Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLENGUA CATALANA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLENGUA CATALANA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de febrer del 2022

El Consell Escolar entrega 67 propostes a Cambray per reforçar l’ús del català

 

 

El CEC vol que es prioritzi l’ús de continguts en català a l’aula però també en l’oferta cultural dirigida al jovent

 

 

Agències 02/02/2022

 

 

Imatge d'arxiu de Josep Lluís Cambray, conseller d'Educació, en declaracions a la premsa.

 

 


El president del Consell Escolar de Catalunya (CEC), Jesús Viñas, ha entregat aquest dimecres al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, les propostes s’obre l’ús del català d’aquest ens. El ple del CEC va aprovar per unanimitat aquest document, que és el resultat de nou mesos de treball analitzant l’ús del català en l’educació.

 

Es tracta de 67 idees de millora que afecten diferents àmbits, com l’escolar, el cultural o els mitjans de comunicació. Algunes d’aquestes són prioritzar l’ús de continguts en català per a l’aprenentatge a l’aula, fer palès que la preservació del català també s’emmarca en la lluita contra la segregació escolar i oferir una oferta cultural en català dirigida als joves.

 

Altres propostes són implementar píndoles transversals sobre l’ús social del català adreçades a tot el personal dels centres educatius, promoure el disseny de formacions sobre

dimarts, 1 de febrer del 2022

El CAC denuncia que l’oferta en català a Netflix continua sent gairebé nul·la

 

 

LLENGUA 

 

 

La plataforma es manté com a líder a Catalunya però el català representa només el 0,5% del catàleg

 

 

ACN

 

 

Una noia observa el catàleg de Filmin en una tauleta Autor/a: Violeta Gumà


 

 

La presència a Netflix d’obres audiovisual en català és gairebé nul·la i se situa en el 0,5% (30 títols), segons consta en el darrer BIAC elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). El BIAC actualitza les dades d’un informe corresponent al febrer de l’any 2020, i constata que tot i que en dos anys la plataforma ha duplicat el nombre d’obres del seu catàleg, la presència del català continua sent residual. Fa dos anys l’oferta en català era del 0,3%, amb 9 obres. Actualment, la plataforma ofereix un total de 6.034 obres, mentre que l’any 2020 era de 3.512 títols. Netflix es manté com a la plataforma líder a Catalunya, per davant d’Amazon Prime Video i de Disney+.

 

Per gèneres, les obres es distribueixen en llargmetratges i films per a TV (53,6%) i obres seriades (46,4%).

 

Pel que fa a la quota d’obra europea, la plataforma de vídeos a petició ha passat del 22,2% de fa dos anys al 33,0% actual, amb la qual cosa assoleix per primer cop la quota del 30% que estableix la Directiva de serveis de comunicació audiovisual. Si es compara dins del total d’obres europees, els percentatges del català a Netflix no milloren gaire: El 0,7% de les

dimarts, 25 de gener del 2022

L’estafa més gran després de l’1O . Per Diana Coromines

 

 

OPINIÓ

 

 

Diana Coromines

Quan l’acabaven de nomenar conseller d’ensenyament, Bargalló va rebre la visita de dos membres de Koiné preocupats per la situació del català a l’escola. «La immersió no existeix» va dir-los cruament, i se’ls va treure de sobre sense gaires més explicacions; va deixar clar, això sí, que personalment ell no pensava moure un dit i que no valia la pena amoïnar-s’hi perquè amb la independència tot s’arreglaria. Recordem que Bargalló va ser el conseller d’educació de Torra, de manera que aquesta tranquil·litat de fiar-ho tot a la independència amb aire de cowboy ni tan sols es podia emmarcar en l’onada d’adrenalina i descontrol prèvia a l’1 d’Octubre. Era l’estiu del 2018, amb el 155 encara cuejant i gestionat per càrrecs de l’administració catalana que des de feia mesos treballaven diligentment en direcció contrària a la independència. És una anècdota que va molt bé per entendre on som, en tot aquest afer del 25% de castellà a les escoles, i què vol dir el conseller Cambray quan felicita els centres escolars «per la seva capacitat d’adaptació» mentre afirma amb contundència que «el català no es toca».

