Soldats
de l’Exèrcit espanyol han estat vistos durant el matí d’aquest dimecres
pels carrers d’Esplugues de Llobregat, tal com ha publicat la CUP al seu
compte de Twitter. Alguns dels soldats, que anaven amb gorres i
motxilles, portaven armes a les mans.
Els militars han estat
vistos per un dels carrers més transitats de la localitat, la carretera
de Laureà Miró. Des de la CUP d’Esplugues han lamentat la presència dels
soldats i s’han preguntat “per quin motiu?” han estat pels carrers.
Aquesta
no és la primera vegada que es veuen militars per les rodalies de
Barcelona. De fet, en nombroses ocasions se n'han vist de maniobres al
Parc de Collserola amb l’armament reglamentari i vestits de camuflatge,
fet que no agrada els veïns de la zona.
Tot allò que cal saber sobre una hipotètica operació de l'exèrcit contra el procés sobiranista
Fotografia: Mireia Comas.
La intervenció militar espanyola a Catalunya per a frenar el procés
d'independència és un espantall? És una estratègia per a atemorir la
població catalana i afeblir el sobiranisme? L'exèrcit espanyol en té
cap, de pla, per a ocupar Catalunya? Que és possible aquesta
intervenció? Hi ha alternatives efectives a una ocupació militar? Totes
aquestes preguntes apareixen sovint arran de les informacions publicades
sobre hipotètics plans militars o crides de sectors de la caverna a
enviar tancs a Catalunya. La setmana passada, el Centre d'Estudis
Estratègics de Catalunya (CEEC) va fer un comunicat
per desmentir les informacions sobre una suposada 'operació Estela' i
va alertar sobre el fet de caure en la trampa de difondre aquesta mena
d'informacions no contrastades.
Amb aquest dossier mirem de fer
llum en un debat que massa sovint es tenyeix de sensacionalisme,
d'alarmisme i d'un excés d'imaginació. VilaWeb ha parlat amb
professionals i experts en seguretat i qüestions militars, que han
demanat de restar en el més estricte anonimat. En conclusió, aquests
experts consideren completament improbable –per raons d'incapacitat
efectiva i de cost polític– una intervenció militar a Catalunya contra
el procés d'independència. Amb les seves aportacions, podem respondre
les vuit preguntes que formulem a continuació:
—L'exèrcit espanyol té cap pla per ocupar Catalunya en cas d'independència?
El Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya alerta que només és 'una operació de distracció per atemorir la societat catalana'
Soldats espanyols.
El Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) ha emès un comunicat
per desmentir la informació que han publicat alguns mitjans de
comunicació referida a una falsa 'Operació Estela' per desplegar
l'exèrcit espanyol a Catalunya i ocupar-la militarment per evitar la
independència i aturar 'la rebel·lió catalana'. Una operació de la qual
informava l'ex-coronel Amadeo Martínez Inglés en un article titulat 'Orgía gubernamental en Barcelona'. Els experts en seguretat, intel·ligència i defensa diuen: 'Volem informar que aquest suposat informe no és res més que una operació de distracció per tal d'atemorir la societat catalana.'
El coronel Amadeo Martínez Inglés.
Amadeo
Martínez Inglés mateix ha desmentit a VilaWeb que ell hagi parlat mai
d'una 'Operació Estela', amb cap nom, ni que la seva informació fos cap
carta, sinó un de tants articles que publica en mitjans digitals
espanyols. De fet, la credibilitat de Martínez Inglés és qüestionable
pel fet que fou expulsat de l'exèrcit l'any 1990 i quan fa menys d'un
any deia en una entrevista a Público tot el contrari, és a dir, que
l'exèrcit espanyol no podria intervenir mai Catalunya. El CEEC considera que aquesta operació, en cas que fos certa, podria
El fill extramarital d’Alfonso XIII diu de Mas que "la regió espanyola
de Catalunya ha tingut la mala sort d’escollir a un senyor que necessita
estar en un sanatori esquizofrènic"
Nerea Rodríguez
El bastardo Leandro de Borbon
El fill extramarital d’Alfonso XIII, Leandro de Borbón, va assegurar en
una entrevista al programa ‘El Gato al Agua’, de Intereconomía, tenir un
pla per a Catalunya: “La solució no és l’article 155. Es fa un dia
d’excepció a la nació espanyola, que seria el dia de les eleccions. I es munta el terç Alfonso XIII de la Legió i es posa a Catalunya i no s’obre cap centre de vot. I s’ha terminat la votació”.
