Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Uriel Bertran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Uriel Bertran. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de maig del 2014

Solidaritat presenta a la Fiscalia 2000 piulades insultant Catalunya

26/07/2012





Els diputats de SI Toni Strubell i Uriel Bertran han presentat aquest dijous la denúncia a la Fiscalia perquè acusi d'injúries les persones que van fer piulades insultant Catalunya durant els incendis de l'Alt Empordà.

Els dos diputats han exigit al fiscal que estudiï els diferents insults i atacs sobretot els referents a rebutjar que s'ajudés a apagar els focs de Catalunya.

 El diputat Uriel Bertran ha afirmat que "si els insults haguessin estat contra altres col·lectius com les dones o els homosexuals la justícia ja hagués actuat però amb els atacs contra els catalans hi ha impunitat". Des de SI també han advertit que hi ha un intent de "crear un clima d'amenaça i de por cap a l'independentisme".






https://www.youtube.com/watch?v=y-e2_lKBy9U


dimecres, 25 de desembre del 2013

Solidaritat diu ara que s'ha d'"eliminar" la primera pregunta

25/12/2013

 Uriel Bertran afirma que "no serveix per res" 






El secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran, ha criticat la primera pregunta de la consulta -en un principi la van donar per bona- anunciada pel president de la Generalitat, Artur Mas. "Una primera batalla serà eliminar la primera pregunta que fa nosa.

 No serveix per a res" perqupe és una pregunta "sobre l'Estat sense definir" que "no és possible d'implementar". "Per tant, aquesta pregunta sobra", ha reblat. El dirigent de SI, que ha participat al'ofrena floral al bust de Plaça Catalunya juntament amb Estat Català, aposta per una única pregunta sobre l'"Estat independent" amb dues possibles respostes: "sí o no".

 Finalment, Bertran ha dit que "som un poble que no vol la independència sinó recuperar-la, hem estat més segles una nació independent que no sotmesa als dictats del estat Espanyol".





http://politica.e-noticies.cat/solidaritat-diu-ara-que-sha-deliminar-la-primera-pregunta-81746.html


dimecres, 30 d’octubre del 2013

Solidaritat reclama "una pregunta clara"

"Amb només dues possibles respostes: sí o no a la independència"


Nuria Cadenes, Uriel Bertran i Alfons Lopez Tena, en una foto d'arxiu



Solidaritat Catalana per la Independència ha posat en marxa una campanya a les xarxes socials per exigir als responsables polítics que "la pregunta del referèndum sigui sobre la independència/Estat independent". L'objectiu, segons el comunicat, és "impedir una votació que plantegi conceptes ambigus i no homologables internacionalment com 'Estat propi' o 'Nou Estat d'Europa'".


La formació ha activat, a través del portal Change.org, una petició per reclamar als líders polítics de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP "un referèndum vinculant i amb una pregunta clara sobre el procés d’independència". 


La carta va adreçada a Artur Mas, Oriol Junqueras, Joan Herrera i David Fernàndez i demana que "el referèndum sigui vinculant, amb o sense l’acord amb l’Estat espanyol, i amb només dues possibles respostes: sí o no a la independència, per assegurar un resultat clar".


Per a SI, "amb un poble organitzat i mobilitzat com mai, amb el clam inequívoc d'independència, s'ha d'esvair qualsevol dubte sobre el procés d’independència" i per això reclamen a les forces parlamentaries favorables al dret a decidir "que compleixin amb el compromís amb el procés cap a la independència amb un full de ruta clar".

 



diumenge, 13 d’octubre del 2013

Una concentració a la plaça Sant Jaume demana un referèndum “sí o sí”

13/10/2013

Independència

La Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència demana una sola pregunta amb només dues respostes


Albert Ribas



Imatge de la plaça Sant Jaume durant la concentració d'avui. Foto: @alex_cervera


Una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona ha servit aquesta tarda per exigir al govern de la Generalitat que convoqui un referèndum oficial sobre la independència “sí o sí” l’any que ve.

A la trobada, convocada per la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència, si han pogut veure algunes cares conegudes, com les de Elisenda Paluzie, Pep Riera o Uriel Bertran, que han participat en les intervencions de l’acte.

Els promotors d’aquesta organització aposten per “un model estàndard de referèndum” format per una sola pregunta directa i inequívoca sobre la independència, amb dues respostes clares (Sí o No) i que sigui vinculant. Si es produís la victòria, el Parlament hauria de declarar la independència. Un referèndum que s’hauria de convocar tant si hi ha acord amb el govern espanyol com si no.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/10/una_concentracio_a_la_placa_sant_jaume_demana_un_referendum_si_o_si_96474.php

divendres, 4 d’octubre del 2013

Mas i Junqueras, referèndum «sí o sí»

«Com ens podrem creure el caràcter plebiscitari d’unes eleccions i la promesa d’una DUI posterior, per part d’aquells que no han complert amb la promesa de celebrar el referèndum “sí o sí"?»


Uriel Bertran
Secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
Rajoy ha dit i dirà no a una consulta pactada sobre la independència. I què, això ens aturarà? Mas i Junqueras es van comprometre a que Catalunya exercirà el dret universal a l’autodeterminació dels pobles “sí o sí” el 2014, amb o sense permís de l’Estat, a través d’un referèndum sobre la independència/estat independent. Només cal que compleixin. De fet, només han de complir amb el significat del propi dret a l’autodeterminació (auto-determinació) i amb les resolucions del Parlament que declaren el poble català subjecte polític i jurídic sobirà.

El dret a l’autodeterminació és, com el seu nom indica, el dret d’un poble a decidir per si mateix (auto-determinació) el seu estatus polític. L’exercici del dret a l’autodeterminació no es pot subordinar ni condicionar al permís de l’estat del qual et vols independitzar, atès que, òbviament, això implicaria negar el propi concepte d’autodeterminació i fer impossible la seva materialització (car cap Estat espanyol ha acceptat alegrament la possible secessió d’un territori). És, doncs, un dret inalienable i imprescriptible, és a dir, que no està subjecte a cap dominació i es manté al pas del temps.

El poble català ja ha demostrat que es pot portar a terme un referèndum sobre la independència sense l’autorització de l’Estat. Amb poc més que una sabata i una espardenya, però amb una il·lusió, voluntarisme i abnegació desbordants, la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència el va organitzar entre els anys 2009 i 2011 a 554 municipis i va portar a votar a quasi un milió de persones. L’Estat va intentar impedir el referèndum a Arenys de Munt, però davant la determinació del poble va haver de fer marxa enrere i, finalment, acceptar-lo resignat.

La imatge d’uns senyors amb tricorni enretirant urnes i impedint físicament l’exercici del vot, l’Estat espanyol no la va voler a Arenys de Munt, ni probablement la voldrà a tot Catalunya. Una imatge que seria gravada per totes les televisions del món i que significaria el final de l’actual Estat espanyol que hores d’ara ja penja d’un fil.

Plantegen CiU i ERC que davant la impossibilitat d’acordar un referèndum amb l’Estat la solució passa per unes eleccions plebiscitàries i la DUI (Declaració Unilateral d’Independència). Ara bé, plantejar unes eleccions plebiscitàries o una DUI sense arribar fins al final amb la celebració del referèndum promès el 2014, comporta molts problemes,  entre ells de credibilitat, atès que això seria vist com  un frau electoral per amplis sectors de la societat.

En primer lloc, quan Mas i Junqueras es van comprometre amb el referèndum sobre la independència ja sabien que no podria ser acordat amb l’Estat espanyol. Per això de la promesa “sí o sí” de Mas. Per tant, ara per què insisteixen que ha de ser acordat amb l’Estat? Condicionar-lo a l’acord amb l’Estat és equivalent a dir que la promesa del referèndum “sí o sí” fou només de campanya electoral, perquè saben que tant impossible és el federalisme del PSC com un referèndum sobre la independència acordat amb l’Estat (ambdós necessiten la reforma de la Constitució espanyola).

