Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Descobert. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Descobert. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de juliol del 2019

La jutgessa que investiga Laura Borràs descobreix ara que no ho pot fer



PAÍS - PRINCIPAT






L’advocat Gonzalo Boye ja va demanar la nul·litat de les diligències contra Laura Borràs tot denunciant que ha estat víctima d’una ‘investigació judicial prospectiva’ perquè la jutgessa ja fa temps que no té competència per a investigar-la 














Per: Redacció

10.07.2019  18:43




La jutgessa del jutjat 9 de Barcelona que investiga presumptes contractes irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) quan la dirigia Laura Borràs, ha demanat al congrés espanyol que certifiqui la seva condició de diputada de JxCat, tràmit previ a elevar el cas al Tribunal Suprem. Però la cambra espanyola li ha recordat a la jutgessa que no li correspon a ella fer aquest tràmit i que sigui el Suprem qui faci la petició.



De fet, en la resposta del congrés espanyol, s’especifica que l’alt tribunal que és competent per a jutjat aforats, ja compta amb una ‘relació actualitzada’ dels membres de

dijous, 25 d’agost del 2016

El planeta veí Proxima b és ben real



Publicat el












Doncs sí. Els remors del descobriment d’un planeta al voltant de l’estel més pròxim, i que circulaven des de fa una setmana per la xarxa, han resultat ser certs.



Avui s’ha anunciat oficialment a la revista Nature (article original ací) que l’estel Proxima Centauri, l’estel més pròxim a la Terra, té un planeta al seu voltant. L’objecte, de nom Proxima b, ha estat descobert per un equip internacional d’astrònoms liderats pel català Guillem Anglada-Escudé, primer autor de l´article i investigador de la Universitat Queen Mary de Londres.



La troballa estaria relacionada amb el projecte Pale Red Dot, una iniciativa destinada a trobar planetes extrasolars al voltant de Pròxima Centauri.  Ha estat el resultat de 16 anys de mesures utilitzant diversos instruments i telescopis del Observatori Europeu Austral situats a Xile com ara  l’espectrograf HARPS (High Accuracy Radial velocity Planet Searcher) del telescopi de 3,6 metres de La Silla i el espectrograf UVES (Ultraviolet and Visual Echelle Spectrograph) del telescopio VLT i amb l’ús de la tècnica de la velocitat radial. L’estel Proxima Centauri es mou de manera quasi

divendres, 12 d’agost del 2016

L’increïble descobriment del tauró que pot viure quatre segles



CIÈNCIA I TECNOLOGIA




Les proves nuclears de la guerra freda han ajudat a esbrinar-ne l'edat · Els taurons no assoleixen la maduresa sexual fins a 150 anys.

















Per: Redacció 

12.08.2016  12:49





El tauró de Grenlàndia, segons que publica la revista Science, és el vertebrat que pot viure més anys. El descobriment s’ha fet gairebé sense voler. Un projecte científic desenvolupat en aigües àrtiques, entre el 2010 i el 2013, va pescar accidentalment uns quants exemplars d’aquesta espècie, denominada Somniosus microcephalus. Els ulls dels taurons van ser enviats en un laboratori d’Aarhus, Dinamarca, per ser estudiats. Alguns científics havien suggerit que aquests animals podien viure dos-cents anys o més, però fins ara no s’havia pogut demostrar.



Per estrany que soni, les bombes atòmiques detonades durant la guerra freda han ajudat a resoldre l’enigma sobre l’edat dels taurons. Els organismes vius durant les proves nuclears van acumular rastres de les partícules radioactives que es van estendre pels oceans. Els científics van utilitzar les

dijous, 20 d’agost del 2015

La primera flor del món es va trobar al Montsec el 1902

 

Un equip científic internacional confirma ara les teories que ja havia publicat el 1954 el geòleg portuguès Carlos Teixeira

Era una planta d'aigua de 130 milions d'anys.



Exemplar enter de Montsechia Vidalii. Foto: DAVID DILCHER / PNAS.



Una flor no fa estiu, però el cert és que si la florida arriba a l'agost té molta més repercussió mediàtica. És el que ha passat amb un article publicat a la revista científica PNAS en què s'identifica la primera planta en flor que va créixer al planeta fa 130 milions d'anys, la Montsechia vidalii, a partir de fòssils trobats a la serra del Montsec i a Conca.

