Netanyahu acusa Hamàs de cercar “concessions d’última hora” i atura la reunió per a validar l’alto-el-foc

 

 

Món - Israel -Palestina

 

 

• "El gabinet israelià no es reunirà fins que els mitjancers no notifiquin a Israel que Hamàs ha acceptat tots els elements de l'acord", diu en un comunicat

• Els familiars dels ostatges israelians a Gaza acullen l’alto-el-foc amb alleujament, però també amb angoixa 
• Els familiars dels ostatges israelians a Gaza acullen l’alto-el-foc amb alleujament, però també amb angoixa 

 

 

 

 

Redacció

16.01.2025 - 10:17

L’alto-el-foc a Gaza trontolla. El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, ha assegurat que Hamàs ha fet marxa enrere en alguns dels punts acordats, fet que ha congelat la reunió del govern per a validar l’alto-el-foc.

 

Per què aquest pacte entre Israel i Hamàs desperta més desconfiança que no alegria? I Editorial de Vicent Partal

 

 

“Hamàs incompleix parts de l’acord assolit amb els mitjancers i amb Israel en un intent d’aconseguir concessions d’última hora”, diu un comunicat de Netanyahu.

“El gabinet israelià no es reunirà fins que els mitjancers no notifiquin a Israel que Hamàs ha acceptat tots els elements de l’acord”, afegeix.

Un acord de tres fases

El gran perill que ve

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

És a punt de caure sobre nostre un perill enorme, del qual no acabem de comprendre la magnitud i per al qual no sé si la gent normal estem prou preparats

 

 

 

Vicent Partal

07.01.2025 - 21:40

Actualització: 07.01.2025 - 21:48

 

Donald Trump va oferir ahir una conferència de premsa en què va insistir a dir que els Estats Units s’havien de quedar el canal de Panamà i Grenlàndia. La proposta no és nova, però ahir el qui d’ací a molt pocs dies serà president dels Estats Units va apujar el to de l’amenaça i afirmà que tant el canal com l’illa són elements estratègics de primera magnitud per als Estats Units i que per tant ell, com a president, no podia descartar res, ni tan sols l’ús de l’exèrcit –fer una guerra– per a aconseguir el seu propòsit.

L’amenaça és greu en tots dos casos. Però, tenint en compte la història i el passat sempre disputat del canal de Panamà, és especialment sorprenent en el cas de Grenlàndia.

Grenlàndia és ara mateix una dependència de Dinamarca i la primera ministra d’aquest país, Mette Frederiksen, va respondre a les paraules de Trump al cap de poques hores, en una entrevista televisada:

S’esbomben els draps bruts de l’ex-comissari Reynders, aliat de l’espanyolisme contra l’independentisme a Brussel·les

 

 

MÓN - EUROPA

 

La policia belga l'investiga per emblanquiment de capitals mitjançant bitllets electrònics de loteria

 

Didier Reynders, l’amic de Ciutadans a la Comissió Europea que feia ‘blackface’

 

 

 

 

Redacció

4-12-2024

Actualització: 04.12.2024 - 11:47

 

 

La policia belga ha escorcollat dos habitatges de l’ex-comissari de Justícia europeu Didier Reynders i l’ha interrogat, amb motiu d’una investigació per emblanquiment de capitals mitjançant la compra de bitllets electrònics de rifa durant el seu mandat com a ministre.

El dirigent liberal, que fou ministre de Finances (1999-2011) i d’Afers Estrangers (2011-2019), és investigat arran d’una denúncia de la Unitat de Processament d’Informació Financera i la Rifa belga —en va ser l’encarregat entre el 2007 i el 2011—, que han detectat transaccions sospitoses per un import elevat en la compra de bitllets de rifa.

Fa pocs dies que Reynders va deixar el càrrec de comissari de Justícia de la Comissió Europea. Com que la investigació se centra en un període en què Reynders era ministre i posteriorment comissari europeu, de moment té immunitat i no ha estat detingut, segons que ha informat Le Soir.

