L’independentisme guanya a Groenlàndia i refreda els plans annexionistes de Trump

 

 

Forta pujada dels partits secessionistes, que rebutgen els plans dels EUA de fer-se amb el control de l'illa  

 

Diversos cartells electorals de les eleccions a Gronelàndia / Zhang Quanwei / Xinhua News / ContactoPhoto

Xavi Fernández de Castro 

12/03/2025 09:23  

 

L’independentisme s’ha imposat amb claredat a les eleccions legislatives de Groenlàndia, segons els resultats provisionals publicats per la Comissió Electoral després de finalitzar l’escrutini dels vots. Els Demòcrates, un partit liberal que defensa la independència gradual de Dinamarca, s’ha imposat amb el 29,9% dels vots, mentre que els independentistes radicals del Naleraq han quedat segons amb el 24,5%. El vot independentista ha guanyat 30 punts respecte a les eleccions del 2021 i ara suma majoria absoluta a l’Inatsisartut, el Parlament groenlandès.  

Els resultats de les eleccions refreden els plans annexionistes del president dels EUA, Donald Trump, que només arribar a la Casa Blanca va anunciar que vol que l’illa passi a estar sota domini estatunidenc per la seva posició geoestratègica a l’Àrtic i la seva riquesa en recursos naturals. L’únic partit que havia mostrat cert interès per la proposta de Trump, Qulleq, ha quedat fora del Parlament. La resta de partits s’ha posicionat en contra dels plans del president estatunidenc, igual que la societat groenlandesa, que majoritàriament ha rebutjat la proposta de Trump en un sondeig recent.

La coalició d’esquerres del govern actual ha perdut les eleccions contra tot pronòstic, ja que eren els

Alliberats sis dels deu presumptes terroristes islamistes detinguts a Barcelona per voler atemptar contra persones crítiques amb l’islam

 

 

 

 

11 de març de 2025

Per Redacció

 

 

La Policia Nacional espanyola i els Mossos d’Esquadra fa uns dies van desmantellar una cèl·lula terrorista islamista pakistanesa a Barcelona que planejava decapitar activistes i personatges públics crítics amb l’islam. Van detenir deu persones, acusades d’enaltiment, apologia i finançament del terrorisme, així com d’adoctrinament i selecció d’objectius.

Malgrat la gravetat dels fets, tal com ha publicat E-Notícies, sis dels detinguts han estat posats en llibertat amb càrrecs: tres amb mesures cautelars i tres sense restriccions. Els altres quatre han ingressat a presó provisional. Aquesta operació és la tercera fase

Nova marxa enrere de Trump amb el Canadà en mig de la guerra comercial

 

 

ESTATS UNITS

 

 

Ontario anuncia la suspensió temporal de la decisió d'encarir un 25% l'electricitat que subministra als Estats Units  

 

 

 

  Berto Sagrera
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 11 de març de 2025. 22:09
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Nova marxa enrere de Donald Trump amb el Canadà en mig de la guerra comercial. Després de duplicar els aranzels a l'acer i l'alumini canadenc, el president dels Estats Units ha deixat oberta la porta a suspendre aquestes taxes addicionals. “Hi havia un senyor molt fort al Canadà que va dir que imposaria impostos i costos a l'electricitat dels Estats Units i hem estat informats fa poc que no ho farà”, ha explicat aquest dimarts, en un esdeveniment a la Casa Blanca amb Elon Musk.

Trump ha fet referència al fet que el cap del govern d'Ontario, el conservador Doug Ford, ha anunciat la suspensió temporal de la decisió d'encarir un 25% l'electricitat que subministra als Estats Units, després d'haver explicat que el secretari de Comerç estatunidenc, Howard Lutnick, hagi decidit reprendre el diàleg. Ford ha afirmat que ell i Lutnick han tingut al matí “una conversa productiva sobre la relació econòmica entre els Estats Units i el Canadà”. La mesura anava a permetre a Ontario recaptar entre 300.000 i 400.000 dòlars canadencs (207.000 i 277.000 dòlars estatunidencs) addicionals al dia, un preu que podria augmentar encara més si els EUA incrementen els aranzels contra el Canadà. Davant l'anunci de Ford, el president estatunidenc ha indicat que “probablement” reconsiderarà els nous aranzels contra el Canadà.

