Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALUNYA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALUNYA. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de febrer del 2025

Catalunya rebutja la moció de la CUP per fer del català única llengua vehicular a l’ensenyament. Aliança Catalana hi vota a favor

 

 

 


 

 

Cal trencar el cordó sanitari

 

 

OPINIÓ

 

"L'única forma d'aturar la pujada d'AC no és recórrer a la màgia negra ni al vudú, sinó apropiar-se d'algunes de les seves propostes que tenen més ressò social"

 


 

Joan Laporta expressa el seu suport a La Bressola de la Catalunya del Nord

 

 

SOCIETAT

 

 

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha expressat recentment el seu suport a La Bressola, la xarxa d’escoles associatives que promouen la immersió en llengua catalana a la Catalunya del Nord i un ensenyament català i catalanocèntric. Aquestes escoles, fundades el 1976, tenen com a objectiu preservar i difondre la llengua i cultura catalanes a les terres catalanes al nord del Pirineu.

La Bressola gestiona actualment diversos centres educatius que ofereixen ensenyament en català a alumnes de diferents edats, contribuint significativament a la promoció de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya del Nord.

“El Futbol Club Barcelona és molt més que un club de futbol. Històricament el Barça ha estat compromès amb la defensa i promoció de la llengua catalana, que és

dimecres, 12 de febrer del 2025

Ricard Ustrell entrevistarà Sílvia Orriols a Catalunya Ràdio: “Hem decidit que sí”

 

 

"Si no ho féssim el seu discurs encara seria més victimista. La nostra feina com a periodistes és posar sobre la taula les contradiccions", assegura el presentador

 

Ricard Ustrell a Catalunya Ràdio


 

Ricard Ustrell entrevistarà l’alcaldessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols a El matí de Cataluya Ràdio el proper dilluns 17 de febrer. Així ho va anunciar el presentador aquest dimarts des dels micròfons de l’emissora pública que donarà veu per primera vegada a la també diputada del Parlament.

A la redacció hem debatut molt aquests dies sobre si havíem d’entrevistar-la o no i hem decidit que sí. Farem un programa especial a Ripoll per fer una radiografia de la situació”, va explicar. Cal recordar que fa deu mesos, Orriols ja havia estat entrevistada al Cafè d’idees de Gemma Nierga a La 2 de TVE, però encara no havia tingut el seu espai a TV3, CatRàdio o RAC1

.“L’entrevistem com alcaldessa de Ripoll a les portes d’una moció de censura“, va puntualitzar el presentador. “Si no ho féssim el seu discurs encara seria més victimista. I després una altra cosa: ‘Si la nostra feina com a periodistes és posar sobre la taula les contradiccions, per què no vem fer-ho amb el discurs independentista o la crisi econòmica?”, es va preguntar Ustrell.

Després d’això, el matinal de Catalunya Ràdio va obrir el debat amb els seus tertulians si s’ha de donar veu a Aliança Catalana. “Quan entrevistem Xavier Garcia Albiol ningú dubta que hem de fer-ho i també poria dir coses que podrien ser d’extrema dreta, la qüestió és rebatre-les o no”, va dir el propi Ustrell.

“La veu me l’ha donat el poble”

divendres, 7 de febrer del 2025

Acció Cassandra omple l’Ateneu Barcelonès per presentar el seu projecte de defensa jurídica al servei de la Nació Catalana

 

 


 

 

Els catalans suspenen amb un 4,8 a la gestió de la Generalitat durant el 2024 incloent els governs d’Aragonès i d’Illa

 

 

Els enquestats pel CEO també valoren amb un 4,1 l'executiu espanyol de Pedro Sánchez

 

 

 

Aragonès i Illa encaixen les mans durant l'acte de presa de possessió del nou president socialista Data de publicació: dissabte 10 d’agost del 2024, 13:41 Localització: Barcelona Autor: Marc Font

 


dimecres, 5 de febrer del 2025

La festa de l’ós, un bastió de catalanitat a la Catalunya del Nord

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

 


 

 


dilluns, 3 de febrer del 2025

Acció Cassandra, advocats en defensa de la nació catalana en l'àmbit judicial europeu

 

 

NACIÓ CATALANA 

 

