Los separatistas flamencos podrían hacer caer el gobierno belga si
este se niega a apoyar a una Cataluña independiente, según publica la
prensa de Bélgica.
Desde que comenzara la andadura independentista en Cataluña, la N-VA
ha sido un apoyo indispensable para Mas dentro de la UE y ha respaldado
públicamente al expresidente en numerosas ocasiones.
La N-VA belga amenaza con elecciones si no se apoya la independencia de Cataluña
Este país está dirigido por un gobierno de coalición con tres formaciones:
los democristianos del CD&V, el Open VLD y los nacionalistas del
N-VA, los que sacaron más escaños. El Ejecutivo está liderado por el
liberal francófono Charles Michel del Mouvement Refórmateur.
Con este difícil equilibrio de gobierno la cuestión catalana parece ser lo suficientemente importante como para desestabilizar un pacto que tardó meses en alcanzarse.
'Aquests diners no serviran per finançar vel·leïtats independentistes', diu el ministre d'Hisenda.
El govern espanyol imposarà controls específics i addicionals en la
transferència del Fons de Liquiditat Autonòmic a Catalunya (FLA) per
garantir la transparència, el compliment de la legalitat dels pagaments i
assegurar que els fons es destinen a l’activitat que tenen prevista,
tal com ha anunciat la vice-presidenta de l’executiu, Soraya Sáenz de
Santamaría. Ha justificat la mesura per la rebaixa de la nota del deute
per part de diverses agències creditícies, per la indeguda
comptabilització dels 1.318 milions d’euros gastats en anys anteriors i
que s’han de declarar aquest 2015 i per les algunes ‘manifestacions
declarant entre altres l’impagament dels deutes a les farmàcies’.
El PP encara no s'ha constituït com a grup al Parlament, però la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, ha convocat per a aquest dimarts a les 10.15 hores la junta de portaveus perquè la mesa conegui el seu criteri en relació amb la suspensió momentània de la declaració de ruptura–provocada per la petició de reconsideració de C's, PSC i els diputats del PP.
Immediatament després, la mesa decidirà sobre la petició de
reconsideració. A partir d'aquí es podria desencallar la tramitació de
la resolució acordada per Junts pel Sí (JxSí) i la CUP i forçar que el text es pugui votar abans del primer debat d'investidura, previst per al 9-N.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha amenaçat el
Parlament de Catalunya de fer servir ‘tots els mecanismes polítics i
jurídics’ contra la declaració d’inici del procés cap a la independència
que han acordat Junts pel Sí i la CUP i que previsiblement s’aprovarà
en un ple extraordinari la setmana vinent. ‘No renunciarem a cap
mecanisme jurídic i polític que ens atribueix la constitució i les
lleis. No aconseguiran cap dels seus objectius’, ha dit.
El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, ha dit que si el
president Artur Mas es declarava en rebel·lia i desobeïa cap resolució
judicial contra la independència de Catalunya fóra sancionat i
inhabilitat i podrien actuar les forces i cossos de seguretat de
l’estat. En una entrevista a Antena 3 ha insistit que, malgrat que el
govern espanyol entrarà en funcions aviat i es dissoldran les corts, no
hi haurà en cap moment un buit de poder que impediria d’executar
actuacions perquè no es vulnerés la llei a Catalunya. Segons el
ministre, el govern espanyol en funcions i la diputació permanent del
congrés i el senat tenen ‘totes les facultats’.
A més, ha dit que la reforma de la llei del Tribunal Constitucional
ja preveu passos per a forçar la Generalitat a complir les lleis. ‘Com a
qualsevol ciutadà que pretén incomplir les normes, al final [Mas] és
obligat per mètodes coercitius amb els instruments de l’estat de dret.
[…] Mas és un ciutadà més sotmès a les lleis i no hi ha ningú que
estigui per sobre la justícia.’
En una nota, diu que la concentració de suport a Artur Mas és un atac al sistema judicial espanyol.
La fiscalia general de l’estat espanyol ha fet pública una nota de
premsa per manifestar que refusa la concentració d’avui en suport
d’Artur Mas davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC),
i avisar que farà ús dels mitjans legals de què disposa per
preservar-la. Després d’expressar el suport al TSJC i als fiscals,
critica així aquestes concentracions: ‘Són encara més censurables quan
provenen de càrrecs públics que tenen el deure reforçat de respectar el
sistema democràtic de divisió de poders.’
