França atura Le Pen i duu Macron a la presidència de la República

MÓN - FRANÇA

El candidat liberal obté una victòria àmplia sobre la ultradretana Marine Le Pen 

Per: Redacció 

08.05.2017  01:16

Emmanuel Macron serà el nou president de l’estat francès. El percentatge de vot que ha obtingut és del 66,06%. Marine Le Pen s’ha hagut de conformar amb un 33,94%. La participació ha estat del 74,62%, sispunts menys que a la segona volta de les presidencials del 2012 (80,35%) i rècord històric. També ha estat de rècord el nombre de paperetes en blanc, una forma de protesta contra tots dos candidats: prop del 8,49% dels vots emesos, tres milions.



El guanyador ha comparegut a París, on ha guanyat amb el 90% dels vots, per agrair el suport de la majoria dels votants: ‘Dedicaré tota la meva energia a ser digne de la vostra confiança’, els ha dit. Ha recordat que França havia passat moltes dificultats. I ha dit també que era conscient de les divisions, la còlera, l’ansietat i els dubtes dels francesos i que ell tenia el deure és donar-hi solucions.


‘Defensaré França, els seus interessos i la seva imatge. Defensaré Europa: la nostra civilització i la

Macron acusa Le Pen de voler una "guerra civil" a França en un encès debat televisat

MÓN - ELECCIONS FRANCESES

Els dos candidats a la presidència intenten convèncer els electors indecisos que diumenge hauran de decidir el nou inquilí de l'Elisi 

 

per Reuters 04/05/2017 

 

 

 

 

 

 

 

 

Le Pen i Macron abans de començar el debat | Reuters

 

 

 

 

 

 

La candidata d'extrema dreta Marine Le Pen i el centrista Emmanuel Macron s’han enfrontat aquest dimecres per la seva visió del futur de França, l'euro i les formes de lluita contra el terrorisme en un encès debat televisat que es va celebrar abans de la nova jornada electoral per la presidència el proper diumenge.




 
Els dos van entrar en el debat amb les enquestes d'opinió que mostren Macron, de 39 anys, amb un avantatge de 20 punts percentuals per davant del Front Nacional de Le Pen, de 48.

Per a Le Pen, el debat de dues hores i mitja, seguit per milions de persones, era l'última oportunitat important per convèncer els votants dels mèrits del seu programa, que inclou prendre mesures enèrgiques contra la immigració il·legal, abandonar la moneda única i la celebració d'un referèndum sobre l'adhesió a la UE.

La Catalunya Nord no és França. Per @unilateralcat

Per

Redacció Unilateral

-

25 d'abril de 2017

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 La primera volta de les eleccions presidencials franceses han donat un resultat revelador a la Catalunya Nord. Tant que fins i tot, podríem parlar d’una especificitat nord-catalana. Però no, no ens referim a una victòria catalanista, com segurament desitjaríem, sinó més aviat al fet que la correlació de forces pròpia difereix de forma més que notable de la correlació de forces a nivell del conjunt de França. I és que no és cap novetat que, en els territoris que per raons diverses, són incapaços de crear un sistema de partits propi, sovint recorren a demostrar la seva especificitat a través dels partits d’àmbit estatal, en aquest cas, francesos, però amb un comportament ben diferenciat del que es dóna a nivell general.



Els resultats
Concretament, els resultats han estat els següents. La candidata Marine Le Pen (FN) ha obtingut el 30,05% dels vots en aquesta primera volta. En segon lloc ha quedat el candidat de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélanchon, amb el 21,14%. El segueixen Emmanuel Macron (En marche), 18, 46%, François Fillon (Les Républicains), amb el 17, 19%, i en darrera posició d’entre les grans candidatures, el socialista Benoit Hamon, amb un escàs 5,04%. L’abstenció a la Catalunya Nord, ha assolit el 21,27%.



Com dèiem, aquests resultats contrasten amb els del conjunt de França, on el primer candidat ha estat

La Catalunya Nord es decanta per Marine Le Pen

PRESIDENCIALS FRANCESES

El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 d'abril de 2017






La candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, s'ha imposat aquest diumenge en la primera volta de les eleccions franceses a la Catalunya Nord. Le Pen ha guanyat amb el 30% dels vots, per davant del candidat de l'esquerra, Jean Luc Melenchon, que ha aconseguit el 21% del suport.



