 |
| El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, durant la presa de possessió del magistrat del TC José Maria Macías Data de publicació: divendres 06 de setembre del 2024, 15:31 Localització: Madrid Autor: Redacció ACN |
SOCIETAT - ATEMPTATS 17-A
 |
| El director general de la policia i Major dels Mossos, Josep Lluís trapero, a la comissió d'investigació del 17-A |
REDACCIÓ
22 de gener de 2025, 19:36
Actualitzat: 23:08h
El CNI no va informar els Mossos de l'imam de Ripoll abans del 17-A. Així ho ha assegurat el director general de la Policia i major dels Mossos, Josep-Lluís Trapero, aquest dimecres, durant la compareixença a la comissió d'investigació dels atemptats. Trapero ha volgut destacar la "col·laboració lleial" del CNI amb els Mossos durant aquella investigació en contrast amb les "dificultats per mantenir una relació de lleialtat" per part de comandaments policials de l'etapa Rajoy que van atiar una "campanya de desprestigi" contra els Mossos.
El major ha recordat que després dels atemptats, i abans que es donés a conèixer públicament la identitat d'Abdelbaki Es Satty, el CNI ja va comunicar al cos que havien tingut relació amb ell, que s'hi havia entrevistat temps enrere i que feia temps que no hi tenien contacte. Amb tot, ha admès que "ningú" va informar els Mossos sobre Es Satty abans dels atemptats.
Segons Trapero, la responsabilitat del control
Comença a Estrasburg el camí a Tribunal Europeu de Drets Humans de la demanda del pare del nen mort a la Rambla
 | |
| Imatge d'arxiu del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a Estrasburg | ACN |
 |
| Pla mitjà del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en roda de premsa a La Moncloa, el 18 de maig del 2021. (Horitzontal) Data de publicació: dimarts 18 de maig del 2021, 16:20 Autor: Pool Moncloa / Borja Puig de la Bellacasa |
ATEMPTATS 17-A
 |
| L’excomissari José Manuel Villarejo, avui a la comissió del Congrés EFE/ JAVIER LIZÓN. |
El comissari jubilat José Manuel Villarejo ha comparegut avui al Congrés en la comissió d’investigació dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb el seu enemic Félix Sanz Roldán, exdirector del CNI, entre cella i cella. Després d’animar els diputats perquè és referissin a Sanz Roldán com a “general” i a ell el presentin com a “excomissari” - “de ex res sóc comissari. Comissari jubilat”, ha precisat-, Villarejo ha alimentat la teoria de la implicació de l’estat en el 17-A. “No dic que l’Estat va permetre el 17A però si dic que el podia haver evitat”, ha dit Villarejo sense aportar cap prova més enllà de formular preguntes retòriques.
“Hi ha hagut error important per obviar les meves notes d’intel·ligència del 2015 i també culpa de tapar error de no seguir controlant l’imam”, ha reblat davant les preguntes de Jon Iñarritu (EH Bildu), Francesc-Marc Álvaro (ERC), Pilar Calvo (Junts), Arnau Ramírez (PSC) i Eloi Badia (Sumar). “I vostè que és el rei de la gravació no pot aportar cap àudio ni cap prova de tot això?”, li ha exigit Iñarritu sense èxit. “Sens dubte que mantinc el que vaig dir al Congrés que Sanz Roldán va voler donar un ensurt a Catalunya i que allò se li va anar de les mans”, ha reblat el comissari jubilat.
Per Villarejo, hi va haver
MÓN - ESPANYA
Josep Casulleras Nualart
03-12-2024
Actualització- 03-12-21:45h
Manuel Marchena deixarà de ser el president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol demà, 5 de desembre, deu anys després d’haver assumit el càrrec. Plegarà i serà rellevat o bé pel magistrat conservador Andrés Martínez-Arrieta o bé per la magistrada alineada amb el PSOE Ana Ferrer, però la seva ombra serà present en tot moment, i la seva influència dins la sala continuarà essent enorme. Perquè Marchena continuarà com a magistrat de la sala, vigilant que la doctrina conservadora i involutiva quant als drets civils que ha anat imposant al llarg de tota una dècada (per la sentència contra el procés que qualificava de sedició l’exercici de drets com el de manifestació, per la introducció del concepte de la violència ambiental, per la definició de la doctrina que tot pot ser terrorisme si vol “subvertir l’ordre constitucional”, etc.) pervisqui i es consolidi.