El president del govern espanyol ha estat incapaç d’argumentar per què
els catalans deixarien de ser ciutadans europeus en cas d’independència
de Catalunya. Una simple pregunta del periodista Carlos Alsina que
l’entrevistava avui a Onda Cero l’ha deixat desarmat. Vegeu aquest
fragment de vídeo:
L'expresident de l'AEB, Miguel Martín, amb el seu successor, José María Roldán. EFE
Les patronals de la banca espanyola ( AEB) i de les caixes d'estalvi ( CECA), que presideix Isidre Fainé, han fet una declaració institucional en què alerten que una Catalunya independent tindria risc de "reducció de l'oferta bancària" i "exclusió financera i encariment i escassetat del crèdit", perquè es plantejaran deixar el país si s'independitza.
En la declaració s'indica que l' exclusió de la Unió Europea i de l'euro d'una part de l'Estat portaria les entitats bancàries amb presència a Catalunya a " reconsiderar la seva estratègia d'implantació". Al peu de la declaració es recorda que entre els principals socis de l' AEB i la CECA hi ha CaixaBank, el Santander, el BBVA, Bankia, el Sabadell i el Popular.
La declaració diu que les patronals financeres consideren que " s'ha de preservar l'ordre constitucional" i la pertinença a l'euro del conjunt d' Espanya,
per no posar en "greu perill" l'objectiu de les entitats, que és
"protegir els dipositants i mantenir el flux de finançament a les
famílies, les pimes i altres sectors productius i generadors
d'ocupació".
El provocador general Chicharro també critica els
polítics espanyols, i diu que l’Estat acabarà com després de la guerra
de Cuba de 1898
Les insinuacions de Pedro
Morenés, recordant que les forces armades podrien jugar algun paper si
Catalunya no se cenyeix a la legalitat espanyola, ja han rebut suport
des de l’exèrcit. El controvertit general de divisió d’infanteria de la
Marina espanyola, Juan Antonio Chicharro, ha defensat les paraules del
ministre i les ha alimentat, tot tornant a amenaçar la ciutadania
catalana.
Apel·la a la Constitució
En concret, el
general Chicharro ha afirmat al bloc d’un altre militar que “si les
institucions de l’Estat a Catalunya es declaren en rebel·lia, cosa que
estan proclamant públicament, ningú pot negar que l’article 8 de la
Constitució diu que les Forces Armades tenen com a missió garantir la
sobirania d’Espanya i defensar la seva integritat territorial i
l’ordenament constitucional”. Una voluntat de coaccionar els votants
cridats a les urnes el 27-S que de moment ha quedat impune.
Terricabras, Tremosa
i Maragall pregunten a la CE si les paraules de Morenès representen 'un
atac als principis i valors' dels tractats.
Una trentena d’eurodiputats de catorze països i dels diferents grups del
parlament europeu —entre els quals hi ha el president del grup
conservador i del grup dels Verds, Said Kamall i Philippe Lamberts,
respectivament— han signat una carta conjunta contra les declaracions
que va fer el ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenès, sobre
l’actuació de l’exèrcit a Catalunya en cas de no respectar la llei. Els
eurodiputats avisen que a Europa no hi ha lloc per aquest tipus
d’amenaces que no estan en línia amb els valors i principis democràtics
de la UE.
Aquesta és la traducció de la carta al català:
‘Estimat senyor Morenés, ministre de defensa espanyol,
Estrasburg (ACN).- Els eurodiputats catalans Josep
Maria Terricabras (ERC), Ramon Tremosa (CDC) i Ernest Maragall (MÉS)
han denunciat aquest dimecres a la Comissió Europea les declaracions del
ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, descartant una intervenció
militar a Catalunya "si tothom compleix el seu deure". Els tres
eurodiputats asseguren en una pregunta parlamentària enviada a la CE que
l'afirmació de Morenés "realitzada a tres setmanes de les eleccions
catalanes del 27-S, constitueix una amenaça insinuada cap a la voluntat
democràtica del poble català". Per això, els eurodiputats pregunten si
la CE està preocupada i si no creu que el comentari és un "atac" a
l'article 2 del Tractat de Lisboa.
El ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, ha dit que les forces
armades no actuarien a Catalunya si es compleixi la llei. En una
entrevista a RNE, quan li han demanat quin paper podrien tenir les
forces armades en cas d’una DUI, Morenés ha dit: ‘Si tothom compleix el
seu deure, li asseguro que no caldrà cap actuació com la que diu.’
Escolteu l’àudio de les declaracions de Pedro Morenés:
És partidari d’un govern no independentista encara
que ni PPC, ni PSC, ni Ciudadanos siguin la llista més votada, malgrat
no tenir majoria per governar, vol governar per la via del decret
Barcelona (ACN).- El cap de
llista del PPC pel 27-S, Xavier García Albiol, es manifesta partidari de
construir un govern no independentista a Catalunya després del 27-S,
encara que entre els partits que formin l'executiu no hi hagi la llista
més votada. Una manera excepcional de governar fora de la via
democràtica.
Albiol clama veladament per una suspensió de l’autonomia i un govern dels unionistes via decret
En una entrevista a l'ACN, Albiol trenca el dogma que ha defensat els
darrers mesos, des que un pacte entre 5 grups el va deixar fora de
l'alcaldia de Badalona. Segons Albiol, les eleccions del 27-S són
"excepcionals", fet que justifica "respostes excepcionals". "És cert que
el fet que la llista més votada no pugui governar és una perversió del
sistema, però parlem d'unes eleccions excepcionals en què un grup de
diputats intentarà saltar-se la llei", remarca.
Albiol obre la porta a la suspensió de l’autonomia com excusa per a governar
Per això, si el 27-S els partits que defensen una Catalunya dins
l'estat espanyol aconsegueixen més diputats que els que volen la
independència, Albiol planteja obrir converses per arribar, en primer
lloc, a un acord de mínims i continuar-les per traduir-les en "accions
concretes", contemplant la possibilitat de formar govern o donar suport a
un dels partits constitucionalistes perquè governi. " Sigui quin sigui
el resultat estarem obligats a seure per parlar", ha destacat.
MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid Contingut Premium
Aparca la idea d’impugnar les eleccions però avisa que no es podran llegir com un plebiscit.
El president espanyol va fer ahir el seu últim discurs de balanç de
legislatura abans de les generals. / SERGIO PEREZ / REUTERS
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va
escenificar ahir el tret de sortida de la precampanya de cara a les
eleccions generals. Després de gairebé quatre anys a la Moncloa, va fer
un dels seus últims discursos de balanç de legislatura. Les generals
s’apropen i, si es convoquen com a molt tard al desembre, ja no tindrà
cap altra ocasió per valorar les promeses complertes i incomplertes, ja
que les seves compareixences davant la premsa s’han limitat a abans de
les vacances d’estiu i de Nadal. Prèviament a les eleccions a tot
l’Estat, el 27-S apareix subratllat envermell al calendari de Madrid. És
el principal desafiament per al govern del PP i ahir Rajoy no es va
estar d’admetre-ho, i va situar el procés català com el principal risc
per a la recuperació econòmica.
Ara bé, el president espanyol ja entra en una nova
fase de discurs i aparca de moment la possibilitat d’impugnar el decret
de convocatòria del 27-S, que està previst que el president de la
Generalitat, Artur Mas, firmi aquest dilluns, sense incloure cap matís
jurídic que pugui donar peu a interposar-hi recurs. Rajoy va admetre que
hi haurà eleccions autonòmiques, però va alertar que no podran ser
llegides com un plebiscit. “No hi haurà eleccions plebiscitàries perquè
les prohibeix la llei, com tampoc no va haver-hi referèndum, per molta
propaganda que se li fes”, va dir durant un discurs en què es va
dedicar, sobretot, a treure pit per la seva gestió econòmica.
Un mur infranquejable
El mur de l’executiu espanyol davant la Generalitat és cada vegada més
alt i Rajoy va deixar clar que no farà cap concessió. “No hi haurà
independència de cap de les maneres”, va assegurar taxatiu. Encara que
se li preguntés molt per Catalunya -cinc de la dotzena de preguntes que
van fer els periodistes van anar en aquesta direcció-, es negava a fer
autocrítica. Va assegurar que és “impensable” el diàleg amb un president
que posa sobre la taula la independència. Per al govern espanyol,
l’estratègia amb Catalunya des del 2011 ha sigut “prudent i
proporcional”, sense “cedir en res”.
