Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris balances fiscals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris balances fiscals. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de febrer del 2014

Denuncien Monago per incitació a l'odi

07/02/2014

BALANCES FISCALS

L'entitat 'Israel i Catalunya' porta fiscalia la comparació pejorativa de les balances fiscals amb "un mercat de jueus"


Lluís Goñalons


El president d'Extremadura, José Antonio Monago
L'entitat 'Israel a Catalunya' ha interposat avui a la Fiscalia de Barcelona una denúncia contra el president d'Extremadura, José Antonio Monago, per incitació a l'odi. El president autonòmic va comparar ahir el debat polític existent sobre les balances fiscal amb "un mercat de jueus" on cadascú va a la seva.

En la denúncia presentada a Fiscalia es considera que les declaracions de Monago poden suposar un delicte d'incitació a l'odi i és per aquest motiu que es reclama al Fiscal que obri diligències informatives contra Monago i el citi a declarar.

El portaveu de la comunitat jueva Bet Shalom, Jai Anguita, va assegurar ahir que aquesta actitud demostra que en la societat espanyola hi són presents "prejudicis i estereotips antisemites"
que "indignen" a la comunitat jueva. Monago va demanar ahir disculpes per la seva polèmica expressió.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/denuncien_monago_per_incitacio_a_l_odi_98625.php


dimecres, 5 de febrer del 2014

Montoro es pensa que els catalans ens mamem el dit

Dimecres, 5 de febrer de 2014 11:45 h

Tria l’estratègia d’embolica que fa fort per sortir il•lès de la publicació de les balances fiscals. Però a Catalunya aquest debat està caducat, el que volen els catalans és decidir el seu futur


A partir d’ara informes i estudis que desmentiran l’espoli fiscal que pateix Catalunya sortiran de sota les pedres, articles d’opinió i tertúlies negaran fins a l’extenuació l’espoli fiscal català. De fet, El Mundo ja anuncia avui que el president de la Comissió d'Economia de la CEOE i president de Instituto de Estudios Económicos, José Luis Feito, presentar`demà  un informe titulat “Raons i desraons econòmiques de l'independentisme català” on l’economista de l’estat carrega contra la teoria de l’espoli fiscal. Aquest és el seu full de ruta i sigui com sigui, el que no hem de perdre de vista, com deia avui Toni Soler a RAC1, és que Catalunya té dret a recaptar i gestionar els seus recursos i a decidir el seu futur. 



Montoro i Feito (cervell econòmic de la CEOE) en contra l'espoli fiscal qu epateix Catalunya


L’estat vol el retorn a un debat superat però Catalunya el que vol és  decidir

Feito és un indicador dels arguments unionistes, segons ell " L'espoli fiscal o el Espanya ens roba és sense dubte un postulat que, activat pels partits sobiranistes i malgrat la seva nul·la fonamentació real, ha obrat poderosos efectes persuasius a la societat catalana ".Feito xifra el dèficit català en un 2 % del seu PIB  i per aquesta raó, diu que "és evident la sistemàtica manipulació de les dades per inflamar els sentiments antiespanyols i independentistes de la societat catalana ", i explica el motiu ocult dels desitjos sobiranistes de la Generalitat al·legant que " el separatisme sempre ha desafiat el Govern de la nació en períodes d'aguda crisi política o econòmica”.




Comín: "Si no ens deixen votar, marxarem a bufetades reivindicant la nostra dignitat"

05/02/2014

REFERENDUM

L’exdiputat socialista creu que Montoro ha fet el "ridícul" amb els vaivens de les balances fiscals

 

 Lluís Goñalons


Toni Comín
L’exdiputat socialista Toni Comín ha carregat contra la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz (PSOE), qui ha postil·lat de nou contra el Dret a decidir dels catalans. Vist que tant el PSOE com el PP s'han arrenglerat contra el referèndum català, Comín ha afirmat: "Si no ens deixen votar, marxarem a bufetades reivindicant la nostra dignitat".

En el marc de la tertúlia de Rac1, Comín ha criticat que s'equivoquen els qui equiparen votar amb independència. És a l'inrevés, segons el seu criteri. Per a l'exsocialista l'única possibilitat remota de quedar-se dins l'Estat espanyol és "votant amb llibertat".

Comín ha titllat de "ridícul" els vaivens del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, alhora d'anunciar la publicació de les balances fiscals. "Al final, s’ha d’embeinar la seva pròpia matxada”.