Reynders es va retirar de l’escena política quan no va sortir reelegit com a comissari en el nou equip encapçalat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Un aliat de l’espanyolisme

La Comissió Europea crida l’atenció a Espanya per no haver transposat polítiques de migració i economia digital

 

EUROPA

 

 

L’executiu també reclama que s’acordin mesures d’afers interns i seguretat com la protecció d'infraestructura crítica  

 

Imatge de l'edifici Berlaymont, la seu de la Comissió Europea Data de publicació: dimecres 18 de setembre del 2024, 18:33 Localització: Brussel·les Autor: Unió Europea

Agències

Dijous 28-11-2024

 

La Comissió Europea ha enviat un avís a Espanya perquè apliqui normatives de temes de migració i economia digital. Juntament amb altres 26 estats membres, l’executiu ha donat un termini de dos mesos per rebre resposta sobre la transposició de lleis que no s’han efectuat i per a les que el termini per fer-ho ha caducat recentment. Per una banda, la Comissió reclama a 23 estats no haver complert la implementació a nivell nacional de polítiques d’alt nivell de ciberseguretat a tota la UE. D’altra banda, també hi ha hagut una manca del compliment de transposició per part de 24 països de la UE referent a la protecció d’infraestructures crítiques i sectors clau d’amenaces naturals o atacs terroristes, entre d’altres.

A partir d’aquí, si la resposta que envien els estats membres, dins el termini dels dos pròxims mesos, no és validada per la Comissió o les alternatives que es proposen des dels diferents 26 estats advertits no són “satisfactòries”, l’executiu comunitari enviarà un dictamen motivat que amenaci de portar els estats membres als tribunals.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/la-comissio-europea-crida-latencio-a-espanya-per-no-haver-transposat-politiques-de-migracio-i-economia-digital/ 

Els punts de l’acord d’alto-el-foc al Líban anunciat per Netanyahu

 

 

MÓN - LLEVANT

 

 

La treva preveu que l'Hesbol·là es retiri al nord del riu Litani i Israel surti de tot el territori libanès

 

 

 

 

Redacció

 26.11.2024 - 19:22

Actualització: 26.11.2024 - 20:27

 

 

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat un principi d’alto-al-foc al Líban, amb l’Hesbol·là, amb la qual fa un any que manté un enfrontament obert, principalment, a la frontera entre el Líban i Israel.

En una compareixença, aquesta mateixa tarda, després de la reunió del gabinet de seguretat, Netanyahu ha dit que l’Hesbol·là no era el mateix Hesbol·là i que Israel havia fet retrocedir “dècades” la milícia xiïta. Ha dit que l’exèrcit israelià havia eliminat “el cap de la serp”, en referència al cap de l’organització islamista, Hassan Nasral·là.

Abans, havia reunit el seu gabinet de seguretat, i alguns dels seus ministres més destacats havien tingut converses al nivell més alt sobre aquest mateix afer. Hi ha reticències del sector més conservador del seu govern.

També ha dit que la durada de l’alto-el-foc dependria de què passés al Líban, i que tenia un pacte amb els EUA que l’autoritzava a actuar en cas que no es respectés el pacte. La setmana passada, el Tribunal Penal Internacional va emetre una ordre d’arrest contra Netanyahu per crims de guerra i crims contra la humanitat per la guerra de Gaza. La treva és de seixanta dies a partir d’avui mateix, durant els quals l’Hesbol·là s’ha de retirar al nord del riu Litani, entre Tir i Sidó, i Israel ha de sortir del territori libanès.

Sobre això, el diari L’Orient Le Jour ha publicat els punts de l’acord:

Putin aprova un decret que permet a Rússia l'ús d'armes nuclears davant un atac convencional

 

 

GUERRA UCRAÏNA

 

El líder rus signa aquest decret poc després que els EUA autoritzin l'ús de míssils de llarg abats a Kíiv 

 

Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 19 de novembre de 2024. 09:58
Actualitzat: Dimarts, 19 de novembre de 2024. 10:41
Temps de lectura: 2 minuts 

El president rus, Vladímir Putin, ha firmat aquests dimarts una nova doctrina nuclear que permetrà a Rússia respondre amb armament nuclear davant d'atacs convencionals que considerin que amenacen la seva sobirania o la de Bielorússia. El document també considerarà "atac conjunt" l'agressió d'un país que no tingui armament atòmic, però que tingui el suport d'una potència nuclear. Aquesta nova normativa també permet que aquesta resposta nuclear caigui sobre un Estat no nuclear que compti amb aliats que sí que ho siguin, com és el cas d'Ucraïna. De fet, aquesta mesura està feta a mesura del nou context en la invasió russa d'Ucraïna, després que els Estats Units autoritzin l'ús de míssils de llarg abats a Kíiv. 