 


L’estiu del 2018, mentre el conseller es despatxava els dos activistes ‒tots dos amb una trajectòria històrica que el país recordarà quan de Bargalló ja no se’n recordi ningú‒, el departament d’ensenyament acabava de redactar una «nova» proposta de model educatiu per a Catalunya. Inspirant-se en la retòrica que uns anys abans havia fet servir Bauzá al seu famós Decret del Trilingüisme, el document impulsat per Esquerra donava la immersió per superada ja a la primera pàgina, perquè en quaranta anys, deien, tot havia canviat molt. A les escoles es parlen dues-centes llengües i calia anar cap a un model

dijous, 23 de desembre del 2021

La meitat de les discriminacions lingüístiques són perpetrades per policies

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

L'estudi recull que es van cometre fins a 52 casos greus durant el 2020 

 

 

Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 23 de desembre de 2021. 12:34
Actualitzat: Dijous, 23 de desembre de 2021. 13:26
Temps de lectura: 2 minuts  

 





En un context d'atacs continus a la llengua catalana, Plataforma per la Llengua ha publicat un estudi en què recull i analitza les discriminacions lingüístiques greus a catalanoparlants, comeses per les administracions espanyoles, tant les estatals, com les autonòmiques i municipals. Aquesta, l'administració espanyola, va ser el 2020 i com cada any, la que més va discriminar als catalanoparlants.

 

52 casos greus 

 

Concretament, l'estudi recull que s'han comès fins a 52 casos greus durant el 2020, 31 dels quals van ser en mans de treballadors de les institucions centrals espanyoles, és a dir,

dijous, 9 de desembre del 2021

Desperteu-vos d’una vegada, líders independentistes!

 

 

OPINIÓ

 

 

Cal buscar i trobar maneres de desobeir que destorbin a l’enemic espanyol, cal una resposta contundent basada en la desobediència compartida entre Govern, institucions civils, professors, pares i mares i estudiants

 

 

Joan Puig 06/12/2021

 

 


 

 

 

Què més necessiteu per reunir-vos i decidir una estratègia conjunta? Què posin més gent a la presó? Que segueixin robant-vos el patrimoni? Que continuïn amb la nostra liquidació com a minoria nacional? Què la repressió a l’escola de Canet es repeteixi a més col·legis? Què la deriva dels mitjans públics de comunicació amb la llengua catalana vagi en augment, com el que va succeir en el FAQS d’aquest dissabte on un periodista no va poder preguntar en català i no ha passat res?…

 

Encara no us creieu que els governants espanyols mai, mai no donaran el més mínim als ciutadans de Catalunya? Ens consideren una minoria nacional que mai serè fidel a Espanya i que, per tant, cal exterminar. Ni nou model de finançament, ni execució pressupostaria, i sobretot ni cap pas endavant amb cap la taula de diàleg, negociació o de perdre el temps. La prova evident és que des del setembre no s’han produït més reunions, ni tan sols de discretes. El PSOE ja ha tret els fruits que volia de la taula, foto i

Editorial Vicent Partal : Els pares de Canet: una lliçó per a aquest país que volen que semble covard

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Els mestres i sobretot les famílies han eixit amb valentia a defensar la seua escola i és això que importa i ha de servir d'exemple per a tots

 

 


 

 

 

Per: Vicent Partal 

08.12.2021  21:50

 

 