Descarta una possible recessió

Ucraïna accepta un alto el foc immediat de 30 dies

 

 

GUERRA UCRAÏNA  - RUSSIA

 

 

Ucraïna i els EUA s'han reunit aquest dimarts a l'Aràbia Saudita 

 

Joan Antoni Guerrero Vall
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 11 de març de 2025. 19:26
Actualitzat: Dimarts, 11 de març de 2025. 21:03
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

Ucraïna ha acceptat la proposta dels Estats Units de declarar un alto el foc immediat de 30 dies a la guerra amb Rússia, segons un comunicat de tots dos països. Minuts abans, la Casa Blanca ja havia qualificat de "positiva" i "productiva" la reunió que s'ha celebrat a Jiddah (l'Aràbia Saudita), amb la participació d'una delegació dels Estats Units i una altra d'Ucraïna. La trobada ha servit per començar el diàleg per a una negociació amb el Kremlin, informa Efe. La proposta s'enviarà ara a Rússia per veure si l'accepta. "Les notícies que hem rebut d'aquesta reunió al llarg del dia, les quals hem traslladat al president [Donald Trump], són positives. Aquesta reunió ha estat productiva", ha dit la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt.

Després de l'anunci de l'acord, els Estats Units han informat que tornaran a subministrar ajuda i informació militar a Ucraïna, segons un comunicat conjunt emès aquest dimarts, després que delegacions de tots dos països mantinguessin una reunió a l'Aràbia Saudita. L'acord entre Ucraïna i els Estats Units ha estat anunciat a la declaració conjunta signada per ambdues parts després de la reunió que les respectives delegacions van mantenir aquest dimarts a l'Aràbia Saudita.

"Ucraïna va expressar la seva disposició a acceptar la proposta dels Estats Units de declarar un alto el foc immediat de 30 dies, que es pot ampliar de mutu acord entre les parts i que està subjecte a l'acceptació i consegüent implementació per part de la Federació Russa", diu la declaració, que afegeix que Washington li comunicarà a Rússia "que la reciprocitat russa és clau per aconseguir la pau".

El comunicat conjunt també destaca la importància de prendre, durant l'alto el foc proposat, mesures humanitàries, com "l'intercanvi dels presoners de guerra, l'alliberament dels civils detinguts i el retorn dels nens ucraïnesos transferits per la força" a territoris sota control rus o a la Federació Russa. Totes dues delegacions han acordat, a més, nomenar els seus respectius equips de negociadors per a un procés de pau amb Rússia.

Acord sobre les terres rares

El Barça brilla a Montjuïc i avança als quairts de Champions amb un doblet de Raphinha i una obra d'art de Lamine

 

 

Jordi Montalbo ,  Sergi Cebrián de Anguera  

 

ahir a les 21:57 1 minut de lectura

 

 

 

 

 

Exhibició del Barça contra el Benfica (3-1) per classificar-se per als quarts de final de la Champions. El conjunt de Hansi Flick ha brillat a Montjuïc gràcies a un recital increïble de Lamine Yamal i Raphinha, tots dos golejadors, el brasiler, amb un doblet a la Champions. 

El talent diferencial l’ha tornat a posar Lamine Yamal: primer, amb una assistència magistral a

Boye i un aliat inesperat posen el Suprem en un problema amb l’amnistia de Puigdemont

 

 

L’advocat del president i Íñigo Iruin recorden al tribunal per què la causa ha de sortir del Suprem i ha de ser un tribunal a Catalunya qui hi tingui la darrera paraula

 

 

 

 

Josep Nualart Casulleras

10-03-2025

 

 

Una causa sobre el procés d’independència ha tornat a entrar físicament, durant un matí, al palau ampul·lós del Tribunal Suprem, a Madrid. Ho ha fet de la mà dels advocats Gonzalo Boye (en nom del president Carles Puigdemont i de Toni Comín) i de Jaume Alonso-Cuevillas (en nom de Lluís Puig), que han exigit a la sala d’apel·lació del tribunal que corregeixi Pablo Llarena i la inaplicació que ha fet de la llei d’amnistia als exiliats perseguits pel delicte de malversació. I han comptat amb un aliat certament inesperat, l’advocat Íñigo Iruin, que ha intervingut en representació de Marta Rovira (que té l’ordre de detenció retirada però la causa no ha quedat encara arxivada) i que ha reblat els arguments amb què Boye ha volgut acorralar els magistrats del Suprem, el president de la sala, Vicente Magro, acompanyat de Susana Polo i Eduardo Porres: l’advocat de Puigdemont ha posat en safata a la sala la necessitat d’allunyar del Suprem la decisió sobre l’amnistia del president, de Comín i de Puig. Perquè no és el tribunal competent per fer-ho. 

