Mossèn Josep Maria Ballarín: religió, literatura, Barça i país

Aida Morales | 18/03/2016 a les 02:41h

 

MOSSÉN BALLARÍN

 

L'amor la i lluita del religiós i escriptor per la llibertat de Catalunya van marcar els últims anys de la seva vida

Mor mossèn Ballarín als 96 anys

Mossèn Ballarín, en un acte a Berga | Aida Morales

 

La mort de mossèn Ballarín no ha agafat per sorpresa. Als seus 96 anys, feia mesos que les forces aflacaven, fins al punt que el seu adéu s'ha convertit en un plany de comiats i agraïments. Un adéu, per altra banda, que Josep Maria Ballarín ha volgut viure des de casa, a Berga, debatent-se entre la racionalitat i la inconsciència, però molt conscient, això sí, de l'arribada del seu final.

Mossèn Ballarín ha mort amb pau i serenor, o així és com ho ha volgut transmetre el seu entorn més proper. Les trucades, missatges i vistes han estat constants durant aquests darrers dies, procedents d'arreu de Catalunya i tant de personalitats socials, polítiques i religioses com de gent senzilla i anònima.

Sense ser ortodox, però plenament cristià, Ballarín va rebre l'extremunció fa pocs dies. Durant la seva vida, la relació amb l'Església ha estat dispar. Ballarín era home de valors, de discurs i d'humilitat, i

Mor Glenn Frey, un dels fundadors de la banda de rock Eagles

Sílvia Marimon Nova York Actualitzada el 19/01/2016 07:59

E.P.D.

Glenn Frey en una imatge d'arxiu del juliol del 2001 / EFE

A la dècada dels 70, la guitarra de Glenn Frey segurament era de les més escoltades de tots els Estats Units. Més d'una generació s'hi identificava i cantava les seves cançons sobre viatges per carreteres i hotels atrotinats per reprendre-hi forces. Guitarrista, compositor i fundador dels Eagles, Frey va morir ahir a Nova York als 67 anys per culpa d'una artritis i una pneumònia que s'havien complicat.

Nascut en un suburbi de Detroit, Frey va començar a aprendre a tocar el piano als 5 anys i més tard va tocar amb diferents bandes de la seva ciutat natal, fins que es va traslladar a Califòrnia. Frey va conèixer el bateria Don Henley acompanyant la cantant country Linda Ronstadt i més tard van fundar, amb Randy Meisner i el guitarrista Bernie Leadon, la seva pròpia banda: Eagles.

La banda va obtenir un gran èxit amb una fórmula que combinava el so country amb el rock. Va debutar el 1972 amb la versió 'Take it easy', de Jackson Brown.

 Un any més tard, va arribar 'Desperado', aquesta vegada amb lletra i música de Frey. El públic nord-americà va caure rendit davant aquesta banda que duia camisa de quadres i oferia grans espectacles.

El seu primer recopilatori, 'Their Greatest Hits (1971-1975)' es va convertir en un dels discos més venuts de la història: 26 milions de còpies. Un any després van publicar un dels seus grans èxits: ' Hotel California'.

La banda es va separar el 1980 i es va tornar a reunir al cap de 14 anys. Henley i Frey van intentar fer carreres en solitari, però Frey no va obtenir gaire èxit. Va participar en algunes bandes sonores de pel·lícules i fins i tot va tenir un paper a la sèrie 'Miami Vice'. Els Eagles van tornar el 1994 amb 'Hell Freezes Over', amb un gran èxit de públic sobretot als concerts que van oferir als Estats Units.

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/cultura/mor-glenn-frey-fundador-eagles_0_1507049354.html 

S’ha mort Jordi Miralles, ex-coordinador general d’EUiA

Per: Redacció / ACN

Dimecres  14.10.2015  09:46

Avui s’ha sabut la mort de Jordi Miralles, ex-coordinador general Esquerra Unida i Alternativa. Fou diputat al parlament entre el 2003 i el 2012. El mes d’agost passat Miralles fou ingressat a l’hospital de Bellvitge, per causa d’una meningitis. Tenia 53 anys.

Miralles va tenir responsabilitats directives tant dins d’EUiA com de la coalició amb ICV. El 2012 va quedar fora de les llistes a les eleccions al parlament. Després del seu pas pel parlament, Miralles va tornar a la seva feina de carter. Fins que en les eleccions municipals del mes de maig passat va reaparèixer en política, en les llistes de Movem Castelldefels, i fins ara era era cinquè tinent de batlle i regidor del Pla de Barris i Urbanitzacions, Comerç, Turisme i Hostaleria.