En tercera posició ha quedat el candidat que disputarà a Le Pen la segona volta, el liberal Emmanuel Macron, que ha rebut el suport del 18'46% dels electors.



El quart aspirant amb opcions a la presidència francesa, François Fillon, ha obtingut el 17,49% dels

La Unió Europea s'il·lusiona amb Macron

PRESIDENCIALS FRANCESES

Albert Naya
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 d'abril de 2017







La victòria d'Emmanuel Macron a la primera volta de les presidencials franceses ha estat ben rebuda a Brussel·les, on l'ombra del Front Nacional amenaça el projecte europeu. Tot i així encara no es respira plena tranquil·litat: Marine Le Pen, tot i no poder batre en aquest primer assalt el candidat centrista, ha aconseguit el suport de fins el 21% dels electors, xifra que el seu rival d'En Marche! ha superat per dos punts.



Tots dos candidats representen posicions totalment oposades en diverses matèries, tot i que la gran qüestió que tindran tots els francesos el dia 7 de maig, data en què se celebrarà la segona volta, és si continuen creient en el projecte europeu o prefereixen seguir el camí del ja anomenat frexit.



La Unió Europea no amaga la seva voluntat de trobar en Macron el suport que es necessita ara mateix per consolidar la unitat davant dels fronts que hi ha oberts a Europa. De fet, el mateix Juncker ha sortit al pas felicitant el candidat centrista i donant tot el seu suport "pel que segueix". D'aquesta manera, el president de la Comissió Europea, sense ser cap sorpresa, pren partit en unes eleccions clau de cara al futur de la Unió.



La responsable d'Afers Exteriors de la UE, Federica Mogherini, s'ha congratulat de veure banderes franceses i europees amb la victòria d'En Marche! i també ha felicitat el líder del moviment.
Per la seva part, el portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, ha confiat en la victòria del candidat tot i que s'ha mostrat prudent afirmant que "no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat".

L'eix alemany celebra el resultat

Macron disputarà amb Le Pen la segona volta

PRESIDENCIALS FRANCESES







Alba Solé
Foto: Efe
Barcelona. Diumenge, 23 d'abril de 2017

Emmanuel Macron es diputarà amb Marine Le Pen la segona volta de les eleccions franceses. El candidat d'En Marche! i la candidata del Front Nacional s'han imposat aquest diumenge en la primera volta de les presidencials.



La tercera posició ha sigut per al republicà François Fillon i la quarta per a Jean-Luc Mélenchon, candidat de l'esquerra radical. Els socialistes, encapçalats per Benoît Hamon, han quedat relegats a la cinquena plaça. Fillon i Hamon han demanat el vot per a Macron en la segona volta.



Macron encapçala l'escrutini oficial de vots amb un 23,86%, seguit de la candidata Marine Le Pen, amb un 21,43% dels vots. En tercera posició ha quedat François Fillon amb un 19,4%, el segueix molt d'aprop Jean-Luc Mélenchon amb 19,62%. A la cinquena plaça s'hi poden trobar als socialistes amb només un 6,35% dels vots.

Mélenchon no recomana el vot a la segona volta

Què votaran diumenge els sobiranistes nord-catalans?

PAÍS - CATALUNYA NORD

Parlem amb Dolors Serra, Hervé Pi, Alícia Ey i Pere Manzanares sobre la primera tanda d'aquest diumenge i més enllà 

Per: Pere Cardús

19.04.2017  22:00





Les opcions dels independentistes nord-catalans són ben magres, en les eleccions presidencials de diumenge. O magres o, ben mirat, inexistents. Tan sols resta el vot estratègic per a afavorir candidats que puguin ser un mal menor. Tot plegat, és clar, des d’una perspectiva sobiranista. L’única opció seria votar tan sols en clau ideològica en un eix dreta-esquerra, modernització-estancament o canvi-conservació i prescindir d’una mirada catalana. Però l’independentisme nord-català no és pas diferent del de la resta de Països Catalans i, per tant, recela dels paranys i de les trampes dels vots útils i dels candidats menys dolents. N’hem parlat amb Dolors Serra, del Casal de Perpinyà; Hervé Pi, coordinador de l’ANC a Catalunya Nord; Alícia Ey, consellera municipal de Banyuls dels Aspres i membre d’ERC; i Pere Manzanares, d’Òmnium Cultural.