En segon lloc, com ens podrem creure el caràcter plebiscitari d’unes eleccions i la promesa d’una DUI posterior, per part d’aquells que no han complert amb la promesa de celebrar el referèndum “sí o sí”, quan a més el poble ja va demostrar que es pot organitzar? Si no compleixen amb la proposta “light” d’un referèndum (irrebatible a nivell internacional), com compliran amb la proposta “hard” molt més rupturista i trencadora d’una DUI després d’unes plebiscitàries? Les plebiscitàries, si no han gosat celebrar el referèndum,  no serien creïbles i serien vistes per molta gent com el nou conillet que s’haurien tret de la txistera buscant guanyar temps.

En tercer lloc, el fet de mantenir el referèndum convocat i aguantar fins al final, crearà un nivell d’expectativa nacional i internacional tant impressionant que podem assegurar una bona participació que superi el requisit del 50%. A més, el referèndum, al contrari d’unes plebiscitàries, permet l’acumulació de tot el vot favorable al sí (podem sumar el 30% del PSC que diuen les enquestes que votaria sí, el 50% d’ICV, molta gent que no vota partits però sí votaria independència...)  La consulta dels anys 2009-2011, sense quasi cap mitjà, ja va aconseguir més d’un 20% de participació. I les recents mobilitzacions s’han acostat als dos milions de manifestants. Què no ha d’aconseguir un Govern i un Parlament, en el marc d’un procés internacionalitzat i mantenint-se ferm davant l’Estat, en una posició radicalment democràtica, celebrant el referèndum de la dignitat? Hem de tenir confiança en el nostre poble. Catalunya no fallarà.

És més, si l’Estat gosés en el darrer moment enretirar les urnes (cosa poc probable com abans he comentat), la Declaració Unilateral d’Independència per part del Parlament esdevindria immediata pel clamor popular. En qualsevol cas, i també si s’arriba a aquest punt, el referèndum s’ha de convocar i aguantar fins al final, fins al dia de la seva celebració.

És molt senzill, Mas i Junqueras, feu-vos cas a vosaltres mateixos. Referèndum sí o sí, i a per totes.


dimecres, 4 de setembre del 2013

I el 12 què?

«Estarà la classe política catalana disposada a entomar les reivindicacions del poble i anunciar que portaran a terme els passos necessaris per satisfer l’anhel de llibertat?»




Uriel Bertran
Secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
L’11 de setembre serà un nou èxit del poble català. La Via Catalana cap a la Independència serà multitudinària i les manifestacions que es convoquen després reblaran el clau d’una diada encara més concisa i reivindicativa que la de l’any passat. Volem la independència i la volem ara, i ho tornarem a demostrar com a poble amb contundent determinació.

Però el 12 de setembre, també serà un èxit? És a dir, estarà la classe política catalana disposada a entomar les reivindicacions del poble i anunciar que portaran a terme els passos necessaris per satisfer l’anhel de llibertat que supura el nostre país i que harem tornat a demostrar?

La manifestació unitària de l’11 de setembre a les 19:00, després de la Via Catalana cap a la Independència, pretén exigir concrecions en aquest “cap a la independència”: volem un referèndum sobre la independència vinculant (amb DUI posterior en cas de guanyar el “sí”), que es porti a terme amb o sense el permís de l’Estat espanyol, i que ara es facin públiques, d’una vegada per totes, la pregunta i la data del referèndum, com fa mesos es feu a Escòcia.

El 12 de setembre serà un èxit si la majoria parlamentària catalana es compromet amb aquest programa i fa públiques la data i la pregunta del referèndum, perquè aquest és el programa que majoritàriament va votar el poble català en les passades eleccions plebiscitàries del 2012. Sí, les plebiscitàries del 2012, perquè de plebiscitàries ja en van ser les eleccions de l’any passat!