Continuarà tenint veu i vot a la sala segona, i molta influència, però també serà determinant qui el rellevarà a la presidència. Hi ha dos candidats: Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955), el de més
EUROPA
 |
| Imatge de l'edifici Berlaymont, la seu de la Comissió Europea Data de publicació: dimecres 18 de setembre del 2024, 18:33 Localització: Brussel·les Autor: Unió Europea |
Agències
Dijous 28-11-2024
La Comissió Europea ha enviat un avís a Espanya perquè apliqui normatives de temes de migració i economia digital. Juntament amb altres 26 estats membres, l’executiu ha donat un termini de dos mesos per rebre resposta sobre la transposició de lleis que no s’han efectuat i per a les que el termini per fer-ho ha caducat recentment. Per una banda, la Comissió reclama a 23 estats no haver complert la implementació a nivell nacional de polítiques d’alt nivell de ciberseguretat a tota la UE. D’altra banda, també hi ha hagut una manca del compliment de transposició per part de 24 països de la UE referent a la protecció d’infraestructures crítiques i sectors clau d’amenaces naturals o atacs terroristes, entre d’altres.
A partir d’aquí, si la resposta que envien els estats membres, dins el termini dels dos pròxims mesos, no és validada per la Comissió o les alternatives que es proposen des dels diferents 26 estats advertits no són “satisfactòries”, l’executiu comunitari enviarà un dictamen motivat que amenaci de portar els estats membres als tribunals.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
 |
| Nervis Villalobos, en la compareixença d'aquesta tarda al Congrés/Pool Congreso |
Quico Sallés
28-11-2024, 20:30h
PP i Vox s’han esgargamellat a intentar desacreditar l’únic compareixent d’aquest dijous a la tarda a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya. Ha estat un testimoni esgarrifós i amb sorpresa. Tant és així que ha relatat les maniobres de la política patriòtica, amb la suposada ajuda de la fiscalia i la judicatura, per intentar embolicar el règim bolivarià i el Tresor dels EUA a través del Principat d’Andorra. Ha estat el testimoni de Nervis Gerardo Villalobos, exviceprimer ministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006.
Un enginyer elèctric que ha denunciat diversos agents de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el fiscal anticorrupció José Grinda i fins i tot, el jutge Juan Carlos Peinado, el que empaita Pedro Sánchez i la seva parella, Begoña Gómez. Villalobos ha relatat les pressions de membres de la policia patriòtica per tal de delatar informació sobre els fons que presumiblement tenia la família Pujol a Andorra, en concret, a la Banca Privada d’Andorra.
 |
| Una imatge de la comissió de l’Operació Catalunya/Congreso Pool |
MONARQUIA ESPANYOLA
Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 25 de novembre de 2024. 08:18
Actualitzat: Dilluns, 25 de novembre de 2024. 10:13
Temps de lectura: 2 minuts
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava.
Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment, no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret, del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions.
Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava.
 |
Trotz des hoch entwickelten Talents der Spurenbeseitigung bei Korruptionsskandalen im Land kommen immer wieder Skandale ans Licht, und das gegenwärtig „am laufenden Band“. Ein bekanntes Beispiel der Spurenbeseitigung war die „Kasse B“ der Rechtspartei PP. Aus der bezog nach Enthüllungen von Luis Bárcenas, lange Zeit Schatzmeister dieser Partei, die gesamte Führungsriege der Rechtspartei, der Regierungschef Mariano Rajoy eingeschlossen, jahrelang ein zweites Gehalt – aus Korruptionsgeldern. Von Eckart Leiser.
Dieser Beitrag ist auch als Audio-Podcast verfügbar.
Podcast: Play in new window | Download
Damals tauchte ein Zettel in den Medien auf mit einer von Bárcenas erstellten handschriftlichen Liste der Empfänger, einer davon mit der Abkürzung „M. Rajoy“. Wer das wohl war? Aus derselben Kasse von Bestechungsgeldern wurde seinerzeit der Millionen teure Umbau der Madrider Parteizentrale finanziert. Als Bárcenas dann während der Ermittlungen gegen ihn Datenträger mit weiteren Beweisen vorlegen wollte, war es zu spät: Sein Büro in der Zentrale der Volkspartei war „gesäubert“ worden: alle Datenträger vernichtet. Und eine in seinem Privatbereich aufbewahrte Kopie hatten Einbrecher entwendet. Geradezu filmreif. Am Ende wurde Bárcenas zu zwei Jahren Haft verurteilt – wegen illegaler Finanzierung des Umbaus der Parteizentrale. Er blieb der Einzige in diesem Skandal, der ein Gefängnis betrat.
Nach einigen ruhigeren Jahren kommen die Korruptionsskandale zurzeit aber zurück, und zwar „Schlag auf Schlag“. Dieser Tage wurde Eduardo Zaplana, Ex-Regierungschef der autonomen Region Valencia
