Escàndol intolerable: Baltasar Garzón, el jutge que va ignorar les tortures als independentistes catalans del 1992, presidirà la “Comissió de la Veritat” sobre el franquisme

 

 

Espanya

 

El mateix magistrat que va dirigir la brutal “Garzonada” i va mirar cap a una altra banda davant les denúncies de tortures de desenes de catalans ara dirigirà l’òrgan que ha d’investigar les violacions de drets humans. 

 

 

 

 

Joan Puig

Dijous, 26 de març de 2026

 

Hipocresia absoluta del Govern espanyol, oblida el retorn del patrimoni incautat de centenars d’entitats cíviques d’arreu del Països Catalans i nomena el mateix dia Baltasar Garzon com a president de la Comissió de la Veritat. El Congrés dels Diputats ha convalidat el Real Decreto-ley 6/2026, una modificació menor i poc significativa de la Llei de Memòria Democràtica. La reforma només amplia lleugerament el termini temporal de les indemnitzacions econòmiques per a algunes víctimes individuals del tardofranquisme i els primers anys de la Transició (fins al 31 de desembre de 1983), amb quantitats actualitzades de fins a 250.000 euros per mort en defensa de les llibertats. Una mesura limitada que només afecta persones físiques i que ERC ha venut com una “passa endavant”, tot i que deixa intacte el gruix de la llei.

Però l’escàndol real arriba just al costat d’aquesta aprovació. Aquest dimecres 25 de març, el Consell de la Memòria Democràtica —presidit pel ministre Ángel Víctor Torres—

Opinió : La catarsi catalana per Ramon Cotarelo

 

CRIT 

 

 

25 de març de 2026

Per Ramón Cotarelo

 

 

La publicació del menjòmetre ha provocat un escàndol majúscul. De sobte, s’ha vist que la partitocràcia catalana és una banda de lladres i estafadors que fa anys que roba centenars de milions d’euros de les més variades formes: subvencions, endolls, malversacions, dilapidacions, mossegades, comissions, estafes, purs robatoris de diners públics.

És la classe política catalana. Polítics professionals amb uns sous i privilegis estratosfèrics, molts dels quals s’han fet milionaris als càrrecs, tot i que, per regla general, són uns indocumentats i uns incompetents absoluts. I ho han pogut fer perquè tenen literalment comprats tots els mitjans de comunicació, dedicats a ocultar les malifetes de la classe política, enlairar els seus inexistents mèrits i censurar, vetar i insultar les veus crítiques. És el més semblant a un règim comunista que he vist.

El sistema polític català és més corrupte que l’espanyol. I sé de què parlo.

L’amable lector em disculparà si dic que ho aviso des de fa gairebé vuit anys. Ni el govern just, ni la

Carles Rebassa: “Amb autonomisme tan sols podrem diluir la llengua fins a una expressió de tribu”

 

 

ENTREVISTA a l'escriptor de 'Prometeu de mil maneres', flamant guanyador del Premi Sant Jordi i autor del discurs que va inflamar la Nit de les Lletres Catalanes

 

 

Carles Rebassa, poeta i escriptor, guanya el 66è Premi Sant Jordi de novel·la. Barcelona 24.03.2026 | Mireia Comas

 

Josep María Botanch

24/03/2026 17:52 

 

Carles Rebassa (Palma, 1977) ha guanyat el Premi Sant Jordi amb Prometeu de mil maneres (Univers) i el seu enamorament perillós i, des de fa una setmana i mitja, assegura que ha rebut l’enhorabona tant pel premi com pel discurs que va fer durant la Nit de les Lletres Catalanes, que va ser molt aplaudit. Però cap autoritat, ni de Catalunya ni de les Balears, l’ha felicitat. Rebassa, en aquesta entrevista amb El Món, es mostra sorprès per l’impacte que ha tingut la seva intervenció en la gala. “M’ha sorprès que un discurs amb un perfil tan baix com el que vaig fer hagi tingut una repercussió com si s’hagués dit una cosa que tothom tenia ganes de sentir”, manifesta. I parla obertament, sense complexos, dels problemes de la llengua. La seva determinació amb el català ve de lluny, concretament de quan tenia 13 anys i va tornar a l’escola després de patir un accident de trànsit. Aleshores, i davant les actituds dels seus companys, va fer un pas decidit per mantenir el català, una pràctica que va centrar el seu discurs de l’any 2018 en recollir un altre premi, el Carles Riba, en la Nit de Santa Llúcia, també organitzada per Òmnium i el precedent històric de la Nit de les Lletres Catalanes. Rebassa tampoc esquiva el Procés, i lamenta que s’ha fet un punt i a part, com si el Primer d’Octubre no hagués existit mai. “Com si aquí no hagués passat res”, manifesta, i deixa clar que l’única eina per salvar el català és la independència. Durant l’entrevista, també parla del llibre i de com l’ha anat construint al llarg de més de vint anys, quan treballant de cambrer, com Prometeu Dolors, el protagonista de la novel·la, li va començar a rondar la idea pel cap.

 

Durant aquestes setmanes li han donat més l’enhorabona pel premi o pel discurs?

En general, per les dues coses.

  

I cap representant institucional de Catalunya ni de les Balears l’ha felicitat?

No.

Ni pel premi ni pel discurs?

No. Per cap de les dues coses.

El discurs que va fer ha estat molt aplaudit i ha ressonat amb força a les xarxes. Hi ha desconnexió entre la societat i les institucions?