Encara amb la carpeta de les balances fiscals oberta, el tertulià ha asseverat que existeix un criteri de justícia que proclama que "pagues en funció de la riquesa i reps segons la gent que tens" i que es pot resumir amb "justícia". Explica que si a l'Estat espanyol es jutgés per aquest principi avui Catalunya "doblaria el dèficit que hauria de tenir. Les regions riques han de tenir dèficit, sí. Però el just". Comín ha acabat trencant una llança a favor d'un principi d’ordinalitat a les balances.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/comin_si_no_ens_deixen_votar_marxarem_a_bufetades_reivindicant_la_nostra_dignitat_98572.php


dimarts, 4 de febrer del 2014

Montoro rectifica i publicarà les balances fiscals

04/02/2014

BALANCES FISCALS

El ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques afegirà el càlcul dels fluxos fiscals entre territoris als “comptes públics regionalitzats”


Albert Ribas


El lladre nº1 Cristóbal Montoro
El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques que encapçala Cristóbal Montoro publicarà finalment les balances fiscals i formaran part dels nous comptes públics regionalitzats que el ministre va anunciar a Barcelona fa dues setmanes.

Després d’assegurar que no era convenient utilitzat aquest mètode de càlcul perquè des de Catalunya se’n feia un mal ús, Montoro s’ha fet enrere després que afloressin crítiques internes al PP que s’havien afegit a la indignació de l’empresariat català i a les queixes de les autonomies governades pel PP que també pateixen dèficit fiscal.

Cristóbal Montoro ha anunciat la presentació d'una nova eina més àmplia que les anomenades balances fiscals, que imputen territorialment els ingressos que el sector públic obté en un territori i les despeses que efectua en el mateix, calculant d'aquesta manera el saldo fiscal resultant.

La intenció d'Hisenda és oferir una fotografia més de la despesa de l'Estat en el conjunt dels territoris, però dins d'aquest nou treball s'inclouran finalment les balances fiscals, una reclamació reiterada de la Generalitat de Catalunya, a la qual s'han sumat també altres governs autonòmics com el balear, governat pel PP.

Madrid, Catalunya i Andalusia, les que més han rebut

Segons ha pogut saber Europa Press, la comunitat on més va gastar l'Estat, en termes absoluts, el 2011 és la Comunitat de Madrid, on hi va invertir 11.500 milions d'euros. La segueixen Catalunya, amb 8.114, i Andalusia, amb 7.500 milions. Aquestes xifres figuren en una taula que reflecteix el destí de 212.600 milions d'euros repartits entre comunitats autònomes, l'estranger (15.166 milions) i una gran partida de 116.800 milions de despesa que l'Estat no considera regionalitzable.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/montoro_rectifica_i_publicara_les_balances_fiscals_98561.php


Bauzá i Aguirre s’apunten a la causa independentista

Dimarts, 4 de febrer de 2014 15:05 h

Homs ironitza sobre els arguments de Montoro per no publicar les balances fiscals i la demanda de Bauzá i Aguirre perquè es publiquin


La no publicació de lesbalances fiscals sembren la discòrdia dins el PP. Ahir el president Balear, José Ramón Bauzà, reclamava a Montoro la publicación de les balances fiscals i acusava el ministre de voler maquillar les dades econòmiques amb el nou procediment. Avui l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, en una entrevista a TV3 també ha reclamat a Montoro la seva publicació. 'Espanya ens roba' és un eslògan que ha calat i contra això s'han de publicar les balances fiscals", ha afirmat. Davant aquests peticions Homs ha dit irònicament que Aguirre i Bauzà es deuen haver passat a la causa independentista, al bloc dels que mal utilitzen les balances fiscals o al bloc del periodistes que també en fan mal ús. 


Batalla campal al PP

Segon diversos digitals madrilenys el president extremeny, José Antonio Monago, encapçalaria el grup de barons del PP que haurien pressionat Montoro per paralitzar la publicació de les balances fiscals pre-cuinades per l’impacte que podria tenir en les seves comunitats de cara a les eleccions del 2015. Per altra banda Ignacio González, Alberto Fabra, i José Ramón Bauzá haurien pressionat el ministre d'Hisenda perquè fes públiques urgentment les balances fiscals sense cuinar-les perquè s'hi juguen les eleccions.