Quatre candidats amb possibilitats

El candidat pro-referèndum català ‘incendia’ les eleccions presidencials de França

POLÍTICA - FRANÇA







Última actualització Dimarts, 18 d'abril de 2017 10:40 h

 

Jean-Luc Mélenchon continua creixent en intenció de vot i algunes enquestes ja el situen a dos punts dels favorits per passar a la segona ronda, Macron i Le Pen

El candidat de l’esquerra alternativa a les eleccions presidencials franceses, Jean-Luc Mélenchon, està ‘incendiant’ la recta final de la campanya electoral ja que continua creixent en intenció de vot. El veterà dirigent, que dóna suport a un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya, fa unes setmanes no tenia cap opció de passar a la segona ronda dels comicis, que enfrontarà els dos més votats. Ara, però, algunes enquestes ja el posen per sobre de François Fillon i el posen a 2-3 punts dels dos candidats amb més opcions de passar a la fase final, el centrista Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen.  

 

 

 

 

Ratllant el 20%, a dos punts de Le Pen i Macron, els favorits per la 'final'

La televisió privada BFM TV posa a disposició una aproximació sortint de la mitjana de les principals enquestes publicades que situava divendres passat Mélenchon amb un 20% de sufragis, 3 punts més que fa dues setmanes i vuit punts més que fa tot just un mes. Macron i Le Pen anaven a la baixa des del març passat i, del 26%, tots dos se passaven divendres en el 22%, mentre que Fillon es quedaria en el 19%. En l’actualització d’ahir Mélenchon veia el seu ascens truncat i es quedava en el 18%, però en qualsevol cas és evident que la lluita per passar a la segona ronda ja no és cosa de dos, Macron i Le Pen, ni de tres, comptant el conservador François Fillon.

 

 

 

 

Mélenchon, el candidat més a l'alça

Las elecciones clarifican el panorama... en Cataluña. Per Ramón Cotarelo

miércoles, 29 de junio de 2016

El resultado de las elecciones del domingo tiene dos rasgos: 1) no termina de resolver la situación de bloqueo que venía de la votación enterior; 2) la izquierda se ha dado un batacazo colosal lo que, tal como están las cosas en España y en Europa, significa que no habrá gobierno de izquierdas en muchos más años que los cuatro de este legislatura, si empieza. Es difícil encontrar algún caso de mayor incompetencia en la gestión que la de estos políticos en agraz.

Curiosamente, lo que ha quedado de nuevo incierto en España, se ha clarificado en Cataluña. Podemos no consiguió el sorpasso al PSOE en España que tanto ambicionaba y su confluencia catalana tampoco el sorpasso al blooque independentista. Pero este es el gobierno y ahora se encuentra el camino de la hoja de ruta expedito. Ya no hay más posibilidades de seguir engañando al electorado catalán con la propuesta de un referéndum de autodeterminaciçon pactado con el Estado.

A Àustria ha anat de molt poc… per Vicent Partal

Per: Redacció

23.05.2016  22:00

OPINIÓ

«Els europeus hem d'acorralar el feixisme i el totalitarisme abans no siga massa tard».

Finalment, Àustria no tindrà un president d’extrema dreta. Però ha anat de poc, de molt poc.

Alexander van der Bellen, el candidat verd que es presentava com a independent, ha guanyat només amb el 50,3% dels vots, contra el 49,7% del candidat de l’extrema dreta.

Ahir dilluns, a l’últim minut, els vots emesos per correu han desempatat i han capgirat el resultat de les eleccions. Per trenta mil vots. Diumenge a la nit Àustria, però, tenia un president d’extrema dreta i Europa tenia un problema gros, un més. Per primer vegada un cap d’estat dels vint-i-vuit es presentava al món com un totalitari, contrari a tots els valors que han conformat la democràcia europea.