O és que no eren plebiscitàries unes eleccions que es van avançar dos anys i que tenien per objectiu plebiscitari determinar el suport a una consulta/referèndum d’autodeterminació? Aquest va ser l’objecte de les eleccions que va assumir la majoria parlamentària resultant i qui les va convocar, el propi president. Per tant, les eleccions plebiscitàries ja es van fer, i ara només cal que compleixin els polítics amb el mandat popular, i amb la promesa que el propi president de la Generalitat va fer en seu parlamentària: “Consulta sí o sí”.

Si compleixen amb allò promès, no necessitarem cap altres eleccions plebiscitàries. Consulta sí o sí significa això, que es portarà a terme tant sí com no, amb o sense el permís de l’Estat espanyol. I, evidentment, en cas de guanyar el sí, s’haurà de procedir a una declaració unilateral d’independència. Qualsevol altre escenari serà un frau electoral. Davant d’una negativa d’Espanya a autoritzar la consulta, si la reacció del Parlament fora no portar-la a terme “sí o sí” i convocar eleccions, quina credibilitat plebiscitària tindrien aquells que haurien incomplert el mandat plebiscitari de les passades eleccions? Cap. Per tant, fet i fet, i havent perdut la credibilitat, tampoc serien realment plebiscitàries, atès que tothom sospitaria que tornarien a incomplir.

És per això que com a poble ens pertoca exigir que es compleixin els compromisos. Sí, així de senzill i democràticament responsable, que compleixin els compromisos. De l’èxit de l’11 de setembre ens n’encarreguem el poble. Que la classe política es prepari per assegurar l’èxit del 12 de setembre, aquesta és la seva feina, així de senzill i democràticament responsable.


dijous, 27 de juny del 2013

Solidaritat insta CiU i ERC a tramitar al Parlament la proposta de referèndum amb la pregunta abans de l'1 de juliol, en compliment del pacte de governabilitat

Solidaritat clou el procés participatiu per triar la pregunta del referèndum amb la participació de més de 28.000 persones en les votacions

Solidaritat Catalana per la Independència ha entrat aquesta tarda al registre del Parlament l'informe de resultats de la campanya "Tria la pregunta del referèndum", que durant 3 setmanes ha permès a la ciutadania dir-hi la seva sobre quina hauria de ser la pregunta del referèndum d'independència.

Els resultats de les votacions han estat clars: la pregunta més votada amb més d'un 50% dels vots ha estat "Vol vostè que Catalunya esdevingui un Estat independent amb plena personalitat legal i internacional?". Aquests resultats demostren que la ciutadania vol una pregunta simple, clara i concreta. D'altra banda es constata el nombrós suport que té la Declaració d'Independència, en cas que el sí guanyi al referèndum o que aquest no es pugui celebrar per impediment per part d'Espanya.

Solidaritat ha fet entrega d’aquest document als partits polítics que formen la comissió parlamentària pel dret a decidir (CiU, ERC, PSC, ICV i CUP) al registre del Parlament, i els ha instat a emprendre les mesures següents:

·  Garantir el compliment del pacte governabilitat signat entre CiU i ERC, tot tramitant al Parlament, com correspon, la proposta  de referèndum abans de l'1 de juliol d'enguany, incloent-hi la pregunta.

·  El compromís de convocar el referèndum d’independència enguany i, en exercici de la Declaració de sobirania aprovada al Parlament, celebrar el referèndum independentment del posicionament i les accions provinents de les institucions espanyoles.

·  Establir els mecanismes necessaris per tal de garantir la participació popular en el procés d’independència i en la creació dels fonaments del nou Estat català.

Per al Secretari General de SI, Uriel Bertran, la gran participació popular en la campanya impulsada per Solidaritat demostra que “tenim una ciutadania interessada i mobilitzada pel procés d'independència, que té pressa i que hi vol participar activament”. Finalment Bertran ha volgut reiterar la predisposició de Solidaritat a col·laborar amb tots els agents socials, governamentals i polítics que calguin, amb l'objectiu de fer la independència, i ha assenyalat que la formació independentista continua treballant des de totes les instàncies possibles a nivell institucional, social, al carrer i a la xarxa per tal d'accelerar el procés d'independència.