A més, Leandro de Borbón va carregar molt durament contra el president de la Generalitat, Artur Mas, assegurant que “la regió espanyola de Catalunya ha tingut la mala sort d’escollir a un senyor que necessita estar en un sanatori esquizofrènic”.
En aquest sentit, va assenyalar que “la primera conversa que cal tenir
amb aquest senyor és que si es comporta d’una manera normal a la regió
espanyola de Catalunya queda allà, però que si vol ser estranger se li
dóna l’opció d’acompanyar-lo fins a la frontera, donar-li un passaport
transitori i que torni el seu carnet d’identitat”.
Segons ell, això és el que hauria de fer-se amb Mas “i amb ell tots els altres que volen marxar”. I va insistir: “Que marxin tots els que no vulguin sentir-se espanyols i es vulguin sentir estrangers”.
“Si volen separar Catalunya jo això no ho admeto, no admeto que marxi
Catalunya. Que marxin ells a la nació que vulguin”, va sentenciar.
Redacció Barcelona | Actualitzat el 27/01/2014 a les 14:55h
El coronel Amadeo Martínez Inglés
"Per això, i sense manies de cap mena, goso afirmar que en les
altes esferes de les Forces Armades espanyoles (JEMAD, Cap de l'Estat
Major de la Defensa; JEME, Cap de l'Estat Major de l' Exèrcit; JEMA, Cap
de l'Estat major de l'Aire i AJEMA , Almirall Cap de l'Estat major de
l'Armada) existeixen ja plans elaborats, amb el coneixement i la total
complaença de l'Executiu del senyor Rajoy , per intervenir amb rapidesa ,
contundència , nocturnitat i menyspreu absolut per les formes
democràtiques a Catalunya si arribat el mes d'octubre d'enguany la plana
major de l'independentisme català no ha fet marxa enrere en les seves
propostes de separar d'Espanya i segueixen amb la seva idea de celebrar
un referèndum a primers de novembre. El nom en clau provisional de la
intervenció militar es diria 'Operació Estela'". Així Comença el
coronel de l' Exèrcit de Terra espanyol a la reserva , Amadeo Martínez
Inglés, l'explicació d' una virtual i delirant intervenció militar a
Catalunya si continua el que haurien batejat com a " Rebel · lió
catalana" .
En una carta a la que ha tingut accès Nació Digital, el militar a la
reserva assegura, citant fonts de la cúpula militar, que el discurs de
Mariano Rajoy d'aquest dissabte a Barcelona marcava el dia D d'una
ofensiva antisobiranista que en primer terme seran “mediàtics, polítics i
socials però que si la cosa va a a més (i Mas no es fa enrere) pot
esdevenir, i els plans operatius estan ja ultimats, en un altre tipus de
confrontació en els que els polítics corruptes facin pas als militars
patriotes”.
"Els plans, segons les dades de què disposo provinents de fonts
castrenses de tota solvència, passarien per ocupar, no més tard del 20
d'octubre de 2014, per sorpresa , de nit i a càrrec d'unitats d'elit de
l' Exèrcit espanyol ( Paracaigudistes i Legió ) , tots els centres del
poder polític i mediàtic tant a Barcelona com a la resta de capitals de
província de la Comunitat catalana , alhora que es decretaria l'estat
d'excepció a tot Catalunya i es deixaria fora de la llei a l'actual
govern de la Generalitat. El Govern del senyor Rajoy , un cop acabada
l'operació nocturna ( cap a les vuit del matí del dia " D +1" ) donaria
explicacions de manera urgent al Congrés en una sessió plenària de les
Corts espanyoles , facilitant tota mena d'explicacions al poble espanyol
i prometent una ràpida i 'democràtica' sortida al conflicte”, afegeix en el seu escrit l'oficial a la reserva.
