La UE tria Barcelona per instal·lar-hi el supercomputador més potent d’Europa

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Tindrà una capacitat per a fer 150.000 milions de càlculs per segon i estarà entre els deu més potents del món 

 

El supercomputador MareNostrum 4, al Barcelona Supercomputing Center. Foto cedida pel BSC

Per: Redacció

07.06.2019  12:39

Barcelona acollirà un dels tres centres de computació d’alt rendiment d’Europa al costat d’Itàlia i de Finlàndia, segons que ha anunciat la Comissió Europea. La Iniciativa Europea de Computació d’Altes Prestacions (EuroHPC per les sigles en anglès), que compta amb un pressupost de 840 milions d’euros, ha seleccionat vuit països per instal·lar-hi centres de supercomputació, els tres ja esmentats i cinc que acolliran instal·lacions de menys abast, Bulgària, Txèquia, Luxemburg, Portugal i Eslovènia.



Segons que ha pogut saber l’ACN, el finançament destinat al centre de Barcelona suposarà la inversió més gran en recerca de la UE a l’estat. Els vuit centres donaran suport al desenvolupament d’aplicacions majors en àmbits com la medicina personalitzada, el disseny de materials, la bioenginyeria, la predicció meteorològica o el canvi climàtic. L’EuroHPC i els 3 centres seleccionats, entre ells Barcelona, tenen previst adquirir supercomputadors que amb una capacitat per fer 150.000 milions de càlculs per segon estaran entre els deu més potents del món.



Així, s’espera que aquests centres proporcionin entre 4 i 5 vegades més de potència que

Arriba l’era post-PC, finalment?

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Aquests darrers anys han anat madurant un seguit de tecnologies que permeten d'imaginar, ara sí, un futur post-PC per a una bona part d’usuaris.

Per: Marc Belzunces 

25.02.2018  22:00

Amb la presentació del primer iPhone l’any 2007 i l’iPad el 2010, es va popularitzar la idea que arribàvem a una era, anomenada ‘post-PC’, on la principal eina informàtica que faríem servir diàriament no serien els ordinadors tradicionals, sinó dispositius mòbils connectats a Internet a tota hora. Una dècada després, però, els ordinadors continuen regnant en la nostra experiència informàtica, en competència amb uns mòbils que ens permeten de fer accions molt limitades, i un ús de les tauletes molt menor de l’esperat. Tot i això, durant aquests anys han anat madurant un seguit de tecnologies que poden fer que, finalment, aquest futur sense ordinadors tradicionals sigui a la cantonada. Us expliquem quina n’ha estat l’evolució i quin futur ens pot esperar en el nostre dia a dia informàtic.



Canonical, la precursora


 
La primera companyia que va apostar per intentar substituir els ordinadors amb el mòbil va ser Canonical, l’empresa darrera de la distribució de Linux Ubuntu, amb la creació de la versió Ubuntu Touch l’any 2013. Adreçada a mòbils intel·ligents i tauletes, permetia de transformar-los en un ordinador normal si els connectàvem a un monitor, un teclat i un ratolí. Passàvem d’un sistema operatiu propi d’un mòbil, utilitzant els dits, a un ordinador molt semblant a l’Ubuntu d’escriptori.



Tanmateix, Canonical anunciava l’estiu passat que abandonava el projecte. Els motius es poden associar al fet que Linux té una base d’usuaris petita de perfil molt tècnic (enginyers i programadors) i que Canonical és una empresa amb recursos limitats i sense capacitat de dissenyar i fabricar maquinari complementari. A més, la potència dels mòbils fins ara ha estat significativament per sota de la dels ordinadors de sobretaula.



Samsung Dex, l’intent del líder mundial dels mòbils

Detecten un senyal molt potent desconegut i no descarten que tingui origen extraterrestre

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Amb un radiotelescopi instal·lat a Rússia.

