OPINIÓ
"L'independentisme del carrer, el que va escridassar unit el delegat de
l'Estat espanyol sense preguntar al del costat si era d'ER o de Junts,
fa acte de presència"
Ramon Cotarelo
10/10/2024
Els temps estan canviant, cantava el jueu Bob Dylan, Premi
Nobel de Literatura. Què hauria passat si l’emperador Còmmode hagués
muntat un circ de gladiadors en l’arena del Coliseu amb ell de primera
figura i els espectadors l’haguessin rebut amb una xiulada massiva? El
fill de Marc Aureli els hauria massacrat; a tots; amb les seves pròpies
mans.
Però els temps estan canviant. El president Illa va rebre l’escridassada i el clam d’independència a la Tarraco Arena Plaça, a Tarragona, diumenge, impasible el ademán. En
comptes de fer decapitar el públic, va publicar un tuit encomiàstic
felicitant els castellers i mostrant el seu orgull per “la cultura i
tradicions” se suposa que catalanes. Sens dubte, tindrà més ocasions de
mostrar aquest orgull davant la cultura de la independència i la
tradició d’exigir-la. Com va comprovar dos dies després amb la rèplica
de Sílvia Orriols al seu discurs de l’estat de la regió.
Perquè l’escridassada a l’inici del mandat d’un president tan
unionista, abans del seu discurs i la rèplica d’Orriols, és una
declaració d’hostilitat per avançat. El projecte del gobierno
progressista de tancar el cicle independentista i girar full no té cap
suport de l’independentisme, ni tan sols dels que