 

Rosell i Gibert volen aconseguir "el reconeixement jurídic d’una nació minoritzada sense la protecció d’un Estat"

 

 

Els advocats Lluís Gibert i Josep Rosell Autor/a: Diari La Veu

 

 

SocietatSocietat

Diari La Veu 

 

 

Josep Rosell i Lluís Gibert s’han fet cert renom com a advocats disposats a defensar catalans represaliats pel seu activisme independentista, encara que un dels seus casos més famosos va ser la denúncia per delicte d’odi contra Pablo Casado per difondre mentides contra el sistema educatiu en català i una altra de més recent i amb molta relació valenciana: una denúncia penal contra Carlos Mazón per homicidi imprudent per la gestió de les emergències durant la DANA del 29 d’octubre.

En aquest darrer cas, ha estat el germà de dues de les víctimes d’Aldaia el qui ha contractat Rosell perquè el represente. Per ara la denúncia ha estat admesa a tràmit en un Jutjat d’Instrucció de Torrent.

Ara, tant Rosell i Gibert han decidit fer un pas més enllà i constituir una associació que tinga com a objectiu "la defensa de la nació catalana en l’àmbit judicial europeu", segons informa El Món.

L’entitat ja té nom, Acció Cassandra, i el seu objectiu és dur a terme "els procediments judicials oportuns en defensa de la minoria nacional catalana així com la creació de les entitats amb personalitat jurídica necessàries per assolir els objectius del projecte". La presentació pública de l’associació serà el 5 de febrer a les 20:30 a l’Ateneu Barcelonès.

Objectius clars

Orriolsejar

 

OPINIÓ

 


   

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dilluns, 3 de febrer de 2025. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 

 

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

D’aquesta mateixa forma, i després de l’aparició de diverses enquestes on s’augura un auge d’Aliança Catalana a expenses del partit de Puigdemont, alguns cranis privilegiats de la secta han fet una botifarrada d’idees de la qual n’ha sortit que caldria pal·liar la tendència a base d’orriolsejar una mica però sense que es noti. Com que Junts és un partit veneçolà, i tota decisió política recau en el Maduro de Waterloo, l’entorn convergent ha demanat a l’antic president Artur Mas que els faci de llebre. En efecte, aquest mateix cap de setmana, el 129 demanava que Junts no tingués reserves a acostar-se a la formació de Sílvia Orriols, de la mateixa forma que ell mateix s’abraçà amb una caterva anticapitalista com la CUP. Per molt que Mas encara no militi a Junts, perquè és un home que es pensa les coses en adagio sostenuto, diria que aquest és un sentiment que no és aliè als votants juntaires.

Nogensmenys, com a bons convergents, l’aparell de Junts han reaccionat com si tingués l’orgull ferit i el pobre Jordi Turull ha fet veure que pinta alguna cosa en el seu propi cau per informar l’antic president que els pactes amb altres formacions es fan des dels respectius òrgans de la direcció del partit. Per molt que la comparació entre acostar-se a Aliança i la CUP sigui un exemple on els contextos difereixen com l’oli i l’aigua, i per molt que negociar amb el PSOE sigui quelcom molt més perniciós per a la tribu que no pas fer un cafetó amb Sílvia Orriols, tot aquest vodevil només té per objectiu el fet de possibilitar que a Junts es comenci a parlar seriosament sobre immigració i que s’abandoni el llenguatge happy flower que la formació adquirí durant els anys del procés (en part, mercès a Mas) pel qual era poc diferenciable d’un partit d’esquerres i de la famosa moral del “volem acollir”.

 

" Les còpies sempre acostumen a ésser més risibles que l’original, i si Junts assaja una forma d’orriolsejar un pèl light acabarà a mig camí del debat migratori i, per tant, només beneficiarà la hiperlideressa d’Aliança

 

La política i el periodisme transcorren per meandres sovint bessons, i no és gens estrany que —ahir mateix— l’estimable Pilar Rahola tragués pols a la màscara del rei Artur per donar un copet a l’esquena al seu antic ídol polític, tot escrivint que “Aliança Catalana assenyala problemes coents que hi ha a la nostra societat i que els partits no gosen, ni permeten tractar, emparats en la hipocresia del políticament correcte”. En aquest sentit, Rahola posava per escrit el que serà ben aviat un mantra futur del món juntaire respecte Aliança; a saber, que hom pot “parlar” amb Orriols, la ripollesa, sense teixir-hi “estratègies conjuntes.” Apunteu aquests mots, estimats lectors, perquè es convertiran en la nova cançoneta de Junts a l’hora de xutar la pilota endavant. A qui es pot criticar, en definitiva, per fer una cosa tan democràtica com ara parlar? Que no parla Puigdemont amb Santos Cerdán? Quin mal hi ha? 