Preguntat pels periodistes sobre la possibilitat que la petició de referèndum sigui realitzada pel President Mas, per carta i sense la pregunta (com apunten alguns mitjans de comunicació) , Uriel Bertran s'ha mostrat clar: “Esperem que no sigui així,  perquè incompliria els seus compromisos amb la ciutadania. No és per carta com s’ha d’informar Rajoy, que no es donarà per al·ludit, és aprovant la proposta de referèndum al Parlament amb  una pregunta clara i concisa.

 


* Adjuntem fotografies de la roda de premsa d'avui i l'informe complet de la campanya



dijous, 30 de maig del 2013

Homenatge del Parlament a Uriel Bertran #Novullpagar

Diuen que alguns obtenen victòries desprès de morts, i Uriel Bertran i la gent de Solidaritat per la Independència ho han aconseguit un cop fora del Parlament de Catalunya, que ha decidit per motius d’estalvi deixar als diputats i diputades sense el “Teletac”.

Una victòria de SI aconseguida ara, un cop han perdut la representació al Parlament, quan aquest finalment els ha donat la raó. Un homenatge a la demanda que van liderar els tres diputats de Solidaritat, Uriel Bertran, Alfons Lopez Tena i Toni Strubell.

De totes maneres, i per tal que els diputats no pateixin la retallada, tenen diferents alternatives, podem iniciar una nova campanya de #Novullpagar, o fins i tot practicar la insubmissió per la nova via, que poc a poc va en augment en els peatges catalans, que consisteix en passar el peatge aprofitant que el vehicle del davant paga i afegir-te ràpidament aprofitant els segons que la barrera resta oberta.

Seria dessitjable que els diputats i diputades que ara pagaran els peatges de la seva butxaca agafin més sentit de la responsabilitat sobre el drama de l’espoli via peatges que patim els catalans, un espoli que permet a quatre cobrar centenars de milions d’euros per unes autopistes amortitzades desenes de vegades.

http://directe.cat/300565

dilluns, 13 de maig del 2013

diumenge, 12 de maig del 2013

Concentració el dia 11 de maig, a la plaça de Sant Jaume

Concentració el dia 11 de maig, a la plaça de Sant Jaume, a Barcelona, per demanar la Declaració Unilateral d'Independència de la nació catalana. Intervenció d'Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència. Unes de les diverses intervencions en aquest cas d'Uriel Bertran






http://www.youtube.com/watch?v=6Cx26zKJHxI

El dia 1 de juliol sabrem la pregunta de la consulta

A menys que CiU i ERC incompleixin el pacte parlamentari per a la transició nacional que van signar després de les eleccions, com a màxim el proper dia 1 de juliol sabrem la pregunta de la consulta. Sí, així és.

Referent al procés de convocatòria de la consulta, el pacte estableix clarament, en el seu punt tercer, que dins el primer semestre de l’any 2013 es formalitzarà la petició al govern espanyol per a realitzar una consulta per via de referèndum.  Literalment, el pacte CiU-ERC diu “s’ha d’obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici del dret de decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum, previst en la Llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, de consultes populars per via de referèndum. En aquest sentit, s’estableix el compromís de formalitzar la petició dins del primer semestre del 2013.”

La via escollida per formalitzar aquesta petició al Govern espanyol és la Llei del Parlament de Catalunya 4/2010 de consultes populars per via de referèndum, actualment en vigor. Aquesta llei, regula  la convocatòria de consultes populars per via de referèndum en l’àmbit català, però deixa en mans del govern espanyol autoritzar-ne la convocatòria. D’aquí la necessitat de sol·licitar l’autorització per a poder convocar la consulta: “Un cop el Parlament ha aprovat la proposta de consulta popular, el president o presidenta de la Generalitat tramet la sol·licitud d’autorització al govern de l’Estat”.

