Escarn a un polític ucraïnès amic de Ianukòvitx resident a Empuriabrava

Diumenge  02.03.2014  18:22

Ucraïnesos residents a Catalunya viatgen en caravana de Barcelona a casa seva

Foto: @martagi2

Una caravana de trenta cotxes han anat de Barcelona a Empuriabrava aquest migdia per anar fins a la casa d’un polític milionari ucraïnès que viu en aquesta població. Hi han arribat amb amb banderes ucraïneses i pancartes en contra de Ianukòvitx. Segons Catalunya Ràdio, aquest politic és un amic íntim del president derrocat Víctor Ianukòvitx i és diputat del Partit de les Regions. Els manifestants, un centenar, s'ha plantat davant de casa seva.

Els ucraïnesos que viuen aquí estan molt preocupats pel tomb que han fet els esdeveniments al seu país. Volodimir Petruixtxak, president de l'Associació d'Ucraïnesos a Catalunya, ha explicat que els ucraïnesos que viuen a l'estranger ‘estan molt preocupats, més que preocupats, perquè veient el que passava als carrers d'Ucraïna quan els franctiradors atacaven la gent, podem imaginar el que podria passar quan comenci la guerra.’

Ucraïna demana ajuda i acusa Moscou de declarar-li la guerra

Diumenge  02.03.2014  18:08

L’OTAN diu que els moviments russos amenacen la pau a Europa

Anders Fogh Rasmussen.

El ministeri de Defensa ucraïnès ha mobilitzat els reservistes i ha ordenat als comandants que posin en estat d'alerta de combat les seves unitats davant la intervenció russa a la península de Crimea, segons ha anunciat aquest diumenge el secretari del Consell de Defensa i Seguretat Nacional d'Ucraïna, Andrei Parubi, en una compareixença davant la premsa. Ucraïna ha fet una crida a la comunitat internacional perquè ajudi el país en aquest conflicte i ha assegurat que els moviments de tropes a Crimea són una declaració de guerra.

El Parlament ucraïnès s'ha reunit aquest matí a porta tancada i, segons ha denunciat Dmitri Biloserkovets, membre del partit ucraïnès UDAR, tropes russes han intentat assaltar una unitat d'instrucció de l'armada ucraïnesa a la ciutat de Sebastopol, on té la base la flota russa del mar Negre.

L’OTAN diu que els moviments russos amenacen la pau a Europa

El Parlament de Crimea proposa un referèndum per ampliar l'autonomia de la península ucraïnesa

La tensió entre partidaris de Moscou i de Kíev ha escalat les últimes hores, després que un grup armat prorús ha pres de matinada les seus del Parlament i del govern autonòmic

AGÈNCIES Kíev | Actualitzada el 27/02/2014 15:26

Un manifestant clama "Pau a Crimea" amb una pancarta davant del Parlament d'Ucraïna / AFP

La Rada Suprema (Parlament) de Crimea, la república autonòmica del sud d'Ucraïna -de majoria russa-, ha proposat aquest dijous celebrar un referèndum per ampliar l'autonomia de la península, després dels disturbis que van esclatar ahir a la capital, Simferopol.

"Estem convençuts que només un referèndum per a la modificació de l'estatut d'autonomia i l'ampliació de les seves prerrogatives permetrà als ciutadans de Crimea determinar per si mateixos, sense pressions exteriors, el futur de la seva autonomia", assenyala la declaració de la Presidència del Parlament.

Vicent Partal : Ucraïna, Rússia i nosaltres

26.02.2014

Seria mal de justificar que, mentre es fa un esforç enorme per a incorporar Ucraïna, Catalunya i Escòcia fossen expulsades de la Unió Europea.

Ens hauríem d'acostumar a veure què passa al món amb una visió catalana. Diumenge el discurs de Viviane Reding va posar en relleu que el Principat havia canviat de nivell: ja no és vist com una regió espanyola, sinó com un estat potencial. I de segur que el cas de la comissària luxemburguesa no és l'únic.

Concretament, propose una mirada pròpia sobre els fets d'Ucraïna, que possiblement són els més importants que han passat a Europa d'ençà del canvi de segle. Tàcitament, Ucraïna havia caigut a la banda russa, a l'esfera d'influència russa, però s'ha rebel·lat i vol ser Europa. Quina repercussió pot tenir això sobre la Unió Europea i sobre el procés d'independència català?