“Aquesta 'sortida' passaria per formar d'urgència un govern
autonòmic titella format per botiflers de confiança, que retornés a
l'Estat central les competències en Educació i Interior deixant
l'autogovern català reduït a la mínima expressió . El cop de timó
comptaria amb el vistiplau de la Zarzuela i l'oligarquia monàrquica de
Catalunya, que brindaria immediatament el suport econòmic i mediàtic a
la nova situació per evitar protestes i sancions internacionals”, conclou Martínez Inglés.
“L’obediència de les Forces Armades (FAS) al Rei ha de ser definitivament trencada.
Únicament és acceptable que la Direcció de les Forces Armades recaigui
en qui hagi estat elegit democràticament”. Així es va expressar el
Capità de Navili Manuel Ruiz, un del portaveus del Anemoi, que
juntament amb Antonio Maira, capità de fragata, i també jubilats i per
aquest motiu són la cara visible d’aquest col·lectiu en el què,
asseguren, hi ha molts membres de l’exèrcit en actiu, i que el dijous 23
de gener va celebrar, a la seu del Club d’Amics de la UNESCO de Madrid (
CAUM ), el seu acte públic de presentació per explicar el seu Manifest,
publicat uns dies abans, en el qual es defensa la necessitat de
desterrar i denunciar tot intent d’utilitzar les Forces Armades contra
la sobirania popular.
En el manifest alerten sobre l’aprovació pel Congrés dels
Diputats del nou Projecte de Llei de Seguretat Privada, que diuen
s’inscriu en un conjunt legislatiu fortament repressiu, per poder
reprimir les protestes socials per via administrativa i sense protecció
judicial alguna. A la pràctica liquida els drets
constitucionals de reunió i manifestació i introdueix l’arbitrarietat
administrativa i l’aparició d’alguns excessos policials fomentats pels
responsables polítics .
Però potser el que crida més l’atenció del seu manifest es
quan exposen que aquesta nova llei posa les bases per a la legalització
d’un “enorme exèrcit paramilitar” al servei dels poderosos,
com una forma complementària “a la de les forces i cossos de seguretat (
FCS ) de l’Estat, i es diu que entre els requisits per accedir a
la professió, sorprèn que no es veti explícitament a aquelles persones
que hagin estat involucrades en violacions de drets humans, com ha estat
el cas de famosos torturadors propietaris o empleats en empreses de seguretat i espionatge .
Conclouen que el PP, que qualifiquen de parafeixista, vol un exèrcit privat i criden a oposar-se a aquesta força paramilitars, perquè ho consideren un cop d’estat encobert.
Acte de lliurament dels diplomes als suboficials de Talarn. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.
La primera edició del concurs literari escolar organitzat pel ministeri espanyol de Defensa Carta a un militar español
no ha acabat de tenir l'èxit que s'esperava. El certamen, consistent en
què alumnes d'arreu de l'Estat escriguessin una carta lloant les
tasques humanitàries de l'exèrcit espanyol, ha estat declarat "desert"
en diverses províncies, presumiblement per manca de participació. Aquest
ha estat el cas de les demarcacions de Girona i Tarragona, així com les
tres del País Basc: Biscaia, Àlaba i Guipúscoa.
El concurs, que va tenir com a guanyadora absoluta a una alumna d'Aranda
de Duero (Castella i Lleó), també designava guanyadors "provincials".
En el cas de Catalunya, la guanyadora de Barcelona va ser Elisabeth
Jiménez Roque, del Col·legi El Pinar De Nuestra Señora (carta), seguit de Frank Mark Mora Castillo, de l'Institut Celestí Bellera (carta) i Alex Torrell Sabater, del Sek-Catalunya (carta). A Lleida, la guanyadora va ser Montserrat Boira, del Col·legi Lestonnac (carta), Patricia Deltell, del mateix centre (carta), i Xènia Sanjuán Arbones, del Col·legi Mirasan (carta). Tant Elisabet Jiménez com Montserrat Boira van rebre un iPod Shuffle com a "guanyadores provincials".
Quan l'internauta vol conèixer els guanyadors de les demarcacions
gironina i tarragonina, però, la pàgina web oficial informa que el
guardó ha quedat desert. Defensa no ha volgut aclarir a Nació Digital per quins motius s'ha donat aquesta situació, ni de quants alumnes catalans han participat en la iniciativa.
Q.S., Redacció | Actualitzat el 17/01/2014 a les 16:42h
Una imatge del reportatge.