Segons un adagi marxista popularitzat en temps de la Transició, per conviure i superar les contradiccions d’un sistema no hi ha res millor que aguditzar-les. Així obra recentment Junts per Catalunya, un partit que de cara al Congreso ja ha assumit la seva condició de formació convergent a l’hora d’allitar-se amb el diable (en una declaració poèticament daliniana, Míriam Nogueras compartia fa ben poc que la seva formació pot “negociar amb el PSOE i que alhora ens espiïn”); els juntaires també han decidit que la millor praxi per tornar el prestigi al Consell de La República, després de conèixer-se que la comptabilitat creativa de Toni Comín també s’aplicava a les carícies-no-consentides envers algun company masculí, serà continuar com res amb la seva candidatura a l’ens, encara que sigui a risc de defenestrar el poc prestigi polític que li resta a l’antic conseller de Salut a l’exili.

D’aquesta mateixa forma, i després de l’aparició de diverses enquestes on s’augura un auge d’Aliança Catalana a expenses del partit de Puigdemont, alguns cranis privilegiats de la secta han fet una botifarrada d’idees de la qual n’ha sortit que caldria pal·liar la tendència a base d’orriolsejar una mica però sense que es noti. Com que Junts és un partit veneçolà, i tota decisió política recau en el Maduro de Waterloo, l’entorn convergent

Obligaria l’ONU un referèndum a Catalunya?

 

 

OPINIÓ

 

 

Ignorar aquesta via i seguir sotmesos, fins i tot sense Estatut…, “ser colònia!”, o unir-se per a gaudir dels beneficis de la independència via ONU, pacífica, legal, democràticament…? Què és el més coherent…?

 

 


 

 

 

 

 

 

 

Joan Manzano 

Dimecres 29 gener 2025


“Cap problema pot ser resolt amb la mateixa mentalitat que es va crear”. Einstein,

 

Antecedents

El conflicte “Espanya/Catalunya” és atàvic. En els últims 400 anys s’ha proclamat la República a Catalunya fins a tres vegades: Pau Claris el 1641, Francesc Macià el 1931 i Carles Puigdemont el 2017. Es va recuperar el “Principat” sobirà 3 vegades: amb Lluís XIII, 1.641; arxiduc Carles, 1705. Carles VII en 1874. L’estat” català: Lluís Companys en 1934.

Catalunya manté una inequívoca voluntat de ser independent.
Guerra de successió. Catalunya prioritza el federalisme austríac al centralisme i absolutisme borbònic. Va perdre Catalunya. El Tractat de Nova Planta va anul·lar les institucions i lleis catalanes, va prohibir el català, va acomiadar als funcionaris i els seus dirigents. Va traslladar a funcionaris i governadors castellans, etc. Catalunya va deixar d’existir per a Espanya com a “ens”, i subjecte polític propi.

Els Borbons, dues repúbliques, Franco, l’anomenada “transició”, no han “integrat” una cultura, identitat, comuna. Ortega: “españoles y catalanes sólo pueden conllevarse”. Catalunya conserva la seva “història i la seva identitat”.

Tarradellas: el “125” president de Catalunya. La “Generalitat” va seguir en l’exili. Va ser considerat “interlocutor polític propi”. Es va recuperar una autonomia prèvia a la guerra civil. Primer Estatut: incomplet. Segon Estatut “constitucionalment” elaborat: incomplet. Davant la qüestionada sentència del Constitucional, el parlament català va celebrar un referèndum. Després, la coneguda reacció de l’estat. S’ha acabat el “procés”? Molts consideren que està latent.

És possible que l’ONU obligui a un referèndum a Catalunya…?