Germà Bel la clava

Germà Bel destapava en un article a La Vanguardia  el motiu “inconfessable” de la supressió de les balances fiscals. El cas és que la manipulació de les balances fiscals per amagar el dèficit fiscal de Catalunya revelaria un subsidi d’escàndol a Extremadura, Astúries, Galícia o Castella i Lleó. Bel feia aquesta reflexió: “Imagineu el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular,  - Madrid, País Valencià i Balears- en transcendir aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues”, la trifulga està servida.




Niño Becerra: “El que diu De la Fuente sobre les balances fiscals no és veritat”

03/02/2014

BALANCES FISCALS

L’economista assegura que compta com a despesa de Catalunya una caserna de la Guàrdia Civil construïda a Melilla


Albert Ribas


Santiago Niño Becerra
El catedràtic d’Estructura Econòmica de la UB Santiago Niño Becerra ha assegura aquest vespre a 8V que “el que diu De la Fuente- l’ investigador del CSIC encarregat d’elaborar el nou mètode de càlcul de les balances fiscals que presentarà l’Estat- no és veritat”.

Becerra ha assegurat que De la Fuente, i en el que també cauen altres experts, és que “obvia el concepte de neutralització del deute, que és fonamental. Consideren el deute com si fons un ingrés, que ho és, però també s’ha de comptabilitzar com a despesa, ja que s’ha de pagar. I això no es fa”. La neutralització consisteix en extreure l’efecte que el cicle econòmic té sobre la situació pressupostària del sector públic.

L’economista ha afegit que a partir d’ara “no és que es calcularan les balances fiscals amb un altre mètode, sinó que no es comptaran i es faran amb un sistema nou que desglossa la despesa en funció del sistema càrrega benefici”. Ho ha exemplificat d’aquesta manera: “És com si es posa una caserna de la Guàrdia Civil a Melilla, i com que beneficia Catalunya en termes de seguretat, es compte com un ingrés”.  






http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/nino_becerra_el_que_diu_de_la_fuente_sobre_les_balances_fiscals_no_es_veritat_98536.php


diumenge, 2 de febrer del 2014

Andreu Barnils : L'Àngel de la Guarda

02.02.2014

Ángel de la Fuente, enterrador de les balances fiscals i assessor del ministre Cristobal Montoro, és un dels fundadors de Ciutadans.




Aquests dies hem sabut que el ministre Montoro ha decidit eliminar del mapa les balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol. Ha creat, l'home, un nou mètode de càlcul. Un dels inspiradors d'aquest nou mètode és l'economista Ángel de la Fuente (Gijón, 1962). Ángel de la Fuente és un dels autors de 'El mito fiscal. Razones para un debate', un estudi publicat per la  Fundación FAES de José Maria Aznar. Els economistes ja s'encarregaran de valorar l'invent del senyor Ángel de la Fuente. Jo em limitaré a explicar el seu vessant polític: Ciutadans. Sí, el nou mètode de càlcul del ministre del PP és en mans d'un economista 'ciudadano'. D'un fundador de Ciutadans.

Que Ángel de la Fuente va intervenir en la fundació de Ciutadans, ho explica Maria Teresa Giménez Barbat en el llibre 'Citileaks: Los españolistas de la Plaza Real' (gràcies @elsomatent per fer-me'n arribar les pàgines!). La senyora Barbat va formar part del nucli inicial del partit i el llibre explica les persones que van intervenir-hi. Els primers són Arcadi Espada, Albert Boadella i companyia, i després hi va entrar un segon grup on, entre més noms, hi havia Ángel de la Fuente (pàg. 266). A la pàgina web, l'autora dedica el llibre 'als qui van formar part del grup ampliat després de l'acte del Tívoli i en l'executiva pre-congressual', entre els quals trobem Ángel de la Fuente.

Som en un llunyà any 2006, quan Ciudadanos tot just començava a caminar. El primer congrés, on Albert Rivera va ésser elegit president. Doncs hi ha qui diu que va ser el ciudadano Ángel de la Fuente, l'assessor de Montoro, qui va prendre la decisió d'apostar per Albert Rivera (Viquipèdia). Aquell any 2006 el partit també feia campanya contra l'Estatut de Catalunya. Un dia van celebrar un acte a la UAB i van patir un boicot dels estudiants. Ángel de la Fuente hi era i, segons que informa l'ABC, 'l'esbroncada es va allargar fins que va finalitzar la intervenció d'Ángel de la Fuente, investigador del CSIC i membre de Ciutadans'. El diari Libertad Digital va publicar-ne el comunicat posterior de condemna i José Domingo, aleshores peça clau de Ciutadans (ara a Espanya i Catalans), parla d'aquesta campanya.