La doctrina, publicada al portal d'informació legal de l'Estat rus, amplia la categoria d'aliances militars contra les quals Rússia aplicarà l'estratègia de dissuasió nuclear. "L'agressió de qualsevol Estat pertanyent a una coalició militar (bloc, aliança) contra la Federació de Rússia i (o) sobre aliats és vista com una agressió de la coalició en conjunt", s'apunta en el decret. 

Aquestes dues últimes clàusules són considerades pels analistes com una clara advertència als Estats Units i l'OTAN, en cas que decideixin involucrar-se directament en el conflicte a Ucraïna, segons recull EFE. Rússia pot recórrer a les armes nuclears també en cas d'atac massiu amb avions de guerra, míssils de creuer, hipersònics, drones i altres aparells no tripulats que violin l'espai aeri del país.

Rússia davant la promesa de Biden

Zelenski insta Trump a ajudar-lo a aconseguir una pau justa a Ucraïna

 

 

ESTATS UNITS

 

barcelona - 6 novembre 2024 10.04 h  

 

El president ucraïnès felicita el líder republicà per la seva “impressionant victòria” electoral 

 

Volodímir Zelenski en una reunió amb representants alemanys a Kíiv EFE.

 

 

R. G - barcelona

 

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha felicitat aquest dimecres el candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, per la seva “impressionant victòria” electoral, i ha expressat la seva esperança que pugui treballar amb ell per a aconseguir una pau justa a Ucraïna.

“Aprecio el compromís de Trump amb el principi de ««la pau a través de la fortalesa»» en afers internacionals. És exactament el principi que pot, de manera pràctica, acostar-nos a una pau justa a Ucraïna”, ha dit Zelenski. “Espero que puguem posar-ho en marxa junts”, ha afegit el líder ucraïnès en un missatge publicat a a xarxa social X.

El líder ucraïnès ha recordat “la gran conversa” que va mantenir amb Trump a Nova York al setembre, quan tots dos van parlar

Europa allarga la mà a Trump per reforçar la seguretat i frenar Rússia

 

 

ELECCIONS EUA

 

 

Els països europeus aposten per impulsar la despesa militar i de defensa, millorar la coordinació de l'OTAN i buscar una sortida a la guerra d'Ucraïna

 

 

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, amb el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president francès, Emmanuel Macron / ACN

 

Xavi Fernández de Castro

 
06/11/2024 10:37 

 

 

Europa ha reaccionat amb calma i voluntat de cooperació a l’aclaparadora victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units. Els principals líders europeus han felicitat el candidat republicà i li han allargat la mà per reforçar la seguretat del continent i frenar l’ànsia expansionista de Rússia. Un dels més matiners ha estat el president de França, Emmanuel Macron, que s’ha mostrat predisposat a treballar amb el mandatari estatunidenc “tal com es va fer durant quatre anys”. Macron ha reconegut que té diferències ideològiques importants amb Trump, però ha apostat per cooperar “amb respecte i ambició, per més pau i prosperitat”.

 

Congratulations, President @realDonaldTrump. Ready to work together as we did for four years. With your convictions and mine. With respect and ambition. For more peace and prosperity.

— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) November 6, 2024

 

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha recordat que la Unió Europea i els Estats Units “són molt més que simples aliats” i el president del Consell Europeu, Charles Michel, confia que totes dues potències mantindran una “cooperació constructiva”. En una ínia similar, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha apostat per “mantenir fort el vincle transatlàntic, arrelat en els nostres valors compartits de llibertat, drets humans, democràcia i mercats oberts”. Més contundent ha estat el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que ha assegurat que el “lideratge” de Trump serà “clau una altra vegada per mantenir l’Aliança forta” i ha remarcat que té ganes de treballar amb ell perquè vol “aturar guerres”. 