Jordi Miralles també va ser vicepresident de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa, membre de la presidència federal d’Izquierda Unida, membre del comitè executiu del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del Consell de Presidents del Partit de l’Esquerra Europea i afiliat a Comissions Obreres.

També va ser membre de la ponència negociadora de l’Estatut del 2006 i de la comissió mixta al Congrés dels Diputats. Durant aquest període negociador va ser crític amb les posicions més conservadores a l’hora de redactar el text.

Crític amb la direcció del partit

El juny del 2013, Jordi Miralles va impulsar un corrent crític dins d’EUiA amb el qual volia denunciar ‘la manca de pluralisme, les actituds oportunistes i els processos amb poques garanties’, que, segons ell, s’havien viscut a la formació des de la sisena assemblea general, un cop Miralles va ser substituït per Joan Josep Nuet al capdavant d’EUiA. L’excoordinador general d’EUiA va rebre el suport de sis membres més del Consell Nacional, entre ells l’exdiputada Mercè Civit i l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso.

Mostres de condol

A través de la xarxa hi ha hagut expressions de condol de companys de partit i de coalició, a més d’altres formacions polítiques:

Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-jordi-miralles-coordinador-general-deuia/

Disset morts a la costa dels Alps Marítims francesos

per Agències 4 d' Octubre 2015

És el balanç de les pluges torrencials de dissabte a la nit entre Canes i Niça.

Cotxes amuntegats a causa del temporal a França.   |   AFP

Almenys disset persones han mort a la Costa Blava francesa com a conseqüència d'una violenta tempesta de pluja que ha provocat aquest dissabte al vespre inundacions en una desena de ciutats i ha causat importants danys materials. El balanç pot empitjorar perquè quatre persones més estan desaparegudes sense que les autoritats franceses tinguin gaires esperances de trobar-les en vida, ja que la seva pista es perd en l'interior de subterranis que es van inundar i l'accés als quals és molt complexe.

Es tracta de la tempesta més mortífera que ha viscut França des del 1990, una violència que el president francès, François Hollande, que ha visitat la zona sinistrada, ha considerat es deu a la intensitat de les pluges i la inesperada arribada del fenomen. Tot i que els serveis meteorològics havien llançat el nivell taronja de vigilància, ningú podia esperar que la zona situada entre Niça i Canes rebria gairebé 200 litres per metre quadrat en menys de tres hores.

Ha estat un cop violent fins i tot en una regió acostumada a la gota freda en aquesta època de l'any, però que s'ha vist sorpresa quan en tres hores ha plogut tant com en dos mesos. Un fenomen "sobtat", segons les autoritats, que s'ha vist amplificat perquè la zona concentra elevats nivells d'urbanització, cosa que ha fet que l'aigua convertís els carrers i carreteres en torrents que han arrossegat al seu pas tot allò que trobaven.

La majoria de les víctimes mortals s'han vist arrossegades per aquest fenomen. La pitjor part s'ha l'ha emportat la ciutat de Mandalieu-la-Napoule, situada al costat de Canes, on el nombre de mors s'ha elevat a set. Es tracta de persones que van baixar al seus garatges subterranis per treure els vehicles i es van veure sorpresos per la tromba d'aigua que els va submergir de forma mortal.

A Canes s'han registrat dos morts, la d'una dona de 60 anys arrossegada pel corrent quan passejava pel carrer i la d'una altra persona el cos de la qual ha estat trobat en un garatge, un balanç que pot empitjorar ja que almenys dues persones més estan desaparegudes.

Al nord de Canes, en el municipi de Vallauris, tres membres d'una mateixa família han mort quan malgrat les advertència dels veïns, van intentar passar amb un cotxe per sota un túnel i van quedar bloquejats a l'interior. Més cap a l'est, a la localitat de Biot, les pluges van provocar la crescuda del riu Brague, que es va desbordar i les aigües van arribar fins a una residència d'avis, on tres persones grans van morir quan estaven a la planta baixa de l'edifici. Hollande ha assegurat que es declararà l'estat de catàstrofe natural i que les indemnitzacions als afectats es pagaran en un termini de tres mesos.


Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/disset_morts_i_quatre_desapareguts_a_la_costa_dels_alps_maritims_francesos_151654.php 

Cerimònia interreligiosa a Le Vernet per recordar les víctimes de Germanwings i enterrar les restes no identificades

Redacció 24 Jul 2015 - 18.25

Es compleixen 4 mesos de la tragèdia de Germanwings, on van morir 150 persones.

