dimarts, 10 de febrer del 2015

Pastor, abocada a les autopistes en fallida de Madrid

10/02/2015

El Ministeri de Foment proposa integrar les vies en una empresa 100% pública


Nerea Rodríguez


La ministra de Foment i ultradretana del PP, Ana Pastor


La ministra de Foment, Ana Pastor, s’està abocant a les autopistes en fallida de Madrid. La ministra espanyola ha manifestat que "no està només" en la seva mà solucionar el problema de les vuit autopistes de peatge que actualment estan en risc de fallida, però assegura que segueix treballant per solucionar la situació d'aquestes infraestructures.

"El Govern va posar una proposta sobre la taula i se segueix treballant amb una sola finalitat, que passa per que la solució mai suposi un rescat, ni suposi un euro per als espanyols", va indicar Pastor durant la seva intervenció en els esmorzars informatius d’Europa Press. Pastor va manifestar el seu desig que la situació de les autopistes pogués quedar resolta aquest any, si bé va reconèixer que no depèn només del Ministeri de Foment. "Tant de bo, però no està només a la meva mà", va indicar sobre aquest tema.

Sala i Martín: “el gran perdedor de la compareixença d’ahir va ser el Parlament de Catalunya”

Dimarts, 10 de febrer de 2015 10:25 h

El professor compara “l’espectacle” de la Comissió Pujol d’ahir amb una mala tertúlia de Marhuenda i Inda





Xavier Sala i Martín  ha fet una contundent valoració de la compareixença d’Artur Mas a la Comissió del cas Pujol. A la tertúlia de RAC1 d’aquest dimecres, Sala i Martín ha assegurat que “el gran perdedor de la compareixença d’ahir va ser el Parlament de Catalunya”, i ha titllat la intervenció dels diputats que interpel·laven Mas, de ser una mena de “selfie indecent posant el cap a veure qui el tenia més gros”. 

El professor ha criticat que els diputats no anaven preparats que no han fet els deures i que “només estaven disposats a matxacar el president” fent preguntes embolicant la troca com fan a les  televisions d’Espanya i a les tertúlies, ha considerat.  

“Que els mateixos polítics es fiquin en aquests fangars perjudica el parlament de Catalunya”

David Fernàndez: 'A la Camarga, Camacho no va agafar Victoria Álvarez per portar-la a la fiscalia'

Dimarts  10.02.2015  12:50

La presidenta del PP català compareixerà a la comissió entre el 20 i el 27 d'abril







La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, compareixerà el 20 o el 27 d'abril en la comissió d'investigació sobre el frau fiscal. Així es preveu, ara per ara, en el calendari de compareixences de la comissió. Ho ha explicat el diputat de la CUP David Fernàndez, que presideix la comissió, en una entrevista a TV3. També hi ha qüestionat el paper de Camacho arran de la conversa del 2010 a la Camarga amb Victoria Álvarez, ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola.

Dimiteix per no haver de penjar la bandera espanyola

10/02/2015

EUSKADI

L'alcaldessa de Mungia (Biscaia) plega perquè el TC l'obliga a posar l'estandard a la façana de l'Ajuntament


Bernat Vilaró



Izaskun Uriagereka (segona per l'esquerra)


L'alcaldessa de Mungia (Biscaia), Izaskun Uriagereka (PNB), dimitirà aquest divendres després que el Tribunal Constitucional (TC) no admetés a tràmit un recurs d'empara de l'Ajuntament contra un dictamen judicial que l'obliga a col·locar la bandera espanyola a la façana consistorial.

El consistori de Mungia no ha col·locat la bandera espanyola a l'Ajuntament, tot i que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va forçar al setembre de 2014 a situar aquest estendard a la façana. Uriagereka ha dit que dimiteix "amb gran dolor" per "la ingerència antidemocràtica" que suposa l'obligació de col·locar la bandera espanyola.

"Sento molt no haver pogut complir amb el compromís del meu poble d'arribar fins al final d'aquest mandat i que hagi estat per un intent d'humiliar a tot un poble amb la col·locació d'una bandera que no és la nostra i que per una llei vetusta i obsoleta ens la imposen", ha retret. 


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/02/dimiteix_per_no_penjar_la_bandera_espanyola_106305









La guerra contra la llengua de Ciudadanos al descobert

Dimarts, 10 de febrer de 2015 05:00 h

Un document de Francisco Caja enviat a Albert Rivera al que ha tingut accés el directe.cat revela l’objectiu de Ciudadanos de crear tensions socials amb la llengua i de retornar el català a la situació de 1978


El maig de 2011 el president de Convivència Cívica, Francisco Caja s'adreça al president de Ciudadanos, Albert Rivera, per tranquil·litzar-lo. Mesos abans es produïa la primera gran manifestació del 10-J contra al sentència de l’Estatut i 1,5 milions de persones sortien al carrer per reclamar la independència. Caja diu a Rivera que estigui tranquil que FAES i Denaes els ajudaran a aconseguir que el 2013 o el 2014 milers de pares es revelin contra la immersió lingüística, però que de moment “costa molt que els pares es moguin” perquè veuen molt violent “marcar” els seus fills. Caja li retreu que no busqui acords amb “Alícia” i explica a Rivera que el moment estratègic de “noquejar” el català i “retornar-lo a les masies” vindrà amb el moment polític i augura que entre tots retornaran el català a la situació de 1978, és  a dir, “matar-lo de gana i desproveir-lo del prestigi que ha obtingut a costa del castellà”. 





 La via Ulster a través de la llengua

Caja augura que CiU i ERC es posaran d’acord en l’aventura “secessionista”, però que “l’aventura independentista es podrà descarrilar amb facilitat des de l’estat , amb o sense intervenció militar”, i afegeix que fins i tot en el cas que la secessió anés endavant, la llengua seria una eina formidable “per fulminar el nou estat” perquè tindrien “un camp abonat per a la  revolta” en el moment en que els separatistes moguessin fitxa per “imposar el seu idioma”, i assegura que encara que els d’ERC passin del tema, això és pura estratègia. “Llavors serà una arma considerable per desestabilitzar “l’estadet” català de cartró pedra”, perquè se’ls hi anirà la mà en voler corregir la debilitat de l’idioma per la falta de natalitat que tenen.

A l’espera de l’esclat de la majoria castellanoparlant