I el 12 què?

«Estarà la classe política catalana disposada a entomar les reivindicacions del poble i anunciar que portaran a terme els passos necessaris per satisfer l’anhel de llibertat?»

Uriel Bertran

Secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència (SI)

L’11 de setembre serà un nou èxit del poble català. La Via Catalana cap a la Independència serà multitudinària i les manifestacions que es convoquen després reblaran el clau d’una diada encara més concisa i reivindicativa que la de l’any passat. Volem la independència i la volem ara, i ho tornarem a demostrar com a poble amb contundent determinació.

Però el 12 de setembre, també serà un èxit? És a dir, estarà la classe política catalana disposada a entomar les reivindicacions del poble i anunciar que portaran a terme els passos necessaris per satisfer l’anhel de llibertat que supura el nostre país i que harem tornat a demostrar?

La manifestació unitària de l’11 de setembre a les 19:00, després de la Via Catalana cap a la Independència, pretén exigir concrecions en aquest “cap a la independència”: volem un referèndum sobre la independència vinculant (amb DUI posterior en cas de guanyar el “sí”), que es porti a terme amb o sense el permís de l’Estat espanyol, i que ara es facin públiques, d’una vegada per totes, la pregunta i la data del referèndum, com fa mesos es feu a Escòcia.

El 12 de setembre serà un èxit si la majoria parlamentària catalana es compromet amb aquest programa i fa públiques la data i la pregunta del referèndum, perquè aquest és el programa que majoritàriament va votar el poble català en les passades eleccions plebiscitàries del 2012. Sí, les plebiscitàries del 2012, perquè de plebiscitàries ja en van ser les eleccions de l’any passat!

O és que no eren plebiscitàries unes eleccions que es van avançar dos anys i que tenien per objectiu plebiscitari determinar el suport a una consulta/referèndum d’autodeterminació? Aquest va ser l’objecte de les eleccions que va assumir la majoria parlamentària resultant i qui les va convocar, el propi president. Per tant, les eleccions plebiscitàries ja es van fer, i ara només cal que compleixin els polítics amb el mandat popular, i amb la promesa que el propi president de la Generalitat va fer en seu parlamentària: “Consulta sí o sí”.

Si compleixen amb allò promès, no necessitarem cap altres eleccions plebiscitàries. Consulta sí o sí significa això, que es portarà a terme tant sí com no, amb o sense el permís de l’Estat espanyol. I, evidentment, en cas de guanyar el sí, s’haurà de procedir a una declaració unilateral d’independència. Qualsevol altre escenari serà un frau electoral. Davant d’una negativa d’Espanya a autoritzar la consulta, si la reacció del Parlament fora no portar-la a terme “sí o sí” i convocar eleccions, quina credibilitat plebiscitària tindrien aquells que haurien incomplert el mandat plebiscitari de les passades eleccions? Cap. Per tant, fet i fet, i havent perdut la credibilitat, tampoc serien realment plebiscitàries, atès que tothom sospitaria que tornarien a incomplir.

És per això que com a poble ens pertoca exigir que es compleixin els compromisos. Sí, així de senzill i democràticament responsable, que compleixin els compromisos. De l’èxit de l’11 de setembre ens n’encarreguem el poble. Que la classe política es prepari per assegurar l’èxit del 12 de setembre, aquesta és la seva feina, així de senzill i democràticament responsable.

http://www.naciodigital.cat/opinio/6593/12