NACIONAL
25/03/2026
Tal com consta als portals oficials de transparència, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) ha percebut els últims anys més d’1,5 milions d’euros en ajuts públics. Aquest volum, que equival a uns 500.000 euros anuals de mitjana, exigeix a l’entitat el compliment de certes obligacions de transparència i publicitat activa, establertes en la legislació vigent.
Tanmateix, la revisió exhaustiva del seu lloc web evidencia mancances significatives en aquests dos àmbits clau, fins al punt que apuntarien al fet que l’organització presidida per l’exdirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), David Minoves, s’ha beneficiat de subvencions públiques sense complir amb els requisits prevists tant per la normativa en vigor com en les mateixes bases reguladores d’aquests ajuts.
Comptes opacs: absència de transparència econòmica
La Llei 19/2014 de transparència estableix que qualsevol entitat que rebi més de 100.000 euros anuals en subvencions públiques està obligada a publicar de manera clara, accessible i proactiva la seva informació econòmica. Això inclou els comptes anuals -balanç de situació, compte de resultats i memòria econòmica- i, en determinats supòsits, els informes d’auditoria.
En el cas del CIEMEN, aquesta exigència no es veu reflectida al seu web. Tot i que l’entitat disposa d’un apartat de memòries d’activitats, aquests documents tenen un caràcter essencialment narratiu i descriptiu. S’hi exposen projectes, línies de treball i iniciatives desenvolupades, però no s’hi ofereix informació relativa a la situació econòmica de l’organització. No hi ha xifres sobre ingressos totals, ni sobre despeses, ni tampoc un desglossament de les subvencions rebudes o del pes que aquestes representen dins del finançament global.
Aquesta absència es veu agreujada pel fet que no existeix cap apartat específic de transparència ni cap secció dedicada a comptes o finançament. La informació econòmica, que per llei hauria de ser fàcilment localitzable i comprensible, simplement no hi és. A la pàgina web de l’entitat no es publiquen els comptes anuals, ni balanços, ni cap document comptable estructurat, impedint conèixer com es gestionen els recursos públics rebuts.
En aquest context, i tenint en compte el volum de subvencions indicat, la manca de publicitat activa de la informació econòmica suggereix un incompliment de la normativa de transparència vigent a casa nostra.
Subvencions invisibles: sense rastre del patrocini institucional
Aquesta opacitat no es limita a l’àmbit econòmic, s’estén igualment en la manera com el CIEMEN comunica -o, més aviat, no comunica- l’origen públic dels seus recursos. La legislació aplicable així com les bases reguladores de les subvencions estableixen de manera explícita l’obligació de fer visible el suport de les administracions mitjançant l’ús de logotips oficials i fórmules estàndard com “Amb el suport de”.
No obstant això, en aquests moments, el web del CIEMEN no presenta cap d’aquests elements. Ni a la pàgina principal, ni al peu, ni a les seccions dedicades a projectes de cooperació, ni a les seves subpàgines apareixen logotips de la Generalitat de Catalunya, de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament o de qualsevol de les altres administracions públiques que anualment financen les seves activitats, com també és el cas de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Barcelona.
En alguns documents disponibles sobre certs projectes específics, com ara el programa TitulArts, sí que es menciona el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Malgrat això, es tracta d’una referència que es limita a una frase dins del text i sense acompanyar-se de logotips. Ocorre el mateix amb les memòries d’activitats, on apareixen mencions puntuals a finançadors públics, però sempre de manera parcial i dins de documents PDF que no tenen visibilitat directa en la navegació habitual del web.
Amb tot, la publicitat del finançament públic no només és insuficient, sinó pràcticament inexistent des del punt de vista dels estàndards legals. No hi ha cap secció específica al web que informi del finançament, ni cap element visual que permeti identificar fàcilment el suport institucional, incomplint així les obligacions bàsiques associades a la concessió de subvencions.
Doble incompliment amb possibles conseqüències
La combinació d’aquestes mancances va més enllà d’una simple deficiència comunicativa. D’una banda, la falta de transparència econòmica impedeix a la ciutadania accedir a la informació de com es gestionen els recursos públics. De l’altra, l’absència de publicitat del finançament vulnera una obligació expressa que les bases reguladores de les subvencions imposen com a condició necessària per a percebre els ajuts.
Aquest doble incompliment pot comportar conseqüències rellevants. La normativa preveu que les administracions puguin requerir la correcció d’aquestes omissions, però també contempla la possibilitat d’iniciar procediments sancionadors o fins i tot de reclamar el reintegrament total o parcial dels fons concedits si es considera que no s’han respectat les condicions establertes.
Un cas revelador
El cas del CIEMEN posa de manifest una contradicció evident entre el volum de recursos públics rebuts i el nivell de transparència ofert a la ciutadania. Amb més d’1,5 milions d’euros en subvencions en només tres anys, l’entitat hauria d’oferir un accés clar i complet a la seva informació econòmica i, alhora, fer visible de manera inequívoca el suport institucional que finança les seves activitats.
La realitat que es desprèn de l’anàlisi del seu web, però, és una altra: l’absència de comptes anuals, la manca d’un apartat de transparència i la invisibilitat pràctica dels finançadors públics dibuixen un escenari que no s’ajusta als estàndards exigits per la legislació en vigor. Atès que la rendició de comptes és un element essencial de la gestió dels diners públics, aquestes omissions no són menors; afecten directament la confiança i el control democràtic sobre els recursos col·lectius.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada