Les claus de la llei que regularà el referèndum d'autodeterminació

PROCÉS







David González
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017

Els grups parlamentaris de JxSí i la CUP presentaran aquest dimarts al Parlament la llei que regularà el referèndum d’autodeterminació sobre la independència de Catalunya anunciat pel Govern per al proper 1 d’octubre. La llei es presentarà després en un acte al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per part del president, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i els dirigents de JxSí Jordi Turull i Marta Rovira. En síntesi, el que segueix són les claus de la norma, contingudes en l’exposició de motius o preàmbul.

Per què Catalunya es pot autodeterminar legalment?

Des del vessant jurídic, la Llei del Referèndum d’Autodeterminació se sustenta en el dret internacional, pactes i tractats ratificats per l’Estat espanyol i que, per tant, formen part del seu ordenament legal intern, segons la Constitució vigent, així com els pronunciaments del Parlament de Catalunya.



Entre els primers hi ha els Pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals aprovats per l’ONU el 1966 i ratificats pel Regne d’Espanya el 1977 que reconeixen “el
dret dels pobles a l’autodeterminació com el primer dels drets humans”. També se cita la resolució de l’ONU sobre Promoció del dret a la Democràcia, que vincula els drets a la participació política directa amb els principis fonamentals de la Declaració Universal dels Drets Humans.



S'afegeixen a aquestes normes de l'ONU els dictàmens del Tribunal de Justícia de l’Haia sobre l’evolució del concepte de dret a decidir dels pobles. Així, s’al·ludeix als casos de nous estats que durant la segona meitat del segle XX han exercit el dret a l’autodeterminació sense que vingués motivat per la fi de l’imperialisme (o colonialisme), que és el marc en què, en general, es reconeixia fins ara.



La llei també fa referència a les resolucions del Parlament de Catalunya en què la Cambra catalana ha expressat “de manera continuada i inequívoca el dret de Catalunya a l’autodeterminació”, des de l’aprovada el 12 de desembre del 1989 o la recent Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.

Com es vincula el referèndum amb les últimes eleccions?

L’aprovació de la llei es considera la “màxima expressió” del mandat democràtic sorgit de les eleccions del 27 de setembre del 2015, que van configurar una majoria parlamentària a favor de la convocatòria del referèndum.

Quina relació té la llei amb la sentència de l’Estatut?

L’aprovació de la llei del referèndum comporta un “acte de sobirania” que es defineix com “l’opció necessària per poder exercir els drets dels catalans a decidir el futur polític de Catalunya”. “Especialment -s’afegeix- després de la ruptura del pacte constitucional espanyol de 1978 que representa l’anul·lació parcial i la completa desnaturalització de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006 (…) mitjançant la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional”. Per això, s’assenyala que “aquesta llei representa la resposta democràtica a la frustració generada pel darrer intent de garantir al poble de Catalunya el ple reconeixement”.

Per què el referèndum no s’ha pactat amb el govern de l’Estat?

L'exposició de motius de la llei al·ludeix al fet que en el procés previ “s’han fet tots els esforços per trobar una via acordada”, en al·lusió als intents del govern de la Generalitat per arribar a un pacte amb el govern espanyol perquè el poble català pogués decidir lliurement el seu futur, en línia amb la solució a què es va arribar al Regne Unit en el cas d'Escòcia.

Què regula la llei?

D’acord amb l’article 1, la Llei del Referèndum d’Autodeterminació regula la celebració del “referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya”; les seves “conseqüències” en funció del resultat, i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya, organisme que substituirà la Junta Electoral i que estarà formada per juristes nomenats pel Parlament.

Qui és sobirà per decidir?

La llei (article 2) defineix el poble de Catalunya com a “subjecte polític sobirà” i, en virtut d’aquesta condició, li atribueix l’exercici del “dret a decidir lliurement i democràtica la seva condició política”.

Quin paper correspon al Parlament?

D’acord amb l’article 3.1, el Parlament és “el representant de la sobirania del poble de Catalunya”.

Quina llei preval?

La llei estableix un “règim jurídic excepcional” que té per objectiu regular i garantir la celebració del referèndum (article 3.2). Per això “preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte”, en referència a les lleis o interpretacions de les lleis estatals que puguin impedir la convocatòria i/o celebració del referèndum d'autodeterminació i l'aplicació del resultat.

A qui empara la llei del referèndum?

La llei empara totes les “autoritats, persones i empreses” que participin de manera directa o indirecta “en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum” (article 3.3).







Enllaç noticia :

http://www.elnacional.cat/ca/politica/llei-referendum_171246_102.html