 

El president dels EUA, Donald Trump, durant un acte de campanya / Europa Press/Contacto/Josh Brown

Els líders europeus reclamen reforçar l’aliança transatlàntica

Trump escombra Harris i obté el bitllet de retorn a la Casa Blanca

 

 

INTERNACIONAL

 

 

L'expresident dels Estats Units s'imposa en vot popular i al Col·legi Electoral, s'endú els estats clau i frustra l'arribada de la primera presidenta a la Casa Blanca; el triomf anticipa una nova era a la política nord-americana i arreu del món

Així han votat els Estats Units, en imatges

Trump s'imposa en els «swing states»

 

 

Donald J. Trump es dirigeix ​​als seus seguidors a la festa de la nit electoral al centre de convencions de West Palm Beach | EFE/EPA/CRISTOBAL HERRERA-ULASHKEVICH

 

 

 

Maria Rabella Ytarte 

06 de novembre de 2024, 07:05

Actualitzat: 9:33h 

 

 

L'expresident dels Estats Units i candidat republicà a les eleccions d'aquest dimarts, Donald Trump, ha aconseguit el tiquet de retorn a la Casa Blanca després d'un recompte trepidant que li ha donat, també, una majoria clara de vot popular. De fet, va camí de batre, de nou, el rècord històric de vots al Partit Republicà en unes eleccions. Ha millorat els resultats dels comicis del 2020 a tots els estats. Els republicans tenen, aquest matí, majoria al Congrés i al Senat, uns números que donen màniga ampla per tirar endavant sense obstacles iniciatives legislatives en el mandat que s'obrirà el pròxim gener. Es trenquen, així, tots els camins que podien dur l'actual vicepresidenta i candidata demòcrata, Kamala Harris, als llibres d'història com la primera dona i negra en assolir la presidència d'un país com els Estats Units. Harris, finalment, ha acabat per fer pitjor paper que el qüestionat i després apartat Joe Biden, actual president, i fins i tot que la seva antecessora, Hillary Clinton.

 

 

Protestes contra Trump a la seu de Fox News a Nova York el dia dels comicis

 

 

 Trump ha comparegut eufòric des de Florida, acompanyat de la família i també de JD Vance, futur vicepresident. "Ajudarem el nostre país a cicatritzar, a guarir-se. El nostre país necessita ajuda. Ho arreglarem tot. Hem fet història. Hem superat tots els obstacles. Hem protagonitzat la victòria política més enorme que hi ha hagut mai", ha remarcat el futur president, que ha posat de manifest que arrencarà una nova "edat daurada" per als Estats Units. També ha agraït la feina d'Elon Musk, amo de la xarxa social X i de grans empreses com Tesla i Space X, que està cridat a tenir un paper en el futur govern. No ha desaprofitat l'oportunitat per defensar la voluntat de "segellar fronteres".

Un canvi de rasant

[AMPLIACIÓ] Mor Alex Salmond, el líder independentista que va portar Escòcia al referèndum

 

 

D.E.P.

 

La mort s’ha produït després de fer un discurs a Macedònia del Nord als 69 anys

 

 

 

 

Redacció

Dissabte, 12 d'octubre de 2024

 

Va ser primer ministre d’Escòcia entre el 2007 i 2014, i va ser l’impulsor del referèndum d’independència on va guanyar el No.

L’exprimer ministre escocès Alex Salmond ha mort sobtadament aquest dissabte als 69 anys a Macedònia del Nord, on acabava de pronunciar un discurs. El líder del país entre 2007 i 2014, responsable del Partit Nacional Escocès (SNP) entre el 1990 i el 2000 i entre el 2004 i el 2014, va ser l’impulsor del referèndum independentista d’Escòcia, en què el ‘no’ es va imposar per més de la meitat dels vots.

Reaccions a la mort