Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALUNYA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALUNYA. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de juliol del 2017

El govern tira pel dret en la contractació de 500 nous mossos



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA







Les inscripcions per les places s'obriran dissabte 
















Per: Redacció 

06.07.2017  13:59





El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha anunciat que dissabte el govern obrirà les inscripcions per poder optar a les 500 places que es crearan al cos dels Mossos d’Esquadra. Jané ja ha signat la convocatòria i ha afirmat que no vulnera ‘l’ordenament estatal’. L’anunci s’ha fet durant l’acte de cloenda de l’escola d’estiu de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.











D’aquesta manera, el govern es manté ferm en la seva determinació per a contractar 1.500 nou agents en els pròxims dos anys. Cal recordar que el ministeri d’Hisenda espanyol ha intentat impugnar les

Guerra oberta dins de Catalunya Sí que es Pot per la defensa del referèndum



PAÍS - PRINCIPAT







Les desavinances entre Rabell i Coscubiela, d'una banda, i Fachin i Podem, de l'altra, són cada vegada més públiques 















Per: Redacció 

06.07.2017  11:36





El camí cap al referèndum sobre la independència ha acabat trencant el grup de Catalunya Sí que es Pot. No pas de manera formal, al parlament, però sí des del punt de vista de la unitat de discurs i de la confiança entre els diversos membres que integren la coalició. La posició de Joan Josep Nuet (EUiA) i dels diputats de Podem, començant pel seu secretri general de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachin, divergeix de la de Lluís Rabell i de Joan Coscubiela (ICV). 



I ara que s’apropa l’1 d’octubre i que es van sabent els detalls del referèndum, aquestes divergències es fan més visibles, amb topades i desautoritzacions entre uns i altres a Twitter.



L’últim cas l’hem vist avui al matí, amb Joan Coscubiela piulant la notícia que publica El Periódico

Atac a Gavà. Detingut l’autor del tiroteig a dos policies locals de Gavà



SOCIETAT







L'incident no estaria relacionat amb cap atemptat 
















Per: Redacció 

06.07.2017  16:11





Els Mossos han detingut el presumpte autor del tiroteig a dos policies locals a Gavà. L’assaltant hauria utilitzat una arma de foc i hauria ferit dos agents de la policia local del municipi, de 50 i 62 anys. Segons testimonis, l’arma de foc podria ser un kalashnikov. Les primeres operacions policials apunten que l’incident no estaria relacionat amb cap atemptat.



L’incident s’ha produït a prop del tanatori del municipi. L’agent de 62 anys ha resultat ferit crític en rebre una bala al coll i el seu company hauria rebut un tret al genoll. Ambdós han estat traslladats a l’Hospital de Bellvitge i de la Vall d’Hebron pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que ha traslladat quatre unitats al lloc dels fets.



El presumpte atacant ha fugit amb un Alfa Romeo de color verd. El vehicle ha estat interceptat però

Podemos Catalunya crida a files a dissidents que pretenien boicotejar el referèndum



Política doble fletxa Última actualització Dijous, 6 de juliol de 2017 05:00 h






Desautoritzen un grupuscle lila radical unionista de Tarragona







Des de fa un parell de dies corre per la xarxa un pamflet firmat amb una argumentació que fomenta el boicot al referèndum i que podria signar el PP o Ciudadnos però, per sorpresa, porta la firma de Podemos. Concretament, de Podemos Torreforta, un barri de la perifèria de Tarragona. Tal com ha pogut saber directe!cat, el moviment és un grupuscle dissident que ha estat desautoritzat per Podemos de Tarragona i de Catalunya. 






Podemos TGN
 
 
 
 
 
 
La formació lila ha acabat ràpidament amb una insurrecció protagonitzada per un grupuscle de Podemos de Torreforta, un barri de Tarragona. 
 
 
Aquesta secció local de la formació havia repartit pel seu territori un pamflet força esgarrifós amb unes argumentacions que fomentaven el boicot al referèndum de l'1 d'octubre. 
 