És veritat que el president d’Àustria és bàsicament honorífic i que no té poders determinants sobre la vida pública del país. Però negligir la importància d’una elecció com aquesta seria enganyar-nos. Al

El “dia de la marmota” de Liz Castro

Per Adrián Caballero -

22 maig, 2016

Com al 2015, Castro ha vist com Jordi Sánchez li guanya a la votació de l’Assemblea malgrat ser la més votada per les bases.

Liz Castro a un acte de l'Assemblea | Foto: Europa Press

L’editora nord-americana Liz Castro va ser derrotada per Jordi Sánchez aquest dissabte a la votació per escollir el nou president de l’Assemblea Nacional de Catalunya. En segona ronda de votació, la direcció de l’ANC va escollir per 40 vots a 35 a Sánchez, malgrat Castro havia estat la candidata més votada per les bases unes setmanes enrere.

Aquesta situació segur que li sona a Liz Castro, ja que va viure una situació semblant ara fa un any, quan el maig de 2015 va perdre encara per més diferència (50 a 24) contra Sánchez, tot i haver estat, en aquella ocasió també, la més votada a l’elecció prèvia dels

El recompte definitiu redueix a la meitat la diferència de vots entre Liz Castro i Jordi Sànchez

ARA Barcelona Actualitzada el 18/05/2016 17:47


ELECCIONS A L'ANC

La responsable d'internacional segueix com la candidata amb més suports, 30 per sobre del president vigent. Els 77 membres del secretariat es reuniran dissabte a Ripoll per escollir el nou líder.

Liz Castro, durant una entrevista de l'ARA / FRANCESC MELCION

La vencedora de les eleccions internes a l'ANC és Liz Castro. Els resultats definitius, que l'entitat ha anunciat aquest dimecres que ja ha fet públics, la ratifiquen com la candidata més votada entre els aspirants a integrar el secretariat nacional, amb 30 vots més que el president actual, Jordi Sànchez.

Els resultats provisionals que es van donar a conèixer dissabte, el mateix dia de les votacions, la

Liz Castro: «Quin honor haver guanyat de nou la vostra confiança»

Redacció | 15/05/2016 a les 09:47h

ANC

L'escriptora nord-americana, alineada amb els crítics, repeteix com a candidata més votada a les eleccions a l'ANC

L'actual president Jordi Sànchez la felicita

Liz Castro i Jordi Sànchez, els més votats a les eleccions de l'ANC 

Liz Castro, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa

 La candidata més votada a les eleccions al secretariat nacional de l'ANC, Liz Castro, ha agraït "de tot cor" el suport a les urnes a través d'una piulada a Twitter: "Quin honor haver guanyat de nou la vostra confiança". Castro ha felicitat també els altres 76 membres que pilotaran l'entitat a partir d'ara: "Tenim feina!", ha exclamat.

L'actual president, Jordi Sànchez, el segon amb més vots, ha felicitat especialment Castro "per haver estat la més votada" i als companys amb qui compartiran "tasques" al secretariat nacional de l'Assemblea. "Sort als membres del Secretariat", ha piulat Quim Torra, que ha quedat en quarta posició.

Liz Castro s’imposa a Jordi Sànchez per 66 vots

NÚRIA ORRIOLS Barcelona Actualitzada el 15/05/2016 00:00


ELECCIONS A L'ASSEMBLEA

Els crítics copen les primeres posicions en les eleccions al secretariat de l’ANC.

 

Un total de 7.247 socis de l’ANC, que representen el 21% del total, van participar ahir en la tria dels 77 membres de la nova direcció de la principal entitat independentista. / ACN

Per segon any consecutiu Liz Castro va ser la més votada a les eleccions al secretariat de l’ANC. Per només una diferència de 66 vots la responsable d’internacional de l’entitat va quedar davant de l’actual president, Jordi Sànchez, amb 4.071 vots enfront de 4.005. A més distància els van seguir l’excap de files de la CUP Antonio Baños, l’expresident d’Òmnium Quim Torra, Clara Ponsatí i l’historiador Agustí Alcoberro. D’aquesta manera, els crítics amb la direcció s’imposaven als afins a la presidència. Segons fonts coneixedores del procés, Castro i Sànchez van estar “frec a frec” fins a l’últim moment. Una dinàmica que contrasta amb l’etapa de Carme Forcadell, en què l’actual presidenta del Parlament sempre havia sigut la més votada amb diferència.

