OPINIÓ - EDITORIAL
És obvi que hi ha una pèrdua enorme de credibilitat de la política, concretament de la capacitat que la política arregle la vida diària
21.11.2021 21:50
Fa aproximadament quinze anys que vaig adquirir el costum de fer conferències. Per a mi són un exercici de verificació periodística. Intente convertir-les en una tertúlia perquè això em serveix per a extreure molta informació dels assistents. Alguns col·legues s’estimen més dinar i sopar amb polítics, però a mi m’enriqueix berenar amb gent. És cert que una cosa no priva l’altra, però la meua experiència és aquesta i és d’aquesta experiència que trec conclusions que després plasme en aquest editorial. Com ho faré avui.
Aquestes darreres setmanes he estat en llocs tan diversos com Palma, Cerdanyola, Molins de Rei, Terrassa, Argentona, Perpinyà i Vidreres. I ningú, mai, ni una sola vegada, enmig de tertúlies que tocaven tota mena de qüestions, principalment polítiques, no m’ha parlat, no m’ha comentat, no m’ha demanat què passava amb el pressupost de la Generalitat de Catalunya. O si podria ser molt important o no l’aprovació d’aquest pressupost, fos per al procés d’independència o fos per al dia a dia de la governació del país.
És lògic que algú puga dir que això no vol dir res més que aquests temes no interessaven els assistents. En vista dels mesuraments que tenim a VilaWeb, tampoc no interessen prou els lectors d’aquest diari, que són un univers ben representatiu del país. I, siga com siga, àdhuc diria que un simple observador de la realitat del Principat convindria fàcilment que en general no s’observa cap gran entusiasme ni cap gran emoció per l’aprovació o la no-aprovació del pressupost català. Ni de l’espanyol tampoc, he de dir. Ni del valencià, però en aquest cas és més comprensible, perquè el govern té els vots necessaris per a impulsar-lo.
En canvi, és coneguda aquella definició, encertada, que diu que el pressupost és allà on la política es fa concreta. Aprovar-lo, sens dubte, és la principal decisió que es pren en un any normal. Què hem d’entendre què significa, doncs, aquest constatable desinterès sobre què passe?
