El projecte espanyol es fon mentre tem un nou 1898

11/10/2014

12-O

La incapacitat d'aturar el procés català, la pèssima gestió de l'ebola i el malbaratament de diners en les targetes opaques fan caure l'espanyolisme en la depressió

Lluís Bou

El vaixell espanyol Reina Mercedes, enfonsat a la badia de Santiago de Cuba

El projecte espanyol s'està fonent. La incapacitat d'aturar el procés català, la pèssima gestió del cas de l'infermera infectada d'ebola i el malbaratament de diners en les targetes opaques han fet caure l'espanyolisme en la depressió. A Madrid es comença a témer un nou desastre com el del 1898.

El periodista Enric Juliana apunta avui en un article al web de La Vanguardia que el govern espanyol està literalment espantat. "A Madrid la vibració de l'aire recorda aquests dies la que es va produir durant l'enfonsament del vaixell mercant 'Prestige' davant les costes de Galícia. Amb més preocupació. Amb més dramatisme. Amb més pena. Amb més cansament social. Al llarg de la setmana la qüestió de Catalunya ha quedat en un aparent segon pla. El Govern està espantat". Segons Juliana, la situació a la capital espanyola és pròxima a un motí.


L'exdirector de l'ABC, José Antonio Zarzalejos, un polític ben connectat amb la Moncloa, parla gairebé de desastre nacional en un article a El Confidencial, i reconeix que l'autoestima espanyola ha quedat destruïda. "Ve de lluny el secessionisme català que amenaça amb la insurrecció i també de molt lluny la incompareixença del Govern d'Espanya -amb Zapatero, però igualment amb Rajoy- en el debat polític català que ha eixamplat l'independentisme. Ve de lluny l'endogàmia dels partits i els sindicats que han anat col·locant els seus peons en el sistema fallit de Caixes d'Estalvi per a una funció doblement depredadora, a favor dels individus i de les organitzacions que representaven. Ve de lluny la repugnant hipocresia de gent d'esquerra. Què dir davant la fortuna de Fernández Vila, icona del sindicalisme més dur com l'asturià? - I de dretes. Què dir dels Blesa, Rato, Recarte, Iranzo i tants altres que abeuraven del mateix compte que els seus adversaris ideològics?", afirma.

Espanya: Ai, ai, ai, quin principi d'any més negre...
Sagasta: Què vol que li digui filla.. El que és jo, ja no sé què fer
La Campana de Gràcia    (gener 1898)

Més endavant encara es mostra més pessimista, mentre cita Ernest Renan. "Renan va deixar dit que una nació "és una ànima, un principi espiritual". Doncs bé: colpejar una i altra vegada sobre aquest patrimoni intangible ens porta a l'advertència del clàssic autor francès: "Les nacions no són una cosa eterna" perquè la seva existència exigeix ​​"un plebiscit quotidià, de la mateixa manera que l'existència de l'individu és una afirmació perpètua de la vida". Demà, 12 d'octubre, serà la festa al calendari d'una Nació humiliada, sense plebiscit quotidià de continuar sent-ho si els que han de dirigir-són els que ara ho fan. Són ells la poma de discòrdia, els agents de la humiliació. I no és qüestió d'ideologies. Ho és, pura i simplement, de probitat i de competència".


http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/10/el_projecte_espanyol_s_esta_fonent_i_albira_un_nou_1898_103733.php