Amb aquest resultat la correlació de forces entre les diferents famílies a dins del secretariat serà decisiva. El sistema de votació és indirecte, és a dir, els socis trien els membres del secretariat, i són aquests els que escullen la persona que ocuparà la presidència (com també la vicepresidència, la

L’SNP s’imposa a les eleccions escoceses en un triomf clar de l’independentisme

Per: Redacció
06.05.2016  07:26

MÓN

El partit de Sturgeon queda just per sota de la majoria absoluta al parlament i els laboristes s'enfonsen.

Nicola Sturgeon

El Partit Nacional Escocès (SNP) ha obtingut un triomf contundent a les eleccions parlamentàries d’ahir, tot i que ha perdut la històrica majoria absoluta del 2011. Amb els 129 escons atribuïts, el partit de la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon n’ha obtinguts 63, 6 menys que fins ara, amb més del 46% dels vots. En canvi, el Partit Laborista, amb 24 diputats, ha tingut la davallada més gran de l’últim segle (13 escons menys) i ha quedat relegat a la tercera posició, darrere els conservadors, que pugen a 31 (16 més que al 2011). A més, els Verds, l’altra formació de l’arc parlamentari de Holyrood que es va manifestar clarament en favor de la independència al referèndum del 2014, millora el resultat de fa cinc anys i passa de 2 escons a 6. Finalment, els Liberaldemòcrates mantenen els 5 que ja tenien.

Nicola Sturgeon ha considerat històrica la tercera victòria consecutiva de l’SNP al parlament de

Nou President a L'ANC ? Baños, Torra, Sànchez, Sabaté i Castro… Comença el ball de noms a l’ANC

Per: Pere Cardús Cardellach

27.04.2016  02:00

PAÍS

Antonio Baños demana l'aval d'una assemblea territorial de l'ANC per optar al secretariat · Jordi Sánchez encara no ha decidit què farà.

Liz Castro, Quim Torra, Jordi Sànchez i Josep Sabaté, en una conferència de premsa de la campanya 'Ara és l'hora'.

 


El ball de noms ha començat. Les eleccions al secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es faran el 14 de maig, però dilluns ja se’n va obrir el període de presentació de candidatures. Els socis de l’entitat que hi vulguin concórrer poden presentar les credencials fins dimarts vinent, dia 3 de maig. L’actual president, Jordi Sànchez, encara no ha decidit si presentaria candidatura, després d’un any al capdavant de l’entitat.

L’assemblea general de Manresa havia d’ajudar Sànchez a prendre aquesta decisió, juntament amb factors de caràcter personal. La seva valoració del resultat de les votacions va ser molt positiva, però ha assegurat a VilaWeb que encara no s’havia decidit. Qui sí que hi presentarà candidatura és un dels màxims responsables de les mobilitzacions de l’entitat, Josep Sabaté. I, segons les fonts consultades per VilaWeb, també repetiran Agustí Alcoberro, Àngels Folch i la majoria de membres de la direcció sortint.

Baños i Torra fan un primer pas

Romeva farà una visita oficial a Escòcia just abans de les eleccions

QUIM ARANDA Londres Actualitzada el 13/04/2016 00:00

ACCIÓ EXTERIOR

El viatge del conseller, del 26 al 28 d’abril, inclourà agenda a Londres.

El conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, Raül Romeva, acompanyant al febrer el president Carles Puigdemont en la recepció a Palau del cos consular establert a Barcelona. / PERE VIRGILI

El govern de Carles Puigdemont està decidit a continuar l’acció exterior de la Generalitat -que inclou una tasca de pedagogia sobre el procés sobiranista- malgrat tots els bastons a les rodes que li posa l’administració de l’Estat. El conseller d’Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència, Raül Romeva, visitarà el Regne Unit entre el 26 i el 28 d’abril, un viatge que fins ara no ha sigut comunicat a l’ambaixada espanyola a Londres ni al ministeri que dirigeix, en funcions, José Manuel García-Margallo, com ha pogut confirmar l’ARA. Fonts del departament apunten que, tot i la suspensió del Tribunal Constitucional (TC), la manera de procedir en l’activitat diplomàtica de la Generalitat “no ha canviat”. La visita de finals d’abril inclourà sessions de treball tant a Londres com a Edimburg. 