 

 

Monument amb 149 tiges, una per cada víctima de l'accident, a Prads-Haute-Bléone.

S'enterren al cementiri de la població francesa de Le Vernet les restes de les víctimes de la tragèdia de Germanwings que no s'han pogut identificar amb les anàlisis d'ADN, tot just quan es compleixen quatre mesos de la tragèdia on van morir 150 persones.

Familiars i amics dels passatgers de l'avió de Germanwings que van morir als Alps francesos al març assisteixen a una cerimònia interreligiosa per recordar les víctimes. 

L'homenatge es fa enmig d'un gran desplegament de gendarmes, policies i bombers a Le Vernet per preservar la intimitat dels familiars i amics de les víctimes. 

S'ha mort el periodista Xavier Vinader

Dijous  09.04.2015  13:18

Referent del periodisme d'investigació, va ser un dels qui va investigar més a fons el terrorisme d'estat i l'extrema dreta. E.P.D.

Xavier Vinader

El periodista Xavier Vinader s'ha mort aquesta matinada a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona a causa d'una pneumònia. Nascut a Sabadell, Vinader tenia 68 anys i va ser un referent del periodisme d'investigació i va ser un dels periodistes que va investigar més a fons el terrorisme d'estat. També va informar de la Revolució del Clavells portuguesa o la guerra de l'Afganistan.

El 1979 va publicar a la revista Interviú dos articles sobre l'extrema dreta al País Basc. Poc després, ETA va matar dos dels individus esmentats a l'article i això va fer que el 1981 l'Audiència espanyola el condemnés a set anys de presó, acusat d'imprudència temerària. Vinader es va exiliar i va tornar a Catalunya el 1984. Després de tres mesos empresont, va ser indultat. Va escriure a El Temps, La Vanguardia, El Mundo i Europa Press.

Va lliurar el seu valuós arxiu al Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i el 2007 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

El documental 'Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta', de Xavier Montanyà i Àngel Leiro, emès per TV3 fa unes poques setmanes, n'oferia un retrat centrat sobretot en les investigacions de Vinader en plena transició a l'estat espanyol, que demostren la connexió entre l'estat i grups terroristes.

Informació relacionada: 
Xavier Vinader: 'Em preocupa la mediocritat de les elits'
Xavier Vinader: 'L'extrema dreta arriba allà on la gent d’uniforme no pot arribar'
Xavier Vinader, un periodista contra la guerra bruta de l'estat


Ací podeu veure el documental que va emetre TV3 el febrer d'enguany:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/5466875/

Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4239405/20150409/mort-periodista-xavier-vinader.html

Lufthansa publica una nota de condol a la premsa catalana, espanyola, francesa i alemanya

Els responsables de la companyia matriu i de Germanwings asseguren que "la incomprensible pèrdua de 150 vides" els ha "enfonsat en la tristesa més profunda".

ARA Barcelona | Actualitzada el 28/03/2015 12:20

La pàgina publicada a l'ARA d'aquest dissabte.

 

Lufthansa i Germanwings publiquen aquest dissabte una nota de condol per l'accident aeri de dimarts als Alps a la premsa catalana, espanyola, francesa i alemanya. "La incomprensible pèrdua de 150 vides ens ha enfonsat en la tristesa més profunda", asseguren en el text els responsables de les dues empreses.

"El nostre més sentit condol i tots els nostres pensaments, paraules i accions s'adrecen als familiars i amics dels nostres passatgers i col·legues", afegeixen Carsten Spohr, president de Lufthansa, i Thomas Winkelman, portaveu de la direcció de Germanwings. 

"També volem agrair l'ajuda i el suport que ens han prestat milers de persones a França, Alemanya, Catalunya i la resta d'Espanya, així com de nombrosos altres països", conclouen.

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/societat/Lufthansa-catalana-espanyola-francesa-alemanya_0_1328867356.html 

La dona del cap de gabinet de Junqueras anava en l'avió

24/03/2015

ACCIDENT AERI

Ariadna F. viatjava a una fira d'alimentació a Colònia, via Düsseldorf.

Xavier Lladó

Lloc on s'ha estavellat l'avió

La dona del cap de gabinet de Junqueras anava en l'avió de Germanwings que s'ha estavellat als Alps francesos. Ariadna F. viatjava a una fira d'alimentació a Colònia, via Düsseldorf. Té 33 anys i és veïna d'Olot.

