Les ombres sobre l’exvicepresident, un símbol de la dreta, qüestionen el discurs de Rajoy i debiliten Montoro.
JOAN RUSIÑOL Madrid |
EL SUCCESSOR NATURAL Rato era un home que molts Al PP veien com el relleu De prestigi d’Aznar. / KIKO HUESCA / EFE |
“Faré una política com la que va fer Rato durant vuit anys”. La promesa
la feia, a l’Hospitalet, Mariano Rajoy a la campanya per a les
eleccions generals del 2008. L’exvicepresident espanyol havia sigut el
convidat sorpresa del PP català en aquell acte, que intentava aprofitar
la imatge de moderació i rigor que encara l’acompanyava. Avui ja ningú
busca la foto al seu costat. Al contrari. La Moncloa ha deixat caure
definitivament qui va ser, fins fa poc, un símbol del centredreta i
l’esperança blanca per a molts. Ahir ningú va negar que Rato s’hagués
acollit a l’amnistia fiscal del 2012 ni tampoc la informació que el
Sepblac, la unitat d’intel·ligència financera, l’estigui investigant per
blanqueig de capital. Els silencis i les mitges paraules ho deien tot.
Els populars han optat finalment per trencar
qualsevol relació amb el seu antic company de viatge i desmarcar-se’n en
públic. L’objectiu ara és minimitzar a les urnes l’impacte d’unes
revelacions -avançades pel diari digital Vozpópuli- que toquen de ple
l’estratègia electoral dissenyada per Rajoy: fiar-ho tot al prestigi de
la gestió econòmica i limitar a unes quantes “pomes podrides” els casos
d’irregularitats a les seves files. L’oposició ja va disparar
políticament cap al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, deixeble de
Rato i impulsor de l’amnistia. El PSOE en va demanar la dimissió.
Per intentar sobreposar-se a un cop tan dur per a
la militància conservadora -abans del cas Bankia la seva popularitat
interna no tenia res a veure amb la de Bárcenas- el govern espanyol va
anunciar que demà, al consell de ministres, aprovarà la llei que
aixecarà parcialment la confidencialitat de les dades fiscals i permetrà
conèixer el llistat dels grans deutors amb l’Agència Tributària. Al
quart trimestre de l’any se sabran els contribuents que, a 31 de juliol,
deuen més d’un milió d’euros a la hisenda pública.
Els excompanys se’n desmarquen