La incapacitat d'aturar el procés català, la pèssima gestió de l'ebola i
el malbaratament de diners en les targetes opaques fan caure
l'espanyolisme en la depressió
Lluís Bou
El vaixell espanyol Reina Mercedes, enfonsat a la badia de Santiago de Cuba
El projecte espanyol s'està fonent. La incapacitat d'aturar el procés
català, la pèssima gestió del cas de l'infermera infectada d'ebola i el
malbaratament de diners en les targetes opaques han fet caure
l'espanyolisme en la depressió. A Madrid es comença a témer un nou desastre com el del 1898.
El periodista Enric Juliana apunta avui en un article al web de La Vanguardia que el govern espanyol està literalment espantat.
"A Madrid la vibració de l'aire recorda aquests dies la que es va
produir durant l'enfonsament del vaixell mercant 'Prestige' davant les
costes de Galícia. Amb més preocupació. Amb més dramatisme. Amb més
pena. Amb més cansament social. Al llarg de la setmana la qüestió de
Catalunya ha quedat en un aparent segon pla. El Govern està espantat".
Segons Juliana, la situació a la capital espanyola és pròxima a un motí.
El periodista descriu una Espanya humiliada pel
saqueig, el despotisme i la irresponsabilitat dels seus governants i
recorda, el dia abans del 12-O, que les nacions no són res etern
En un article a El Confidencial José
Antonio Zarzalejos argumenta que Espanya –nació i estat-, viu un
saqueig i un deteriorament general i que hi ha fets i situacions que
units demostren l’abdicació de la defensa del bé comú per part dels seus
governants.
Segons Zarzalejos ve de lluny l’endogàmia del partits i
sindicats que ha vist la llum en el l’escàndol de les caixes fallides;
la “repugnant hipocresia” de les dretes i les esquerres, i la
“despòtica, prepotent i insuportable” actitud de mantenir-se en el
càrrec malgrat les conductes indignes, com és el cas de les targetes B
de Bankia, i també, les ànsies de “secessionisme” de Catalunya que han
eixamplat PP i PSOE.
Rafael Spottorno no va tenir cap càrrec a l'entitat bancària però sí va formar part de la llista de beneficiaris
Alèxia L. Ferret
L'excap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno
L'ex cap de la Casa del Rei Joan Carles I, Rafael Spottorno, ha dimitit com a conseller de Felip VI
després de reunir-se en privat amb l'actual Monarca en el seu despatx
del Palau de la Zarzuela. Al cap d'una llarga reunió, Spottorno ha
decidit presentar la seva renúncia.
L'antic directiu de la Fundació Caja Madrid no va tenir cap càrrec a l'entitat bancària però, sí va formar part de la llista de beneficiaris de les targetes B a càrrec del banc. Segons la nota feta pública per Spottorno, "en cap moment va fer un ús indegut d'aquesta targeta".
Barack Obama vio comprometida su reelección dada la gran exposición de
la economía estadounidense a la crisis del euro, y fue su toque de
atención al titubeante Rajoy lo que desbloqueó la parálisis de un
Ejecutivo que no se atrevía a descabezar la cúpula de Rodrigo Rato.
El presidente de Estados Unidos Barack Obama junto al secretario del Tesoro, Timothy Geithner.Foto:GTRES
Estados Unidos presionó al presidente Mariano Rajoy en 2012 para que atajara la quiebra de Bankia,
esa ‘patata caliente’ que nadie se atrevía a intervenir y que el propio
presidente del Gobierno considera “estuvo a punto de tumbar a España”.
Cuando se cumplen dos años del rescate, el diario El País saca a relucir detalles hasta ahora inéditos.
El presidente del Gobierno, cuentan sus allegados, no fue consciente
de la magnitud del problema de la entidad hasta unas semanas antes de su
debacle, lo cual encendió todas las alarmas internacionales. Barack Obama vio comprometida su reelección dada la gran exposición de la economía
¿Tributó como salario la comisión del padre de Kaká?
El
Real Madrid fichó a Kaká en junio de 2009, oficialmente por 67,2
millones de euros. El acuerdo con el Milan pendió de un hilo por una
maniobra inesperada del padre del jugador, Bosco Leite, que se descolgó a
última hora, según fueron informando los medios de comunicación los
días siguientes, pidiendo una comisión de diez millones y sacándose de
la manga una oferta del Chelsea que el club inglés posteriormente
desmintió.
Algunas informaciones posteriores apuntan que esa
comisión fue
In December 2010, Bank of Spain
inspectors delivered a report to their bosses about Caja Madrid
savings bank that was grim: The bank faced losses of almost 5
billion euros ($6.8 billion) and needed new leadership.
By the time the central bank’s top policy makers delivered
their recommendations to Caja Madrid, they no longer mentioned
new management -- and the amount of losses had been pared by
almost 2 billion euros.
The diagnosis was crucial because Caja Madrid was the
biggest part of a nearly completed state-sponsored merger that
would create Bankia SA (BKIA), an entity so big that troubles there
could -- and did -- cascade through the entire financial system.
The result was a 41 billion-euro bailout for Spain’s banks, a
bill that the country’s taxpayers will have to pay.
The incident, set out in previously unreported Bank of
Spain documents, is critical now because applying the lessons
from such banking disasters is at the core of one of the biggest
projects in European policy making since the euro was founded.
Mario Draghi’s European Central Bank will take over supervision
of euro-region banks from national regulators in November this
year in a bid to avoid a rerun of a crisis that nearly destroyed
the common currency.
La Fiscalia Anticorrupció dóna suport a la petició del jutge Fernando Andreu, tot i les queixes de l'entitat financera
EFE Madrid |
Xoriço Rato, expresident de Bankia, el dia que l'entitat entrava a la borsa
La Fiscalia Anticorrupció ha donat suport a la decisió del jutge de
l'Audiència Nacional Fernando Andreu de reclamar a Bankia informació
sobre les retribucions dels directius de l'entitat durant l'època de la
presidència de Rodrigo Rato. L'entitat, per tant, haurà d'aportar
aquesta informació, atesa la "transcendència" del cas i l'"indubtable
interès d'aclarir les responsabilitats penals que se'n puguin derivar",
segons la fiscalia.
Anticorrupció es
pronuncia així en un escrit, al qual ha tingut accés l'agència Efe,
sobre el mig centenar de diligències que el magistrat de l'Audiència
Nacional va acordar en una interlocutòria del 27 de novembre, entre les
quals destacava també la citació d'una vintena més de testimonis, com
el subsecretari d'Economia, Miguel Temboury, o el director general del
FROB, Antonio Carrascosa.
"L'amplitud
de l'objecte d'aquest procediment, la seva transcendència i
l'indubtable interès d'aclarir les responsabilitats penals que se'n
puguin derivar exigeix la pràctica de les diligències acordades per
l'instructor, que, d'altra banda, no redundaran en cap dilació del
procés", argumenten els fiscals del cas.
Bankia va recórrer contra la decisió del jutge perquè considerava les
proves decidides a instàncies d'UPyD "impertinents, innecessàries i
inútils", i va advertir que demanaria empara al Tribunal Constitucional
si el magistrat no reculava, ja que considera que està obrint una
"inquisició general" contra l'entitat prohibida.
No obstant això, la fiscalia respon que aquestes diligències no
suposen de "cap manera" una extensió del "molt clar perímetre de la
investigació criminal, que ha estat delimitat amb tota claredat" per
aquest mateix magistrat.
El magistrat,
Fernando Andreu, va reclamar, a instàncies d'UPyD, dades sobre la
pòlissa de responsabilitat civil dels consellers imputats subscrita amb
Mapfre i les seves modificacions, i d'altres de contractades per
cobrir el risc amb diferents asseguradores.
També instava el banc a informar sobre el desglossament de les
retribucions "de qualsevol naturalesa" abonades als consellers, al
comitè de direcció i al seu equip directiu des de la seva creació fins
al 31 de maig de 2012, així com les percebudes des de 2008 per les seves
empreses participades.
No obstant
això, el jutge va rebutjar una altra petició d'UPyD que volia que
Fernando Andreu reclamés al jutge Elpidio José Silva la causa en què
aquest va ordenar empresonar en dues ocasions l'expresident de Caja
Madrid Miguel Blesa. Segons Andreu, quan va ser el moment ja va
descartar acceptar la inhibició plantejada pel mateix magistrat Silva.
També va desestimar reclamar a BFA –la matriu– i Bankia les dades de
què disposin sobre "operacions denunciables realitzades fora de
l'ortodòxia comptable", i informació sobre la seva participació en el
finançament del València Futbol Club per a la construcció del seu nou
estadi.
"El fiscal l'únic que pot fer
és remetre a la detallada i ben motivada interlocutòria objecte de
recurs, que delimita amb encert i precisió les diligències que resulten
alienes a l'objecte del present procediment o que apareixen com a
manifestament irrellevants d'aquelles altres que, sense perjudici de la
seva escassa transcendència, no resulten irrellevants o impertinents ",
conclou l'escrit de la Fiscalia Anticorrupció.