El telescopi RATAN-600

Per: Redacció 

30.08.2016  15:57

Un equip internacional d’investigadors ha anunciat la detecció d’un senyal molt fort procedent de l’estrella HD164595, que és a 95 anys llum de distància, situada a la constel·lació d’Hèrcules i d’una grandària molt semblant a la del sol. Aquest senyal fou detectat el 15 de maig pel telescopi RATAN-600, a Zelentxukskia, a Rússia, i no es descarta pas que sigui originat per una civilització extraterrestre. Però tampoc no ho confirmen pas. De moment, és un senyal del qual no saben explicar l’origen i que ara haurà de ser estudiat amb detall, per mirar si simplement és soroll, causat per una interferència d’un satèl·lit o d’alguna altra mena.

L’astrofísic Ignasi Ribas, de l’Institut de Ciències de l’Espai, explica a VilaWeb que de moment tot allò que es pugui dir sobre l’origen d’aquest senyal és especulatiu. ‘No descartem que vingui d’una civilització extraterrestre ni ho confirmem. És clar, però, que el senyal hi és.’



La detecció d’aquest senyal recorda a Ribas aquell que es va rebre el 1977 per un radiotelescopi instal·lat als EUA, assignat al projecte SETI de cerca de vida extraterrestre intel·ligent; aquell senyal fou batejat amb el nom de ‘Wow!‘ Però mai més no es va repetir ni el van tornar a detectar. ‘Aquest senyal és equivalent a aquell’, diu Ribas, ‘prové d’una estrella relativament pròxima, que sabem que té un planeta, tot i que no és a la zona habitable, però no descartem que n’hi hagi més, de planetes. I el senyal és de molta intensitat. Té tanta potència que si fos d’una civilització extraterrestre seria molt més avançada que nosaltres, perquè no som capaços de produir aquesta quantitat d’energia.’



L’energia necessària per a fer arribar aquest senyal des d’aquella estrella (un senyal que en el supòsit que tingui origen extraterrestre es podia haver emès fa 95 anys), fins a nosaltres és d’un trilió de watts. ‘Si no hi ha mai cap repetició d’aquest senyal, com va passar el 1976, descartem que sigui una cosa d’origen d’intel·ligència extraterrestre’, diu Ribas. ‘Podria ser més aviat contaminació radioelèctrica d’un satèl·lit, o un munt de coses més. Si no es repeteix en aquell mateix lloc, ho descartarem.’



Al projecte SETI es pregunten: ‘Per emetre un senyal tan potent que equival a tota l’energia consumida per la humanitat, cal un esforç molt i molt més gran que el que nosaltres podríem fer, i és difícil d’entendre per què algú voldria atènyer el nostre sistema solar amb un senyal tan fort. Aquest sistema estel·lar és tan llunyà que no haurien pogut rebre cap senyal de televisió o de radar que els hagués dit que érem aquí.’



Els investigadors del telescopi RATAN-600 demanen que l’estrella i l’enigmàtica emissió de ràdio rebuda siguin monitoritzades de manera permanent. Segons que diuen, si el senyal fos emès de manera intencionada, ho hauria hagut de fer una civilització capaç d’obtenir energia directament de les estrelles.

Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/detecten-un-senyal-molt-potent-desconegut-i-no-descarten-que-tingui-origen-extraterrestre/ 

 

El planeta veí Proxima b és ben real

Publicat el 25 d'agost de 2016



El Bloc d'Enric Marco

Doncs sí. Els remors del descobriment d’un planeta al voltant de l’estel més pròxim, i que circulaven des de fa una setmana per la xarxa, han resultat ser certs.



Avui s’ha anunciat oficialment a la revista Nature (article original ací) que l’estel Proxima Centauri, l’estel més pròxim a la Terra, té un planeta al seu voltant. L’objecte, de nom Proxima b, ha estat descobert per un equip internacional d’astrònoms liderats pel català Guillem Anglada-Escudé, primer autor de l´article i investigador de la Universitat Queen Mary de Londres.



La troballa estaria relacionada amb el projecte Pale Red Dot, una iniciativa destinada a trobar planetes extrasolars al voltant de Pròxima Centauri.  Ha estat el resultat de 16 anys de mesures utilitzant diversos instruments i telescopis del Observatori Europeu Austral situats a Xile com ara  l’espectrograf HARPS (High Accuracy Radial velocity Planet Searcher) del telescopi de 3,6 metres de La Silla i el espectrograf UVES (Ultraviolet and Visual Echelle Spectrograph) del telescopio VLT i amb l’ús de la tècnica de la velocitat radial. L’estel Proxima Centauri es mou de manera quasi

L’increïble descobriment del tauró que pot viure quatre segles

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Les proves nuclears de la guerra freda han ajudat a esbrinar-ne l'edat · Els taurons no assoleixen la maduresa sexual fins a 150 anys.