Puigdemont podrà tornar abans de l’estiu? Què hi ha de cert en el rumor d’una amnistia imminent

Boye ha obert foc amb uns arguments sorprenents perquè fins ara no els havia desplegat: la llei d’amnistia diu ben clarament, en l’article 11.2, que qui ha de decidir si aplica o no aplica l’amnistia en un cas que és en fase d’instrucció (com el dels exiliats) ha de ser “l’òrgan judicial competent”, i que

El Govern bat el seu rècord d'inversions estrangeres i atrau per primer cop més de 1.000 milions

 

 

ECONOMIA - CATALUNYA

 

Els 106 projectes han creat més de 3.000 nous llocs de treball

 

 

 

• Germán Arand
• Barcelona. Dilluns, 10 de març de 2025. 14:58
• Temps de lectura: 3 minuts

 

Catalunya ha superat aquest 2024 per primer cop els 1.000 milions d'euros d'inversió estrangera atreta pel Govern fins a arribar als 1.051, rècord absolut des que es tenen registre i un 19% més que el 2023. Ho ha fet gràcies a 106 projectes de diferents països, amb Europa com a origen preferit però creixent interès asiàtic, que han suposat la creació de 3.245 llocs de treball i el manteniment de 5.000 més, segons les dades aportades aquest dilluns pel conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, i el Secretari d'Empresa i Competitivitat, Jaume Baró. Aquests més de 8.000 llocs de treball signifiquen un 44% més dels que hi havia a la fi del 2023. 

Les xifres d'inversió estrangera no compten amb les inversions financeres, però sí amb la major part de les inversions en teixit productiu que ja estan en marxa, tot i que una petita part queda fora del control d'Acció i, per tant, les xifres finals que aportarà el govern espanyol seran diferents. Per tenir una noció de la dimensió, el 2023 es va tancar amb una inversió estrangera total a Catalunya de

Denunciada per furt una escorta del president de la Generalitat Salvador Illa enxampada robant en una botiga de roba

 

MOSSOS D'ESQUADRA

 

Forma part de la càpsula de seguretat del president | Ella nega els fets i assegura que es tracta d’un "descuit" 

 

 

 

Guillem RS
Foto: Kike Rincón
Barcelona. Divendres, 28 de febrer de 2025. 09:37
Actualitzat: Divendres, 28 de febrer de 2025. 10:25
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

Gran enrenou als Mossos d'Esquadra i a l'Àrea d'Escortes de la policia catalana. Aquest dijous a la tarda, un incident va posar tothom en alerta. Un avís des d'una botiga de roba de Barcelona, per un suposat furt, va activar una patrulla que es va desplaçar fins a l'establiment. Quan van arribar, van parlar amb els responsables de la botiga, que els van assegurar que havien interceptat una dona amb una bossa de roba que contenia algunes peces pagades i unes altres que no havien estat abonades. La dona, segons han explicat fonts policials a ElNacional.cat, va mostrar l'acreditació policial, la seva placa d’agent. Els policies que van arribar a la botiga, en identificar-la, van confirmar que es tractava d'una agent dels Mossos d'Esquadra i que formava part de l'Àrea d'Escortes, concretament, de l'equip de treball encarregat de la protecció del president de la Generalitat, Salvador Illa, segons han explicat fonts policials a aquest mitjà.

Ella ho emmarca en un "descuit"

Pau Claris, emmetzinat pels castellans, va morir el 27 de febrer de 1641

 

HISTÒRIA

 

 

 

27 de febrer de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

Pau Claris és un dels grans personatges de la nostra Història. És el protagonista del primer acte de sobirania nacional catalana després que la nostra Nació fos englobada en la monarquia hispànica dels Habsburg, com a conseqüència de la unió de la Corona de Castella i la Corona Catalanoaragonesa durant la segona meitat del segle XV.

El canonge Pau Claris, president de la Generalitat, va néixer l’any 1586 a Barcelona, i fou canonge de la Catedral de la Seu d’Urgell. Va ser nomenat president de la Generalitat l’any 1638 i el 16 de gener de 1641, en el context de la Guerra dels Segadors que enfrontava Castella, d’una banda, amb Catalunya i França de l’altra, proclamà la República Catalana, de manera que deslligava el Principat de Catalunya de la monarquia hispànica regida pel monarca castellà Felip IV.

Pau Claris va ser un patriota català avant-la-lettre, defensor de la independència de Catalunya i de les

Sílvia Orriols es compromet a suprimir l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament en cas d’assolir el Govern de la Generalitat

 

 

NACIONAL

 

 

 

26-02-2025

 

Durant la sessió ordinària del Ple del Parlament celebrada aquest dimecres, la diputada Sílvia Orriols ha carregat contra l’assignació de recursos públics per part del Govern a organismes “inútils, inoperatius i ineficaços”.

La representant d’Aliança Catalana (AC) s’ha referit en aquests termes a entitats com el Consell Català per al Consell de la Pau o l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

L’ACCD va ser objecte de polèmica a mitjans del passat mes de gener després que es difonguessin les milionàries quantitats de fons públics que aquesta agència destina a finançar tota mena de pintorescs projectes a l’estranger.

La batllessa de Ripoll ha assegurat que els catalans “n’estan tips” de sufragar “guinguetes que