L'Oncòleg català Joan Massagué descobreix el mecanisme pel qual les cèl·lules cancerígenes fan metàstasi en tumors cerebrals

Dijous  27.02.2014  23:44

Autor/s: ACN

'Podria ser un camí futur per prevenir la metàstasi a diversos òrgans a la vegada', assegura l'oncòleg català

L'Oncòleg català Joan Massagué

Una investigació del Memorial Sloan Kettering dirigida per l'oncòleg català Joan Massagué proporciona novetats a l'entorn dels mecanismes biològics que les cèl·lules cancerígenes individuals utilitzen per fer metàstasi al cervell. L'estudi, publicat al número del 27 de febrer de la revista Cell, determina que les cèl·lules tumoroses que arriben al cervell -i aconsegueixen formar nous tumors- s'abracen als capil·lars sanguinis i emeten proteïnes específiques que superen les defenses naturals del cervell contra la invasió metastàtica. Massagué indica que la investigació podria mostrar el camí per prevenir la metàstasi a diversos òrgans a la vegada.

La metàstasi, el procés que permet algunes cèl·lules canceroses expandir-se del tumor original i implantar-se en teixits diferents, és la causa més comuna de mort de càncer. Els tumors cerebrals metastàtics són deu vegades més comuns que els càncers de cervell primaris.


La majoria de cèl·lules tumorals moren abans d'aconseguir implantar-se al cervell, més ben protegit que la majoria d'òrgans contra la colonització de cèl·lules tumorals circulants. Per implantar-se al cervell, una cèl·lula cancerígena s'ha de separar del seu tumor d'origen, entrar al reg sanguini, i travessar densos recipients de sang anomenats barreres de sang cerebral. Fins ara, s'havia fet poca recerca sobre com es desenvolupaven els tumors cerebrals metastàtics, però experiments previs amb ratolins que havien simulat cèl·lules de càncer de pit metastàtiques han mostrat que d'aquelles cèl·lules que veritablement arriben al cervell, en sobreviuen menys d'una de cada mil.

"No sabíem perquè morien tantes d'aquestes cèl·lules", ha dit Joan Massagué, director de l'Sloan Kettering Institute i autor principal de l'estudi. "Què les mata? I per què algunes d'elles sobreviuen en un estat tan vulnerable -de vegades amangant-se al cervell durant anys- per de cop i volta estendre's en nous tumors? Què manté aquestes cèl·lules tan estranys vives i on s'amaguen?".

A l'estudi s'ha determinat que en models de ratolins de càncer de pit i de pulmó -dos tipus de tumor que sovint s'estenen cap al cervell- nombroses cèl·lules cancerígenes que entren al cervell són mortes per astròcits. Els astròcits són el tipus de cèl·lula cerebral més comuna, i secreten una proteïna anomenada Fas ligand.

Quan les cèl·lules cancerígenes es troben amb aquesta proteïna són forçades a l'autodestrucció. Les poques que aconsegueixen esquivar els astròcits ho fan produint una proteina anomenada Serpin, que actua com una mena d'antídot als senyals mortals que envien els astròcits.

Després de reproduir cèl·lules metastàtiques desafiant a cervells de ratolins, els investigadors s'han adonat que les cèl·lules capaces de sobreviure creixien al capdamunt dels capil·lars sanguinis, cada cèl·lula enganxada a prop del seu recipient "com un ós panda abraçant el tronc d'un arbre", en paraules de Massagué. Han trobat que les cèl·lules tumorals produeixen una proteina que actual com el velcro per enganxar les cèl·lules a la paret externa d'un recipient de sang.

"Aquesta abraçada és clarament essencial", assegura el doctor Massagué. "Si una cèl·lula tumoral es desenganxa del seu recipient, resulta eliminada pels astròcits pròxims. De l'altra manera, resulta nodrida i protegida, i en algun moment pot començar a dividir-se per formar una funda a l'entorn del recipient".

Al microscopi, els investigadors van observar que aquestes fundes de cèl·lules cancerígenes a l'entorn dels capil·lars sanguinis creixien fins a formar petites boles, que finalment esdevenien tumor. "Un cop ho has vist, no pots oblidar la imatge", assegura Massagué.

Els factors de supervivència de les cèl·lules tumorals descoberts en aquest estudui podrien ser tractats amb medicaments algun dia per aconseguir disminuir el risc de metàstasi en humans. El doctor Massagué està especialmetn interessat en l'habilitat de les cèl·lules tumorals d'abraçar-se als recipients sanguinis, ja que sospita que aquest comportament pot ser essencial per a la supervivència de les cèl·lules cancerígenes metastàtiques no només al cervell, sinó també a altres parts del cos on poden tenir lloc
càncers metastàtics.

"La majoria de pacients de càncer pateixen actualment el risc que els seus tumors s'escampin a múltiples llocs", subratlla el doctor Massagué. Per exemple, els càncers de pit pode metastatitzar cap als ossos, els pulmons i el fetge, així com al cervell. "El que podríem estar observant", ha afegit, "és un camí futur per prevenir la metàstasi a diversos òrgans a la vegada" utilitzant medicaments que fan que les cèl·lules cancerígenes es desenganxin dels recipients de sang als quals s'enganxen".


http://www.vilaweb.cat/noticia/4176106/20140227/joan-massague-descobreix-mecanisme-cellules-cancerigenes-fan-metastasi-tumors-cerebrals.html