Segons el diari aragirona.cat, es tracta de la dona de Lluís Juncà, cap del gabinet del president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras.

Ariadna F., viatjava aquest matí a Düsseldorf per desplaçar-se posteriorment a la ciutat de Colònia, on havia de representar l'empresa per a la qual treballa, Inxopa, a la fira d'alimentació Anuga FoodTec, que comença avui i dura fins divendres. El líder republicà, Oriol Junqueras, s'ha mostrat consternat per l'accident a través de la seva compte de Twitter. "Dolor incommensurable per l'accident d'avió als Alps", ha escrit.

Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/03/la_dona_del_cap_de_gabinet_de_junqueras_anava_en_l_avio_107460.php

S'estavella als Alps un avió que feia el trajecte Barcelona-Düsseldorf

Dimarts  24.03.2015  11:43

Hi havia unes 150 persones a bord, entre passatgers i tripulants .

Un avió de la companyia alemanya German Wings, que feia el trajecte Barcelona-Dusseldorf s'ha estavellat als Alps, segons que informa Europe 1. L'avió, un Airbus 320, havia de sortir a dos quarts de deu, però no s'ha enlairat de l'aeroport del Prat fins a les 10.00, i ha estat prop de les 11.00 que ha desaparegut el rastre del radar. Es tracta del vol 4U9525.

El lloc on s'ha estavellat és a prop de Barceloneta de Provença, a Occitània. L'avió tenia una capacitat per a 174 passatgers, i segons els mitjans francesos, hi havia unes 150 persones a bord de l'aparell, 142 dels quals eren passatgers. Així ho ha confirmat el primer ministre francès, Manuel Valls. German Wings és una companyia filial de Lufthansa. L'avió que s'ha estavellat era operatiu des del 1991 i havia passat totes les revisions necessàries.

Adéu a Peret, pare de la rumba catalana

27/08/2014

RUMBA CATALANA

El portaveu oficial de la família confirma la mort del catant aquest migdia als 79 anys

 

Nerea Rodríguez

Aquest migdia ha mort Pere Pubill, més conegut com a Peret, el pare de la rumba catalana. Durant el matí diversos rumors indicaven que el cantant havia mort, tot i que la família ho desmentia. Finalment, al migdia, el portaveu oficial de la família ha confirmat la defunció de Peret a l'hospital Quirón de Barcelona, als 79 anys, on estava ingressat com a conseqüència d'un càncer de pulmó. 

El cantant portava ingressat a l'hospital des de finals de juliol, i ja feia uns dies que estava molt greu, sota sedació. Nascut a Mataró al 1935, Peret va anunciar mitjançant una carta a finals de juliol que patia càncer, i explicava que la malaltia l'havia sorprès mentre estava ultimant el llençament" del seu primer disc cantat íntegrament en català, i mentre acabava de donar forma a un altre treball en castellà.

S'ha mort l'editor Jaume Vallcorba, home clau de la cultura catalana contemporània

Dissabte  23.08.2014  13:12

Fou el fundador de l'editorial Quaderns Crema i editor de l'obra de Quim Monzó, Sergi Pàmies, Francesc Serés

Jaume Vallcorba recollint el Premi Nacional de Cultura.

S'ha mort l'editor Jaume Vallcorba (Tarragona, 1949 - Barcelona, 2014), una figura fonamental de la cultura catalana, particularment de l'edició, des de la represa democràtica. L’any 1979 va fundar Quaderns Crema, amb un catàleg en què va combinar importants autors catalans, l'obra dels quals la dictadura havia estroncat, com JV Foix i Eugeni d'Ors, clàssics de la literatura catalana i alguns dels nous valors literaris d’avui, com ara Quim Monzó, Sergi Pàmies, Ferran Torrent, Empar Moliner, Francesc Serés… En la seva tasca editorial va promoure un model de llengua adaptat a la realitat social dels anys vuitanta, sense ruptures ni servilismes, tasca en què l’assistí el corrector Andreu Rossinyol.

Els reportatges pels quals James Foley se la va jugar . E.P.D.

Dimecres  20.08.2014  09:27

L'ISIS ha distribuït un vídeo de la decapitació del periodista nordamericà

James Foley

L'Exèrcit Islàmic de Llevant ha fet públic un vídeo sobre la decapitació ordenada contra el periodista nordamericà James Foley. Foley estava desaparegut a Síria des de novembre de 2012. YouTube ha retirat el vídeo després que organitzacions professionals de tot el món han expressat la seva protesta perquè fos accessible. El vídeo es pot trobar però VilaWeb ha decidit no publicar-lo.