De Zeiller a Teixeira
Ahir arqueòlegs i paleontòlegs consultats per aquest diari es van mostrar sorpresos per l'impacte de la notícia, ja que aquesta planta es va descobrir el 1902 i va ser estudiada el 1954. “La investigació que s'ha dut a terme ara és molt interessant des de la perspectiva científica, perquè confirma les teories del geòleg portuguès Carlos Teixeira, però ja era coneguda la planta i ja es va apuntar el 1954 que, segurament, floria”, explica el paleontòleg de l'Institut d'Estudis Ilerdencs Antoni Lacasa. De fet, Teixeria (1910-1982) va actualitzar una investigació molt anterior del pioner de la paleobotànica Charles René Zeiller (1847-1915), que el 1902 va catalogar el que avui coneixem com Montsechia vidalii. “Ell és qui la descobreix i qui en fa una descripció molt precisa.” S'acaba d'estrenar el segle XX i el francès treballa amb més intuïció que mitjans. “No arriba a les conclusions de Texeira perquè no té recursos per fer-ho, però el seu treball serà la base de tot el que ha vingut després”. És per això que en totes les bases de dades la Montsechia vidalii –el nom el va canviar Texeira el 1954– es posa Zeiller entre parèntesi.

Zeiller va ser contractat per descobridor del jaciment de la Pedrera de Vilanova de Meià, Lluís Maria Vidal i, de fet, el cognom d'aquest vegetal és un homenatge a aquest precursor de l'arqueologia i la paleontologia, que també va estudiar les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul, entre altres jaciments catalans. La creació d'una petita pedrera al Montsec el 1898, d'on s'extreien unes lloses molt fines, va portar Vidal fins a Vilanova de Meià i, en adonar-se de l'excepcionalitat dels fòssils que hi apareixien, va contactar amb Zeiller.

Cinquanta anys després, va ser el torn de Texeira. “De seguida va apuntar que es tractava d'una planta angioespèrmica, és a dir, que floria, i la va datar fa uns 130 milions d'anys.” Evidentment, amb la tecnologia del 1954 el portuguès no va poder ser taxatiu amb les seves afirmacions. “Només eren conclusions, però són pràcticament les mateixes que es publiquen ara al PNAS”.
La investigació actual
L'equip internacional de científics que ha treballat en aquest estudi també ha tingut en compte fòssils de Montsechia trobats després a la serra de Conca. Bernard Gómez, de la Universitat de Lió, encapçala aquest nou estudi en què també ha participat David Dilcher, de la Universitat d'Indiana i el català Carles Martín-Closas, de la Universitat de Barcelona. Es van examinar més de mil fòssils de Las Hoyas, a Conca, i es van comparar amb els trobats a Ponent fa més de cent anys i que es conserven a Lleida i Barcelona, sobretot.

Aquest equip d'investigadors ha pogut demostrar que la Montsechia vidalii té entre 125 i 130 milions d'anys i, per tant, és anterior a l'Archaefructesun xinesa, fins ara considerada la planta en flor més antiga del món. Vivia en llacs d'aigua dolça i tenia unes flors molt diferents de les que hi ha avui en dia, ja que eren més petites i poc vistoses. Cal recordar que és una planta tan antiga que és contemporània dels grans dinosaures que poblaven el Montsec.

Un paisatge molt diferent de l'actual

L'escenari en què va créixer la que es considera la primera planta que va florir al planeta no s'assemblava gens a l'actual Prepiririneu. Fa 130 milions d'anys el Montsec no existia. El mar arribava fins al que avui és Balaguer. A l'espai que ara ocupa Vilanova de Meià s'estenia una gran plana on eren freqüents els llacs d'aigua dolça. Es creu que la Montsechia vidali vivia en un d'aquests estanys, on va quedar fossilitzada milions d'anys fins que les obres de construcció d'una gravera, el 1898, la van treure de la seva particular càpsula del temps.

