al 3,8 aquest
octubre. Per partits, l'electorat que se situa més a l'esquerra és el de
la CUP (en el 2,07), seguit del de CSQP (3,04) i, encara a l'esquerra
de mitjana (que se situa en el 3,8) hi ha el de JxSí (3,75). En canvi, el votant del PSC es troba a la dreta de la mitjana dels catalans (3,83), tot i que a la dreta seva se situen clarament C's (5,01) i PP (6,1).
Un 10% dels votants d'Albiol ja farien el salt a C's
Aquest baròmetre es va fer just després del 27-S. Malgrat tot, ja
llavors hi havia qui tenia clar que canviaria el vot. Així, un 10,1%
dels votants del PP faria confiança ara a C's. Els de CSQP també serien
deslleials amb Lluís Rabell i un 5,8% optaria ara per JxSí, un 4,5% pel
PSC i un 4,2% per la CUP. Un 4,7% dels votants socialistes, al seu torn,
votarien ara C's, mentre que hi hauria certa redistribució del vot independentista: un 5,9% de l'electorat de CUP se n'aniria ara a la JxSí i un 3,9% de la JxSí faria el pas invers.
Per tot això, el PSC podria perdre un o dos escons fins als 14-15, el
PP en cauria entre un i tres fins als 8-10 i la CUP recolliria aquestes
caigudes fins escalar a 14-16. La resta es quedaria més o menys igual,
JxSí amb 61-63, C's amb 24-26 i CSQP amb 10-12. En tot cas, JxSí i la CUP sumarien més del 50% dels vots.
L' absència d'Unió en aquestes dades té una explicació metodològica. El director del CEO, Jordi Argelaguet,
ha explicat aquest divendres que, per aparèixer com a variable en el
Baròmetre d'Opinió Política, cal que opti per cada partit un mínim de
l'1% dels enquestats. "Hi ha molt poca gent que hagi mencionat Unió o
'el partit de Duran', està desaparegut", ha concretat Argelaguet, que no
ha volgut "anar més enllà per no rebre cap trucada del senyor Duran".
El votant de JxSí valora més Junqueras que Mas
Els dirigents més valorats pels catalans són els de la CUP, segons
aquest CEO. Ara bé, el cert és que també són dels més desconeguts, cosa
que facilita les notes altes. Així, sols un 25,2% coneix Anna Gabriel
(CUP), que obté un 5,82, i un 49,1% coneix Antonio Baños (CUP), que rep
un 5,6. Oriol Junqueras (ERC) és l'únic líder conegut (90,6%) que
aprova, amb un 5,38. El president dels republicans, de fet, obté una
millor valoració entre els votants de JxSí (un 7,72) que la que obté
Artur Mas (7,36), el candidat a la presidència. Junqueras també està ben vist per l'electorat de la CUP (6,05), partit que el veuria bé com a candidat de la Generalitat de consens.
En general els votants puntuen alt els dirigents del seu partit. Ara
bé, els de JxSí també valoren força Baños (6) i Anna Gabriel (5,93), els del PSC aproven els diputats de CSQP
Lluís Rabell (5,28) i Joan Coscubiela (5,22) –que se situen molt a prop
que la nota que li posen a Carme Chacón (5,66)– i els del PP puntuen
quasi igual Albert Rivera (6,44) que el seu candidat el 20-D, Jorge
Fernández Díaz (6,48), i el del 27-S, Xavier García Albiol (6,67). Els
electors de CSQP, de fet, puntuen millor Baños (5,47) que Coscubiela
(5,19), qui empata amb Anna Gabriel, tot i que els diputats de la CUP
queden per sota de Rabell (5,98).
La CUP, l'oposició que més valora el Govern
Pel que fa a la valoració de la gestió de la Generalitat, aquesta de
mitjana queda en el 3,88, per sota del 4,19 del juny. Els votants de
JxSí, com era de preveure, l'aproven (6,16), mentre que la nota més
baixa la posen els del PP (1,87), seguits dels de C's (1,94), PSC (2,32)
i CSQP (2,36). Els de la CUP, amb qui vol pactar Mas, també suspenen la
seva gestió, però no són tan durs, ja que la puntuen amb un 4,04. De
fet, fins a un 45% dels electors anticapitalistes aproven la seva gestió del darrer any.
De cara al 20-D, cau Podem i puja C's.
El baròmetre del CEO és poc útil de cara a les eleccions espanyoles, ja
que, quan es va fer encara no se sabia quines coalicions hi hauria i
alguns enquestats responien que votarien Junts pel Sí (que no es torna a
presentar), o Podem i ICV-EUiA per separat (quan van junts), o la CUP
(que no es presenta).
Sigui com sigui, el que està clar és que la
intenció directa de vot de Podem cau del 18,1% del sondeig anterior fins al 8,4%
d'aquest (ICV també baixa del 3,5% al 2,5%), mentre que C's puja del
5,9% al 10,5%. Al seu torn, l'independentisme i el PP es mantenen
estables, mentre el PSC recula lleugerament de l'11% al 9,5%.
Malgrat tot, el 47% dels catalans decidiran el vot en funció de les propostes contra la crisi
i un 33,4% en funció del discurs nacional dels partits. Un 30% no ho
sap i un 13,3% tindrà en compte les dues variables. Els electors que ja
saben que optaran per formacions independentistes, però, clarament
prioritzaran el programa nacional, mentre que els no independentistes
donen preferència a la qüestió econòmica.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada