Aliança Catalana es reivindica com «un partit gran» i proposa «salvar unes pensions que ara perillen»

 

 

POLITICA - CATALUNYA

 

La trobada de Manresa marca un altre salt en el procés de creixement de la formació

 

 

 

 

10/03/2026 05:15:00h

per

Redacció

Aliança Catalana ha celebrat aquest cap de setmana la seva tercera Escola de Formació, que ha superat amb escreix la participació de les anteriors edicions. Els líders de la formació ho veuen com un símptoma que el partit està creixent. "Ens acostem als 2.800 afiliats", va dir el secretari d'organització, "ja podem dir que som un partit gran".

Senten que el partit està preparat per afrontar els actuals desafiaments de Catalunya. Tots ells, des del repte demogràfic fins a la seguretat, van ser tractats a la trobada de Manresa on van participar 400 persones. Entre els temes tractats va destacar el de les pensions, que ja va plantejar en el seu moment Sílvia Orriols i que va causar un gran rebombori en l'opinió pública.

 

 

Trobada d'AC a Manresa, amb 400 participants |  Aliança Catalana

 

Orriols es va referir a les pensions com una "estafa piramidal", i els mitjans públics i subvencionats van difondre que Aliança Catalana volia acabar amb les pensions. L'ideòleg i secretari de Formació del partit, Jordi Aragonès, es va encarregar d'abordar la qüestió.

Aragonès va assegurar que "el nostre partit és precisament l'únic que vol salvar unes pensions que ara perillen". Aquest va insistir que "tothom sap que el sistema actual és una estafa piramidal insostenible amb el temps", però que "nosaltres som els únics que ho advertim". 

Reformar el sistema de pensions

Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

 

JUSTÍCIA

 

Entrevista al raper, que encara la darrera etapa de l'empresonament després de cinc anys

 

 

Pablo Hasel en una fotografia del 2021.

 

 

Clara Ardèvol Mallol

09.03.2026 - 21:40

Actualització: 09.03.2026 - 21:43

 

 

El mes passat va fer cinc anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel, condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats temps enrere. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes va fer que, en conjunt, encara li resti un any i un mes de pena. Aquesta és, per tant, la darrera etapa de l’empresonament, que l’artista ha decidit d’encarar sense acollir-se al tercer grau penitenciari. “Renuncio al penediment i a la col·laboració que m’exigeixen per accedir-hi”, ens explica. El seu segon poemari, Prova de vida, sortirà ben aviat, pels volts de Sant Jordi, i també serveix per a preparar la campanya sobre la fi dels sis anys de presó.

Parlem de tot plegat amb ell, que es manté ferm i enfocat en les lluites col·lectives malgrat el pes que implica aguantar un any i un altre de presó estricta. Les condicions han millorat una mica amb el trasllat a la presó dels Lledoners, però igualment en destaca la duresa i critica el relat que parla de la presó com si fos un hotel. Aquesta entrevista s’ha hagut de fer per correu postal i s’ha respectat tot el contingut que hi ha escrit Hasel.

—Com us trobeu? Com viviu la presó després de cinc anys?

La Bressola lamenta "l'escassa resposta" dels candidats a les municipals al qüestionari sobre la llengua catalana

 

 

LLENGUA CATALANA - CATALUNYA NORD

 

 

L'entitat havia enviat a les llistes un plec de preguntes perquè es posicionessin sobre la cultura i la llengua catalanes

 

 

Bossa de tela de la Bressola

 

Llengua, Política 10.03.2026 10.15 h

 Redacció 

 

L'Associació La Bressola ha fet públic un balanç decebedor de la implicació dels candidats en afers relatius a la llengua i la cultura catalanes a les eleccions municipals de la Catalunya Nord, que se celebraran en dues voltes el 15 i el 22 de març. L'entitat referent en l'ensenyament immersiu en català al país va enviar un qüestionari a més de 300 candidats a batlle per a conèixer el seu posicionament referent a la identitat catalana; només un grapat de candidatures han contestat, totes de manera favorable.

Aquesta iniciativa, llançada a finals del 2025, buscava posar en relleu el compromís polític amb el català en una part de Catalunya on la preservació de la identitat nacional continua sent un repte diari. El qüestionari, enviat en dues tandes –la primera el 12 de desembre de 2025 a 45 candidats declarats, i la segona el 27 de febrer de 2026 a més de 300–, constava de sis preguntes clau per avaluar la voluntat política dels candidats. Entre les qüestions plantejades hi havia si eren favorables a la cultura catalana i