Per què l'economista Ángel de la Fuente, assessor de Montoro, inspirador del nou model, va fer campanya pel no a l'Estatut de Catalunya? Doncs per la llengua. Com tants 'ciudadanos' més, per la llengua. Ho veiem, un altre cop, al bloc de José Domingo: 'L'altre dia al Parlament, la diputada socialista Teresa Conillera feia memòria del dia que al Congrés dels Diputats Ramon Marcos Alló, Ángel de la Fuente, Silvia Herrero i jo els vam presentar un document sol·licitant la reforma de l'article 6.1 [de l'Estatut], que diu que el català és la llengua pròpia de Catalunya.' Aquell dia l'economista De la Fuente va dir a la premsa que 'els territoris no tenen llengües ni drets, només els ciutadans'. En fi, com a bon 'ciudadano', De la Fuente és un dels firmants d'un dels molts manifests en favor 'del bilingüismo en Cataluña', que signa juntament amb el Foro de Ermua, Mikel Buesa, Albert Rivera, Francesc de Carreras i Fuster-Fabra. Com aquests dos darrers, per cert, ell era professor d'universitat. Adjunt a la Facultat d'Economia de la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB).

Així doncs, l'economista que juntament amb Cristóbal Montoro enterra les balances fiscals és un il·lustre 'ciudadano'. En Rivera ja pot estar content. Com en el cas de Fuster-Fabra, Albert Rivera torna a tenir un dels seus afins en un lloc clau. Felicitats.


http://www.vilaweb.cat/mailobert/4170709/langel-guarda.html

divendres, 31 de gener del 2014

Sala i Martín deixa en evidència Montoro

31/01/2014

L'EXPOLI FISCAL

L'economista recorda que no es poden comptar només individus, perquè el govern espanyol inverteix per territoris


Lluís Bou


L'economista Xavier Sala i Martín
L'economista Xavier Sala i Martín ha asenyalat a la tertúlia del programa 'Divendres' de TV3 que no és cert l'argument del govern espanyol que en la qüestió de les balances fiscal només comptin les persones individuals, i no pas les autonomies. "Els impostos els paguen les persones, però la despesa que després ells fan des del govern una gran part la fan al territori. Quan fan la N-II no la fan a una persona, sinó al territori. No hi ha cap part de la N-II que digui "Sala i Martín"", ha explicat gràficament.

Al seu entendre, el govern espanyol actua sobre els territoris de dues gran maneres: amb els diners que destina a cada comunitat autònoma, i amb les inversions que fa en infraestructures. En cap dels dos casos no és un tracte individual al ciutadà.

L'economista creu que l'informe sobre els "comptes regionalitzats" que prepara el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, intentarà que la xifra del dèficit fiscal català -de 16.000 milions- surti més baixa. "Veient els professors d'economia que formen l'equip, com Angel de la Fuente, crec que sortirà una cosa semblant al denominat dèficit fiscal pel benefici: entre 8.000-11.000 milions". "Ells diran per exemple que la despesa militar ens protegeix a tots, però els de Talarn saben que no és així perquè té impacte local. Faran uns càlculs perquè el dèficit fiscal català quedi el més baix possible".

Sala i Martín ha citat també l'exemple d'on s'han d'ubicar les despeses de la Casa Reial. "En principi sa majestat el rei treballa per a tots els espanyols, i per tant es pot entendre que el 16% del seu salari és pel servei que el rei fa a Catalunya. Però també pots preguntar no pas per a qui es fa la despesa, sinó on va a parar la despesa, i llavors es veu que la despesa es fa a Madrid, com també passa amb els ministres", ha afegit. Aquest segon criteri és el que es denomina de dèficit monetari.

L'economista ha considerat vàlids tècnicament els dos mètodes, però ha remarcat que responen a dues preguntes diferents. "Si preguntem com quedaria en una Catalunya independent, els diners destinats al rei o als ministres és evident que quedarien a Catalunya, i per tant s'ha de comptar així. És el criteri del dèficit monetari, i d'aquí surten els 16.000 milions anuals de dèficit fiscal".

