El clàssic Barça-Madrid no perilla amb el futur Estat català

20/12/2013

DRET A DECIDIR - CLASSIC

El Futbol Club Barcelona i el RCD Espanyol seguiran competint a la lliga espanyola, segons el Consell Assessor

Lluís Bou

Un partit del clàssic

El clàssic Barça-Madrid no perilla en el cas que Catalunya esdevingui independent, segons el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). El Futbol Club Barcelona i el RCD Espanyol seguirien competint en la lliga espanyola tot i formar part d'un altre Estat, seguint models que ja s'usen internacionalment.

"El Mónaco de futbol juga a la lliga francesa, mentre que el Swansea i el Cardiff juguen a l'anglesa, tot i que Gal·les té lliga pròpia", assenyala l'informe. També recorda que el Toronto Raptors del Canadà de bàsquet juga a la NBA nord-americana, i que diversos equips andorrans participen en lligues espanyoles.

El CATN assenyala que les competicions de clubs estan organitzades per associacions privades nacionals i internacionals, de manera que la participació en elles no ve determinada "exclusivament" pels seus límits administratius, sinó que respon als interessos dels propis clubs. El cas del Barça a més és del tot clar, ja que al ser un dels millors equips de futbol del món, qualsevol lliga voldria tenir-lo fins i tot per raons econòmiques.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/el_classic_barca-madrid_no_perilla_amb_l_estat_catala_97747.php 

És igual preguntar per estat propi, lliure, sobirà o independent?

Dimecres  11.12.2013  06:00

Autor/s: Vicent Partal

Vicent Partal analitza el significat de les quatre fórmules en la pregunta de la consulta

La discussió sobre la pregunta a fer en la consulta, que encara ningú no ha convocat, va enverinant el debat polític català. Entre els partits. Al carrer el debat és clar. Tothom recorda que va anar a la Via Catalana per la independència. I si preguntes sobre què va el referèndum l'única resposta és 'sobre la independència'. Ara, al parlament la cosa no és tan clara. Unió i ICV pincen els altres grups per a evitar que la paraula 'independència' o 'independent' apareguen en l'enunciat. El dilema que creen els contraris a la paraula és si paga la pena de preguntar per la independència amb el risc que ICV-EUiA i potser Unió es despengen de la proposta. Però votar una cosa o una altra no és pas igual.

Què és un estat?
El debat té dues cares. En primer lloc cal preguntar-se si és lògic que precisament els partits que no van participar en la Via Catalana acaben aconseguint que no es pregunte sobre allò que tothom reclamava en la més gran manifestació de la història de Catalunya. És un contrasentit evident que les negociacions poden fer real. En segon lloc, però, hi ha el debat sobre la significació de les diverses opcions proposades.

Bàsicament s'ha parlat de preguntar sobre la creació d'un estat independent, sobirà, lliure o propi. Què significaria en cada cas la pregunta? En primer lloc, com definim un estat?

La definició més habitual i popular d'estat apareix en l'article primer de la Convenció de Montevideo sobre els drets i els deures dels estats (1933). S'hi diu simplement que un estat és un subjecte jurídic que té quatre qualificacions: una població permanent, un territori definit, un govern i la capacitat de mantenir relacions amb altres estats del món.

Aquesta definició en la majoria de la jurisprudència internacional s'aplica exclusivament als estats independents, sense necessitat de qualificar-los com a tals. Un estat, generalment, s'entén que és un estat independent. Però és ben cert que és força habitual parlar d'estats o de governs sobirans referint-se a estats o governs independents. Hi ha en aquest sentit una certa confusió semàntica.
Aclarit, doncs, què és un estat mirem les quatre possibles qualificacions.

1. Estat propi.

'The Catalan Project': El futur de l'Estat català, a debat

11/12/2013

INDEPENDÈNCIA

La plataforma vol actuar d'àgora virtual on debatre els models educatiu i energètic o l'exèrcit d'una possible Catalunya independent

Lluís Goñalons

Fragment del vídeo presentació de 'The Catalan Project'

‘The Catalan Project' busca finançament. L’associació sense afany de lucre vol ser un “banc d’idees”, un espai on compartir inciatives per decidir i discutir com hauria de ser "la Catalunya del futur", una hipotètica Catalunya independent.

La plataforma on-line desvinculada de qualsevol partit polític porta en marxa des del 12 de novembre tot i que va començar a cuinar-se arran de l’onze de setembre de 2012. 'The Catalan Project' vol actuar d'àgora virtual per debatre-hi els models educatiu i energètic o l'exèrcit en un possible Estat català. Hi ha molts més temes al web.