 
El document, adjunt a l'article, diu coses com que el referèndum "no està convocat per la majoria de

dimecres, 5 de juliol del 2017

Forcadell explicarà el procés a l'Assemblea de la Francofonia



PROCÉS CATALÀ







La presidenta del Parlament intervindrà per primera vegada en 8 anys a la sessió plenària de l’organització, formada per 83 parlaments estatals o subestatals








| 05/07/2017 a les 12:00h



Carme Forcadell Foto: Adrià Costa




La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, serà a la sessió plenària de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, que se celebrarà a Luxemburg del 9 a l’11 de juliol, segons ha pogut saber l’ACN. La segona autoritat de Catalunya intervindrà per primera vegada en 8 anys davant d’un organisme integrat per 83 parlaments estatals o subestatals d’arreu del món, i ho farà per explicar la situació política i de pluralitat lingüística al Principat.



La presència del Principat sí que ha estat habitual en l’Assemblea Regional Europea (ARE) i, de fet, Forcadell va participar en la Conferència de Presidents a nivell continental a Budapest el maig passat, que va servir per preparar el programa de la sessió plenària de l’ARE, que tindrà lloc el proper 23 d’octubre a Bòsnia i Hercegovina. El viatge de la presidenta del Parlament a la capital hongaresa va anar acompanyat d’una polèmica entre els governs català i espanyol. El delegat de la Generalitat a

El president de Freixenet admet que el procés independentista no perjudica l’economia catalana



PAÍS - PRINCIPAT







En unes jornades de la Cambra de Comerç d'Espanya inaugurades per Mariano Rajoy 
















Junqueras situa ‘a principis de setembre’ l’aprovació de la llei del referèndum



PAÍS - PRINCIPAT







El vice-president avisa el govern espanyol que 'incomplirà' el dret internacional i garanteix que no faran 'marxa enrere en la democràcia' 









 

 

dimarts, 4 de juliol del 2017

Ressò a la premsa internacional de la presentació de la Llei del Referèndum



PAÍS - PRINCIPAT







Mitjans de tot el món destaquen que la independència serà proclamada en quaranta vuit hores, si guanya el si 
















Per: Redacció 

04.07.2017  21:35





Us oferim els principals enllaços (anirem actualitzant):



Reuters; Catalonia to split from Spain within 48 hours of secession vote – referendum draft bill



Asia News Network; Catalonia to declare immediate independence if ‘yes’ wins referendum



BBC: Catalan independence: Plan for quick split from Spain after vote



The Indian Express: Catalonia to declare immediate independence if yes vote wins referendum



Euronews: Cataluña independiente en 48 horas si gana el SI

El text íntegre de la llei del Referèndum



PROCÉS







El Nacional
Foto: Laura Gómez
Barcelona. Dimarts, 4 de juliol de 2017
















Aquest és el text de l'esborrany de la llei del Referèndum impulsada pels grups parlamentaris de JxSí i la CUP:








   Llei Del Referendum by El Nacional on Scribd







Enllaç noticia :

http://www.elnacional.cat/ca/politica/text-integre-llei-referendum_171561_102.html



dilluns, 3 de juliol del 2017

Les claus de la llei que regularà el referèndum d'autodeterminació



PROCÉS







David González
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017

















Els grups parlamentaris de JxSí i la CUP presentaran aquest dimarts al Parlament la llei que regularà el referèndum d’autodeterminació sobre la independència de Catalunya anunciat pel Govern per al proper 1 d’octubre. La llei es presentarà després en un acte al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per part del president, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i els dirigents de JxSí Jordi Turull i Marta Rovira. En síntesi, el que segueix són les claus de la norma, contingudes en l’exposició de motius o preàmbul.



Per què Catalunya es pot autodeterminar legalment?

Des del vessant jurídic, la Llei del Referèndum d’Autodeterminació se sustenta en el dret internacional, pactes i tractats ratificats per l’Estat espanyol i que, per tant, formen part del seu ordenament legal intern, segons la Constitució vigent, així com els pronunciaments del Parlament de Catalunya.