Fa uns quants anys que em van convidar a un debat a Vílnius, la capital de Lituània. Era sobre la situació a Catalunya i la meua intervenció va traçar un paral·lelisme entre el nostre procés d’independència i el dels països bàltics, que jo havia cobert com a periodista als anys vuitanta i noranta del segle passat. Entre el públic hi havia una majoria de gent molt a favor de Catalunya i a la taula, amb mi –o hauria de dir contra mi–, polítics i funcionaris lituans pendents sobretot de no enutjar Espanya. I molt concretament, vetllant perquè no se sentís molest l’espia que havia enviat l’ambaixada dels nostres veïns. Va haver-hi un moment còmic, en què es van trobar descol·locats. Va ser quan els vaig ensenyar el meu primer visat de la Lituània independent, un document anterior al reconeixement de la independència pels altres estats. Els vaig explicar que aquell document era il·legal segons les lleis de l’època, perquè Lituània encara formava part de l’URSS quan me’l van expedir. Però els vaig demanar que s’atrevissen a dir en públic que aquell paper, aquell gest d’unilateralitat, no era una expressió legítima i legal del procés de constitució de l’estat lituà. Òbviament, no van tenir cap més remei que reconèixer-ho –reconèixer que podien anar, cínicament, contra la nostra unilateralitat, però que no podien anar contra la seua.

 

En acabant l’acte, els catalans, bàsicament gent del Diplocat, i un grup de lituans, entre els quals algun vell conegut meu, vam tenir una conversa més desimbolta en un cafè de prop del lloc on es feia el debat, que havia estat organitzat per la Universitat de Vílnius. Vaig comentar-los que no entenia com s’havien tornat tan covards com a país. Jo els havia vist

divendres, 20 d’agost del 2021

Editorial Vicent Partal : La “taxa Junqueras” i les conseqüències per a la llengua catalana

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

"L'independentisme, en definitiva, ha comprat el discurs de Ciutadans de cap a peus –i, de fet, ara ja compra fins i tot els insults de Ciutadans contra els qui diem que no hi ha país possible sense llengua"  





Per: Vicent Partal

19.08.2021  21:50

 

El 15 d’abril de 2013 vaig presentar amb Oriol Junqueras el meu llibre A un pam de la independència a l’auditori de RBA a Barcelona. Va ser una conversa molt agradable i il·lusionada en la qual el dirigent d’ERC i jo estàvem d’acord en gairebé tot. Tant, que en un moment determinat –en aquest vídeo teniu la conversa completa, i això que diré ara comença al minut 18.26– vam optar per destacar les discrepàncies que teníem, gairebé pensant que avorriríem el personal si no.

Alguna d’aquestes discrepàncies, vista ara, és fins i tot curiosa: jo defense un sistema escolar únic públic per a la república i ell vol continuar amb el model públic-privat-concertat actual, tot i que avisa que és una posició personal. Però la discrepància més sonada va venir arran de l’oficialitat del català.

 

Junqueras havia escrit, uns mesos abans, un article a El Periódico (“El castellà i la República Catalana“) en què anunciava: “El castellà també serà oficial a la República Catalana. Evidentment, per si algú en tenia cap dubte.” Donant-ho per fet, sense cap discussió pública més. Era una jugada més política que no pas de planificació lingüística, però poc després Artur Mas es va mostrar d’acord amb Junqueras i, amb això, el debat va restar sorprenentment tancat i fixat. Durant els anys en què més o menys vam començar a discutir com volíem que fóra la república catalana, cada vegada em resultava més xocant la manera en què sistemàticament es mantenia la llengua al marge del debat, i també la cultura, qualsevol fet cultural. Podíem discutir sobre si havíem de tenir exèrcit o no. Podíem debatre sobre l’energia nuclear. Es feien projeccions sobre grans infrastructures o sobre afiliacions internacionals, però mai, mai, no parlàvem de la llengua catalana, ni tan sols de la cultura –que ja sé que no és el mateix, però és igual.