Sala i Martín també ha criticat que l'exministre socialista Josep Borrell consideri que el dèficit fiscal català només és de 792 milions, perquè ho calcula sense tenir en compte l'endeutament. "Si pagues un sopar amb la targeta visa, encara que sigui un deute tu l'has pagat. Per tant quan el govern s'endeuta també s'ha de comptar", ha insistit.











http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/01/sala_i_martin_98473.php


dimecres, 29 de gener del 2014

Paluzie, Sala i Martin i Germà Bel destrossen la trampa de Montoro

Dimarts  28.01.2014  17:05

Els tres economistes posen en evidència l'estratègia del govern espanyol d'ocultar les balances fiscals




Bel, Sala i Martín i Paluzie.


Montoro ens Roba després d'una reunió del consell de ministres
El govern espanyol havia dit que publicaria les balances fiscals a començament d'any, però no ha complert la promesa. El ministre Montoro ha admès que amagaven les dades perquè donen ales a l'independentisme, i, en canvi, oferirà uns 'comptes públics territorialitzats'. No queda clar què calcularan ben bé ni com, però Montoro renuncia a presentar en unes balances globals tots els imposts que genera un territori i tot el conjunt de la despesa pública de què aquest territori es beneficia. Aquests darrers dies alguns economistes prestigiosos, com ara Elisenda Paluzie, Xavier Sala i Martin i Germà Bel, n'han tret l'entrellat.

En una tertúlia a Catalunya Ràdio, Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, deia ahir que, efectivament, això que presentarà el govern espanyol no són pas balances fiscals: 'Això no són balances fiscals. Quan les calcules, reconeixes l'existència d'un territori sobre el qual has de poder calcular què s'hi genera i què rep. Si trenques això i dius que l'estat té un seguit de despeses que van a banda, negues que hi hagi un territori amb la capacitat de generar impostos i rebre despesa.'

Paluzie deia ben clar què és allò que permeten de veure les balances fiscals, si més no les últimes disponibles: 'De cada euro que paga un ciutadà català en impostos, si tens en compte tot allò que tenen en compte les balances fiscals, traient la seguretat social i pensions, només retornen a Catalunya 53 cèntims. Si d'aquí en treus el que l'estat reté de tots els impostos, és el 50% de la despesa. Excepte les inversions en infrastructures, que són una part petita del pressupost general de l'estat: és a dir, del 50% de despesa en mans de l'estat, ens calcularan el finançament autonòmic, i a la despesa autonòmica hi afegiran les quatre coses que l'estat fa físicament al territori, que són infrastructures.'

Ací podeu escoltar la tertúlia en què va intervenir Paluzie:


Enllaç tertulia : http://www.catradio.cat/audio/787577/La-tertulia-Com-interpretem-la-realitat


Paluzie deia que ella i els altres experts en aquesta matèria sospitaven que Montoro anunciaria unes dades de les balances fiscals agafant un any de crisi forta i de gran dèficit de Catalunya, com el 2009, i sense fer la neutralització de les dades, de tal manera que el dèficit fiscal català es reduís considerablement. Però tampoc no ha estat així. Per què?: 'Crec que s'han adonat que, encara que fessin això de no neutralitzar pel dèficit públic i agafar els anys pitjors de la crisi els hauria sortit un dèficit fiscal molt més baix per a Catalunya però alhora els hauria sortit un superàvit tan estratosfèric per a les comunitats autònomes amb superàvit, com Extremadura o Andalusia, que no han volgut.'

Aquest mateix argument desenvolupava avui Germà Bel, professor d'Economia de la UB i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. En un article a La Vanguardia titulat 'Mort el gos...', Bel diu això: 'Amb un dèficit com el del 2009 i sense neutralització, el 2005 Catalunya hauria tingut equilibri fiscal amb l'estat i només les Balears haurien tingut dèficit. Però és que a més a més haurien proliferat els superàvits fiscals (percepció de transferències) superlatius: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... Imagineu-vos el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular, si transcendissin aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues. Això passa quan s'especula amb la no-neutralització del dèficit central, si arriba a tals dimensions.'