Entre els primers hi ha els Pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals aprovats per l’ONU el 1966 i ratificats pel Regne d’Espanya el 1977 que reconeixen “el

Quan Ada Colau "no podia esperar" per exercir el dret a decidir



REFERÈNDUM







Nicolas Tomás
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017


















L'hemeroteca acostuma a ser molt traïdora, especialment per als dirigents polítics. És el que li passa, per exemple, a Ada Colau amb el referèndum. Si bé ara l'alcaldessa de Barcelona hi posa molts obstacles, fa tan sols dos anys, en plena campanya electoral, semblava tenir molta més pressa de la que té avui.













"El que hem de dir avui aquí és que no podem esperar", assegurava la llavors candidata de Barcelona en Comú (BeC) en un acte de campanya, que afegia en aquest sentit: "Aquí, a Barcelona i Catalunya, cada cop som més i no podem esperar. No podem esperar ni a un canvi de la Constitució ni a les

Puigdemont cessa Baiget i dona a Vila la conselleria d'Empresa



GOVERN







Marta Lasalas
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017




















El president, Carles Puigdemont, ha decidit finalment cessar el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i ha deixat aquest departament en mans del titular de Cultura, Santi Vila, que en els propers dies abandonaria la responsabilitat que havia ocupat fins ara, segons ha sabut El Nacional.



Puigdemont ha adoptat aquesta decisió després d'una jornada atapeïda de rumors arran

CSQP no anirà a l'acte del referèndum (però Podem i EUiA sí)



REFERÈNDUM







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017




















El grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) no assistirà aquest dimarts a l'acte sobre la llei del referèndum organitzat per Junts pel Sí i la CUP a l'Auditori del Parlament. En la reunió celebrada aquest dilluns al migdia, els comuns no han arribat a un acord per anar-hi com a grup parlamentari.



No obstant això, els diputats Albano Dante Fachin, Joan Giner i Àngels Martínez, tots tres membres de Podem Catalunya, i el coordinador general d'EUiA i secretari tercer de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, sí que hi assistiran a títol personal. Des de Podem esperen que el Govern "posi llums i taquígrafs a allò que vol fer".



"Podem sempre anirà a escoltar, des del desacord, perquè si alguna cosa necessita la política catalana és que

El PDeCAT mostra el suport a Baiget davant la polèmica arran dels seus dubtes sobre l'1-O



PROCÉS - REFERÈNDUM







Marta Lasalas
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017




















La coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, ha mostrat aquest matí el suport i la confiança del partit en el conseller Jordi Baiget després que ha expressat en una entrevista els dubtes que el referèndum es pugui fer. "El conseller Baiget no ha tingut cap mala intenció de desmarcar-se de res, al contrari", ha assegurat Pascal, que ha subratllat que no té "cap dubte" que el referèndum es farà amb Baiget assegut al Govern. La líder del partit ha volgut també expressar el suport a la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i insistir en el compromís del PDeCAT amb l'1-O.



Pascal ha aprofitat la seva intervenció posterior a la reunió de la cúpula del partit per fer una crida a la unitat dins del Govern. "Ara és el moment de la mirada llarga, de la unitat, d'estar junts, sense divisions i sortir de qualsevol tipus de nebulosa que generi dubtes i notícies estranyes", ha advertit.



"Qui vulgui dubtar li veig més mala fe que res", ha reblat.



Aquesta darrera tempesta a la seu del PDeCAT s'ha desfermat arran unes declaracions del

La CUP demana la dimissió de Baiget per no confiar en l'1-O



REFERÈNDUM







El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017




















La CUP ha carregat durament contra el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, després que aquest hagi confessat els seus dubtes sobre la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. "No està en condicions d'afrontar l'envit de ve de l'Estat, que deixi pas a una altra gent", ha comentat des de la Ciutat de la Justícia el diputat cupaire Benet Salellas, que també ha recordat que "existeixen moltes altres persones disposades a defensar aquest referèndum".