Us oferim en canvi alguns dels treballs signats per aquest periodista.

Foley havia treballat sobretot per a Stars and Stripes, un diari que informa sobre temes de defensa i edita el Pentagon. Malgrat això la independència periodística del mitjà respecte a les forces armades està assegurada pel Congrès que nomena el seu editor. El diari té més de 150 anys d'antiguitat. Foley també treballava per a Global Post, una agència internacional de notícies independent.

Aquest és el darrer reportatge que va enviar al Global Post abans de ser segrestat. El va enviar des d'Alep a Síria.

Foley ja havia estat capturat abans durant la guerra de Líbia, com s'explica en aquest article que inclou enllaços a diversos articles escrit per ell.





http://www.vilaweb.cat/noticia/4207719/20140820/reportatges-pels-quals-james-foley-jugar.html

Adéu a Francesc Vallverdú, pare de la sociolingüística catalana

13/06/2014

CULTURA

Va ser representant del realisme històric dels anys 60, i traductor, articulista i autor d'assajos sobre llengua

Alèxia L. Ferret

Francesc Vallverdú (1935-2014)

L'escriptor Francesc Vallverdú va morir ahir als 78 anys. És considerat un dels pares de la normalització lingüística del català, per la seva tasca durant 21 anys al capdavant dels serveis lingüístics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i pels seus assajos.

Va ser membre fundador del Grup Català de Sociolingüística (1973), del Consell Social de la

S'ha mort a 31 anys Oriol Papell, president d'ERC de Vilanova i la Geltrú

Dilluns  05.05.2014  15:50

Ha tingut un atac de cor aquesta matinada · Havia estat regidor de Castellar del Vallès

 

Oriol Papell

Oriol Papell, president d'ERC de Vilanova i la Geltrú, s'ha mort aquest matí d'un atac de cor. Tenia 31 anys. Nascut a Castellar del Vallès, hi va ser regidor entre 2007 i 2011. Aleshores se'n va anar a viure a Vilanova i la Geltrú, on va ser escollir president d'ERC de la ciutat l'octubre passat. Segons les primeres informacions, Papell ha mort pocs moments després de llevar-se per causes naturals que es poden atribuir a una mort sobtada, informa el butlletí municipal de Castellar, L'Actual. 

Tito Vilanova, una vida lligada al Barça, en vídeos

Divendres  25.04.2014  18:49

Feia una setmana que havia ingressat a l'hospital i ahir fou operat

Tito Vilanova

L'ex-entrenador del Barça, Tito Vilanova, s'ha mort avui als 45 anys després de dos anys i mig de lluita contra el càncer. Ha tingut una vida lligada al Barça: es va formar a la Masia i va destacar com a migcampista amb l'equip juvenil del Barça sota les ordres de Carles Rexach. Va arribar fins al filial blaugrana però no va poder pujar al primer equip. Va jugar al Figueres, al Celta, al Lleida i la Gramenet. La seva carrera com a entrenador la va fer al Barça, primer al costat de Guardiola, de qui era amic íntim, i després com a primer entrenador. Vegeu la seva carrera, en vídeos:


Vegeu aquest vídeo homenatge:

Última hora : Mor als 45 anys l'extècnic del Barça Tito Vilanova (E.P.D)

L'exentrenador blaugrana lluitava contra un càncer des del novembre de 2011

A. LLIMÓS Barcelona | Actualitzada el 25/04/2014 18:18

Tito Vilanova durant un entrenament a la ciutat esportiva Joan Gamper l'any 2012. REUTERS / Albert Gea

L'exentrenador del Barça Tito Vilanova ha mort als 45 anys víctima d'un tumor a la glàndula paròtide que se li va diagnosticar a finals de l'any 2011. L'extècnic blaugrana ha estat intervingut d'urgència aquest dijous a la Clínica Quirón de Barcelona. El Barça ha comunicat la seva defunció en un comunicat oficial: " El Club vol expressar el més sentit condol a la seva família, amb qui comparteix aquests moments de dolor juntament amb els socis, aficionats del FC Barcelona i tot el món del futbol i l’esport. Per voluntat de la família Vilanova, es prega respecte al seu desig de viure en la més estricta intimitat els moments posteriors al decés".

En les pròximes hores, el FC Barcelona habilitarà un espai de condolences a la tribuna principal del