El dueño de ACS se hizo con la dirección del club blanco el 1 de
junio y el 4 ya tenía una valoración positiva del departamento de
riesgos de Caja Madrid para recibir un crédito de 76 millones de euros
El rédito de los derechos del fútbol fue decisivo para la concesión del préstamo
El informe de riesgos se completaba con un perfil de ACS, la empresa que pilota Florentino Pérez
El expresidente de Caja Madrid Miguel Blesa, junto al presidente del Real Madrid, Florentino Pérez, en 2008 / EFE
En junio de 2009, Miguel Blesa decidió a las 72 horas de
que Florentino Pérez se aupara como presidente del Real Madrid conceder
al club un crédito de 76 millones de euros
para acometer la mayor renovación de la plantilla de la historia, con
la compra de Cristiano Ronaldo, Kaká, Karim Benzema y Xabi Alonso, por
un importe aproximado de 226 millones de euros. Así se desprende del
análisis de los correos electrónicos del expresidente de Caja Madrid a
los que ha tenido acceso eldiario.es.
Blesa recibió
en su email el 4 de junio de ese año dos informes favorables al aumento
de endeudamiento de Caja Madrid con el Real Madrid emitidos por el Área
de Admisión de Riesgos de la entidad financiera que discutieron en un
desayuno la mañana siguiente. El informe es un power point
en el que se analiza de forma conjunta la posición de riesgo, tanto del
Real Madrid como de ACS, la compañía de infraestructuras que preside
Florentino Pérez a título personal (y en teoría independiente del Real
Madrid). La rúbrica del crédito llegó el mismo 23 de junio.
Los tiempos hablan por sí solos de la celeridad para conceder los
créditos. El 1 de junio Florentino Pérez tomó posesión como presidente
del club blanco (anunció su candidatura el 14 de mayo), tras la dimisión
forzada meses antes de Ramón Calderón. Sin pérdida de tiempo, se
aprestó a cumplir su gran promesa electoral: “Hacer en pocos meses lo
que no se ha hecho en cuatro años”, lo que se tradujo en el fichaje en
serie más espectacular y caro de la historia del fútbol.
El portaveu d'Economia, el diputat Coto, diu al representant d'Estafa Banca: "Les seves opinions polítiques m'importen un rave"
Quico Sallés, Parlament | Actualitzat el 19/11/2013 a les 11:30h
Com la traducció castellana de la famosa expressió que Clark Gable a la
pel·lícula Gone with the wind: "Sinceramente, cariño, me importa un
bledo". Aquesta ha estat l'expressió del portaveu d'Economia del PPC i
cap visible dels populars a la comissió de les Caixes del Parlament,
José Antonio Coto, per criticar la compareixença de Roque Borràs,
representant de la plataforma Estafa Banca -el col·lectiu d'afectats pel
frau de les preferents-.
"Les seves opinions polítiques m'importen un rave" -"Sus opiniones
políticas me importan un bledo"- Coto li ha etzibat en seu parlamentària
a Borràs davant la indignació dels seus acompanyants i de la resta de
diputats que han retret al diputat popular la seva manca de respecte
institucional que se suposa a un parlamentari amb els ciutadans que
compareixen a la cambra catalana.
Coto ha justificat la seva sortida de to argüint que Borràs va ser
candidat de la plataforma electoral "Des d'abaix" i que no li ha dit en
la seva condició de representants dels afectats per una de les estafes
bancàries més grans que ha patit els clients del sistema bancari
espanyol. Per la seva banda, el col·lectiu Estafa Banca ha demanat al
Parlament que porti a la fiscalia els directius que han enfonsat les
caixes
Companys de formació del diputat de la CUP David Fernàndez, entre els
quals Quim Arrufat, pengen una fotografia a Twitter donant suport a
l'acció contra Rodrigo Rato
ARA
Barcelona
| Actualitzada el 13/11/2013 16:08
Membres de la CUP alcen les seves sabates "contra la màfia" / @cup_parlament
Arran de les paraules del diputat de la CUP a Rodrigo Rato ahir al parlament
Una part dels mitjans de comuniació espanyols, i algun de català, han
aprofitat les paraules d'ahir de David Fernàndez a l'ex-president de
Bankia Rodrigo Rato al Parlament, a qui va ensenyar una sandàlia, per a
atacar el diputat de la CUP. El Mundo li dedica la portada, i avui al
matí en la tertulia del programa del matí de Telecinco han fet befa de
la manera de vestir de Fernández; però els insults més greus es van
sentir ahir en una tertúlia de la televisió de la conferència episcopal
13TV, on se'l va qualificar de 'porc', 'brut', 'barroer', entre més
desqualificacions.