La cosa és tan evident que el famós Llibre Blanc de la Transició Nacional –un treball extraordinari, per una altra banda, que ja tenim fet i valdrà igual quan toque– estudia la transició energètica, la transició dels òrgans judicials o els elements definitoris del nou sistema de seguretat, per dir solament tres coses, però no conté ni una sola paraula sobre la transició lingüística o cultural. I, immers en aquest ambient, l’independentisme fa un enorme gir copernicà i passa a gairebé ignorar la llengua pròpia, a normalitzar cada vegada més l’ús de l’espanyol en tots els àmbits de la vida, i fins i tot a pretendre que la llengua catalana podria ser una nosa per al procés. Ni tan sols durant el judici al Suprem els dirigents independentistes no van ser capaços de fer servir el català, enviant a la població el missatge que el català és una nosa.

Però torne a la presentació del llibre. Quan va acabar, un dels assistents em va insistir que aquesta normalització del castellà a la força i sense discussió, aquesta rebaixa del valor del català, equivalia a imposar una taxa sobre la independència, que ell va batejar com a “taxa Junqueras”. Va pronosticar que seria un colp important contra el català, i tenia raó. Perquè, gairebé deu anys després, és ací on som, efectivament.

Per això, aquestes darreres hores hi ha hagut un cert enrenou popular –però, significativament, molt poc enrenou polític– per la publicació d’una estatística segons la qual el percentatge de joves que tenen el català com a llengua habitual a Barcelona és tan sols del 28% –xifra que implicaria una caiguda de set punts respecte de les dades de fa sis anys. Ja se sap que sempre cal anar alerta amb aquestes dades perquè se n’han presentades de més baixes i tot unes altres vegades; però crec que ningú no té dubtes sobre el fet que el pes i l’ús de la llengua ha caigut molt no només a Barcelona sinó arreu dels Països Catalans aquests darrers anys. I no deixa de ser ben curiós que haja passat coincidint amb el procés d’independència del Principat.

Hi ha menys gent avui que sàpiga parlar català que no pas ahir? No ho crec o, més ben dit, no crec que aquesta xifra siga significativa. La clau del fenomen és molt evident: els catalanoparlants deixen de parlar català en públic. Segurament hi ha moltes raons que ho expliquen, però sens dubte que l’independentisme haja retirat a la llengua catalana el sentit d’identificador comunitari que sempre havia tingut n’és una de les causes principals. El discurs que s’ha fet com més va més explícit aquests darrers anys, i ara amb insults i tot contra els que discrepem, és que la llengua catalana és un fet social menor per a la consciència comunitària, secundari respecte de qualsevol altra qüestió social i, fins i tot, perillós, o incòmode, per a la cohesió social.

L’independentisme, en definitiva, ha comprat el discurs de Ciutadans de cap a peus –i, de fet, ara ja compra fins i tot els insults de Ciutadans contra els qui diem que no hi ha país possible sense llengua. Contra els que afirmem que nosaltres, si som alguna cosa, som aquelles sis planes litorals i quatre illes on la gent, quan hi passa, hi roman si hi vol romandre i pot arrelar-hi sentint-se part de la comunitat d’una manera tan senzilla com és passar a dir “bon dia” cada matí en eixir al carrer.

Aquesta capacitat simplíssima de fer-se català vingues d’on vingues i sigues qui sigues, és allò que ens ha fet el país que som. I que ens ha fet atractius i interessants, sempre. Però ara hem arribat a aquell punt en què comença a veure’s clar que el menysteniment d’aquesta gran lliçó històrica del catalanisme, l’abandonament de la defensa de la llengua catalana de l’independentisme, pot tenir conseqüències catastròfiques. Parafrasejant Churchill, alguns van voler obligar-nos a triar entre llengua i independència i potser només aconseguiran que no tinguem ni una cosa ni l’altra. De manera que cal reaccionar. Encara som a temps de plantar-nos en tot.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-taxa-junqueras-i-les-consequencies-greus-de-la-mateixa-per-la-llengua-catalana/