L’agenda exterior de Romeva de les pròximes setmanes completarà la visita que el conseller ja va fer

Vicent Partal : El moment és d’una veritable emergència

Per: Vicent Partal
 

Dilluns  14.03.2016  02:00

OPINIÓ

«La causa del creixement de l'extrema dreta alemanya, en bona part, és que Europa ha deixat Merkel tota sola. Alemanya ha intentat una aproximació als refugiats que no ha seguit pràcticament ningú més».

Crec que no som conscients fins a quin punt vivim un moment d’emergència a tot Europa. Durant dècades, des del final de la Segona Guerra Mundial, Europa ha treballat molt per crear un espai de pau, llibertat i confort, que agradés als europeus, que fos un referent mundial i que resultàs atractiu als nostres veïns. No ha estat gens senzill i el resultat és evidentment molt imperfecte. Però contemplar què passa aquestes darreres setmanes i veure on ens pot dur simplement espanta. Espanta molt.

Ahir l’extrema dreta va obtenir un resultat extraordinari a les eleccions alemanyes. Dir-ne preocupant és dir poc. És un resultat que esborrona. Cap societat no ha treballat tant com l’alemanya, durant anys i anys, per eradicar la xenofòbia, el racisme i la intolerància. La culpa que arrossegaven per allò que

L’extrema dreta confirma els pronòstics i obté un gran resultat a les eleccions alemanyes

Diumenge  13.03.2016  19:03

MÓN

Esdevé la segona força a Saxònia Anhalt i entra als tres parlaments on hi havia eleccions.

Tal com preveien les enquestes, l’extrema dreta ha fet un gran resultat a les eleccions d’avui a tres estats alemanys. Segons els sondatges a peu d’urna fets públics per les televisions, a Saxònia Anhalt la xenòfoba Alternativa per Alemanya ha quedat segona i ha superat el 20% dels vots. En aquest estat, hi ha guanyat la CDU de la cancellera Merkel amb un 30%, Alternativa per Alemanya ha estat segona amb el 24,3%, els ex-comunistes de Die Linke tercers amb el 16,1% i els socialistes de l’SPD han tingut el pitjor resultat de la història: han quedat quarts, amb només un 10,5%.

A Renània-Palatinat els socialistes s’han mantingut en primer lloc, amb el 36,4%. La CDU hi ha

Els candidats nord-americans s'aboquen a les eleccions de Michigan

Pep Martí | 07/03/2016 a les 18:11h


ELECCIONS EUA 2016

A mesura que avança la campanya, el nom de Sanders guanya pes com a possible candidat a la vicepresidència

Els republicans assisteixen amb impotència a l’aparició de Cruz com a gran alternativa a Trump

Sanders arrasa entre els demòcrates a Catalunya

Hillary Clinton i Bernie Sanders en un debat a la cadena CNN | EFE

Aquest dimarts, l’atenció informativa sobre les eleccions primàries als Estats units es trasllada a l’Estat de Michigan. És una plaça important, la més rellevant entre el Superdimarts i els grans estats que votaran el 15 de març. Els sondejos mostren Hillary Clinton i Donald Trump com a favorits, però ara ja tothom s’agafa les enquestes amb molta prudència.

La cursa electoral no s’atura als Estats Units i ofereix cada dia titulars que obliguen a reescriure els guions. Aquest cap de setmana hi ha hagut eleccions a diversos estats. Els republicans van celebrar dissabte eleccions a Luisiana, Kentucky (tots dos per a Donald Trump), Kansas i Maine (aquests dos per a Ted Cruz). Aquest diumenge, Puerto Rico va donar una victòria a Marco Rubio, qui està convertint-se en el gran perdedor d’aquesta fase de les primàries.

Entre els demòcrates, Hillary Clinton es va endur Luisiana amb més del 70% dels vots, però Bernie