Per: Redacció 

12.08.2016  12:49

El tauró de Grenlàndia, segons que publica la revista Science, és el vertebrat que pot viure més anys. El descobriment s’ha fet gairebé sense voler. Un projecte científic desenvolupat en aigües àrtiques, entre el 2010 i el 2013, va pescar accidentalment uns quants exemplars d’aquesta espècie, denominada Somniosus microcephalus. Els ulls dels taurons van ser enviats en un laboratori d’Aarhus, Dinamarca, per ser estudiats. Alguns científics havien suggerit que aquests animals podien viure dos-cents anys o més, però fins ara no s’havia pogut demostrar.

Per estrany que soni, les bombes atòmiques detonades durant la guerra freda han ajudat a resoldre l’enigma sobre l’edat dels taurons. Els organismes vius durant les proves nuclears van acumular rastres de les partícules radioactives que es van estendre pels oceans. Els científics van utilitzar les

El Sincrotró Alba podria ser un centre participat per altres estats en cas d’independència

20/08/2015

SINCROTÓ

Responsables de la instal·lació científica es queixen que posar en marxa "el 50% de la instal·lació costa 32 milions i el fitxatge de Neymar, 95".

 

Quico Sallés (Prada, el Conflent)

El Sincrotó, estructura d'Estat - UAB

“No veuria malament que esdevingués un centre de recerca internacional, participat per diversos estats en cas d'independència”. Aquesta és la reflexió pública de Josep Capmany, cap de secció d’investigació i desenvolupament i mesures magnètiques del Sincrotró Alba i president del comitè d’empresa, en una conferència a l’UCE d’aquesta tarda.

Segons ha explicat, Capmany el consorci científic –participat per l’Estat espanyol i Catalunya- no veuen cap perill en perdre la instal·lació, ans al contrari, sempre i quan el finançament -públic i privat- per tirar-lo endavant. De fet, cap dels seus “clients” no n’han dit res. Fins i tot, Capmany ha explicat que Mèxic, Israel i Polònia han contactat amb la instal·lació perquè financin una línia de llum per ensinistrar els seus científics. Com exemple, Capmany ha posat el sincrotró de Suïssa. En tot cas, Capmany creu que Alba estaria a la bossa d'actius i passius d'una virtual negociació entre Espanya i Catalunya, que podria passar per continuar el consorci.

Per altra banda, també s'han queixat que "posar en marxa el 50% de la instal·lació costaria 32 milions d'euros mentre que el fitxatge en costa 95".


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/08/el_sincroto_alba_un_centre_internacional_en_cas_d_independencia_111769.php 

La primera flor del món es va trobar al Montsec el 1902

 

lleida - 20 agost 2015 2.00 h

Un equip científic internacional confirma ara les teories que ja havia publicat el 1954 el geòleg portuguès Carlos Teixeira

Era una planta d'aigua de 130 milions d'anys.

Exemplar enter de Montsechia Vidalii. Foto: DAVID DILCHER / PNAS.

Anna Sàez

 

Una flor no fa estiu, però el cert és que si la florida arriba a l'agost té molta més repercussió mediàtica. És el que ha passat amb un article publicat a la revista científica PNAS en què s'identifica la primera planta en flor que va créixer al planeta fa 130 milions d'anys, la Montsechia vidalii, a partir de fòssils trobats a la serra del Montsec i a Conca.

