Els acusats per l’operació Judes, amnistiats

 

 

(IN) JUSTICIA ESPANYOLA

 

 

L'Audiència Nacional tanca una de les carpetes més extravagants del Procés

 

 

 

 

 

Quico Sallés

23-10-2026

 

Set anys de malson han acabat pels CDR investigats en el marc de l’operació Judes. La sala penal que presideix el magistrat Félix Alfonso Guevara ha decidit sense més dilacions aplicar l’amnistia a tots els processats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va desestimar les seves qüestions prejudicials. És a dir, els dubtes induïts per una de les acusacions al Tribunal sobre si en una instrucció judicial per delictes de terrorisme es podia aplicar l’amnistia sense trepitjar el dret de la Unió. El TJUE ho va avalar el passat 16 de juliol. Més de tres mesos després, la sala penal ha aplicat la llei de l’oblit penal per l’independentisme als encausats. 

En la resolució d’arxiu, la sala conclou que a la vista de la resolució del TJUE la llei d’Amnistia “aprovada per reduir tensions institucionals i facilitar un escenari de reconciliació, no compromet l’efecte útil de la Directiva 2017/541 relacionada amb la lluita antiterrorista”. Per tant, no veuen cap impediment per aplicar la llei de l’oblit penal per l’independentisme. De fet, la fiscalia havia defensat l’arxiu de la causa perquè després de la sentència del TJUE eren “faves comptades”. 

 

Part dispositiva de la interlocutòria que allibera els processats per l’operació Judes/QS

 

 

Set anys de la ràtzia

Un miler de 'pandilleros' campen per Catalunya: la nova cara de les bandes llatines, ara més multiculturals

 

 

EL CASO

 

 

 

 

GUILLEM RS

23-10-2026

 

Per Catalunya campen un miler de pandilleros vinculats, almenys, a 34 grups violents juvenils. És la radiografia que els Mossos d’Esquadra fan de les noves bandes juvenils que operen a Catalunya, hereves de les conegudes com a bandes llatines, però ara molt més multiculturals i amb estructures més flexibles. Davant d’aquest auge, la policia catalana activa el Pla Proa, una resposta que arriba després d’haver desmantellat, fa anys, la unitat que controlava aquestes organitzacions i d’haver retirat aquesta competència de la Comissaria General d’Informació. Quan els Mossos van desarticular diverses d’aquestes bandes, ara fa deu anys, van donar la guerra per acabada, però aquella retirada ha propiciat que ara les bandes juvenils, inspirades en aquelles, tornin a campar fora de control per Catalunya, generant problemes, homicidis i lesions greus.

 

El pla de xoc l’ha dissenyat la Prefectura dels Mossos amb la col·laboració de la Comissaria General d’Investigació Criminal i la Comissaria General d’Informació. Aquest dijous l’han presentat a la premsa la comissària en cap, Sílvia Catà, i el sotscap, el comissari Ramon Chacón, sense la participació de responsables d’aquestes dues comissaries generals. La resposta arriba després d’una anàlisi iniciada l’octubre del 2024 i d’una radiografia territorial de l’abril del 2026 que confirma l’abast del problema, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

La desaparició de l’antiga estructura especialitzada va ser un error que ara els Mossos han de corregir: després d’haver decapitat diverses bandes i d’haver-ne reduït l'activitat, es va desfer la unitat que mantenia el seu seguiment. La nova aposta, però, no implica reconstruir-la. La Prefectura ha optat per un pla transversal, amb diferents serveis, centrals i territorials, treballant sota una mateixa direcció, per recuperar coneixement del fenomen, anticipar els atacs i evitar que els grups continuïn creixent.

Trinitarios, Barrio 18 i Los 300 concentren el gruix dels incidents

Un home mata a trets una persona a París amb una metralladora des d'un cotxe: s'investiga com a terrorisme

 

 

INTERNACIONA - FRANÇA

 

Tres tirotejos deixen també quatre ferits. Les víctimes haurien estat seleccionades per raça 

 

 

 

 

Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 23 d'octubre de 2026. 14:01
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Un home ha mort a trets una persona als afores de París amb una metralladora des d'un cotxe, un atac que s'investiga com a terrorisme. Concretament, la Fiscalia Antiterrorista es farà càrrec de la investigació dels tres tirotejos que han tingut lloc aquest divendres a uns trenta quilòmetres de la capital francesa, que també han deixat quatre persones ferides greus. Els fets han tingut lloc a les ciutats de Trappes i La Verrière, al sud-oest de París. L'atacant ha estat detingut a Coignières, una altra localitat propera. Es diu Kevin i és originari de Saint-Cyr, ciutat del mateix departament.

Els tirotejos han tingut lloc cap a les 10.30 hores, quan l'autor dels atacs ha disparat diverses ràfegues contra persones que eren al carrer. L'alcalde de La Verriére, Nicolas Dainville, ha explicat que en el seu municipi han resultat ferides tres persones, entre les quals hi ha una nena de 12 anys que ha rebut vuit impactes de bala. El seu estat s'ha pogut estabilitzar. Els altres dos ferits en aquesta localitat són dos homes de 29 i 49 anys, que han estat traslladats a hospitals de la regió de París. El tiroteig mortal ha tingut lloc a Trappes, on també ha resultat ferida una altra persona.

Un atac per motius racials