Falta por abordar la cuestión de qué pasaría, en un hipotético
caso de independencia catalana, sobre si la adopción oficial de la
bandera del triángulo azul y la estrella blancaconvertiría en ilegal, o
alegal, la secular amarilla con las cuatro listas rojas. Porque, en tal
caso, habría que elegir una de las dos banderas y la otra dejaría de
tener significado. ¿Cuál resultaría la elegida? ¿Cuál la rechazada? ¿Qué
consecuencias provocaría la elección de una o de la otra entre los
respectivos defensores? Interesante dilema” .
Així acaba un reportatge dedicat a la futura simbologia d'una Catalunya independent publicat a la Revista Atenea Digital, el butlletí del think tank
més influent de les polítiques de seguretat i defensa de l'Estat
espanyol i un dels altaveus més importants de la industria militar
espanyola. El reportatge estudia l'evolució històrica i el futur de la
senyera independentista. Fins i tot, especula amb la possibilitat que
l'estelada acabi substituint la senyera en un futur estat català.
Precisa que és una preocupació 'a nivell personal' i que 'des del punt de vista operatiu' el tema no és damunt la taula
El ministre Pedro Morenés.
Els militars espanyols estan preocupats per la possible independència
de Catalunya i per la unitat d'Espanya. Si més no, 'a nivell personal',
segons que ha admès avui el ministre de Defensa espanyol, Pedro
Morenés. En declaracions a la cadena Cope, Morenés ha dit que 'des del
punt de vista operatiu', el procés d'independència de Catalunya 'no és
damunt la taula', però ha destacat: 'Els militars tenen una opinió
personal, perquè són espanyols, com tots els altres, i els preocupa que
algú pugui posar en qüestió un valor tan essencial com és la unitat
d'Espanya'.
I ha afegit: 'En aquest sentit, comparteixen la
mateixa preocupació que puguin tenir el ministre o qualsevol espanyol
que entengui l'enorme valor que té aquesta unitat. Però des del punt de
vista operatiu, com a element de naturalesa militar, és un tema que no
és sobre la taula'.
Morenés també ha recordat que 'una de les
missions fonamentals que tenen els militars és treballar per la unitat
d'Espanya'. Més: 'Han de mantenir una calma que és la que han mantingut
al llarg d'uns anys en què permanentment es tracta de posar en qüestió
valors essencials de tots els espanyols com és la unitat d'Espanya'.
Finalment, ha dit que la defensa de la unitat d'Espanya no és només cosa de l'exèrcit, sinó 'de tots els espanyols'.
El diputat d’ERC Pere Aragonès denuncia a Twitter despeses exagerades d'aquesta arma blanca per part de l’Estat espanyol
Lluís Goñalons
Militars de l'exèrcit espanyol
Les cares particularitats de l'exèrcit espanyol són conegudes. La darrera mostra va arribar a finals del 2013, quan l'armada va acomiadar l'any amb una despesa de 49 milions d’euros en la fabricació i subministrament de 8 helicòpters lleugers.
Ara, apareix un nou detall del qual se n'ha fet ressò avui el diputat
d’ERC Pere Aragonès. L'exèrcit espanyol s'ha gastat 199.570 euros en
sabres.
La despesa es desprèn del butlletí oficial de l'Estat, el BOE.
I, segons apunta l'escrit, les armes blanques han anat destinades
a alumnes de l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials per a aquest curs.
No s'especifica quina activitat es desenvoluparà amb aquests
instruments.
El sabre és una arma blanca corbada. Té una llargada mitjana de 90 cm i
un pes aproximat de mig quilogram, i en l'exèrcit s'usa en actes
oficials. És considerada també una de les tres armes més emprades a l'esgrima. Alhora també és un estri utilitzat per a la dansa del ventre.
Les retallades inquieten més els militars que no pas el sobiranisme de Catalunya
PASQUA MILITAR
LUIS DÍEZ Madrid |
El rei passant revista a les tropes el 12 d'octubre del 2012. En els
últims anys l'exèrcit s'ha queixat de les retallades, la precarietat
laboral i la congelació de sous que pateixen milers de soldats.