El locutor d'Onda Cero Carlos Herrera ha fet
aquest matí una crítica plena d'insults contra David Fernàndez. L'ha
qualificat, entre més coses, de 'xulo de platja violent'.
El diputat de la CUP amaga amb llançar una sandàlia a l'expresident de Bankia enmig d'una compareixença al Parlament
Lluís Goñalons
Rodrigo Rato avui al Parlament, acompanyat de les populars Alícia Sánchez Camacho i Dolors Montserrat
El representant de la CUP, David Fernàndez, ha amagat aquest
migdia amb llançar una sandàlia a l’expresident de Bankia, Rodrigo
Rato, en la seva compareixença a la comissió sobre les caixes
al Parlament. El diputat de la CUP ha volgut recordar d'aquesta manera
un periodista que a Iraq va llançar una sabata al llavors president
nordamericà, George Bush. Al final, la sandàlia no ha volat, però l'aire
es podia tallar amb un ganivet.
Durant la seva intervenció i després de responsabilitzar-lo de 80.000
desnonaments, el líder de la CUP ha acusat l'expresident de Bankia
d'haver impulsat una guerra econòmica "contra els pobres". Tot seguit i
amb el calçat a la mà Fernàndez li ha preguntat: "Té por?".
Rato, sorprès, ha contestat: "De la sabata, o de què?". I el dirigent de
la CUP li ha respost: "De perdre-ho tot. De que un dia la gent se
n'afarti". I el diputat alternatiu ha conclòs aixecant encara
més el to: "Ens veiem al l'infern, la nostra esperança: el carrer. Fins
aviat, gàngster".
A contrarrellotge, i pressionat pel temps fixat per la presidenta de la
comissió, la popular Dolors Montserrat, Fernández ha instat a la cap de
la mesa a "defensar més als ciutadans i protegir menys els banquers".
L'exministre d'Economia, que ha acudit a la cambra acompanyat per la presidenta popular Alícia Sánchez Camacho, ha
defugit qualsevol responsabilitat per la llei de liberalització del sòl
que va impulsar ell com a titular del departament. L'oposició ha
atribuït a l'aprovació d'aquesta norma la posterior crisi immobiliària
espanyola. Rato ha volgut treure ferro a l’assumpte i ha assenyalat que
la culpa de la consegüent bombolla immobiliària la té la crisi global,
no pas la seva gestió.
Rodrigo Rato a la comissió del Parlament que investiga l'actuació de les caixes a Catalunya
L'expresident de Bankia afirma que "és responsable de l'entitat fins al 7
de maig del 2012", i que fins aquell moment la cotització de les
accions "era equiparable a la resta de bancs"
T.G.
Barcelona
| Actualitzada el 11/11/2013 14:19
"El Xoriço" Rodrigo Rato arriba al Parlament per comparèixer davant la comissió d'investigació de caixes / PERE VIRGILI PERE VIRGILI
L'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, ha afirmat aquest dilluns al
Parlament que "només se sent responsable de la gestió des del seu
nomenament com a president de Caja Madrid i fins al 7 de maig del 2012",
dia en què va ser destituït com a president de Bankia.
Sobre la
comercialització de participacions preferents, Rato ha assenyalat que el
bescanvi per accions va ser totalment validat per la Comissió Nacional
del Mercat de Valors (CNMV) i que "fins al 7 de maig del 2012 la
cotització de les accions era equiparable a la resta de bancs",
referint-se a la davallada del preu dels títols a partir de l'endemà,
que al capdavall va afectar directament la conversió de les preferents.
Rato
ha explicat que l'últim sou anual al capdavant del banc va ser de
600.000 euros, i l'any anterior, 1,4 milions. Rato ha iniciat la seva
compareixença a la comissió de caixes al Parlament sense cap discurs i
oferint-se directament a respondre les preguntes dels representants dels
partits polítics. A la pregunta de per què ningú va preveure la crisi
internacional, el que va ser màxim responsable de Bankia ha destacat
que l'únic organisme internacional que ha fet autocrítica de no haver
previst la crisi financera ha estat l'FMI, una entitat que el mateix
Rato va presidir.
