dijous, 23 de desembre del 2021

La meitat de les discriminacions lingüístiques són perpetrades per policies

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

L'estudi recull que es van cometre fins a 52 casos greus durant el 2020 

 

 

Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 23 de desembre de 2021. 12:34
Actualitzat: Dijous, 23 de desembre de 2021. 13:26
Temps de lectura: 2 minuts  

 





En un context d'atacs continus a la llengua catalana, Plataforma per la Llengua ha publicat un estudi en què recull i analitza les discriminacions lingüístiques greus a catalanoparlants, comeses per les administracions espanyoles, tant les estatals, com les autonòmiques i municipals. Aquesta, l'administració espanyola, va ser el 2020 i com cada any, la que més va discriminar als catalanoparlants.

 

52 casos greus 

 

Concretament, l'estudi recull que s'han comès fins a 52 casos greus durant el 2020, 31 dels quals van ser en mans de treballadors de les institucions centrals espanyoles, és a dir,

un 59,6%. Entre aquestes, en l'àmbit administratiu destaquen els cossos policials. Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia van perpetrar 19 discriminacions, que representen un 36,5% del total i un 61,3% de les estatals. 

 

Ara bé, si a aquests cossos se'ls hi afegeixen les policies autonòmiques i locals, les discriminacions augmenten fins a 25 de les 52, és a dir pràcticament la meitat, un 48,1% del total. Segons remarquen des de Plataforma per la Llengua aquesta és una dada preocupant perquè "indica que el supremacisme lingüístic del castellà està particularment naturalitzat entre les forces de seguretat, cossos armats amb presumpció de veracitat i amb una capacitat elevada d'intimidar els ciutadans". 

 

En augment 

 

A més, l'estudi confirma que el fenomen de la discriminació lingüística ha augmentat en les administracions autonòmiques els darrers anys. El 2020, 17 de les 52 discriminacions recollides, el 32,7%, han passat en l'àmbit autonòmic. El 2019 havien estat 9 de 32 (28,1%,) i el 2018 7 de 25 (28,0%). Dins l'àmbit administratiu, el més afectat és el de la salut: el 2020 12 de les 17 (70,6%) discriminacions autonòmiques havien succeït en la prestació de serveis de salut. 

 

"Això té una relació directa amb la manca de garanties en la capacitació lingüística d'aquests treballadors: a Catalunya s'han relaxat els criteris de contractació i a les Illes Balears i al País Valencià no s'ha demanat el requisit fins molt recentment", denuncien des de Plataforma per la Llengua. 

 

Diferències entre territoris 

 


Pel que fa a les diferències entre territoris, 32 de les 52 discriminacions del 2020 van tenir lloc a Catalunya, un  61,5%, del total, tot i que hi viuen poc més de la meitat del total de catalanoparlants de l'Estat. El País Valencià va generar 10 queixes, el 19,2%, tot i que representa el 37,2% dels catalanoparlants i les Balears van generar 10 queixes, el 19,2%, tot i que tenen tan sols el 9,8% de parlants en català. 

 

Aquestes xifres descompensades, creuen des de l'entitat en defensa del català, tenen segurament relació amb el fet que els diferents territoris catalanoparlants, subjectes durant segles a la disgregació influència diferenciada dels nacionalismes oficials d'estat, "han desenvolupat dinàmiques socials i actituds lingüístiques  també diferenciades". "Aquesta disgregació constitueix una barrera a l'expansió homogènia de les organitzacions, iniciatives i campanyes de conjunt", conclouen des de Plataforma per la Llengua. 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/meitat-discriminacions-linguistiques-perpetrades-policies_686171_102.html