El projecte ha comptat amb el suport de la plataforma independentista en castellà Súmate; ha il·lustrat els vídeos del Col·lectiu Wilson que encapçala l'economista Xavier Sala-i-Martín, i es complementa així a altres ofertes del mateix caire com 'El col·lectiu Emma', 'Help Catalonia' o 'Amb independència'.

‘The Catalan Project' busca finançament privat a través de la plataforma de micromecenatge Verkami. Recaptarà donacions només durant els pròxims 11 dies.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/_the_catalan_project_el_futur_de_catalunya_a_debat_97548.php 

El parlament balear aprova que els Països Catalans no existeixen

10/12/2013

Amb l’únic vot del PP, la iniciativa també estableix “que les Illes Balears no formen part de cap país català”

 Albert Ribas

José Ramón Bauzà, president fascista del PP de Balears

El parlament balear ha aprovat avui, amb l’únic vot favorable del PP, la iniciativa presentada pel mateix PP on s’assegura que “els Països Catalans no existeixen i que les Illes Balears no formen part de cap país català”. El diputat no adscrit Antoni Pastor s’ha abstingut i el PSIB i MÉS hi han votat en contra.

La portaveu del PP a la cambra, Mabel Cabrer, ha assegurat que Balears i Catalunya tenen en comú la llengua, “però res més”, i ha remarcat les “grans diferències” que existeixen entre els dos territoris. Cabrer ha assegurat que un dels motius de la iniciativa era per “defensar-se del pancatalanisme” del PSIB i MÉS, tot i que les seves crítiques han anat en tot moment més adreçades cap als socialistes.

El diputat de MÉS- la coalició que agrupa l’esquerra sobiranista i ecologista-, Nel Martí, ha assegurat que el sol fet que el PP presenti aquesta proposta demostra que els Països Catalans sí que existeixen. “La proposta d’ateisme del PP no seria necessària. Si ho és, és perquè hi ha una realitat, darrere de la negació hi ha una voluntat de reescriure la història”, ha dit.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/el_parlament_balear_aprova_que_els_paisos_catalans_no_existeixen_97534.php

Mas reivindica l’estat català al principal rotatiu d’Israel

Diumenge, 10 de novembre de 2013 20:00 h

En una entrevista al rotatiu israelià “Yedioth Ahronoth”, Mas ha sentenciat que “Ningú discutiria que Israel ha de ser un estat”, però a “Catalunya li falla això” .

---

En una entrevista al rotatiu més venut a Israel i un dels que té més circulació,  Yedioth Ahronoth,  el president Mas ha assegurat que “Catalunya no busca cap conflicte, ni guerres” i que els catalans “només volem preservar la nostra identitat, desenvolupar el nostre projecte de futur i poder viure millor de manera pacífica i democràtica”. “Catalunya és un poble que vol volar alt encara que alguns ens vulguin tallar les ales" afirma. Després d’explicar que el poble català “és una nació que porta molts segles intentant perseverar i desenvolupar la seva llengua i cultura pròpies” es mostra convençut que “avui Catalunya disposa d’una potencia cultural internacional important”, tot i reconèixer que en aquest camí “hem tingut pocs instruments i recursos”. I, en aquest sentit,  conclou que com Israel “hem arribat a on hem arribat gairebé sense res”.  

Així, assegura que tant a Catalunya com a Israel no han tingut les coses fàcils, però han estat capaces d’aconseguir “ser referents a nivell internacional, cadascú en el seu sector”.  Reconeix que Israel és un dels països líders en els temes de ciència i tecnologia i sosté que “Catalunya fa els seus deures i va progressant molt ràpidament en aquest temes”.   “Venim a aprendre’n”, conclou.

En la entrevista que el diari fa en motiu de la visita oficial del mandatari català a Israel, el president recorda respecte al procés sobiranista que més que el 80% dels Catalans reclamen el dret a poder votar  i defensa que “no volem donar l’esquena a ningú”. “El nostre gran paraigües és la Unió Europea”.

“Yedioth Ahronoth” és un diari en hebreu, el més venut  a Israel i dels de més circulació. Va ser fundat el 1939 i en l’actualitat està dirigit per Arnon Moses, fill del seu primer director.  El diari és propietat del Yedioth Ahronoth Group, que també controla diversos altres mitjans de comunicació a Israel, incloent-hi canals de televisió, diverses publicacions locals en hebreu, rus i àrab.

http://directe.cat/323950