Dimiteix el president del parlament ucraïnès

Dissabte  22.02.2014  10:19

Ianukòvitx marxa de Kíev hores després del nou acord amb l'oposició

El president del parlament ucraïnes, Vladimir Ribak, ha dimitit argüint motius de salut. Ho fa tot just l'endemà de l'acord de pau signat entre el president Víctor Ianukòvitx i els caps de l'oposició i la tensa sessió parlamentària que va acabar amb cops de puny. Mentrestant, aquesta nit Ianukòvitx ha marxat de Kíev, segons diverses informacions, que apunten que podria trobar-se a l'est del país, a Krarkhiv, reunit amb diputats de les regions prorrussses.

  

Acord amb l'oposició

Ianukòvitx anuncia eleccions avançades per a aturar la violència

Divendres  21.02.2014  12:14

El president acorda amb l'oposició canvis en la constitució i un govern d'unitat nacional

La plaça de la Independència de Kíev, abans i després de la revolta (fotografia: @AdamOrzechowsky).

El president ucraïnès, Víktor Ianukòvitx, ha anunciat la convoctòria d'eleccions avançades. És un dels compromisos a què ha arribat amb els opositors per a aturar la violència al país que ha deixat aquestes últimes hores desenes de morts. Segons la BBC, Ianukòvitx ha acordat la formació d'un govern d'unitat nacional i s'ha compromès a aplicar canvis constitucionals per reduir el poder del president. Aquests acords han arribat després de tota una nit de negociació, amb la mediació dels ministres d'Afers Estrangers de la UE.

Sancions

Cops de puny entre diputats al parlament d'Ucraïna

Divendres  21.02.2014  13:55

Mentre debatien una resolució per a reduir els poders de Ianukòvitx

La violència que aquests dies viu Ucraïna s'ha traslladat avui durant una estona dins del parlament, a Kíev, quan la cambra debatia una resolució sobre la reducció de poders del president, Víktor Ianukòvitx, que ha acceptat de convocar enguany eleccions avançades per a trobar una sortida a la crisi. La batussa entre parlamentaris ha arribat quan el president de la cambra, Volodimir Rybak, aliat de Ianukòvitx, ha endarrerit el debat. Ell se n'ha anat i el debat ha continuat.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4174801/20140221/cops-puny-diputats-parlament-ducraina.html 

Més de 60 morts des del dimarts en els aldarulls de Kíev

UCRAÏNA

Els manifestants tenen 67 policies retinguts. El govern reconeix que ha dotat els agents antiavalots amb armes de combat 

AGÈNCIES Kíev | Actualitzada el 20/02/2014 18:10

Cadàvers a la plaça de la Independència de Kíev. REUTERS

Dijous sagnant a Kíev, on han mort almenys 39 persones, en la jornada més violenta a Ucraïna des del final de l'etapa soviètica. El govern ha confirmat que 67 persones han perdut la vida des del dimarts, quan van tornar a començar els enfrontaments entre manifestants i policia després d'uns dies de certa calma. 

Segons el diputat opositor  Sviatoslav Janenko, la xifra de morts d'aquest dijous s'eleva fins a 60, cosa que faria augmentar les víctimes totals fins al centenar. 

 

El govern ucraïnès ha denunciat que els manifestants tenen 67 policies retinguts i ha assegurat que per alliberar-los les forces de seguretat "tenen dret a emprar tots els mitjans que permet la llei, incloses les armes". 

De fet, el ministre d'Interior, Vitali Zakhartxenko, ha reconegut aquest dijous que ha donat l'ordre d'entregar armes de combat als policies per fer front als violents disturbis. 

Caos a Kíev

Deu preguntes i respostes per a comprendre Ucraïna .

Dimarts  03.12.2013  06:00

Autor/s: Vicent Partal

 

. Per què protesten els ucraïnesos?

Després d'anys de negociacions, l'actual govern d'Ucraïna ha decidit de no signar un acord d'associació amb la Unió Europea i, en canvi, s'ha mostrat obert a integrar-se més a Rússia. La decisió es va anunciar el 21 de novembre i d'aleshores ençà el nombre de manifestants no ha parat de créixer. Les protestes ja han arribat fins a l'extrem de demanar la dimissió del president, que bona part de la població considera un home corrupte i autoritari.

2. Aquesta protesta es pot considerar una continuació de les grans mobilitzacions en favor de Iúlia Timoixenko?

Divisió electoral d'Ucraïna

Ho és, en part. L'ex-primera ministra Iúlia Timoixenko, líder de la Revolució Taronja del 2004, és a la presó des del 2011. D'allà estant, manté una clara posició pro-Europa. De fet, va demanar a la Unió que signés l'acord fins i tot si la mantenien a ella a la presó. La UE, que considera que va ser empresonada per motius polítics, havia avisat que no signaria l'acord mentre no fos alliberada. Timoixenko ha acabat esdevenint una icona a la Unió Europea, molt incòmoda pels dirigents ucraïnesos.

3. Quin paper fa Rússia en el conflicte?