Quant al text de la pregunta que hem de conèixer les properes setmanes, la llei estableix de forma molt concisa que, quan a iniciativa del Govern, de dos grups parlamentaris o de la iniciativa popular, es presenta una proposta de consulta al Parlament (perquè aquest la pugui aprovar i enviar a Madrid per a la seva autorització), la proposta de consulta ja ha d’anar acompanyada de la documentació següent: “a) el text de la pregunta, formulada de manera clara, succinta i inequívoca. Amb l’objectiu d’obtenir un resultat clar de la consulta, el text ha de demanar als votants que escullin entre diferents opcions o entre el sí i el no”.

És clar, doncs, que segons els terminis pactats en l’acord CiU-ERC, el Parlament de Catalunya té com a termini màxim per aprovar la proposta de consulta popular amb el text de la pregunta el proper 30 de juny de 2013, per, immediatament, trametre la sol·licitud d’autorització al Govern espanyol “dins del primer semestre de 2013”.

Conèixer la pregunta de la consulta és quelcom molt rellevant, perquè hores d’ara encara no sabem si serà sobre la independència, sobre l’ambigu estat propi (que pot ser independent, però també federat o confederat a Espanya) o sobre un genèric dret de decidir. Cal aclarir sobre què consultarem al poble de Catalunya, i així, d’aquesta manera, tothom podrà definir-se i podrem amplificar la campanya en favor de la independència (si és que la pregunta va per aquí).

Culminar aquesta etapa en les properes setmanes, tal com diu el pacte, és decisiu. Perquè una vegada sol·licitada l’autorització per a la consulta al govern espanyol, que de ben segur denegarà, el nostre Parlament tindrà tota la legitimitat davant la comunitat internacional per a declarar la independència. I tot això ho podem fer aquest any 2013 (com el propi pacte possibilita)! Esperem que CiU i ERC no incompleixin el pacte que van signar i el Parlament de Catalunya vagi per feina.

Finalment, i per posar el meu granet de sorra, m’agradaria apuntar la pregunta que, inspirada en Escòcia, crec que seria la més clara i honesta per donar resposta al clam que el poble va expressar l’11 de setembre: “Ha de ser Catalunya un estat independent?”.

Uriel Bertran

http://www.naciodigital.cat/opinio/6026/dia/juliol/sabrem/pregunta/consulta

divendres, 29 de març del 2013

Impressions de Kosovo(5)*: ja comencen a manipular

Uriel Bertran

“Així el teu objectiu és convertir Catalunya en Kosovo?”



Porto només uns pocs dies escrivint sobre Kosovo -amb l'ajuda d'algun mitjà de comunicació que s'ha fet ressò de la nostra visita a la independència més recent d'Europa-, i sembla que els nervis comencen a emergir entre autonomistes i espanyolistes. Estic rebent molts comentaris del tipus “així el teu objectiu és convertir Catalunya en Kosovo?”. 
Encara que sigui evident, que si l'únic argument que tenen per defensar que continuem sotmesos a Espanya és aquest sofisme tan barroer poc tenen a argumentar els contraris a la llibertat de Catalunya, és igualment important respondre aquests comentaris, sobretot per a evitar equívocs entre la bona gent del nostre país.
Catalunya, evidentment, ni és com Kosovo, ni serà com Kosovo, ni es convertirà en Kosovo, com no serà ni es convertirà tampoc en Eslovàquia, Lituània, Irlanda, ni en els Estats Units, per anomenar només alguns països que també han aconseguit esdevenir estats aprovant una declaració unilateral d'independència (DUI).
 Catalunya serà Catalunya, i prou.
El que realment fa interessant el cas de Kosovo, no és veritablement que hagi utilitzat la via de la DUI (cosa d'allò més comuna en les independències de les nacions que realment es volen independitzar), sinó la importància jurídica d'aquest cas.
Perquè per primera vegada, el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, des de la seva creació l'any 1945, ha reconegut a través d'una sentència recent relacionada amb aquest cas, que les declaracions unilaterals d'independència –no només la de Kosovo, sinó TOTES!- estan permeses per la llei internacional, si una majoria parlamentària democràtica les proclama.
Que ningú es presti a confusió, el que volem promoure a Catalunya és la via que han utilitzat els Estats Units, Irlanda, Lituània, Eslovàquia o Kosovo per aconseguir la seva independència nacional. Una via, la declaració d'independència, que serà necessària que utilitzem a Catalunya en la mesura que l'Estat espanyol no permeti la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació.
Algú creu que si veritablement Espanya pensés que aquesta via és única i exclusiva de Kosovo es dedicaria com es dedica a no reconèixer la seva independència?
Espanya sap que la sentència del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) és un precedent. No ho és la declaració d'independència, atès que Kosovo com he explicat només ha copiat el que moltes altres nacions ja havien fet, entre elles els Estats Units. El que és un precedent, i realment important, és que la sentència del TIJ reafirma la LEGALITAT de la DUI. I el que no li agrada reconèixer a Espanya és aquesta nova legalitat internacional.
Catalunya té en aquests moments un PIB per càpita que ens permetrà ser un dels deu estats més rics de la Unió Europea (sinó badem massa i fem aviat la independència). Serem un país de la dimensió i riquesa de Suècia, Finlàndia o Dinamarca. Així que no acceptem de cap manera argumentacions contràries de pa sucat amb oli.
Moltes gràcies i visca Catalunya lliure!