De Zeiller a Teixeira

Ahir arqueòlegs i paleontòlegs consultats per aquest diari es van mostrar sorpresos per l'impacte de la notícia, ja que aquesta planta es va descobrir el 1902 i va ser estudiada el 1954. “La investigació que s'ha dut a terme ara és molt interessant des de la perspectiva científica, perquè confirma les teories del geòleg portuguès Carlos Teixeira, però ja era coneguda la planta i ja es va apuntar el 1954 que, segurament, floria”, explica el paleontòleg de l'Institut d'Estudis Ilerdencs Antoni Lacasa. De fet, Teixeria (1910-1982) va actualitzar una investigació molt anterior del pioner de la paleobotànica Charles René Zeiller (1847-1915), que el 1902 va catalogar el que avui coneixem com Montsechia vidalii. “Ell és qui la descobreix i qui en fa una descripció molt precisa.” S'acaba d'estrenar el segle XX i el francès treballa amb més intuïció que mitjans. “No arriba a les conclusions de Texeira perquè no té recursos per fer-ho, però el seu treball serà la base de tot el que ha vingut després”. És per això que en totes les bases de dades la Montsechia vidalii –el nom el va canviar Texeira el 1954– es posa Zeiller entre parèntesi.

Zeiller va ser contractat per descobridor del jaciment de la Pedrera de Vilanova de Meià, Lluís Maria Vidal i, de fet, el cognom d'aquest vegetal és un homenatge a aquest precursor de l'arqueologia i la paleontologia, que també va estudiar les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul, entre altres jaciments catalans. La creació d'una petita pedrera al Montsec el 1898, d'on s'extreien unes lloses molt fines, va portar Vidal fins a Vilanova de Meià i, en adonar-se de l'excepcionalitat dels fòssils que hi apareixien, va contactar amb Zeiller.

Cinquanta anys després, va ser el torn de Texeira. “De seguida va apuntar que es tractava d'una planta angioespèrmica, és a dir, que floria, i la va datar fa uns 130 milions d'anys.” Evidentment, amb la tecnologia del 1954 el portuguès no va poder ser taxatiu amb les seves afirmacions. “Només eren conclusions, però són pràcticament les mateixes que es publiquen ara al PNAS”.

La investigació actual

L'equip internacional de científics que ha treballat en aquest estudi també ha tingut en compte fòssils de Montsechia trobats després a la serra de Conca. Bernard Gómez, de la Universitat de Lió, encapçala aquest nou estudi en què també ha participat David Dilcher, de la Universitat d'Indiana i el català Carles Martín-Closas, de la Universitat de Barcelona. Es van examinar més de mil fòssils de Las Hoyas, a Conca, i es van comparar amb els trobats a Ponent fa més de cent anys i que es conserven a Lleida i Barcelona, sobretot.

Aquest equip d'investigadors ha pogut demostrar que la Montsechia vidalii té entre 125 i 130 milions d'anys i, per tant, és anterior a l'Archaefructesun xinesa, fins ara considerada la planta en flor més antiga del món. Vivia en llacs d'aigua dolça i tenia unes flors molt diferents de les que hi ha avui en dia, ja que eren més petites i poc vistoses. Cal recordar que és una planta tan antiga que és contemporània dels grans dinosaures que poblaven el Montsec.

Un paisatge molt diferent de l'actual

L'escenari en què va créixer la que es considera la primera planta que va florir al planeta no s'assemblava gens a l'actual Prepiririneu. Fa 130 milions d'anys el Montsec no existia. El mar arribava fins al que avui és Balaguer. A l'espai que ara ocupa Vilanova de Meià s'estenia una gran plana on eren freqüents els llacs d'aigua dolça. Es creu que la Montsechia vidali vivia en un d'aquests estanys, on va quedar fossilitzada milions d'anys fins que les obres de construcció d'una gravera, el 1898, la van treure de la seva particular càpsula del temps.

A mitjan cretaci superior (fa vuitanta milions d'anys) quan els dinosaures encara poblaven aquesta zona rica en jaciments paleontològics, es van començar a produir els primers moviments que van crear els Pirineus com els coneixem avui en dia. I durant l'últim milió d'anys, en el període de les quatre grans glaciacions, és quan es va transformar definitivament el paisatge. Els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana van anar erosionant la gran serra que els barrava el pas i això va fer que s'obrissin espectaculars congostos. Al Montsec, tant pel que fa a la banda de la Noguera com pel que fa a la banda del Pallars, hi ha vestigis de fòssils de fa 140 milions d'anys que han aportat molta informació a l'hora de saber com era aquest territori i quins canvis s'hi han anat produint. També s'han trobat moltes restes dels últims dinosaures que van poblar la terra, fa 65 milions d'anys.