Des de la CUP afirmen que el millor és que Baiget dimiteixi. "El millor que pot fer qualsevol persones del Govern que no tingui compromís és apartar-se", ha deixat anar Salellas en un to molt crític. "No podem tenir problemes a casa", ha sentenciat.



Per la seva part, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, també ha demanat la

Sabrià, sobre Baiget: "Tenir por és absolutament lícit, però això no ens pot aturar"



PROCÉS






El Nacional
BARCELONA. Dilluns, 3 de juliol de 2017



















El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, s'ha mostrat conciliador i no ha volgut carregar contra el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget –que s'ha mostrat disposat a posar en risc el seu patrimoni pel referèndum i no ha tancat la porta al fet que l'1-O es pot semblar al 9-N–, però li ha llançat un avís: "Tenir por i tenir dubtes és absolutament lícit, però això no ens pot aturar", ha declarat Sabrià.



També ha assegurat amb contundència que el Govern en bloc "està absolutament convençut del que fa". Igualment, el portaveu d'ERC ha evitat pronunciar-se sobre si el conseller d'Empresa i Coneixement hauria de rectificar o dimitir, com ja ha sol·licitat la CUP. "Necessitem un Govern fort i cohesionat. Fins ara hem estat fent els passos, i els hem de seguir fent conjuntament. No pot quedar cap decisió congelada per cap por", ha insistit Sabrià.



Una diferència cabdal

Forcadell assisteix a la constitució del grup sobre Catalunya a Westminster



PROCÉS







El Nacional
Foto: @delgovuk
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017















La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, serà aquest dilluns a Westminister, el Parlament britànic, per assistir a la sessió constitutiva del grup de discussió sobre Catalunya. És l'All-Party Parliamentary Group (APPG), que va aturar l'activitat arran de les eleccions del 8 de juny i que ara es torna a posar en marxa.




La vintena de diputats de la Cambra dels Lords i dels Comuns que en formaran part hauran d'escollir d'entrada un president: ja no en pot ser membre qui l'havia pilotat els darrers mesos, el dirigent de l'SNP George Kerevan, un dels que va perdre l'escó a les darreres eleccions amb l'enfonsada dels independentistes escocesos a les urnes. La presidència podria quedar en mans del nacionalista gal·lès Hywel Williams, promotor també del grup i de resolucions a la cambra britànica sobre la situació política catalana.




La vista de Forcadell a Westminster, convidada per l'APPG, segons fonts parlamentàries, arriba després que a principis de maig el grup de discussió enviés al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, una carta per traslladar-li la seva "preocupació" en el cas judicial contra la

Jordi Baiget: «Probablement no podrem fer el referèndum, i haurem de fer una cosa diferent»



REFERÈNDUM






El conseller d'Empresa i Ocupació, en una entrevista a “El Punt Avui", assegura que “podria aguantar la presó, però no si van contra el patrimoni”

La CUP reclama la dimissió de Jordi Baiget








| 03/07/2017 a les 07:47h
 
 
 
 
 
 
 
Jordi Baiget, aquest dilluns | ACN
 
 
 
 
 



"Probablement no podrem fer el referèndum, i haurem de fer una cosa diferent". Així s'expressa Jordi Baiget, conseller d'Empresa i Ocupació, en una entrevista a El Punt Avui. És la primera vegada que un membre de l'executiu de Carles Puigdemont posa en dubte que es pugui complir el "referèndum o referèndum" –anteriorment només ho havia fet Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, en una entrevista a NacióDigital-.