http://www.solidaritatcatalana.cat/actualitat/opinio/impressions-de-kosovo5-ja-comencen-manipular#.UVWsfXNNuII.facebook
 

Solidaritat s'interessa per l'exemple de Kosovo

Uriel es reuneix amb el Vetevëndojse per "conèixer de primera mà" la declaració unilateral

 

Bertran, amb representants del Vetevëndojse



 
El secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran, s'ha reunit a Kosovo amb dos representants del partit per l’autodeterminació Vetevëndojse, el tercer en nombre de diputats de l’assemblea de Kosovo. 
La formació independentista, en un comunicat, ha informat que la trobada "ha servit per conèixer de primera mà les circumstàncies que van permetre a Kosovo portar a terme la declaració unilateral d’independència i aconseguir el reconeixement internacional de les principals potències internacionals".
Per la part de Solidaritat, Uriel Bertran ha informat els representants de Vetevëndojse de "la lluita del poble català per a aconseguir exercir el dret a l’autodeterminació a través d’un referèndum vinculant aquest mateix any 2013 i, en el cas que l’Estat espanyol el bloquegi, la voluntat d’impulsar una declaració unilateral d’independència". 



dimecres, 20 de febrer del 2013

Uriel Bertran : Declaració d'independència sí o sí


Uriel Bertran
La constitució de l’Estat català passarà per la declaració d’independència o no passarà. Això serà així com a culminació de qualsevol de les dues estratègies democràtiques que actualment planteja l’independentisme per a conquerir la llibertat: una, la democràcia referendària, mitjançant la convocatòria d’una consulta popular una vegada aprovada la Llei de consultes, o l’altra, la democràcia declarativa, amb una majoria parlamentària que declari la independència nacional.

En aquests moments, la via escollida per part dels partits que donen suport al Govern és la convocatòria d’una consulta popular amb l’aprovació primer, i el desenvolupament després, d’una Llei de consultes. Una consulta, però, que encara ha d’aclarir alguns interrogants i que, si realment té per objectiu la constitució d’un Estat català independent –i no simplement es considera un esdeveniment d’un “alt valor polític” o que “s’hagi de tenir molt en compte” com algun membre del Govern ha argumentat-, ha de comprometre’s des d’ara amb una pregunta clara i amb un resultat vinculant des del punt de vista polític. Per tant, la pregunta de la consulta haurà de ser clara, sobre la independència. I, en cas de guanyar el sí, el resultat haurà de ser considerat vinculant i implicar que el Parlament de Catalunya convoqui tot seguit una sessió solemne per declarar la independència.