Enllaç noticia :

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/15-ciencia/887184-la-primera-flor-del-mon-es-va-trobar-al-montsec-el-1902.html 

 

L'Oncòleg català Joan Massagué descobreix el mecanisme pel qual les cèl·lules cancerígenes fan metàstasi en tumors cerebrals

Dijous  27.02.2014  23:44

Autor/s: ACN

'Podria ser un camí futur per prevenir la metàstasi a diversos òrgans a la vegada', assegura l'oncòleg català

L'Oncòleg català Joan Massagué

Una investigació del Memorial Sloan Kettering dirigida per l'oncòleg català Joan Massagué proporciona novetats a l'entorn dels mecanismes biològics que les cèl·lules cancerígenes individuals utilitzen per fer metàstasi al cervell. L'estudi, publicat al número del 27 de febrer de la revista Cell, determina que les cèl·lules tumoroses que arriben al cervell -i aconsegueixen formar nous tumors- s'abracen als capil·lars sanguinis i emeten proteïnes específiques que superen les defenses naturals del cervell contra la invasió metastàtica. Massagué indica que la investigació podria mostrar el camí per prevenir la metàstasi a diversos òrgans a la vegada.

La metàstasi, el procés que permet algunes cèl·lules canceroses expandir-se del tumor original i implantar-se en teixits diferents, és la causa més comuna de mort de càncer. Els tumors cerebrals metastàtics són deu vegades més comuns que els càncers de cervell primaris.

Primers minironyons creats amb cèl·lules mare humanes

Ciència

Investigadors del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, el Salk Institute de Califòrnia i l'hospital Clínic creen estructures renals tridimensionals en cultiu

L'avenç facilitarà l'estudi de malalties i de nous fàrmacs

18/11/13 02:00 - barcelona - Marta Ciércoles

Imatge de les estructures tridimensionals de ronyó obtingudes pels investigadors Foto: CMRB.

Pas de gegant per a la recerca biomèdica catalana i mundial. Científics del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), en col·laboració amb l'hospital Clínic i el Salk Institute de Califòrnia, han obtingut, per primer cop al món, minironyons a partir de cèl·lules mare humanes. Els científics han estat capaços de crear estructures renals tridimensionals en cultiu; és a dir, el seu treball demostra que és possible obtenir cèl·lules funcionals de ronyó a partir de cèl·lules mare humanes i que aquestes es poden organitzar reproduint les estructures típiques d'aquest òrgan.

Sens dubte, l'avenç genera esperances per a un futur en què els òrgans danyats es puguin regenerar amb les nostres pròpies cèl·lules, però, a més curt termini, esdevindrà una eina molt útil per “estudiar com es desenvolupa el ronyó i investigar les causes que donen lloc a certes malalties renals”, explica Núria Montserrat, una de les investigadores del CMRB signants d'aquest treball que publica la revista Nature Cell Biology.

Accelerar els assajos

Aquests petits ronyons també han de permetre testar nous candidats a medicaments (un procés llarg i costós) de manera molt més immediata. “Es podrien provar nous compostos directament amb cèl·lules humanes funcionals i avançar les fases preclíniques en què es fan servir models animals”, assegura Montserrat.

Per crear les estructures renals, els investigadors van combinar tant cèl·lules mare embrionàries com cèl·lules iPS (cèl·lules mare pluripotents induïdes al laboratori) obtingudes a partir de cèl·lules adultes de la pell. Fa només uns mesos, científics japonesos i austríacs també van obtenir gemmes de fetge i microcervells, respectivament, a partir de cèl·lules mare humanes. Però el gran repte de l'equip català era desenvolupar, per primer cop, un protocol específic mitjançant el qual les cèl·lules mare derivessin en cèl·lules renals, concretament en les progenitores del sistema de filtració i col·lecció.

Calia saber, doncs, quines proteïnes i senyals específiques utilitzar per activar aquesta especialització.

Cultiu quimèric