 

Baiget assenyala que "s'aprovarà una norma legal catalana per què es pugui fer? Sí. Però en el minut 1 vindrà la suspensió". En aquest sentit destaca que "hi aniran tant en contra que potser haurem de fer alguna cosa diferent, i alguna cosa diferent es pot assemblar a un 9-N. Per això quan bandegem el

diumenge, 2 de juliol del 2017

L'eurodiputat flamenc que defensa el català i el referèndum



PROCÉS







Víctor Costa
Foto: ACN
Brussel·les. Diumenge, 2 de juliol de 2017








"Parla català i és un gran seguidor de la nostra causa". Així és com l'eurodiputat del PDeCAT, Ramon Tremosa, presenta l'eurodiputat de la Nova Aliança Flamenca, Mark Demesmaeker, en el marc d'una trobada organitzada per la plataforma Catalans Lliures a Brussel·les. I és que Demesmaeker segueix el procés català des dels seus orígens. És un habitual de la Diada, va exercir d'observador internacional durant la consulta del 9-N i no es perdrà el referèndum del pròxim 1 d'octubre. 




















Demesmaeker defensa per activa i per passiva el dret d'autodeterminació: "No hi ha res dolent en la voluntat de convertir-se en una nació" i "pertoca als catalans decidir quin tipus d'estructura política volen". En la seva ferma defensa de la democràcia, no dubta a carregar també contra la justícia espanyola: "No és correcte intentar resoldre problemes polítics als tribunals". En una recent entrevista a El Nacional, assegurava que "el que està fent ara Espanya és utilitzar el seu sistema judicial i la seva Constitució com a eina contra la democràcia. Això fa olor de sistema autocràtic i a franquisme".






I del diagnòstic a la solució, emplaça la Unió Europea a reaccionar donant suport a les causes democràtiques de Catalunya i Escòcia. "La qüestió és on posem el poder, a prop la gent o lluny de la gent, va d’això. Si no permeten que sorgeixin moviments democràtics, perdran tota la credibilitat", afegia just abans de reivindicar una vegada més que "els catalans tenen el dret de decidir". Per damunt la llei o la Constitució, Demesmaeker defensa la democràcia com a valor fonamental de la Unió Europea.






El català a l'Eurocambra

Un important “think tank” del EUA en defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya



INTERNACIONAL






Última actualització Diumenge, 2 de juliol de 2017 05:05 h







L’Institute for Human Studies (IHS) pública un article del doctor en ciències polítiques per la Universitat de Yale, Jason Sorens, titulat, “Trencant Espanya: Secessió i drets individuals”








La independència de Catalunya ja fa temps que ha deixat de ser una simple qüestió nacional per esdevenir subjecte d'anàlisi i debat per part de fundacions i centres de pensament d'arreu del món. El darrer exemple, el cas del think tank liberal llibertari nord-americà Institute for Human Studies (IHS). Aquesta fundació defensa els drets civils, el govern limitat i l'economia de lliure mercat. A nivell català, comparteix principis fundacionals amb el col.lectiu liberal sobiranista Catalans Lliures. Ahir va sortir publicat al portal del seu projecte Learn Liberty l'article titulat "Trencant Espanya: Secessió i drets individuals". L'autor és Jason Sorens, Professor del Departament de Govern del Dartmouth College i Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Yale. També és president d'Ethics and Economics Education a Nova Anglaterra i vicepresident del projecte Free State, un moviment polític fundat el 2001 que busca convertit l'estat de New Hampshire en el bastió del llibertarisme americà. 











 “Trencant Espanya: Secessió i drets individuals”

Jason Sorens @JasonSorens .- "La gent no parla gaire del dret a l'autodeterminació, però és especialment rellevant. Si hom viu en un país occidental, el seu govern disposa del 40-60% dels seus ingressos, els manté subjectes a milers d'estatuts penals i regula les seves vides, des de les seves relacions familiars més íntimes fins els seus contractes al mercat. La relació amb el nostre govern és, tant si ens agrada com si no, la relació més significativa de la nostra vida:


al cap i a la fi, ningú més té la facultat o l'autoritat legal per condemnar-vos a la presó. Per tant, per què no hauríem de procurar que la nostra relació amb el govern fos el més consensual possible? (...) Partint de la premissa que és més just permetre que els ciutadans visquin sota aquell govern que