A mitjan cretaci superior (fa vuitanta milions d'anys) quan els dinosaures encara poblaven aquesta zona rica en jaciments paleontològics, es van començar a produir els primers moviments que van crear els Pirineus com els coneixem avui en dia. I durant l'últim milió d'anys, en el període de les quatre grans glaciacions, és quan es va transformar definitivament el paisatge. Els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana van anar erosionant la gran serra que els barrava el pas i això va fer que s'obrissin espectaculars congostos. Al Montsec, tant pel que fa a la banda de la Noguera com pel que fa a la banda del Pallars, hi ha vestigis de fòssils de fa 140 milions d'anys que han aportat molta informació a l'hora de saber com era aquest territori i quins canvis s'hi han anat produint. També s'han trobat moltes restes dels últims dinosaures que van poblar la terra, fa 65 milions d'anys.


Enllaç noticia :

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/15-ciencia/887184-la-primera-flor-del-mon-es-va-trobar-al-montsec-el-1902.html 

 

dimecres, 1 de juliol del 2015

Forcades comença a descobrir l’engany d’Iniciativa

Dimecres, 1 de juliol de 2015 09:55 h

Procés Constituent pretén calendaritzar el camí per arribar al referèndum d’independència, però ICV i Podemos ho refusen


Sense adonar-se’n, Teresa Forcades ja ha fet un favor al procés. La seva formació ha començat a constatar que les proclames per fer un referèndum legal i acordat amb l’Estat per part d’Iniciativa per Catalunya, només són fum. Els ecosocialistes des d’un primer moment han intentat posar tots els pals a les rodes possibles, com Unió, per impedir que hi hagués un referèndum normal. Ara, amb Podemos, no pressionaran l'amo que no vol donar el dret a decidir als catalans.



L'aliança de Forcades amb el populisme emergent passa per hores baixes

 No al referèndum

Tant ICV com Podemos, que estan buscant la manera de tancar una aliança que els posi en situació de disputar la victòria el 27S a Mas, i fer descarrilar el bloc independentista per mantenir Catalunya encadenada a Espanya, rebutgen el lideratge i les aportacions de Procés Constituent.

Segons ha pogut constatar l’ARA, la formació que dirigeix Teresa Forcades (ja retornada de l’experiència humanitària a Gaza), ha proposat posar data al referèndum d’independència, però s’ha trobat amb un mur per ells inesperat, per la resta de l’independentisme advertit.

dimarts, 10 de febrer del 2015

La guerra contra la llengua de Ciudadanos al descobert

Dimarts, 10 de febrer de 2015 05:00 h

Un document de Francisco Caja enviat a Albert Rivera al que ha tingut accés el directe.cat revela l’objectiu de Ciudadanos de crear tensions socials amb la llengua i de retornar el català a la situació de 1978


El maig de 2011 el president de Convivència Cívica, Francisco Caja s'adreça al president de Ciudadanos, Albert Rivera, per tranquil·litzar-lo. Mesos abans es produïa la primera gran manifestació del 10-J contra al sentència de l’Estatut i 1,5 milions de persones sortien al carrer per reclamar la independència. Caja diu a Rivera que estigui tranquil que FAES i Denaes els ajudaran a aconseguir que el 2013 o el 2014 milers de pares es revelin contra la immersió lingüística, però que de moment “costa molt que els pares es moguin” perquè veuen molt violent “marcar” els seus fills. Caja li retreu que no busqui acords amb “Alícia” i explica a Rivera que el moment estratègic de “noquejar” el català i “retornar-lo a les masies” vindrà amb el moment polític i augura que entre tots retornaran el català a la situació de 1978, és  a dir, “matar-lo de gana i desproveir-lo del prestigi que ha obtingut a costa del castellà”. 





 La via Ulster a través de la llengua

Caja augura que CiU i ERC es posaran d’acord en l’aventura “secessionista”, però que “l’aventura independentista es podrà descarrilar amb facilitat des de l’estat , amb o sense intervenció militar”, i afegeix que fins i tot en el cas que la secessió anés endavant, la llengua seria una eina formidable “per fulminar el nou estat” perquè tindrien “un camp abonat per a la  revolta” en el moment en que els separatistes moguessin fitxa per “imposar el seu idioma”, i assegura que encara que els d’ERC passin del tema, això és pura estratègia. “Llavors serà una arma considerable per desestabilitzar “l’estadet” català de cartró pedra”, perquè se’ls hi anirà la mà en voler corregir la debilitat de l’idioma per la falta de natalitat que tenen.

A l’espera de l’esclat de la majoria castellanoparlant