Les forces armades espanyoles (132.282 professionals)
celebren avui la Pasqua Militar amb molta més inquietud, desassossec i
irritació per l'estancament salarial, social i professional que no pas
per la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat independent. "La
realitat de les casernes i unitats és que la gent passa del debat català
i, en canvi, comenta les retallades socials, cada cop més dures",
explica el dirigent d'una associació professional que prefereix
preservar la seva identitat. "Els militars veiem la independència de
Catalunya -afegeix- com una cosa molt llunyana, tot i que això no vol
dir que alguns col·lectius com l'Associació de Militars Espanyols (AME)
no facin soroll o que en les altes esferes no hi hagi preocupació".
El mateix cap de l'estat major de la defensa, l'almirall general Fernando García Sánchez, ha reconegut la
"inquietud" a l'exèrcit per l'auge de l'independentisme,
tot i que s'ha afanyat a aclarir que és una "inquietud a títol
individual". Persones coneixedores dels estats d'opinió de l'exèrcit
-informació classificada com a secreta- destaquen que l'aclaparadora
majoria dels 26.359 oficials té molt clar que l'activació de l'article 8
de la Constitució, que els encomana la defensa de la integritat i la
unitat d'Espanya, correspon al Congrés, i, sense estalviar crítiques a
l'independentisme, posen l'accent en el "tancredisme" del president
Mariano Rajoy per no haver canalitzat a temps les reivindicacions que li
va fer arribar Artur Mas.
En contrast amb el que va
passar amb el pla Ibarretxe, desactivat per José Luis Rodríguez
Zapatero, alguns militars critiquen Rajoy perquè, diuen, "no ha fet res
per impedir que la sang arribi al riu". Ara bé, segons el tinent general
retirat Pedro Pitarch, la democràcia té prou mecanismes per no apel·lar
a la força. "Fins i tot la convocatòria d'un referèndum d'àmbit
espanyol sobre Catalunya", diu. Esclar que Pitarch forma part del
selecte grup de generals amb profundes conviccions democràtiques. En una
enquesta al seu blog, molt llegit per militars, apareixen 24 de 120
vots a favor que Catalunya esdevingui un estat.
En
tot cas, i més enllà de la "inquietud" reconeguda pel cap de l'estat
major, els responsables de Defensa no esperen pronunciaments com el que
va protagonitzar el cap de la força terrestre, el tinent general José
Mena Aguado, a la Pasqua Militar del 2006, en ple debat pel nou Estatut
de Catalunya. Les fonts consultades coincideixen que cap general se la
jugarà amb sortides de to i interpretacions arrogants de l'article vuitè
de la Constitució. Això sense comptar que els discursos en els brindis
passen censura prèvia.
Si bé és cert que l'amenaça
contra Catalunya de l'impetuós Mena -ara en el seu retir daurat a
Alacant- va ser utilitzada per l'aleshores cap de l'oposició, Mariano
Rajoy, i pel seu secretari de comunicació i membre del Real Instituto
Elcano, Gabriel Elorriaga, com a arma llancívola contra Zapatero, no ho
és menys que la seva fulminant destitució pel llavors ministre José Bono
-previ informe del cap de l'estat major i actual cap del CNI, Félix
Sanz Roldán- va suposar un camí bloquejat.
El diputat d’ERC Pere Aragonès denuncia a Twitter despeses exagerades de l’Estat espanyol
Nerea Rodríguez
Helicòpter EC 135
L’exèrcit espanyol acomiada l’any 2013 amb una despesa de 49 milions d’euros en la fabricació i subministrament de 8 helicòpters lleugers i el suport logístic per la seva posada en servei.
Així es desprèn del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) d’avui, 31 de desembre, on es pot veure que l’exèrcit espanyol pagarà aquest preu a l’empresa ‘Eurocopter España’ per la fabricació d’helicòpters i avions EC-135.T2 PLUS.
Ha estat de nou el diputat d’ERC al Parlament, Pere Aragonès, qui ho ha trobat i ho ha publicat a la xarxa social Twitter, on ja fa temps que piula despeses exagerades que apareixen al BOE.
Amb l’etiqueta #cosesdelBOE, el diputat d’ERC ha denunciat despeses desorbitades del ministeri d’Exteriors espanyol, de les ambaixades i també de l’exèrcit, com en aquest cas, entre d’altres.