La via de la consulta, però, serà de difícil culminació. El més probable és que l’Estat espanyol bloquegi la consulta mitjançant la suspensió de la Llei de consultes per part del Tribunal Constitucional. Aleshores, impedida la democràcia referendària, només ens quedarà la via de la democràcia declarativa. És a dir, aprovar directament una declaració d’independència per part d’una majoria de diputats del Parlament de Catalunya.

Això, si no tenim pressa, i tenim la paciència d’esperar que l’Estat espanyol bloquegi la consulta en el futur. Perquè ja des d’ara, la ciutadania, preveient d’antuvi aquest bloqueig per part de l’Estat, i cansats i fartes de dilacions, crisi i retallades que no mereixem, podem pressionar  perquè els diputats es treguin la son de les orelles i es proposin, des d’ara, declarar la independència i  negociar-la amb la comunitat internacional.

Amb l’espoli fiscal que patim i una situació econòmica i social esgarrifosa, amb 900.000 aturats, és hora d’activar la iniciativa popular  i d’impedir les maniobres que volen dilatar el procés, tant les de l’Estat com les interiors. Ho podem fer a través de dos camins d’acció simultanis: per una banda, eixamplar el coneixement dels avantatges de la Independència “Un país lliure, un país millor!”, entre la gent que o bé dubta o bé se sent condicionada per lligams afectius; per l’altra, pressionar a les institucions i a la classe política, perquè facin sense dilació els passos per esdevenir independents i cessi la sagnia a què estem sotmesos. El país ja s’està movent i dues iniciatives van en aquesta direcció: l’Assemblea de Municipis per la Independència ha fet una crida perquè els ajuntaments posin en marxa la sobirania fiscal  –l’ingrés dels impostos a l’Agència Tributària de Catalunya- i  pel dia 21 d’abril, una manifestació que es comença a organitzar per la xarxa exigirà la declaració d’independència des del Parlament.

Cal mantenir l’esperit de les consultes populars i el de la manifestació del 10J i  de l’onze de setembre de 2012. Només qui no afluixa guanya.

http://www.naciodigital.cat/opinio/5491/declaracio/independencia/si/si

dissabte, 26 de gener del 2013

Torna Solidaritat Catalana i comença els boicots : Tots passen de Solidaritat


Només la CUP participa al congrés de SI 

Strubell, durant la seva intervenció


El segon congrés de Solidaritat Catalana per la Independència, que se celebra aquest dissabte a Vic, ha passat desapercebut a l’agenda política catalana. Tampoc hi ha anat l’alcalde de la població on té lloc, Josep Maria Vila d’Abadal, qui havia confirmat que pronunciaria el discurs d’obertura i ha excusat la seva absència a darrera hora.



El mig miler d’adherits al partit independentista que aquest dissabte s’han acostat al recinte ‘El Sucre’ provinents de qualsevol indret de Catalunya s’han endut una sorpresa quan han sabut que Vila d’Abadal no inauguraria el Congrés.



L’alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència havia confirmat l’assistència però se n’ha desdit a última hora. “Problemes d’agenda”.



Un cop començat el congrés, només la Candidatura d’Unitat Popular havia confirmat l’assistència a l’acte de cloenda, previst a la tarda. Cap vistiplau de la resta de partits amb representació parlamentària.


dijous, 13 de desembre del 2012

Uriel Bertran torna a la Facultat a fer classe


Uriel Bertran, aquest matí al Parlament. Foto: QS/ND

 El ja ex-diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran, ha recollit aquest matí les seves pertinences del seu despatx parlamentari. Bertran tornarà a fer classer de Microeconomia i, a partir del febrer també d'Introducció a l'Economia a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona. De fet, mai no va deixar de donar classe malgrat la seva condició de parlamentari.

Ara Bertran, encara amb tranquil·litat el procés de futur de SI que no adoptarà una estratègia fins el congrés que la formació celebrarà a Osona el proper 26 de gener. A partir d'aquella, amb el partit reestructurat i amb una línia estratègica definida, "Solidaritat tornarà a l'activisme polític i social", segons ha assegurat Bertran a Nació Digital.