'Montoro pot negar la llei de la gravetat'

dimarts, 28 de gener del 2014

Montoro confirma que l'estat espanyol ens roba

Dimarts, 28 de gener de 2014 11:40 h

Reconeix que la publicació de les balances fiscals jugaria a favor de l’independentisme i Justifica la seva supressió perquè se'n feia un "ús indegut"


"Hi ha persones que pensen que per raó de la balança fiscal del seu territori necessiten independitzar-se", ha dit el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, que ha admès aquest dimarts que les balances fiscals que s'han conegut fins ara són "correctes", i per tant l’espoli fiscal de Catalunya, però ha justificat el canvi en la metodologia que aplica el seu ministeri perquè "en comptes de racionalitzar el debat", se'n feia un "ús indegut". Segons Montoro, les balances fiscals tradicionals permetien traslladaven als ciutadans "idees" que s'utilitzaven per atiar "un esperit d'enfrontament" en comptes d'una visió "integradora". 

Montoro ens roba
Montoro farà una lectura integradora de les balances fiscals

El ministre ha assegurat que les balances fiscals que s'han publicat fins ara "lluny de racionalitzar el debat, el que han portat ha estat a un enfrontament". Segons ha apuntat, aquest no ha de ser l'objectiu dels comptes i per tant, malgrat que les balances fiscals "són correctes" i "estan bé", es poden "completar amb una millor metodologia". Per aquest motiu els nous Comptes Públics Regionalitzats -que és la denominació del càlcul que substitueix les balances fiscals- traslladaran als ciutadans una lectura "integradora" dels comptes des de la premissa que "els territoris no paguen impostos", sinó "els ciutadans".

El ministre imposa la seva doctrina

Es tracta, ha afirmat, d'oferir nous "arguments" i de "superar" les "limitacions" del mètode actual, perquè les balances "estaven traslladant idees" als ciutadans que eren utilitzades per "partits i periodistes" per atirar l'independentisme. En canvi, segons Montoro, els càlculs han de servir per identificar si és cert que hi ha ciutadans pel lloc on viuen "no tenen igualtat d'accés als serveis socials" i "reben menys" perquè "el finançament autonòmic és incorrecte".




Germà Bel destapa el motiu “inconfessable” de la supressió de les balances fiscals

Dimarts, 28 de gener de 2014 10:45 h

La manipulació de les balances fiscals per amagar el dèficit fiscal de Catalunya revelaria un subsidi d’escàndol a Extremadura, Astúries, Galícia o Castella i Lleó


En un article a La Vanguardia l’economista posa damunt la taula els motius per la decisió de Montoro de suprimir les balances fiscals. La primera, confirmada avui pel ministre, és impedir la utilització de les balances fiscals com a arma de l’independentisme, i la segona seria els efectes col·laterals de l’intent de Montoro per “minimitzar artificialment el dèficit fiscal de Catalunya” que revelarien un superàvit fiscal d’escàndol d’Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... “Imagineu el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular,  - País Valencià i Balears- en transcendir aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues”, diu Bel. 

 

El Frankenstein engendrat per la no-neutralització força Montoro a suprimir les balances fiscals

Segons el professor “especular amb la no neutralització del dèficit central” permet al govern fer “un parell de columnes de premsa negant el dèficit fiscal de Catalunya” però quan la fórmula s'aplica a tot Espanya “engendra un Frankenstein impresentable en públic.” En aquest sentit Bel afirma que quan convé Espanya s’inventa els estàndards internacionals, i que “l'ocultació de la informació que no convé” vindria a ser el dret a saber de que parla Montoro i l’executiu de Rajoy. “A Espanya, d'il·lustrat, no ha tocat ni el despotisme”, conclou Bel.

Batalla campal al PP

Segon diversos digitals madrilenys el president extremeny, José Antonio Monago, encapçalaria el grup de barons del PP que haurien pressionat Montoro per paralitzar la publicació de les balances fiscals pre-cuinades per l’impacte que podria tenir en les seves comunitats de cara a les eleccions del 2015. Per altra banda Ignacio González, Alberto Fabra, i José Ramón Bauzá haurien pressionat el ministre d'Hisenda perquè fes públiques urgentment les balances fiscals sense cuinar-les perquè s'hi juguen les eleccions, amb tot, els seus mals presagis de que Montoro finalment acabés utilitzant criteris perquè sembli que totes les “regions” queden equiparades, de manera que no es facin visibles les diferències entre elles, s'han fet realitat.