El poder judicial espanyol s’aferra a Isabel Perelló l’any de la desobediència a l’amnistia

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

Josep Casulleras Nualart

5/09/2024

 

 

La nova presidenta del CGPJ presideix amb Felipe VI l’obertura d’un any judicial marcat per la desobediència del Suprem a l’amnistia

 

 

 

El poder judicial espanyol ha arribat just a temps de no fer un ridícul estrepitós davant Felipe VI el dia solemne de la inauguració de l’any judicial a la seu del Tribunal Suprem. Just dos dies abans d’aquesta data, els dos sectors del nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’afí al PSOE i l’afí al PP, van ser capaços d’entendre’s i de designar la nova presidenta de l’òrgan de govern dels jutges espanyols. Isabel Perelló, nascuda a Sabadell el 1958 i membre de Jutges per la Democràcia, ha estat el desllorigador: una dona considerada del sector progressista (les dues condicions que exigia el PSOE per a presidir el Suprem) però prou ben vista per l’anomenat sector conservador, que l’ha acabat avalant per evitar, novament, el col·lapse. Perelló és un nom de consens perquè és vista com a conservadora dins el bloc “progressista”, i avui ningú no pateix perquè faci cap salt de guió en el seu primer discurs d’inauguració de l’any judicial.

Ans al contrari, s’espera que Perelló faci algun esment a l’aplicació de la llei d’amnistia, més explícita o menys, tres mesos després d’haver entrat en vigor i quan el tribunal que ella presideix, el Suprem, li ha declarat la guerra; ja la combat al TC i es nega obertament a aplicar-la en el cas dels perseguits i condemnats per malversació per l’1-O. Però ningú no espera que la magistrada faci cap crida a aplicar la llei, o que alerti del risc que

La culpa no és dels catalans

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 22 d'octubre de 2021. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

En un món ideal, res del que ha passat en els últims quatre anys no hauria passat. M'atreveixo a dir que, en un marc democràtic, d'aquests que no necessiten qualificatius, tampoc no s'haurien donat les condicions perquè existís un procés com el que s'està vivint a Catalunya. Pensar, com fan molts, que aquest tipus de situacions es resolen soles i que d'un dia per l'altre s'han solucionat els conflictes, és d'una ingenuïtat gairebé delirant.

 

L'última actuació de la delegada instructora del Tribunal de Comptes, qui a les acaballes del seu mandat caducat es permet decretar, sense cap empara legal, la il·legalitat no ja d'uns avals sinó d'un decret de la Generalitat, és una mostra més, només un exemple, que no s'ha solucionat res i que

Felipe VI pren posició en la guerra oberta entre la Moncloa i el poder judicial

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

 

Felipe VI truca al president del CGPJ, Carlos Lesmes, per dir-li que volia assistir al lliurament de despatxos dels nous jutges

 

 

 

 

 

Per: Redacció

25.09.2020  15:58

 

 

Felipe VI no ha assistit aquest migdia al lliurament de despatxos dels nous jutges a l’Escola Judicial de Barcelona. El rei espanyol, a petició del govern de Pedro Sánchez, no hi ha participat per ‘raons de seguretat’, segons que va explicar ahir el ministre de Justícia, Juan Carlos Campos. Tanmateix, aquesta absència ha indignat la cúpula judicial espanyola, que considera que la Moncloa menysté el poder judicial.

 

La casa reial espanyola no ha emès cap comunicat sobre els fets, però el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha explicat que havia rebut una trucada de Felipe VI. En una breu conversa,

Querella contra els nomenaments a dit del poder judicial

PODER JUDICIAL







Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 2 de maig de 2018

"Volem demostrar que la prevaricació administrativa s'ha comès en molts casos". Així, Lluís Mestres, un dels advocats fundadors del col·lectiu Atenes, explica la querella que van presentar divendres al Tribunal Suprem contra el poder judicial i contra el sistema de designació dels jutges i magistrats dels alts tribunals. Uns tribunals on inevitablement s'hauran de jutjar els casos de corrupció del PP i que s'han adjudicat a magistrats amb criteris de "clientelisme i amiguisme", segons Mestres.



De fet, entre els set exemples que denuncia la querella hi ha el nomenament de la presidenta de la secció segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, María Concepción Espejel, i com ha afectat la instrucció del cas Gürtel.



La querella es presenta contra el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes; la presidenta de l'observatori contra la violència de gènere, María Ángeles Carmona; el president de l'Audiència Nacional, José Ramón Navarro Miranda, i altres membres del Consell General del Poder